76
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.
Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a [[Sant Marcos]], sent protagoniste de les mateixes el conegut com a [[bou ensogao]]. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el [[16 de setembre]] de l'any [[2008]] com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.
==Història==
===Orígens del nom del poble===
No se sap en claritat d'on procedix el gentilici de '''Beas''', ya que tot és un enigma, '''beatenses''' o potser '''serreños''' , són algunes de les denominacions més comunes dels habitants. El nom sembla vindre del termine ''vega'', que significa horta, terra fèrtil. Este sustantiu és una antiga veu castellana que compartix en el portugués ''veiga''. Estes dos paraules tenen el seu orige en el vocable íber ''vaika'', que significa ''terreny regable''. Un atre possible orige pot derivar del mateix assent i lloc de la Vila, que és molt vistós i delectós en la varietat de fonts i frescura
que li acosten.
===Història antiga===
[[Image:Beaspontmocho.jpg|thumb|180px|El Puente Mocho.]]
Els primers testimonis que tenim són dels primitius pobladors, que nos conduïxen al lloc denominat '''Puente Mocho''', est és un dels jaciments arqueològics més antics de la província de Jaén.
Les peces mes antigues que es conserven en el Museu Provincial de Jaén en la sala Prehistòria pertanyen al '''Puente Mocho''', trobant-se materials del Paleolític Inferior.
En est i atres llocs s'han trobat restants de vores rodades i cudols treballats en quarsita, per esta i atres raons és possible que existira un campament estacional utilisat per sers humans anteneandertals. Esta presència s'ha fet permanent a lo llarc de tota l'història, i aixina ho atesten els assentaments arqueològics localisats en les afores del termine municipal: '''El Castellón''', '''Cornicabral''', '''Calar de los Baños''', '''Bastagoya''' o '''El Tobar'''.
En tots estos llocs, i uns atres s'han identificat llocs ocupats en les diferents fases de la Prehistòria, la Protohistòria i l'Edat Antiga, tenint un gran patrimoni arqueològic. L'Edat del Bronze té una gran importància, ya que va tindre una intensa ocupació i assentaments en la '''Vila de Beas'''. Poblats en altura com el del '''Cortijo de los Cuatro Vientos''', i poblats en la vega, com el del '''Cornicabral''', nos mostren una estratègia econòmica que va deure tindre en l'agricultura i en el control dels centres miners, les bases materials d'aquella societat.
Despuix de l'ocupació de l'Edat del Bronze, seguix un periodo a penes conegut pero que va deure marcar canvis transcendentals en l'ocupació del territori tal i com es definix en l'abandó d'una gran part dels assentaments d'aquella época. Solament molt despuix, durant una fase alvançada del món ibèric, tornem a contar en informacions arqueològiques que indiquen una revitalisació social i en conseqüència demogràfica de l'àrea.
El seu major desenroll pareix correspondre al final de les fases ibèriques, quan despuix d'un llarc periodo d'aparent despoblació de l'àrea serrana, torna a produir-se una reocupació de la mateixa a partir d'una presumible expansió de l'àrea oretana i la consegüent colonisació de noves terres per mig de menuts assentaments de caràcter agrícoles. L'assentament del '''Morrón''', donades les circumstàncies de la seua ubicació especial, nos estaria indicant un punt de control territorial de marcat caràcter estratègic, en una nova ordenació del territori que es definix des del sigle III i fins que la presència romana es va fer molt efectiva en l'àrea.
==Aldees==
==Aldees==
Sobre la celebració de la Semana Santa el pas del temps ha anat deixant en l'oblit algunes tradicions com la que consistia en fer lluminàries utilisant corfes d'ous, anous i caragols pintats de cridaners colors, que eren pegats en algeps en una creu quan passava el Divendres Sant la processó del Sant Sepeli, o la costum de tocar en eixe dia llargues trompetes, bocines, per a convocar als feligresos a la crida de matinada. A principis del sigle XX existia l'estranya costum de posar-li a la primera fadrina que moria en l'any la palma que l'image de Sant Joan havia portat en les processons. S'ha recuperat l'antiga processó del ''Prendimiento'', que es fa el Dimarts Sant, en una esquadra de romans que, despuix de l'escenificació del bes de '''Judas''', capcionen portant pres a '''Jesús'''. Una de les processons més cridaneres és la del '''Crist de la Veracruz'''.
Sobre la celebració de la Semana Santa el pas del temps ha anat deixant en l'oblit algunes tradicions com la que consistia en fer lluminàries utilisant corfes d'ous, anous i caragols pintats de cridaners colors, que eren pegats en algeps en una creu quan passava el Divendres Sant la processó del Sant Sepeli, o la costum de tocar en eixe dia llargues trompetes, bocines, per a convocar als feligresos a la crida de matinada. A principis del sigle XX existia l'estranya costum de posar-li a la primera fadrina que moria en l'any la palma que l'image de Sant Joan havia portat en les processons. S'ha recuperat l'antiga processó del ''Prendimiento'', que es fa el Dimarts Sant, en una esquadra de romans que, despuix de l'escenificació del bes de '''Judas''', capcionen portant pres a '''Jesús'''. Una de les processons més cridaneres és la del '''Crist de la Veracruz'''.