Canvis

==Festes==

==Festes==

Beas de Segura reafirma la seua identitat com a poble a través de dos celebracions que omplin de peculiaritat el seu any festiu. D'una banda, la solemne celebració del dia de la seua patrona '''Nostra Senyora de la Pau''', que es du a terme el 24 de giner i que té la seua proyecció lúdica i cultural varis mesos més tart, quan entre el 17 i el 20 de setembre se celebra la fira en el seu honor, fent provessons pels carrers del poble.

Beas de Segura reafirma la seua identitat com a poble a través de dos celebracions que omplin de peculiaritat el seu any festiu. D'una banda, la solemne celebració del dia de la seua patrona '''Nostra Senyora de la Pau''', que es du a terme el 24 de giner i que té la seua proyecció lúdica i cultural varis mesos més tart, quan entre el 17 i el 20 de setembre se celebra la fira en el seu honor, fent provessons pels carrers del poble.

La segona celebració és la de Sant Marcos; es du a terme entre el 22 i el 25 d'abril. Els actes comencen en el denominat '''Sant Marcos Chico''', en el que es trauen vaquetes menudes, sense banyes o ''embolás'', per a que siguen corregudes pels més menuts. El dia 23 i 24 té lloc el ''desencajonamiento'', la solta de bous braus, arrematant-se la jornada en una verbena popular. El dia 25 la banda de música toca diana i fa un passacarrers per a avisar que a les huit del matí se soltaran bous en un recint acotat pel tancament de varis carrers. Despuix de les dèu del matí té lloc la missa seguida de la processó en honor de Sant Marcos, en la que el sant va acompanyat pels carrers del poble de dos vaquetes braves engalanades i ''ensogás''. Despuix de la processó es tornen a soltar els bous en el recint tancat. Terminarà el dia en una verbena en la que participaran les diferents penyes que intervenen en la festa. Els membres de les penyes solen immovilisar als bous per a que els siguen posats uns aparell de vius colors en espills incrustats, acció esta que es coneix com cascar al bou. En l'organisació de la festa juga un paper fonamental La Germandat de Sant Marcos.

La segona celebració és la de Sant Marcos; es du a terme entre el 22 i el 25 d'abril. Els actes comencen en el denominat '''Sant Marcos Chico''', en el que es trauen vaquetes menudes, sense banyes o ''embolás'', per a que siguen corregudes pels més menuts. El dia 23 i 24 té lloc el ''desencajonamiento'', la solta de bous braus, arrematant-se la jornada en una verbena popular. El dia 25 la banda de música toca diana i fa un passacarrers per a avisar que a les huit del matí se soltaran bous en un recint acotat pel tancament de varis carrers. Despuix de les dèu del matí té lloc la missa seguida de la processó en honor de Sant Marcos, en la que el sant va acompanyat pels carrers del poble de dos vaquetes braves engalanades i ''ensogás''. Despuix de la processó es tornen a soltar els bous en el recint tancat. Terminarà el dia en una verbena en la que participaran les diferents penyes que intervenen en la festa. Els membres de les penyes solen immovilisar als bous per a que els siguen posats uns aparell de vius colors en espills incrustats, acció esta que es coneix com cascar al bou. En l'organisació de la festa juga un paper fonamental La Germandat de Sant Marcos.

Els orígens de la celebració de Sant Marocs en '''Beas''' són immemorials, i ya en el sigle XVI hi ha constància de que la vila de Beas havia fet solemne vot a Sant Marcos en temps immemorial, per haver-los lliurat d'una plaga de llangostes. Consistia este vot en no menjar carn i en no sacrificar eixe dia cap res, ni que s'obriren les carniceries.

Els orígens de la celebració de Sant Marocs en '''Beas''' són immemorials, i ya en el sigle XVI hi ha constància de que la vila de Beas havia fet solemne vot a Sant Marcos en temps immemorial, per haver-los lliurat d'una plaga de llangostes. Consistia este vot en no menjar carn i en no sacrificar eixe dia cap res, ni que s'obriren les carniceries.