Canvis

5 bytes afegits ,  11:14 22 maig 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 26: Llínea 26:  
Anys despuix del naiximent del [[sionisme]] polític el [[1897]] i de la [[Declaració de Balfour de 1917]], la [[Lliga de Nacions]] va otorgar al [[Regne Unit]] el [[Mandat Britànic de Palestina]], despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], i la responsabilitat d'establir "... aquelles condicions polítiques, administratives i econòmiques que puguen assegurar l'establiment de la llar nacional judeua [...] i el desenroll d'institucions d'autogovern, aixina com per a salvaguardar els drets civils i religiosos de tots els habitants de Palestina, sense distinció de raça i religió..."<ref>Artícul 2 [http://avalon.law.yale.edu/20th_century/palmanda.asp The Palestine Mandate]. The Avalon Project. [Consulta: 27 de juny de 2009]</ref> En [[novembre]] de [[1947]], despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], les [[Nacions Unides]] acordaren la [[Partició de Palestina]], en un estat judeu, un estat àrap, i una [[Jerusalem]] administrada per l'[[ONU]].<ref>{{cite web |url=http://www.yale.edu/lawweb/avalon/un/res181.htm |publisher=Yale University |title=United Nations General Assembly Resolution 181 |accessdate=[[21 d'agost]] de [[2007]] |date=[[29 de novembre]] de [[1947]] |work=The Avalon Project}}</ref>  
 
Anys despuix del naiximent del [[sionisme]] polític el [[1897]] i de la [[Declaració de Balfour de 1917]], la [[Lliga de Nacions]] va otorgar al [[Regne Unit]] el [[Mandat Britànic de Palestina]], despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], i la responsabilitat d'establir "... aquelles condicions polítiques, administratives i econòmiques que puguen assegurar l'establiment de la llar nacional judeua [...] i el desenroll d'institucions d'autogovern, aixina com per a salvaguardar els drets civils i religiosos de tots els habitants de Palestina, sense distinció de raça i religió..."<ref>Artícul 2 [http://avalon.law.yale.edu/20th_century/palmanda.asp The Palestine Mandate]. The Avalon Project. [Consulta: 27 de juny de 2009]</ref> En [[novembre]] de [[1947]], despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], les [[Nacions Unides]] acordaren la [[Partició de Palestina]], en un estat judeu, un estat àrap, i una [[Jerusalem]] administrada per l'[[ONU]].<ref>{{cite web |url=http://www.yale.edu/lawweb/avalon/un/res181.htm |publisher=Yale University |title=United Nations General Assembly Resolution 181 |accessdate=[[21 d'agost]] de [[2007]] |date=[[29 de novembre]] de [[1947]] |work=The Avalon Project}}</ref>  
   −
Els líders sionistes acceptaren la partició pero els líders àraps la rebujaren, donant inici a la [[Guerra Civil durant el Mandat Britànic de Palestina]]. Israel declarà la seua independència el [[14 de maig]] de [[1948]], i els estats àraps veïns l'atacaren el dia següent. Des de llavors, els països àraps i Israel han tengut diversos conflictes bèlics, i com a conseqüència, Israel controla més [[territoris ocupats per Israel|territoris]] dels que estan estipulats en els [[Acorts d'armistici àrap-israelites de 1949|Acorts d'Armistici de 1949]]. Algunes fronteres internacionals estan disputades, pero Israel ha firmat tractats de pau en [[Egipte]] i [[Jordània]], tot i que els esforços per a resoldre el conflicte entre els palestins i Israel no han reeixit.
+
Els líders sionistes acceptaren la partició pero els líders àraps la rebujaren, donant inici a la [[Guerra Civil durant el Mandat Britànic de Palestina]]. Israel declarà la seua independència el [[14 de maig]] de [[1948]], i els estats àraps veïns l'atacaren el dia següent. Des de llavors, els països àraps i Israel han tengut diversos conflictes bèlics, i com a conseqüència, Israel controla més [[territoris ocupats per Israel|territoris]] dels que estan estipulats en els [[Acorts d'armistici àrap-israelites de 1949|Acorts d'Armistici de 1949]]. Algunes fronteres internacionals estan disputades, pero Israel ha firmat tractats de pau en [[Egipte]] i [[Jordània]], encara que que els esforços per a resoldre el conflicte entre els palestins i Israel no han reeixit.
    
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
124 560

edicions