Canvis

6 bytes afegits ,  09:44 20 maig 2019
m
Llínea 15: Llínea 15:  
Després de 1817, Bolzano va estar molts anys sense publicar res relacionat en les matemàtiques. No obstant això, en [[1837]], va publicar ''Wissenschaftslehre'', un intent d'elaborar una teoria del coneiximent i de la ciència completa. Bolzano va intentar proporcionar fonaments llògics a totes les ciències, construïdes partint d'abstraccions, d'objectes abstractes, d'atributs, de construccions de demostracions, vínculs... La major part d'estos intents reprenen estos treballs anteriors que afecten la relació objectiva entre les conseqüències llògiques i la nostra percepció purament subjectiva d'estes conseqüències. Aquí s'acosta a la filosofia de les matemàtiques. Per Bolzano, no tenim cap certea quant a les veritats, o a les supostes com a tals, de la naturalea o de les matemàtiques, i precisament el paper de les ciències, tant pures com aplicades és trobar una justificació de les veritats fonamentals, que a sovint contradiuen les nostres intuïcions. Entre [[1830]] i [[1840]], Bolzano va treballar en una obra major, ''Grössenlehre'' en qué tractarà de reinterpretar tota la matemàtica baix bases llògiques. Només va arribar a publicar una part, esperant que els seus alumnes proseguixquen la seua obra i publiquen una versió completa.  
 
Després de 1817, Bolzano va estar molts anys sense publicar res relacionat en les matemàtiques. No obstant això, en [[1837]], va publicar ''Wissenschaftslehre'', un intent d'elaborar una teoria del coneiximent i de la ciència completa. Bolzano va intentar proporcionar fonaments llògics a totes les ciències, construïdes partint d'abstraccions, d'objectes abstractes, d'atributs, de construccions de demostracions, vínculs... La major part d'estos intents reprenen estos treballs anteriors que afecten la relació objectiva entre les conseqüències llògiques i la nostra percepció purament subjectiva d'estes conseqüències. Aquí s'acosta a la filosofia de les matemàtiques. Per Bolzano, no tenim cap certea quant a les veritats, o a les supostes com a tals, de la naturalea o de les matemàtiques, i precisament el paper de les ciències, tant pures com aplicades és trobar una justificació de les veritats fonamentals, que a sovint contradiuen les nostres intuïcions. Entre [[1830]] i [[1840]], Bolzano va treballar en una obra major, ''Grössenlehre'' en qué tractarà de reinterpretar tota la matemàtica baix bases llògiques. Només va arribar a publicar una part, esperant que els seus alumnes proseguixquen la seua obra i publiquen una versió completa.  
   −
El [[1854]], tres anys despuix de la seua mort, un alumne seu va publicar l'obra de Bolzano ''Paradoxien des Unendlichen'', un estudi sobre les paradoxes de l'[[infinit]]. Apareix per primera vegada el terme "conjunt", en la forma alemanya Menge. En este treball Bolzano aporta eixemples de correspondència biunívoca entre els elements d'un conjunt infinit i fins i tot d'un subconjunt. La major part dels treballs de Bolzano varen permaneixer en forma de manuscrit, pel que va haver una circulació molt reduïda i una escassa influència en el desenroll de la matèria. Moltes de les seues obres no es varen publicar fins a [[1862]] i fins i tot despuix.  
+
El [[1854]], tres anys despuix de la seua mort, un alumne seu va publicar l'obra de Bolzano ''Paradoxien des Unendlichen'', un estudi sobre les paradoxes de l'[[infinit]]. Apareix per primera vegada el terme "conjunt", en la forma alemanya Menge. En este treball Bolzano aporta eixemples de correspondència biunívoca entre els elements d'un conjunt infinit i fins i tot d'un subconjunt. La major part dels treballs de Bolzano varen permaneixer en forma de manuscrit, per lo que va haver una circulació molt reduïda i una escassa influència en el desenroll de la matèria. Moltes de les seues obres no es varen publicar fins a [[1862]] e inclús posteriorment.  
    
Les teories de Bolzano sobre l'infinit matemàtic varen anticipar les de [[Georg Cantor]] sobre conjunts infinits.
 
Les teories de Bolzano sobre l'infinit matemàtic varen anticipar les de [[Georg Cantor]] sobre conjunts infinits.
124 351

edicions