Canvis

24 bytes afegits ,  17:50 24 abr 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 17: Llínea 17:  
}}
 
}}
   −
'''Lluís Companys i Jover''' ([[Tarrós]], [[21 de juny]] de [[1882]]-[[Barcelona]], [[15 d'octubre]] de [[1940]]) fon un [[polític]] i [[advocat]] [[Espanya|espanyol]], d'ideologia [[catalanisme|catalanista]] i [[Republicanisme en Espanya|republicana]], líder d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Ministeri de Marina (Espanya)|ministre de Marina]] d'[[Segona República Espanyola|Espanya]] durant [[1933]] i president de la [[Generalitat de Catalunya]] des de [[1934]] fins a [[1940]].
+
'''Lluís Companys i Jover''' ([[Tarrós]], [[21 de juny]] de [[1882]]-[[Barcelona]], [[15 d'octubre]] de [[1940]]) fon un [[polític]] i [[advocat]] [[Espanya|espanyol]], d'ideologia [[catalanisme|catalanista]] i [[Republicanisme en Espanya|republicana]], líder d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Ministeri de Marina (Espanya)|ministre de Marina]] d'[[Segona República Espanyola|Espanya]] durant [[1933]] i president de la [[Generalitat de Catalunya]] des de l'any [[1934]] fins a l'any [[1940]].
    
Exiliat despuix de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], fon capturat en [[França]] per la [[Gestapo]], la policia secreta de l'[[Alemànya nazi]], a petició de la [[policia franquista]].<ref>Luís Gómez. [http://www.elpais.com/articulo/reportajes/cazador/rojos/elpepusocdmg/20080928elpdmgrep_3/Tes «El cazador de rojos»]. ''El País''.</ref> Traslladat a Espanya, fon somés a un [[consell de guerra]] i sentenciat a pena de mort com a autor d'un delicte d'adheriment a la rebelió militar.<ref name=Silex>{{ref-llibre |autor= Pedro Montoliú Camps|títul=Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión|editorial= Silex Ediciones|data=2005|isbn=9788477371595|llengua=castellà}}</ref> Finalment, fon fusilat en el [[castell de Montjuic]].<ref name=Silex/>
 
Exiliat despuix de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], fon capturat en [[França]] per la [[Gestapo]], la policia secreta de l'[[Alemànya nazi]], a petició de la [[policia franquista]].<ref>Luís Gómez. [http://www.elpais.com/articulo/reportajes/cazador/rojos/elpepusocdmg/20080928elpdmgrep_3/Tes «El cazador de rojos»]. ''El País''.</ref> Traslladat a Espanya, fon somés a un [[consell de guerra]] i sentenciat a pena de mort com a autor d'un delicte d'adheriment a la rebelió militar.<ref name=Silex>{{ref-llibre |autor= Pedro Montoliú Camps|títul=Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión|editorial= Silex Ediciones|data=2005|isbn=9788477371595|llengua=castellà}}</ref> Finalment, fon fusilat en el [[castell de Montjuic]].<ref name=Silex/>
Llínea 29: Llínea 29:     
== Inici de la seua activitat política ==
 
== Inici de la seua activitat política ==
Llicenciat en l'any [[1903]], ingressà en l'[[Unió Republicana (Espanya, 1903)|Unió Republicana]] de [[Nicolás Salmerón]]. En [[1906]], en motiu de l'incendi per militars de les redaccions de les revistes catalanistes [[Cu-Cut!|''Cu-Cut!'']] i [[La Veu de Catalunya|''La Veu de Catalunya'']] i l'aprovació, com a conseqüència d'això, de la [[Llei de Jurisdiccions]], es formà la coalició electoral [[Solidaritat Catalana]]. Unió Republicana es dividí entre els partidaris d'unir-se a la coalició catalanista, encapçalats per Salmerón, i els contraris a això que, encapçalats per [[Alejandro Lerroux]], varen abandonar el partit (creant dos anys despuix el [[Partit Republicà Radical]]). Companys, de la mateixa manera que Layret i la major part de la militància de les comarques de l'interior permaneixqueren en Unió Republicana i es varen unir a Solidaritat Catalana.<ref name =SC/> A pesar del seu èxit en les [[eleccions generals espanyoles de 1907|eleccions de 1907]], la coalició evidencià pronte la seua debilitat, desapareixent despuix de la [[Semana Tràgica (Espanya)|Semana Tràgica]] ([[1909]]), per l'heterogeneïtat i diversitat d'interessos dels seus integrants. En la repressió posterior a la Semana Tràgica, Companys fon detengut per primera volta sent lliberat al no ser-li imputat cap càrrec.<ref name =SC/>
+
Llicenciat en l'any [[1903]], ingressà en l'[[Unió Republicana (Espanya, 1903)|Unió Republicana]] de [[Nicolás Salmerón]]. En l'any [[1906]], en motiu de l'incendi per militars de les redaccions de les revistes catalanistes [[Cu-Cut!|''Cu-Cut!'']] i [[La Veu de Catalunya|''La Veu de Catalunya'']] i l'aprovació, com a conseqüència d'això, de la [[Llei de Jurisdiccions]], es formà la coalició electoral [[Solidaritat Catalana]]. Unió Republicana es dividí entre els partidaris d'unir-se a la coalició catalanista, encapçalats per Salmerón, i els contraris a això que, encapçalats per [[Alejandro Lerroux]], varen abandonar el partit (creant dos anys despuix el [[Partit Republicà Radical]]). Companys, de la mateixa manera que Layret i la major part de la militància de les comarques de l'interior permaneixqueren en Unió Republicana i es varen unir a Solidaritat Catalana.<ref name =SC/> A pesar del seu èxit en les [[eleccions generals espanyoles de 1907|eleccions de 1907]], la coalició evidencià pronte la seua debilitat, desapareixent despuix de la [[Semana Tràgica (Espanya)|Semana Tràgica]] ([[1909]]), per l'heterogeneïtat i diversitat d'interessos dels seus integrants. En la repressió posterior a la Semana Tràgica, Companys fon detengut per primera volta sent lliberat al no ser-li imputat cap càrrec.<ref name =SC/>
    
En l'any [[1909]] la debilitada Unió Republicana, circumscrita bàsicament ya a Catalunya, es coligà en el [[Centre Nacionaliste Republicà]] i els [[Partit Republicà Democràtic Federal|federals]] en una aliança electoral que es va presentar a les [[Eleccions generals d'Espanya de 1910|eleccions de 1910]]. En [[abril]] de [[1910]], a iniciativa de [[Joaquim Lluhí]], es va convertir en un únic partit, la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]]. Companys fon nomenat president de la seua secció jovenil.<ref name =SC/> Com a conseqüència de la seua intensa activitat jovenil fon detengut quinze voltes sent calificat de «individu perillós» en els informes policials.<ref name=Bonet/>
 
En l'any [[1909]] la debilitada Unió Republicana, circumscrita bàsicament ya a Catalunya, es coligà en el [[Centre Nacionaliste Republicà]] i els [[Partit Republicà Democràtic Federal|federals]] en una aliança electoral que es va presentar a les [[Eleccions generals d'Espanya de 1910|eleccions de 1910]]. En [[abril]] de [[1910]], a iniciativa de [[Joaquim Lluhí]], es va convertir en un únic partit, la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]]. Companys fon nomenat president de la seua secció jovenil.<ref name =SC/> Com a conseqüència de la seua intensa activitat jovenil fon detengut quinze voltes sent calificat de «individu perillós» en els informes policials.<ref name=Bonet/>
Llínea 37: Llínea 37:  
L'Unió Federal Nacionalista Republicana va tindre el seu major èxit en les eleccions de 1910 en les que va obtindre onze diputats. No obstant la mort del seu líder, [[Josep Maria Vallès]], en 1911, va produir la desbandada del partit en 1912. Este fet va coincidir en la creació del [[Partit Reformiste (Espanya)|Partit Reformiste]] de [[Melquiades Álvarez]], en el que va ingressar l'ala menys nacionalista de la UFNR, entre els integrants de la qual es trobava Companys. També va entrar en l'òrbita del reformisme en el periòdic republicà ''La Publicidad'', per al qual va treballar Companys des de 1904 en la secció de política municipal barcelonesa. Allí va coincidir en [[José Zulueta y Gomis]], [[Laureano Miró y Trepat]] i [[Eusebio Corominas]]. També fon el fundador del semanari ''La Barricada'', del que fon redactor cap en 1912.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Jordi Pomés i Vives, Pere Gabriel|títul=La Unió de Rabassaires: Lluís Companys y el republicanisme, el cooperativisme i el sindicalisme pagès a la Catalunya dels anys vint|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|data=2000|isbn=9788484151845|llengua=català}}</ref>
 
L'Unió Federal Nacionalista Republicana va tindre el seu major èxit en les eleccions de 1910 en les que va obtindre onze diputats. No obstant la mort del seu líder, [[Josep Maria Vallès]], en 1911, va produir la desbandada del partit en 1912. Este fet va coincidir en la creació del [[Partit Reformiste (Espanya)|Partit Reformiste]] de [[Melquiades Álvarez]], en el que va ingressar l'ala menys nacionalista de la UFNR, entre els integrants de la qual es trobava Companys. També va entrar en l'òrbita del reformisme en el periòdic republicà ''La Publicidad'', per al qual va treballar Companys des de 1904 en la secció de política municipal barcelonesa. Allí va coincidir en [[José Zulueta y Gomis]], [[Laureano Miró y Trepat]] i [[Eusebio Corominas]]. També fon el fundador del semanari ''La Barricada'', del que fon redactor cap en 1912.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Jordi Pomés i Vives, Pere Gabriel|títul=La Unió de Rabassaires: Lluís Companys y el republicanisme, el cooperativisme i el sindicalisme pagès a la Catalunya dels anys vint|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|data=2000|isbn=9788484151845|llengua=català}}</ref>
   −
En [[1913]] fon candidat en [[Barcelona]] del Partido Reformista en les eleccions municipals en el districte de [[Sants]]-[[Els Corts]], sense resultar elegit. A l'any següent va abandonar el reformisme encara que va mantindre la seua vinculació en ''La Publicidad''. En esta publicació va coincidir en [[1915]] en [[Marcelino Domingo]] (director del periòdic, del que Companys era redactor cap), en el que mantindria una relació molt estreta i compartiria trayectòria política fins a l'adveniment de la [[Segona República Espanyola|República]]. En [[maig]] d'eixe any, Domingo, Companys i Layret varen crear el [[Bloc Republicà Autonomiste]] (BRA),<ref name =SC/> el qual es va presentar a les [[eleccions generals espanyoles de 1916|eleccions de l'any següent]]. Domingo es va presentar candidat pel districte de [[Tortosa]], en [[província de Tarragona|Tarragona]], del que era natural, mentres que Companys, encapçalant una «candidatura republicana obrera», ho feya per [[Roquetes]], districte pròxim al tortosí. Domingo va resultar elegit, mentres que Companys va ser derrotat per un ampli marge pel candidat dinàstic [[Partit Lliberal (Espanya, Restauració)|lliberal]].<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXDSP.fmt&DOCS=5-5&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%40ELEN%26gt%3B%3D%2248%22+%26+%40ELEN%26lt%3B%3D%2249%22+%26+%28%22TARRAGONA%22%29.CIRC. «Manuel Kindelán y de la Torre»]. ''Congrés dels Diputats''</ref> Esta candidatura de Companys va ser la primera candidatura republicana en aquell districte.<ref name =SC/>
+
En l'any [[1913]] fon candidat en [[Barcelona]] del Partido Reformista en les eleccions municipals en el districte de [[Sants]]-[[Els Corts]], sense resultar elegit. A l'any següent va abandonar el reformisme encara que va mantindre la seua vinculació en ''La Publicidad''. En esta publicació va coincidir en [[1915]] en [[Marcelino Domingo]] (director del periòdic, del que Companys era redactor cap), en el que mantindria una relació molt estreta i compartiria trayectòria política fins a l'adveniment de la [[Segona República Espanyola|República]]. En [[maig]] d'eixe any, Domingo, Companys i Layret varen crear el [[Bloc Republicà Autonomiste]] (BRA),<ref name =SC/> el qual es va presentar a les [[eleccions generals espanyoles de 1916|eleccions de l'any següent]]. Domingo es va presentar candidat pel districte de [[Tortosa]], en [[província de Tarragona|Tarragona]], del que era natural, mentres que Companys, encapçalant una «candidatura republicana obrera», ho feya per [[Roquetes]], districte pròxim al tortosí. Domingo va resultar elegit, mentres que Companys va ser derrotat per un ampli marge pel candidat dinàstic [[Partit Lliberal (Espanya, Restauració)|lliberal]].<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXDSP.fmt&DOCS=5-5&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%40ELEN%26gt%3B%3D%2248%22+%26+%40ELEN%26lt%3B%3D%2249%22+%26+%28%22TARRAGONA%22%29.CIRC. «Manuel Kindelán y de la Torre»]. ''Congrés dels Diputats''</ref> Esta candidatura de Companys va ser la primera candidatura republicana en aquell districte.<ref name =SC/>
    
Fins llavors havia treballat com a [[periodiste]]. En [[juny]] de [[1916]] va fer els eixercicis de grau i va rebre el títul de llicenciat en Dret, inscrivint-se en el [[Colege d'Advocats de Barcelona]]. Despuix de treballar com pasant en dos bufets, va escomençar a eixercir com a advocat laboraliste de militants obrers i atres clients sense recursos. Paralelament, Companys va continuar la seua llabor periodística. En [[setembre]] de 1916, Companys, Layret i Domingo varen fundar un nou periòdic, ''La Lucha'', com a orgue d'expressió del BRA. Companys era el redactor cap i responsable de l'informació política, Domingo el director i Layret era el finançador de l'empresa.<ref name =SC/>
 
Fins llavors havia treballat com a [[periodiste]]. En [[juny]] de [[1916]] va fer els eixercicis de grau i va rebre el títul de llicenciat en Dret, inscrivint-se en el [[Colege d'Advocats de Barcelona]]. Despuix de treballar com pasant en dos bufets, va escomençar a eixercir com a advocat laboraliste de militants obrers i atres clients sense recursos. Paralelament, Companys va continuar la seua llabor periodística. En [[setembre]] de 1916, Companys, Layret i Domingo varen fundar un nou periòdic, ''La Lucha'', com a orgue d'expressió del BRA. Companys era el redactor cap i responsable de l'informació política, Domingo el director i Layret era el finançador de l'empresa.<ref name =SC/>
124 718

edicions