Canvis

sense resum d'edició
Llínea 48: Llínea 48:  
La divisió de poders, idea fonamental en el [[pensament lliberal]], és establida implícitament pel text constitucional. En la seua base, la sobirania nacional permet l'elecció, per sufragi universal (varons i dònes, majors de 18 anys), dels representants del poble sobirà en les [[Corts Generals]], configurades a modo d'un bicameralisme atenuat, integrat pel Congrés dels Diputats i el [[Senat]]. Abdós cambres compartixen el poder llegislatiu, si be existix una preponderància del Congrés dels Diputats, que ademés és el responsable exclusiu de l'investidura del president del Govern, i la seua eventual cessació per moció de censura o qüestió de confiança. No obstant, tant el Congrés com el Senat eixercixen una llavor de control polític sobre el Govern per mig de les preguntes i interpelacions parlamentàries.
 
La divisió de poders, idea fonamental en el [[pensament lliberal]], és establida implícitament pel text constitucional. En la seua base, la sobirania nacional permet l'elecció, per sufragi universal (varons i dònes, majors de 18 anys), dels representants del poble sobirà en les [[Corts Generals]], configurades a modo d'un bicameralisme atenuat, integrat pel Congrés dels Diputats i el [[Senat]]. Abdós cambres compartixen el poder llegislatiu, si be existix una preponderància del Congrés dels Diputats, que ademés és el responsable exclusiu de l'investidura del president del Govern, i la seua eventual cessació per moció de censura o qüestió de confiança. No obstant, tant el Congrés com el Senat eixercixen una llavor de control polític sobre el Govern per mig de les preguntes i interpelacions parlamentàries.
   −
El Govern, el president del qual és investit pel Congrés dels Diputats, dirigix el poder eixecutiu, incloent l'administració pública. Els membres del Govern són designats pel president, i junt ad ell, componen el [[Consell de Ministres]], orgue colegiat que ocupa el cim del poder eixecutiu. El Govern respon solidàriament de la seua actuació política davant el Congrés dels Diputats, que, donat el cas, pot destituir-ho en bloc per mig d'una moció de censura, que necessàriament deu incloure un candidat alternatiu que serà immediatament investit president del Govern.
+
El Govern, el president del qual és investit pel Congrés dels Diputats, dirigix el poder eixecutiu, incloent l'administració pública. Els membres del Govern són designats pel president, i junt ad ell, componen el [[Consell de Ministres d'Espanya]], orgue colegiat que ocupa el cim del poder eixecutiu. El Govern respon solidàriament de la seua actuació política davant el Congrés dels Diputats, que, donat el cas, pot destituir-ho en bloc per mig d'una moció de censura, que necessàriament deu incloure un candidat alternatiu que serà immediatament investit president del Govern.
    
El poder judicial recau en els juges i tribunals de justícia, sent el [[Consell General del Poder Judicial]] el seu màxim orgue de govern. El [[Tribunal Constitucional d'Espanya]] controla que les lleis i les actuacions de l'administració pública s'ajusten a la norma suprema.
 
El poder judicial recau en els juges i tribunals de justícia, sent el [[Consell General del Poder Judicial]] el seu màxim orgue de govern. El [[Tribunal Constitucional d'Espanya]] controla que les lleis i les actuacions de l'administració pública s'ajusten a la norma suprema.
349

edicions