349
edicions
Canvis
Afegint informació
{{senserellevància}}La Nació espanyola, desijant establir la justícia, la llibertat i la seguritat i promoure el be de quants la integren, en us de la seua sobirania, proclama la seua voluntat de:
{{senserellevància}}
El concepte de preàmbul procedix de *praeambulus, un vocable llatí que es referix a allò que “se situa davant”. El preàmbul, per lo tant, és una espècie de prefació o pròlec que es pronuncia abans d'iniciar una exposició o un discurs.
Segons la real acadèmia espanyola vol dir:
* Exordi, prefació, allò que es diu abans de donar principi a lo que es tracta de narrar, provar, manar, demanar, etc.
* Rodege o digressió abans d'entrar en matèria o de començar a dir clarament alguna cosa.
En l'àmbit del dret, el preàmbul és l'introducció que precedix a les normes que formen part d'una llei o d'una constitució i també es coneix en el nom d'exposició de motius o considerants. Per lo general es considera que el preàmbul no està inclós en la normativa, encara que contribuïx a la seua interpretació.
La raó per la qual s'elabora un preàmbul sorgix de la necessitat de que les normes expostes despuix d'ell no semblen haver segut creades de manera arbitrària, ya que permet esgrimir els motius que varen portar a la seua sanció, afondar en la seua finalitat i en els motius pels quals varen ser concebudes. En molts casos, este prefació adquirix la forma d'un programa que es posa en marcha a partir de l'establiment de les normes que li seguixen.
En el preàmbul, el llegislador té la llibertat d'abordar certs punts de vista conjunturals o polítics que no pot incloure en la norma. La tradició indica que el preàmbul no posseïx una validea a nivell normatiu; no deu ser complida de manera obligatòria i ni tan sols els tribunals o els juges deuen acatar el seu contingut, com sí el restant del document que encapçalen.
La jurisprudència de cada país pot interpretar el sentit del preàmbul de la seua Constitució d'una manera distinta, encara que tots tendixen a compartir que, com s'expon en el paràgraf anterior, no té un valor normatiu. En Espanya, per eixemple, va quedar establit en l'any 1990 que el seu contingut no pot ser usat per a considerar el caràcter constitucional d'una acció; per un atre costat, Colòmbia va establir en 1992 lo contrari, o siga, que qualsevol llei que viole els objectius o els principis del seu preàmbul deu ser considerada inconstitucional.
Açò demostra que no és del tot correcte afirmar que el preàmbul carix absolutament de validea; pel contrari, després de molt temps de debats al respecte, els experts en la matèria varen aplegar a la conclusió de que este text representa una font important a l'hora d'intentar interpretar una norma. Ya que el llegislador és la mateixa persona que dicta la llei i que redacta el preàmbul, abdós partixen dels mateixos punts de vista i necessitats, i contenen estructures similars en la seua redacció.
En este sentit es parla d'interpretar una norma a través de la teleologia, una branca de la metafísica relacionada en l'estudi dels objectius d'un ser o objecte; en atres paraules, és la doctrina filosòfica enfocada en les causes finals. L'estudi d'un preàmbul permet portar a terme una interpretació *teleológica d'una norma ya que en abdós parts es perceben els mateixos propòsits.
En el llenguage coloquial, se sol nomenar com a preàmbul als rodeigs, les divagacions o els regressos que una persona dona abans d'expressar alguna cosa o de començar a tractar un tema: “Deixa de costat el preàmbul i digues-me per qué estàs ací”.
El nostre text constitucional resa de la següent manera:
La Nació espanyola, desijant establir la justícia, la llibertat i la seguritat i promoure el be de quants la integren, en us de la seua sobirania, proclama la seua voluntat de:
Garantisar la convivència democràtica dins de la Constitució i de les lleis conforme a un orde econòmic i social just.
Garantisar la convivència democràtica dins de la Constitució i de les lleis conforme a un orde econòmic i social just.