2519
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Alemanya''' ([[Idioma alemà|alemà]]: '''''Deutschland''''' (''Deutsch'' o ''Teutsch'': Alemà o [[Teutó]], ''Land'': Terra o País / oficialment '''República Federal d'Alemanya''', ''RFA'') es un país d'[[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en el [[mar del Nort]], [[Dinamarca]] i el [[mar Bàltic]]; a l'est en [[Polonia]] i la [[República Checa]]; al sur en [[Àustria]] i [[Suïssa]], i a l'oest en [[França]], [[Luxemburc]], [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. El territori d'Alemanya abarca 357.021 km ² i esta influenciat per un [[clima]] templat. En més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els [[estats membres de l'Unió Europea]] i es la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.
'''Alemanya''' ([[Idioma alemà|alemà]]: '''''Deutschland''''' (''Deutsch'' o ''Teutsch'': Alemà o [[Teutó]], ''Land'': Terra o País / oficialment '''República Federal d'Alemanya''', ''RFA'') es un país d'[[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en el [[mar del Nort]], [[Dinamarca]] i el [[mar Bàltic]]; a l'est en [[Polonia]] i la [[República Checa]]; al sur en [[Àustria]] i [[Suïssa]], i a l'oest en [[França]], [[Luxemburc]], [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. El territori d'Alemanya abarca 357.021 km ² i esta influenciat per un [[clima]] templat. En més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els [[estats membres de l'Unió Europea]] i es la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.
Les paraules alemà i Alemanya provenen del [[llatí]] i eren utilisades en l'[[Història Antiga|antiguetat]] pels romans per a denominar als [[poble alamán|''alamanes'']] —no es lo mateix que ''alemanys''—, el [[pobles germànics|poble germànic]] més proper al territori de l' [[Imperi Romà]]. Llavors va ser utilisada per a nomenar al país sancer.<ref name="alamanes">{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2264655,00.html | título = Orígens | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = Castellano}}</ref> Ademés d' ''alemà'', esta també extés l'us del gentilici ''germà'', derivat del nom ab que els romans es referien a les [[tribu]]s no romanes de la zona central d'Europa, a les que nomenaven [[Germania]].<ref name="alamanes"/> Des del [[segle X]], els territoris alemanys formaren una part central del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] que va durar fins al [[1806]]. Durant el [[segle XVI]], les regions del nort del país es varen convertir en el centre de la [[Reforma Protestant]]. Com un modern [[estat-nació]], el país va ser unificat en mig de la [[Guerra franc-prussiana]] en [[1871]]. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les [[Zones d'ocupació aliada en Alemanya|llínees d'ocupació aliades]] en [[1949]] pero els dos estats es varen reunificar de nou en [[1990]]. Va ser membre fundador de la [[Comunitat Europea]] ([[1957]]), que es convertir en la [[Unió Europea]] en [[1993]]. Es part de la [[zona Schengen]] i adopta la moneda comú europea, el [[euro]], en [[1999]].
Les paraules alemà i Alemanya provenen del [[llatí]] i eren utilisades en l'[[Història Antiga|antiguetat]] pels romans per a denominar als [[poble alamán|''alamanes'']] —no es lo mateix que ''alemanys''—, el [[pobles germànics|poble germànic]] més proper al territori de l' [[Imperi Romà]]. Llavors va ser utilisada per a nomenar al país sancer.<ref name="alamanes">{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2264655,00.html | título = Orígens | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = Castellano}}</ref> Ademés d' ''alemà'', esta també extés l'us del gentilici ''germà'', derivat del nom ab que els romans es referien a les [[tribu]]s no romanes de la zona central d'Europa, a les que nomenaven [[Germania]].<ref name="alamanes"/> Des del [[segle X]], els territoris alemanys formaren una part central del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] que va durar fins al [[1806]]. Durant el [[segle XVI]], les regions del nort del país es varen convertir en el centre de la [[Reforma Protestant]]. Com un modern [[estat-nació]], el país va ser unificat en mig de la [[Guerra franc-prussiana]] en [[1871]]. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les [[Zones d'ocupació aliada en Alemanya|llínees d'ocupació aliades]] en [[1949]] pero els dos estats es varen reunificar de nou en [[1990]]. Va ser membre fundador de la [[Comunitat Europea]] ([[1957]]), que es va convertir en l'[[Unió Europea]] en [[1993]]. Es part de la [[zona Schengen]] i adopta la moneda comú europea, l'[[euro]], en [[1999]].
Es una [[república parlamentaria]] federal de setze estats ([[Bundesländer]]). La [[capital]] i ciutat més gran es [[Berlin]]. Es membre de les [[Nacions Unides]], la [[OTAN]], el [[G8]], les nacions [[G4]], i va firmar el [[Protocol de Kioto]]. Es la tercera major economia mundial en quant al [[PIB nominal]], la primera d'Europa, i el major exportador de mercaderies del mon en [[2007]]. En térmens absoluts, assigna el segon major presupost anual de la ajuda al desenroll en el mon,<ref> [http://www.topnews.in/germany-worlds-second-biggest-aid-donor-after-us-229970 Germany world's second biggest aid donor after US] TopNews, India, Retrieved 2008, 04-10.</ref> mentres que les seues despeses militars ocuparen el sext lloc.<ref>{{cite web
Es una [[república parlamentaria]] federal de setze estats ([[Bundesländer]]). La [[capital]] i ciutat més gran es [[Berlin]]. És membre de les [[Nacions Unides]], l'[[OTAN]], el [[G8]], les nacions [[G4]], i va firmar el [[Protocol de Kioto]]. És la tercera major economia mundial en quant al [[PIB nominal]], la primera d'Europa, i el major exportador de mercaderies del mon en [[2007]]. En térmens absoluts, assigna el segon major presupost anual de l'ajuda al desenroll en el mon,<ref> [http://www.topnews.in/germany-worlds-second-biggest-aid-donor-after-us-229970 Germany world's second biggest aid donor after US] TopNews, India, Retrieved 2008, 04-10.</ref> mentres que les seues despeses militars ocuparen el sext lloc.<ref>{{cite web
|url = http://www.sipri.org/contents/milap/milex/mex_major_spenders.pdf/download
|url = http://www.sipri.org/contents/milap/milex/mex_major_spenders.pdf/download
|title = The fifteen major spenders in 2006| accessdate = 2007-08-23 | year = 2007| format = PDF | work = Recent trends in military expenditure | publisher = Stockholm International Peace Research Institute }}</ref> El país ha desenrollat un alt nivell de vida i ha establet un sistema complet de [[seguritat social]]. Te una posició clau en els assunts europeus i mante una estreta relació ab varies associacions a nivell mundial.<ref>[http://www.iht.com/articles/2008/04/04/europe/poll.php The leader of Europe? Answers an ocean apart] International Herald Tribune. April 4, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref> Es reconeguda com líder en els sectors [[Ciència|científic]] i [[Tecnología|tecnológic]].<ref>[http://www.innovations-report.de/html/berichte/informationstechnologie/bericht-109339.html Confidently into the Future with Reliable Technology] www.innovations-report.de. May 7, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref>
|title = The fifteen major spenders in 2006| accessdate = 2007-08-23 | year = 2007| format = PDF | work = Recent trends in military expenditure | publisher = Stockholm International Peace Research Institute }}</ref> El país ha desenrollat un alt nivell de vida i ha establet un sistema complet de [[seguritat social]]. Te una posició clau en els assunts europeus i manté una estreta relació en varies associacions a nivell mundial.<ref>[http://www.iht.com/articles/2008/04/04/europe/poll.php The leader of Europe? Answers an ocean apart] International Herald Tribune. April 4, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref> Es reconeguda com líder en els sectors [[Ciència|científic]] i [[Tecnología|tecnológic]].<ref>[http://www.innovations-report.de/html/berichte/informationstechnologie/bericht-109339.html Confidently into the Future with Reliable Technology] www.innovations-report.de. May 7, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref>
== Història ==
== Història ==
{{AP|Història d'Alemanya}}
{{AP|Història d'Alemanya}}
=== Abans del Sacre Imperi Romà Germànic ===
=== Abans del Sacre Imperi Romà Germànic ===
[[Image:Germanic_tribes_(750BC-1AD).png|thumb|right|Expansió de les tribus germàniques entre 750 a. C. y l'any 1.]]
[[Image:Germanic_tribes_(750BC-1AD).png|thumb|right|Expansió de les tribus germàniques entre 750 a. C. i l'any 1.]]
{{AP|Pobles germànics|AP2=Germania}}
{{AP|Pobles germànics|AP2=Germania}}
Es creu que l'[[etnogénesis]] de les tribus germàniques es va produir durant l'[[Edat de Bronze#Europa Nòrdica:|Edat de Bronze nòrdica]], o, a més tardar, durant la [[Cultura de Jastorf|Edat de Ferro pre-romana]]. Des del sur de Escandinava y el nort d'Alemanya, les tribus iniciaren la seua expansió al sur, est i oest en el segle I a. C., entrant en contacte ab les tribus [[celtes]] de la [[Gàlia]], així com Iran, el Bàltic, y les tribus [[Pobles eslaus|eslaves]] de l' [[Est d'Europa]]. Poc es coneix sobre l'història temprana dels pobles germànics, excepte lo que se sap a través de les seues interaccions ab l'Imperi Romà i els registres de troballes arqueològiques.<ref name="Claster">Jill N. Claster: ''Medieval Experience: 300–1400''. NYU Press 1982, p. 35. ISBN 0-8147-1381-5.</ref>
Es creu que l'[[etnogénesis]] de les tribus germàniques es va produir durant l'[[Edat de Bronze#Europa Nòrdica:|Edat de Bronze nòrdica]], o, a més tardar, durant la [[Cultura de Jastorf|Edat de Ferro pre-romana]]. Des del sur d'Escandinava i el nort d'Alemanya, les tribus iniciaren la seua expansió al sur, est i oest en el segle I a. C., entrant en contacte en les tribus [[celtes]] de la [[Gàlia]], així com Iran, el Bàltic, i les tribus [[Pobles eslaus|eslaves]] de l'[[Est d'Europa]]. Poc és coneix sobre l'història temprana dels pobles germànics, excepte lo que se sap a través de les seues interaccions en l'Imperi Romà i els registres de troballes arqueològiques.<ref name="Claster">Jill N. Claster: ''Medieval Experience: 300–1400''. NYU Press 1982, p. 35. ISBN 0-8147-1381-5.</ref>
Durant el regnat de [[César August]], els germans se familiarisaren ab les tàctiques de guerra romans, mantenint al mateix temps la seua identitat tribal. En 9 a. C., tres [[legions romanes]] dirigides per [[Publi Quintilià Varó|Varó]] foren derrotades per els [[Queruscs]] i el seu líder [[Armini]] en la [[Batalla del bosc de Teutoburc]]. Per lo tant, l'Alemanya moderna, per lo que respecta al Rin i el Danubi, es va mantindre fora de l'Imperi Romà. En l'época de [[Tácit]], tribus germàniques es varen establir a lo llarc del Rin i el Danubi, ocupant la major part de la zona moderna d'Alemanya. El segle III va vore el sorgiment d'un gran número de tribus germàniques de l'Oest: [[Poble alamán|Alamanes]], [[Poble franc|Francs]], [[Chatti]], [[Saxones]], [[Frisons]], i [[Turingios]]. En eixe moment estos pobles iniciaren el [[periodo de les grans migracions]] que es va estendre per varios segles.<ref name="Cambridge ancient history">The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. ISBN 0-521-30199-8.</ref>
Durant el regnat de [[César August]], els germans se familiarisaren en les tàctiques de guerra romanes, mantenint al mateix temps la seua identitat tribal. En 9 a. C., tres [[legions romanes]] dirigides per [[Publi Quintilià Varó|Varó]] foren derrotades pels [[Queruscs]] i el seu líder [[Armini]] en la [[Batalla del bosc de Teutoburc]]. Per lo tant, l'Alemanya moderna, per lo que respecta al Rin i el Danubi, es va mantindre fora de l'Imperi Romà. En l'época de [[Tácit]], tribus germàniques es varen establir a lo llarc del Rin i el Danubi, ocupant la major part de la zona moderna d'Alemanya. El segle III va vore el sorgiment d'un gran número de tribus germàniques de l'Oest: [[Poble alamán|Alamanes]], [[Poble franc|Francs]], [[Chatti]], [[Saxones]], [[Frisons]], i [[Turingios]]. En eixe moment estos pobles iniciaren el [[periodo de les grans migracions]] que es va estendre per varios segles.<ref name="Cambridge ancient history">The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. ISBN 0-521-30199-8.</ref>
=== Sacre Imperi Romà Germànic (962-1806) ===
=== Sacre Imperi Romà Germànic (962-1806) ===
{{AP|Sacre Imperi Romà Germànic}}
{{AP|Sacre Imperi Romà Germànic}}
L'imperi migeval es derivava d'una divisió de l '[[Imperi Carolingi]] en 843, que va ser fundada per [[Carlomagne]] en 800, y va existir en diferent formes, fins a 1806, el seu territori abarcava des de el riu [[Eider]] en el nort fins a la costa [[mediterrànea]] en el sur.
L'imperi migeval es derivava d'una divisió de l '[[Imperi Carolingi]] en 843, que va ser fundada per [[Carlomagne]] en 800, i va existir en diferent formes, fins a 1806, el seu territori abarcava des del riu [[Eider]] en el nort fins a la costa [[mediterrànea]] en el sur.
Baix el regnat de la [[Dinastia Saxona]] (919-1024), els ducats de [[Ducat de Lorena|Lorena]], [[Saxonia]], [[Franconia]], [[Suabia]], [[Turingia]] y [[Baviera]] es varen consolidar, y el Rei alemà va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romà Germànic d'estes regions en 962. Baix el regnat de la [[Dinasta Salia]] (1024-1125), el Sacre Imperi Romà va absorbir el nort d' [[Itàlia]] y [[Borgonya]], encara que els emperadors perderen el poder a través de la [[Querella de les Investidures]]. Baix els emperadors [[Hohenstaufen]] (1138-1254), els príncips alemanys aumentaren la seua influencia cap al sur y l'est en els territoris habitats per els eslaus. En el Nort alemà creixeren ciutats prosperes com les de la [[Lliga Hanseática]].
Baix el regnat de la [[Dinastia Saxona]] (919-1024), els ducats de [[Ducat de Lorena|Lorena]], [[Saxonia]], [[Franconia]], [[Suabia]], [[Turingia]] y [[Baviera]] es varen consolidar, y el Rei alemà va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romà Germànic d'estes regions en 962. Baix el regnat de la [[Dinasta Salia]] (1024-1125), el Sacre Imperi Romà va absorbir el nort d'[[Itàlia]] i [[Borgonya]], encara que els emperadors perderen el poder a través de la [[Querella de les Investidures]]. Baix els emperadors [[Hohenstaufen]] (1138-1254), els príncips alemanys aumentaren la seua influencia cap al sur i l'est en els territoris habitats pels eslaus. En el Nort alemà creixeren ciutats prosperes com les de la [[Lliga Hanseática]].
L'edicte de la [[Bula d'Or]] en 1356 va ser la constitució bàsica de l'imperi que va durar fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció del emperador per set [[Príncipe elector|príncips electors]]. A partir del segle XV, els emperadors eren elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburc]].
L'edicte de la [[Bula d'Or]] en 1356 va ser la constitució bàsica de l'imperi que va durar fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció del emperador per set [[Príncip elector|príncips electors]]. A partir del segle XV, els emperadors eren elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburc]].
[[Martí Lutero]] va escriure ''[[Les 95 tesis]]'', on qüestionant l' [[Iglésia Catòlica Romana]] en 1517, provocant la [[Reforma Protestant]]. L'iglésia Luterana va ser reconeguda com la nova religió sancionada en molts estats alemanys després de 1530. El conflicte religiós resultant va conduir a la [[Guerra dels Trenta Anys]] (1618-1648), que va devastar el territori alemà.<ref>[http://mars.wnec.edu/~grempel/courses/wc2/lectures/30yearswar.html The Thirty-Years-War], Gerhard Rempel, Western New England College.</ref> La població dels estats alemanys es va reduir en un 30%.<ref>[http://users.erols.com/mwhite28/warstat0.htm#30YrW The Thirty Years War (1618-48)], Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)</ref> La [[Pau de Westfàlia]] (1648) va acabar ab la guerra religiosa entre els estats alemanys, pero el imperi [[de facte]] va ser dividit en numerosos principats independents. Des de 1740, el dualisme entre la monarquia Habsburc d'Àustria y el [[Regne de Prusia]] va dominar l'història alemanya. En 1806 ,l'Imperi va ser invadit y dissolt com a conseqüència de les [[Guerres napoleòniques]].<ref name="concise h">Fulbrook, Mary: ''A Concise History of Germany'', Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2</ref>
[[Martí Lutero]] va escriure ''[[Les 95 tesis]]'', on qüestionant l'[[Iglésia Catòlica Romana]] en 1517, provocant la [[Reforma Protestant]]. L'iglésia Luterana va ser reconeguda com la nova religió sancionada en molts estats alemanys després de 1530. El conflicte religiós resultant va conduir a la [[Guerra dels Trenta Anys]] (1618-1648), que va devastar el territori alemà.<ref>[http://mars.wnec.edu/~grempel/courses/wc2/lectures/30yearswar.html The Thirty-Years-War], Gerhard Rempel, Western New England College.</ref> La població dels estats alemanys es va reduir en un 30%.<ref>[http://users.erols.com/mwhite28/warstat0.htm#30YrW The Thirty Years War (1618-48)], Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)</ref> La [[Pau de Westfàlia]] (1648) va acabar en la guerra religiosa entre els estats alemanys, pero l'imperi [[de facte]] va ser dividit en numerosos principats independents. Des de 1740, el dualisme entre la monarquia Habsburc d'Àustria i el [[Regne de Prusia]] va dominar l'història alemanya. En 1806 ,l'Imperi va ser invadit i dissolt com a conseqüència de les [[Guerres napoleòniques]].<ref name="concise h">Fulbrook, Mary: ''A Concise History of Germany'', Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2</ref>
=== Restauració y revolució (1814-1871) ===
=== Restauració y revolució (1814-1871) ===
{{AP|Confederació Germànica}}
{{AP|Confederació Germànica}}
Despés d'abdicar l'últim monarca del Sacre Imperi Romà Germànic, es va iniciar, en els antics estats que el componien, una dispar busqueda per crear un [[estat]] nacional alemà unificat. La qüestió territorial es va debatre entre la creació d'una «gran Alemanya», que incloguera els territoris germanòfons [[Àustria|austríacs]] o una «chicoteta Alemanya», formada exclusivament per atres estats. A esta disjuntiva es va sumar la qüestió institucional sobre el repartiment del poder entre el poble y la [[corona]].
Despés d'abdicar l'últim monarca del Sacre Imperi Romà Germànic, es va iniciar, en els antics estats que el componien, una dispar busqueda per crear un [[estat]] nacional alemà unificat. La qüestió territorial es va debatre entre la creació d'una «gran Alemanya», que incloguera els territoris germanòfons [[Àustria|austríacs]] o una «chicoteta Alemanya», formada exclusivament per atres estats. A esta disjuntiva es va sumar la qüestió institucional sobre el repartiment del poder entre el poble i la [[corona]].
La qüestió es va plantejar de manera concreta després la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l' [[emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar ab la dominació estrangera no els reporta als alemanys una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].
La qüestió es va plantejar de manera concreta després de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemanys una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].
En [[març]] de [[1848]], la [[Revoluciones de 1848|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional e institucional suponia tindre que definir qué perteneixia a Alemanya. El [[Parlament de Fráncfort|primer Parlament lliurement elegit]], en [[Fráncfort del Meno]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanismo|pangermànic]], ab l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prusia]].
En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué perteneixia a Alemanya. El [[Parlament de Fráncfort|primer Parlament lliurement elegit]], en [[Fráncfort del Meno]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanismo|pangermànic]], en l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prusia]].
El [[parlament]] va exigir que, com emperador alemà, el [[rei]] de [[Prusia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví y concebres a sí mateix com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemanya.
El [[parlament]] va exigir que, com emperador alemà, el [[rei]] de [[Prusia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví y concebres a sí mateix com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemanya.
En la década de [[1860]] el [[Canceller]] [[Otto von Bismarck]] va favorir en Prusia al eixecutiu contra el Parlament. La qüestió del poder polític extern es va resoldre ab la [[Guerra de les Set Semanes]] en [[1866]], en el sentit de la «chicoteta Alemanya».
En la década de [[1860]] el [[Canceller]] [[Otto von Bismarck]] va favorir en Prusia al eixecutiu contra el Parlament. La qüestió del poder polític extern és va resoldre en la [[Guerra de les Set Semanes]] en [[1866]], en el sentit de la «chicoteta Alemanya».
=== Imperi alemà (1871-1918) ===
=== Imperi alemà (1871-1918) ===
[[Image:Reichsgruendung2.jpg|thumb|right|Proclamació de l'Imperi alemà en el [[Palau de Versalles]].]]
[[Image:Reichsgruendung2.jpg|thumb|right|Proclamació de l'Imperi alemà en el [[Palau de Versalles]].]]
[[Image:Map-DR-Prussia.svg.png|thumb|right|Imperi Alemà, ab el dominant Regne de Prusia en blau.]]
[[Image:Map-DR-Prussia.svg.png|thumb|right|Imperi Alemà, en el dominant Regne de Prusia en blau.]]
{{AP|Imperi Alemà}}
{{AP|Imperi Alemà}}
[[Unificació alemanya|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en 1871, quant es va forjar l'Imperi Alemà, ab el Regne de Prusia com el seu principal constituent. Després de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en Versalles el 18 de giner de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prusia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte Àustria (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de 1884, Alemanya va iniciar l'establiment de varies [[Imperi colonial alemà|colònies fora d'Europa]].
[[Unificació alemanya|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en 1871, quant es va forjar l'Imperi Alemà, en el Regne de Prusia com el seu principal constituent. Després de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en Versalles el 18 de giner de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prusia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte Àustria (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de 1884, Alemanya va iniciar l'establiment de varies [[Imperi colonial alemà|colònies fora d'Europa]].
En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a França per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme|curs imperialiste]] que va provocar friccions ab els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, y noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions mijançant la firma de la [[entente cordiale]] ab el Regne Unit y l'obtenció de vínculs ab l' [[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes ab [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada mes aïllada.
En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a França per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme|curs imperialiste]] que va provocar friccions en els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, i noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions mijançant la firma de l'[[entente cordiale]] en el Regne Unit i l'obtenció de vínculs ab l'[[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes en [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada mes aïllada.
En la [[Conferencia de Berlin]], Alemanya es va unir a atres potencies europees per a reclamar [[Repartiment d'Àfrica|la seua part d'Àfrica]]. Alemanya va obtindre la propietat sobre varios territoris africans en la [[Àfrica Oriental Alemanya|part est]], [[Àfrica del Suroest Alemanya|suroest]], [[Togolandia]] y [[Camerun]]. La lluita per Àfrica va causar tensions entre les grans potencies que podien haver contribuït a crear les condiciones que varen dur a la [[Primera Guerra Mundial]].
En la [[Conferencia de Berlin]], Alemanya es va unir a atres potencies europees per a reclamar [[Repartiment d'Àfrica|la seua part d'Àfrica]]. Alemanya va obtindre la propietat sobre varios territoris africans en la [[Àfrica Oriental Alemanya|part est]], [[Àfrica del Suroest Alemanya|suroest]], [[Togolandia]] i [[Camerun]]. La lluita per Àfrica va causar tensions entre les grans potencies que podien haver contribuït a crear les condiciones que varen dur a la [[Primera Guerra Mundial]].
L'[[atentat de Sarajevo]] (1914) en el que va morir l'hereu de la Corona del Imperi Austrohúngar, va desencadenar la Primera Guerra Mundial. Alemanya, com part de les [[Potencies Centrals]], va sofrir la derrota contra les Potencies Aliades en un dels conflictes més sanguinaris de tots els temps. La [[Revolució de Novembre]] va estallar en 1918, i l'emperador Guillem II va abdicar. Un armistici que ficava fi a la guerra es va firmar l'11 de novembre i Alemanya es va vore obligada a firmar el [[Tractat de Versalles de 1919]]. En la seua negociació varen ser excluits les Potencies derrotades en contradicció en la diplomàcia tradicional de la posguerra. El tractat es va percebre en Alemanya com una humiliant continuació de la guerra per atres mijos i la seua durea se cita sovint com un factor que va facilitar el posterior ascens del nazisme en el país.<ref name="lee h">Stephen J. Lee: ''Europe, 1890–1945''. Routledge 2003, p. 131. ISBN 0-415-25455-8.</ref>
[[Image:Inflation-1923.jpg|thumb|right|L'inflació 1923-24: una dona alimenta la seua estufa ab diners. En eixe moment, la crema de diners es menys costosa que la compra de llenya.]]
[[Image:Inflation-1923.jpg|thumb|right|L'inflació 1923-24: una dona alimenta la seua estufa en diners. En eixe moment, la crema de diners es menys costosa que la compra de llenya.]]
=== República de Weimar (1919-1933) ===
=== República de Weimar (1919-1933) ===
{{AP|República de Weimar}}
{{AP|República de Weimar}}
L'adversitat econòmica, deguda tant a les [[Tractat de Versalles (1919)|condicions de la pau]] com a la [[gran depressió]] mundial, es considerada una de les causes que varen provocar el recolzament per part dels líders d'opinió y els [[Vot|votants]] alemanys cap als partits antidemocràtics. Junt açò, durant la [[guerra]] y fins al seu fi s'havia mantes en la societat alemanya la idea de que la victòria era casi segura y la falta d'una invasió va alimentar la teoria (''Dolchstoßlegende'') de que va ser ser les forces [[Democràcia|democràtiques]] (y [[Comunisme|comunistes]], així com els [[judeu]]s) les que traïcionaren la pàtria y provocaren la derrota.
L'adversitat econòmica, deguda tant a les [[Tractat de Versalles (1919)|condicions de la pau]] com a la [[gran depressió]] mundial, és considerada una de les causes que varen provocar el recolzament per part dels líders d'opinió i els [[Vot|votants]] alemanys cap als partits antidemocràtics. Junt açò, durant la [[guerra]] i fins al seu fi s'havia mantes en la societat alemanya la idea de que la victòria era casi segura i la falta d'una invasió va alimentar la teoria (''Dolchstoßlegende'') de que va ser ser les forces [[Democràcia|democràtiques]] (i [[Comunisme|comunistes]], així com els [[judeu]]s) les que traïcionaren la pàtria i provocaren la derrota.
En les eleccions extraordinàries de [[juliol]] y [[novembre]] de [[1932]], el [[Partit Nacional-Socialiste Alemà dels Treballadors]] (NSDAP, «partit [[Nazisme|nazi]]») va obtindre el 37,3%<ref>{{Cita web| url = http://www.willy-brandt.org/bwbs_biografie/Hitler_bei_Hindenburg_B1071.html | título =
En les eleccions extraordinàries de [[juliol]] i [[novembre]] de [[1932]], el [[Partit Nacional-Socialiste Alemà dels Treballadors]] (NSDAP, «partit [[Nazisme|nazi]]») va obtindre el 37,3%<ref>{{Cita web| url = http://www.willy-brandt.org/bwbs_biografie/Hitler_bei_Hindenburg_B1071.html | título =
Hitler bei Hindenburg | año = 2005 | obra = Bundeskanzler- Willy- Brandt- Stiftung | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = alemà}}</ref> y el 33,0% dels vots, respectivament. L'inestabilitat política y la impossibilitat de crear un govern ferm va obligar a que el [[president del govern]] tinguera que nomenar al [[canceller]] (''Präsidialkanzler''), algo que d'orige era tasca del [[parlament]]. El [[30 de giner]] de [[1933]], per pressió del NSDAP, el president (cap d'Estat) [[Paul von Hindenburg]] (canceller durant la Primera Guerra) va nomenar canceller ([[cap de govern]]) al líder del NSDAP, [[Adolf Hitler]].
Hitler bei Hindenburg | año = 2005 | obra = Bundeskanzler- Willy- Brandt- Stiftung | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = alemà}}</ref> y el 33,0% dels vots, respectivament. L'inestabilitat política i l'impossibilitat de crear un govern ferm va obligar a que el [[president del govern]] tinguera que nomenar al [[canceller]] (''Präsidialkanzler''), algo que d'orige era tasca del [[parlament]]. El [[30 de giner]] de [[1933]], per pressió del NSDAP, el president (cap d'Estat) [[Paul von Hindenburg]] (canceller durant la Primera Guerra) va nomenar canceller ([[cap de govern]]) al líder del NSDAP, [[Adolf Hitler]].
=== Alemania Nazi (1933–1945) ===
=== Alemania Nazi (1933–1945) ===
{{AP|Alemania Nazi|AP2=Segona Guerra Mundial}}
{{AP|Alemania Nazi|AP2=Segona Guerra Mundial}}
Després la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Jefe de Estat]], lo que va donar inici a la Alemanya Nazi. El 27 de febrer de 1933, el [[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut de un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret de emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Solo el [[Partit Socialdemòcrata de Alemanya]] va votar en contra de ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establet per una serie d'iniciatives y decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. La industria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.
Després la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Jefe de Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El 27 de febrer de 1933, el [[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut de un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret de emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemòcrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establet per una serie d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'industria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.
En 1936 les tropes alemanyes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], y el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de apaciguamiento]] que va resultar insuficient. La política de Hitler de anexionar terres veïnes per a fer-se ab ''[[Lebensraum]]'' ('espai vital') que va incloure a Àustria y a Checoslovaquia anexionant-se la part checa y establint un govern títere en Eslovàquia, va dur al escomençament de la Segona Guerra Mundial el 1 de setembre de 1939, quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (de ahí el términi ''[[Blitzkrieg]]'' — 'guerra relámpago') y va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort y oest de França y posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] y [[Grècia]] en Europa, y [[Túnez]] y [[Líbia]] en el nort d'Àfrica. Ademés tenia com aliats firmes al Imperi de Japó (qui fea la seua propia invasió per Àsia y Oceania) e Itàlia (que ya havia invadit Albània, Etiopia, controlava Líbia junt ab els alemanys y atacava Malta y el Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin y tots els seus territoris africans y asiàtics: Marroc, Argelia, Síria...), Finlàndia, Eslovènia, Croàcia, Hungria, Rumania y Bulgària.
En 1936 les tropes alemanyes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de apaciguamiento]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]]'' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovaquia anexionant-se la part checa i establint un govern títere en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el 1 de setembre de 1939, quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el términi ''[[Blitzkrieg]]'' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de França i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en Europa, i [[Túnez]] i [[Líbia]] en el nort d'Àfrica. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del Japó (qui fea la seua propia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit Albània, Etiopia, controlava Líbia junt en els alemanys i atacava Malta i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: Marroc, Argelia, Síria...), Finlàndia, Eslovènia, Croàcia, Hungria, Rumania i Bulgària.
Atres Estats tenien que colaborar ab els alemanys per a que no hi hagueren represalies y no foren invadits, així que la seua neutralitat estava clarament manifesta, evidentment al estar rodejats per territoris alemanys no els quedaven moltes opcions, estos Estats foren Suècia, Andorra, Mónaco, Suïssa, Liechtenstein, San Marino, El Vaticà y Turquia. En l'estiu de 1941 un eixercit de més de 3 millons d'hòmens invadiren l'Unió Soviètica, trencant el tractat de no agressió firmat 2 anys abans. Hi hagué 3 eixercits que es dirigiren, u direcció Leningrat, atre a Moscou y l'atre a Ucrània y aplegant fins a Stalingrat y els camps petrolífers de Maykop y Grozni. Els alemanys foren ajudats ab ingents tropes de Finlàndia, Bulgària, Itàlia, Rumania e Hungria entre atres. Finalment, Alemanya fou detinguda en la [[Batalla d'Anglaterra]], durant la qual la [[Luftwaffe]] fou derrotada per la RAF. L' [[Operació Barbarroja|atac a l'Unió Soviètica]] en 1941 demostra que l'eixercit nazi era insuficient per a abarcar un territori d'estes dimensions.Els seus fracassos en las campanyes russes de 1941 (aplegar a Moscou y tallar els suministres procedents de [[Siberia]]) y 1942 (aplegar al mar Caspi per a fer-se ab el petroli), així com l'ingrés dels Estats Units (en decembre de 1941) en el conflicte, donaren un gir que dugué a la destrucció del país baix els bombardejos perpetrats per els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]], que solament es detingueren després de la capitulació del règim nazi el 8 de maig de 1945.
Atres Estats tenien que colaborar ab els alemanys per a que no hi hagueren represalies y no foren invadits, així que la seua neutralitat estava clarament manifesta, evidentment al estar rodejats per territoris alemanys no els quedaven moltes opcions, estos Estats foren Suècia, Andorra, Mónaco, Suïssa, Liechtenstein, San Marino, El Vaticà y Turquia. En l'estiu de 1941 un eixercit de més de 3 millons d'hòmens invadiren l'Unió Soviètica, trencant el tractat de no agressió firmat 2 anys abans. Hi hagué 3 eixercits que es dirigiren, u direcció Leningrat, atre a Moscou y l'atre a Ucrània y aplegant fins a Stalingrat y els camps petrolífers de Maykop y Grozni. Els alemanys foren ajudats ab ingents tropes de Finlàndia, Bulgària, Itàlia, Rumania e Hungria entre atres. Finalment, Alemanya fou detinguda en la [[Batalla d'Anglaterra]], durant la qual la [[Luftwaffe]] fou derrotada per la RAF. L' [[Operació Barbarroja|atac a l'Unió Soviètica]] en 1941 demostra que l'eixercit nazi era insuficient per a abarcar un territori d'estes dimensions.Els seus fracassos en las campanyes russes de 1941 (aplegar a Moscou y tallar els suministres procedents de [[Siberia]]) y 1942 (aplegar al mar Caspi per a fer-se ab el petroli), així com l'ingrés dels Estats Units (en decembre de 1941) en el conflicte, donaren un gir que dugué a la destrucció del país baix els bombardejos perpetrats per els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]], que solament es detingueren després de la capitulació del règim nazi el 8 de maig de 1945.