349
edicions
Canvis
mLlínea 1:
Llínea 1: − + − La Constitució va ser ratificada en referèndum el [[6 de decembre]] de [[1978]], sent posteriorment sancionada pel rei [[Joan Carles I]] el [[27 de decembre]] i publicada en el [[BOE|Bolletí Oficial de l'Estat]] el 29 de decembre del mateix any. La promulgació de la Constitució va implicar la culminació de l'anomenada [[Transició espanyola|transició a la democràcia]], que va tindre lloc com a conseqüència de la mort, el [[20 de novembre]] de [[1975]], de l'anterior cap d'Estat, el general [[Franco]], precipitant una série d'acontenyiments polítics i històrics que varen transformar l'anterior règim dictatorial en un ''Estat social i democràtic de dret que propugna com a valors superiors de l'ordenament jurídic la llibertat, la justícia, l'igualtat i el pluralisme polític'', tal i com proclama l'artícul primer de la Constitució. En ell també s'afiança el principi de sobirania nacional, que residix en el poble, i s'establix la monarquia parlamentària com a forma de govern.+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Fussió d´alguns conceptes
[[Image:Constitución Española de 1978.JPG|thumb|250px|Constitució espanyola de 1978]]
[[Image:Constitución Española de 1978.JPG|thumb|250px|Constitució espanyola de 1978]]
La '''Constitució espanyola de 1978''' és la norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol, a la que estan subjectes els poders públics i els ciutadans d'Espanya, en vigor des del [[29 de decembre]] de [[1978]]. Substituïx a les Lleis Fonamentals del Regne d'Espanya, aprovades en [[1938]] i modificades en múltiples ocasions, l'última d'elles en l'any [[1977]].
La '''Constitució Espanyola de 1978''' [https://www.boe.es/legislacion/documentos/ConstitucionVALENCIANO.pdf] (CE d'ara en avant), és la norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol, a la que estan subjectes els poders públics i els ciutadans d'Espanya. Es va aprovar per les [[Corts Generals]], en sessions plenàries del [[Congrés dels Diputats]] i del [[Senat]], el [[31 d'octubre]] de [[1978]]. Va ser ratificada pel poble espanyol en referéndum de [[6 de decembre]] de 1978. Va ser sancionada i promulgada pel S. M. el [[Rei]] davant Les Corts el [[27 de decembre]] de 1978. I publicada en el [[B.O.E.]] el [[29 de decembre]] de 1978 al mateix temps que va entrar en vigor. Substituïx a les Lleis Fonamentals del Regne d'Espanya, aprovades en [[1938]] i modificades en múltiples ocasions, l'última d'elles en l'any [[1977]].
La promulgació de la Constitució va implicar la culminació de l'anomenada [[Transició espanyola|transició a la democràcia]], que va tindre lloc com a conseqüència de la mort, el [[20 de novembre]] de [[1975]], de l'anterior cap d'Estat, el general [[Franco]], precipitant una série d'acontenyiments polítics i històrics que varen transformar l'anterior règim dictatorial en un ''Estat social i democràtic de dret que propugna com a valors superiors de l'ordenament jurídic la llibertat, la justícia, l'igualtat i el pluralisme polític'', tal i com proclama l'artícul primer de la Constitució. En ell també s'afiança el principi de sobirania nacional, que residix en el poble, i s'establix la monarquia parlamentària com a forma de govern.
La Constitució establix una organisació territorial basada en l'autonomia dels municipis, províncies i comunitats autònomes, regint entre ells el principi de solidaritat. Despuix del procés de formació de l'Estat de les Autonomies, les comunitats autònomes gogen d'una autonomia de naturalea política que configura a [[Espanya]] com un [[Estat autonòmic]]. Les [[entitats locals]], com els [[municipis]] i les [[províncies]], gogen d'una autonomia de naturalea administrativa, les institucions de la qual actuen en conformitat a criteris d'oportunitat dins del marc llegal fixat per l'Estat i les [[comunitats autònomes]].
La Constitució establix una organisació territorial basada en l'autonomia dels municipis, províncies i comunitats autònomes, regint entre ells el principi de solidaritat. Despuix del procés de formació de l'Estat de les Autonomies, les comunitats autònomes gogen d'una autonomia de naturalea política que configura a [[Espanya]] com un [[Estat autonòmic]]. Les [[entitats locals]], com els [[municipis]] i les [[províncies]], gogen d'una autonomia de naturalea administrativa, les institucions de la qual actuen en conformitat a criteris d'oportunitat dins del marc llegal fixat per l'Estat i les [[comunitats autònomes]].
Es pot definir des de dos punts de vista distints:
# ''El formal'': Es tractaria de la norma suprema de l'ordenament jurídic elaborada pel poder constituent (el poble) en l'eixercici de la seua sobirania.
# ''El material'': Basada en el seu contingut, que arreplega els principis fonamentals que deuen sostindre l'orde social, polític i econòmic de la societat, és dir, les regles bàsiques de funcionament.
Entre les seues característiques trobem les següents:
* Es tracta d'un règim polític democràtic parlamentari clàssic o democràcia occidental.
* Té un procediment de reforma rígit.
* És extensa, ya que pretén blindar el major número de temes per la seua supremacia.
* Es tracta d'una Constitució ambigua i inacabada, ya que fa múltiples remissións a normes futures de desenroll.
* És d'aplicació directa i immediata.
* Va nàixer de la conciliació i l'acort ideològic.
* I deriva de les influències rebudes en la seua redacció de la [[Constitució Italiana de 1947]], la [[Llei Fonamental de Bonn de 1949]], la [[Constitució Portuguesa de 1976]].
Està composta per:
* Un [[Preàmbul]].
* Un [[Títul Preliminar]].
* [[10 Títuls]].
* [[169 artículs]].
* [[4 Disposicions Adicionals]].
* [[9 Disposicions Transitòries]].
* [[1 Disposició Derogatòria]].
* [[1 Disposició Final]].
De tal forma que en la Part Dogmàtica de la mateixa constaria pel [[Preàmbul]], el [[Títul Preliminar]] (que arreplega els Grans principis de l'Estat i la societat) i el [[Títul I]] (on trobaríem els Drets fonamentals, el seu eixercici i protecció).
I en la seua Part Orgànica s'arrepleguen dels [[Títuls II a X]], a on s'arrepleguen els següents apartats entre uns atres:
* Forma i organisació de l'Estat.
* Divisió de poders.
* Relació entre els distints poders.
* Organisació territorial.
* Etc
El rei és el cap de l'Estat, figura que eixercita funcions de naturalea eminentment simbòlica i que carix de poder efectiu de decisió. Els seus actes tenen una naturalea reglada, la validea de la qual depén de lo que refrende l'autoritat competent que, segons el cas, és el president del [[Govern]], el president del [[Congrés dels Diputats]], o un ministre.
El rei és el cap de l'Estat, figura que eixercita funcions de naturalea eminentment simbòlica i que carix de poder efectiu de decisió. Els seus actes tenen una naturalea reglada, la validea de la qual depén de lo que refrende l'autoritat competent que, segons el cas, és el president del [[Govern]], el president del [[Congrés dels Diputats]], o un ministre.