3843
edicions
Canvis
→Bibliografia
==Canvis de l'accentuació des de 1980 per la RACV ==
==Canvis de l'accentuació des de 1980 per la RACV ==
===Normes en 1980===
===Normes de l'any 1980===
La primera proposta de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que es feu, consistia en accentuar totes les esdrúixoles, no accentuar-ne cap de plana i les agudes totes excepte els plurals, les acabades en -ar, -er, -ir, -or, -ur, i -ant, -ent, -int, -ont, -unt. També propon l’accent diacrític per als monosílaps segons l’orde de preferència verp, substantiu, pero a soles en el cas d’existir confusió en la frase. Estes normes causaven molta confusió en l'escritura.
La primera proposta de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que es feu, consistia en accentuar totes les esdrúixoles, no accentuar-ne cap de plana i les agudes totes excepte els plurals, les acabades en -ar, -er, -ir, -or, -ur, i -ant, -ent, -int, -ont, -unt. També propon l’accent diacrític per als monosílaps segons l’orde de preferència verp, substantiu, pero a soles en el cas d’existir confusió en la frase. Estes normes causaven molta confusió en l'escritura.
===Normes en 1982===
===Normes de l'any 1982===
L'accentuació s'eliminà i quedà optativa per a paraules homógrafes. En cas de creure's necessari s'accentua agudes front a planes i esdrúixoles, i planes front a esdrúixoles. També es recomanà el seu us per a partícules interrogatives o exclamatives i pronoms forts. En [[1987]] se feu una breu explicació que dia que suponien una dificultat en l'escritura i en l'hora de deprendre encara que estes normes ho suponien en la llectura.
L'accentuació s'eliminà i fon optativa per a paraules homógrafes. En cas de creure's necessari s'accentuava agudes front a planes i esdrúixoles, i planes front a esdrúixoles. També es recomanà el seu us per a partícules interrogatives o exclamatives i pronoms forts. En [[1987]] se feu una breu explicació que dia que suponien una dificultat en l'escritura i en l'hora de deprendre encara que estes normes ho suponien en la llectura.
Esta eliminació no fon per motius científics, sino perque el sector anexioniste [[catalanisme|catalaniste]] que o no podent o no sabent criticar una atra cosa de la normativa de la RACV centrà les seues crítiques en els accents. És per este motiu pel qual se prengué esta decició tan radical. Esta norma s'intentava argumentar dient que l'[[italià]] havia eliminat part de la seua accentuació o que l'[[anglés]] una llengua no romànica no accentuava.
Esta eliminació no fon per motius científics, sino perque el sector anexioniste [[catalanisme|catalaniste]] que o no podent o no sabent criticar una atra cosa de la normativa de la RACV centrà les seues crítiques en els accents. És per este motiu pel qual se prengué esta decició tan radical. Esta norma s'intentava argumentar dient que l'[[italià]] havia eliminat part de la seua accentuació o que l'[[anglés]] una llengua no romànica no accentuava.
===L'accentuació actual des de l'any 2003===
===L'accentuació actual des de l'any 2003===
{{AP|Accent agut}}
{{AP|Accent agut}}
{{AP|Accent greu}}
{{AP|Accent greu}}
En l'any [[2003]] s'aprovà una accentuació en certa harmonia en les atres [[llengües romàniques]] ([[castellà]], [[gallec]], [[asturià]], [[portugués]], entre atres) més o manco totes elles accentuen les paraules que acaben en vocal, vocal més -s- i de manera diferent els acabaments en -n-. En valencià s'accentuen ([[accent]] obert o tancat):
En l'any [[2003]] s'aprovà una accentuació en certa harmonia en les atres [[llengües romàniques]] ([[castellà]], [[gallec]], [[asturià]], [[portugués]], entre d'atres) més o manco totes elles accentuen les paraules que acaben en vocal, vocal més -s i de manera diferent els acabaments en -n. En valencià s'accentuen ([[accent]] obert o tancat):
*Les agudes quan acaben en vocal, vocal més es (-s) i acabades en -en. En valencià hi ha a soles 26 paraules acabades en -en pero hi han molts temps verbals que acaben en -en.
*Les agudes quan acaben en vocal, vocal més es (-s) i acabades en -en. En valencià hi ha a soles vintissís paraules acabades en -en pero hi han molts temps verbals que acaben en -en.
*Les planes quan no acaben en les terminacions de les agudes.
*Les planes quan no acaben en les terminacions de les agudes.
====Accentuació dels monosílaps: l'accent diacrític====
====Accentuació dels monosílaps: l'accent diacrític====
* Entre paraules homógrafes i homòfones s’accentua la de més tonicitat (major intensitat): mà (substantiu) pero no ma (possessiu).
* Entre paraules homógrafes (que s'escriuen igual) i homòfones (que sonen igual) s’accentua la de més tonicitat (major intensitat): mà (substantiu) pero no ma (possessiu).
* Entre paraules homógrafes, pero no homòfones en diferència de vocal tònica oberta o tancada s’accentua l’oberta: mòra (dòna de religió islàmica) pero no mora (fuit o dòna de l'[[Àfrica]] septentrional).
* Entre paraules homógrafes, pero no homòfones en diferència de vocal tònica oberta o tancada s’accentua l’oberta: mòra (dòna de religió islàmica) pero no mora (fuit o dòna de l'[[Àfrica]] septentrional).
====Dièresis====
Ací es deixa la llista de paraules que duen accent diacrític en valencià:
{|- class="wikitable" border="1" align="center" width="80%"
!width=50%|sense accent
!width=50%|en accent
|-
|'''be''': nom de la lletra [[b]]; possessió material; adverbi (contrari de "malament")
|[[corder|'''bè''']]: belit (crit dels corders); corder; també s'usa en l'expressió "dur al bè"
|-
|'''bes''': acció de besar
|'''bès''': plural de "bè"
|-
|'''bot''' i '''bots''': acció de botar
|'''bòt''' i '''bòts''': barca; reclam
|-
|'''chec''' i '''checs''': de la [[República Checa]]
|'''[[chèc]]''' i '''chècs''': document mercantil
|-
|'''[[chop]]''' i '''chops''': arbre
|'''chòp''' i '''chòps''': mullat; onomatopeya
|-
|'''[[cobra]]''' i '''cobres''': [[serp]]
|'''còbra''' i '''còbres''': verp "cobrar" (ell ''còbra'', tu ''còbres'')
|-
|'''cola''' i '''coles''': pegament
|'''còla''' i '''còles''': verp "colar" (ell ''còla'', tu ''còles'')
|-
|'''coure''': metal
|'''còure''': verp
|-
|'''deu''' i '''deus''': divinitat; verp deure (ell ''deu'', tu ''deus'')
|'''dèu''' i '''dèus''': nou més u
|-
|'''do''': nota musical
|'''dò''': gràcia, be
|-
|'''dona''' i '''dones''': verp donar (ell ''dona'', tu ''dones'')
|'''dòna''' i '''dònes''': persona
|-
|'''es''': forma invertida del pronom feble "se" (''es'' cuina la paella = ''se'' cuina la paella)
|'''és''': verp ser (ella ''és'' forta)
|-
|'''foc''' i '''focs''': llum elèctrica
|'''fòc''' i '''fòcs''': combustió
|-
|'''fon''': verp ser (ella ''fon'' una dòna molt valenta)
|'''fòn''': verp fondre (ell ''fòn'' chocolate)
|-
|'''fora''': verp ser (si yo ''fora'' ric; si ell ''fora'' bo)
|'''fòra''': exterior (contrari de "dins")
|-
|'''gel''' i '''gels''': sabó; estat gelatinós
|'''gèls''' i '''gèls''': aigua en estat sòlit
|-
|'''golf''': accident geogràfic
|'''gòlf''': deport
|-
|'''ma''': la meua (''ma'' mare, ''ma'' germana)
|'''mà''': extremitat en que acaba el braç
|-
|'''mes''': pero; les meues (''mes'' germanes, ''mes'' filles)
|'''més''': subdivisió de l'any (''més'' de giner, ''més'' de febrer); adverbi i comparatiu (açò és ''més'' important); verp metre (he ''més'' la roba en l'armari).
|-
|'''meu''' i '''meus''': possessiu (el ''meu'' coche)
|'''mèu''' i '''mèus''': sò dels gats
|-
|'''moc''': mucositat
|'''mòc''': verp "moure" (yo ''mòc'' la cadira)
|-
|'''mole''': cosa gran
|'''mòle''': peça cóncava (un ''mòle'' per a fer cocs)
|-
|'''molt''', '''molta''', '''molts''', '''moltes''': cantitat (tinc ''moltes'' revistes)
|'''mòlt''', '''mòlta''', '''mòlts''', '''mòltes''': verp "moldre" (he comprat café ''mòlt'')
|-
|'''mon''': el meu (''mon'' pare no té nas)
|'''món''': planeta, univers (viu en un ''món'' de fantasia)
|-
|'''mora''' i '''mores''': fruit; verp "morar" (ell ''mora'' en un lloc molt lluntà)
|'''mòra''' i '''mòres''': musulmana
|-
|'''mos''': els meus (''mos'' pares, ''mos'' yayos); pronom dèbil coloquial (''mos'' han fet mal)
|'''mòs''': acte de mossegar (li he donat un ''mòs'' a l'entrepà)
|-
|'''nos''': pronom dèbil (''nos'' han fet mal)
|'''nós''': pronom fort (''Nós'', el rei)
|-
|'''pel''' i '''pels''': contraccions de ''per + el'' i ''per + els''
|'''pèl''' i '''pèls''': cabell
|-
|'''perque''': causal, final (ho faig ''perque'' vullc i ''perque'' puc)
|'''perqué''': motiu, causa (vullc saber el ''perqué'' de la teua actitut)
|-
|'''pol''': extrem (el ''pol'' nort de la Terra)
|'''pòl''': alquitrà
|-
|'''res''': pronom (yo no he fet ''res'')
|'''rés''': acció de resar
|-
|'''roure''': arbre
|'''ròure''': verp
|-
|'''sa''': la seua (''sa'' mare, ''sa'' germana)
|'''sà''': en salut (és un chic molt ''sà'')
|-
|'''sabeu''': verp saber (¿vosatres ''sabeu'' la resposta?)
|'''sabèu''': de Saba (un home ''sabèu'')
|-
|'''se''': pronom dèbil (''se'' sap tots els països del món)
|'''sé''': verp saber (yo no ''sé'' quí era ella)
|-
|'''ses''': les seues (''ses'' germanes, ''ses'' filles)
|'''sés''': ano
|-
|'''set''' i '''sets''': ganes de beure
|'''sèt''' i '''sèts''': sis més u
|-
|'''seu''' i '''seus''': possessiu (el ''seu'' llibre)
|'''sèu''' i '''sèus''': lloc social, catedral (la ''Sèu'' de Valéncia). '''séu''' i '''séus''': sagí
|-
|'''si''': condicional (vine ''si'' vols)
|'''sí''': afirmació (''sí'' que vullc); pronom (pot vindre per ''sí'' mateix)
|-
|'''so''': contracció de "senyor"; artícul salat masculí despuix de la preposició "en" (estic en ''so'' carrer = estic en el/lo carrer)
|'''sò''': soroll
|-
|'''sobres''': plural de "sobre" (de correus, per a guardar papers...)
|'''sòbres''': verp sobrar (tu ''sòbres''); restants (tireu les ''sòbres'' al fem)
|-
|'''soc''': verp ser (yo ''soc'')
|'''sòc''': calcer de fusta
|-
|'''son''': el seu (''son'' pare, ''son'' yayo)
|'''sòn''': ganes de dormir. '''són''': verp ser (ells ''són'')
|-
|'''sort''' i '''sorts''': que no sent
|'''sòrt''' i '''sòrts''': bona fortuna
|-
|'''sou''': verp ser (vosatres ''sou'' bona gent)
|'''sòu''': salari
|-
|'''te''': pronom dèbil (''te'' vullc)
|'''té''': planta; infusió feta en esta planta; verp tindre (ella ''té'' trentassís anys)
|-
|'''tes''': les teues (''tes'' germanes, ''tes'' filles)
|'''tés''': plural de "té"
|-
|'''tos''': els teus (''tos'' germans, ''tos'' fills)
|'''tòs''': esquilat; part del coll. '''tós''': ganes de tossir
|-
|'''tort''' i '''torts''': au
|'''tòrt''' i '''tòrts''': torçut; sense un ull
|-
|'''vos''': pronom dèbil (demà ''vos'' ho diré)
|'''vós''': pronom fort, vosté (''Vós'', el rei)
|}
====Diéresis====
{{AP|Diéresis}}
{{AP|Diéresis}}
*Du diéresis la u o la i quan van darrere de vocal sense formar diftonc i no porten accent gràfic: peüc, raïm, roïn, malaït.
*Du diéresis la u o la i quan van darrere de vocal sense formar diftonc i no poden portar accent gràfic: peüc, raïm, roïn, malaït.
*Per a indicar la pronunciació de la -u- en els grups güe, güi, qüe, qüi, per eixemple, aqüeducte o paraigües.
*Per a indicar la pronunciació de la -u- en els grups güe, güi, qüe, qüi, per eixemple: aqüeducte o paraigües.
=====Exepcions de la dièresis=====
=====Excepcions de la diéresis=====
*L’infinitiu, el gerundi, el futur i els condicional dels verps acabats en -air, - eir, -oir, -uir
*Les regles d’accentuació tenen preferència sobre la diéresis: país, veí, pero no països, veïns. En les normes ortogràfiques de 1982 moltes paraules mantenien la diéresis si no s'usava l'accent, aixina paraules com país i veí s'escrivien païs i veï, evidentment si es colocava accent també tenia preferència sobre la diéresis.
*La i o u darrere de prefixos a-, -anti, -auto, -bi-, bio-, etc. i la i dels sufixos -isme, -ista/-iste, -ible.
*L'infinitiu, el gerundi, el futur i els condicionals dels verps acabats en -air, - eir, -oir, -uir.
*La i o u darrere de prefixos a-, anti-, auto-, bi-, bio-, etc. i la i dels sufixos -isme, -iste/-ista, -ible, -us i -um.
==Conclusió==
==Conclusió==
Estes normes a soles afecten a signes convencionals de l'ortografia, no a l'ortografia en sí. Estes normes seguixen, segons la RACV, criteris d'estricta valencianitat llingüística. És fals dir que esta accentuació nos acosta al català perque permeten marcar totes les diferències fonètiques de tonicitat i obertures vocàliques entre el valencià i el català.
Esta accentuació permet marcar les diferències fonètiques del valencià en les atres llengües romàniques. La no accentuació no deixava saber a on recau l'accent i la fonètica de les paraules i aixina es poden vore les diferències fonètiques del [[valencià]] en el [[català]] per eixemple les terminacions tòniques -és tancades en valencià: permés, portugués front les catalanes ''permès, portuguès'' (o les [[Llengua balear|baleàriques]] ''permês'' i ''português'', en vocal neutra), la preposició ''pero'', plana en valencià en conte de la catalana, baleàrica, portuguesa o italiana ''però'', Valéncia tancada en valencià i ''València'' oberta en català i balear entre moltíssimes atres més diferències.
Estes normes a soles afecten a signes convencionals de l'ortografia, no a l'ortografia en sí. Estes normes seguixen, segons la RACV, criteris d'estricta valencianitat llingüística. És fals dir que esta accentuació nos acosta al català perque permet marcar totes les diferències fonètiques de tonicitat i obertures vocàliques entre el valencià i el català.
==Història==
En l'any [[1982]], la consellera d'Educació, [[Ampar Cabanes]], convocà a una reunió en la pròpia Conselleria ad alguns representants de diverses entitats i institucions valencianes (entre elles, crida l'atenció que no estiguera present el [[Grup d'Acció Valencianista|GAV]], la [[Cardona Vives]], el [[Grup Cultural Ilicità]] o [[El Piló]], entre unes atres).
És en dita reunió a on se pren la decisió de reformar totalment el sistema d'accentuació gràfica de les Normes d'El Puig, que a partir d'eixe moment queda reduït a l'us de l'accent diacrític. També hi hagué algun atre canvi menor en el sistema d'apostrofament.
Com estes modificacions foren assumides a continuació per la [[Secció de Llengua i Lliteratura valencianes|Secció de Llengua de la ACV]], el conjunt del moviment valencianiste acatà la decisió, en ares del consens llingüístic; si be consta que figures importants que assistiren a la reunió, com [[Josep Alminyana|Mossén Josep Alminyana]] o [[Mossén Lluís Alcón]], no eren partidaris de modificar el sistema d'accentuació.
Curiosament, la [[revista Murta]] no informà en esta ocasió del canvi normatiu fins al més de setembre de 1982, en el seu número 49, i per solicitut dels llectors, que havien observat estranyats el canvi en l'us de l'accentuació gràfica en el número 48 (juliol-agost de 1982), coincidint en la publicació del text definitiu de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]], sense que cap avís explicara el perqué del canvi.
Este nou sistema d'accentuació diferent del recolzat popularment en [[1981]] en [[Santamaria d'El Puig|El Puig]], tornaria a modificar-se per decisió de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) en l'any [[2003]]:
{{Cita|En julio de 2003 se reintroducen finalmente los acentos gráficos en su ortografía, acercándola a la propagada por la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL), lo que provoca duras críticas por parte de ciertos sectores del valencianismo}}
, en acabant de mesos de debat i discussió en el sí de la Secció de Llengua; decidint-se finalment la recuperació de l’accentuació gràfica completa pero en un sistema diferent al de [[1979]] pel seu conte i sense consens de les entitats firmants de les normes inicials.
Se justificava la decisió en motius diversos, com la necessitat de que l'accentuació facilitara la llectura correcta (en quant a sílaba tònica i obertura de les vocals) de les paraules, independentment de que siguen d'us corrent o no; aixina com l'aprenentage de l'idioma per part dels no valenciaparlants; o també, marcar adequadament la diferenciació d'obertura vocàlica entre el valencià i el català, com per eixemple en el mateix topònim de Valéncia.
No obstant, en esta ocasió, al contrari de lo que succeí en 1982, un sector del valencianisme idiomàtic se negà a acatar la decisió, i continuà usant el sistema d'accentuació decidit en la reunió de 1982 en la Conselleria d'Educació. Es esta versió la que gojaria de més popularitat, ya que a finals de la dècada de [[1990]] un diari valencià distribuí uns 30.000 eixemplars del Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana editats por l'[[Ajuntament de Valéncia]].
Durant el periodo [[1981]]-[[2003]], dels 3.618 registres en el ISBN com “en valenciano”, 563 els foren en les [[Normes d'El Puig]].
==Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
*[[Alfabet valencià]]
*[[Accent greu]]
*[[Accent greu]]
*[[Diéresis]]
*[[Diéresis]]
==Bibliografia==
==Bibliografia==
*http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/varorto.pdf
*https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/varorto.pdf
{{Llengua valenciana}}
{{Llengua valenciana}}
{{Gramàtica del valencià}}
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]