Canvis

A finals del [[sigle XIX]] tant en [[Catalunya]] com en les [[Illes Balears]] i en [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], existia una gran anarquia en materia d'ortografia. En no tindre cap sistema ortogràfic acceptat per cada una d'estes regions, cada ú escrivia segons son propi criteri.

A finals del [[sigle XIX]] tant en [[Catalunya]] com en les [[Illes Balears]] i en [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], existia una gran anarquia en materia d'ortografia. En no tindre cap sistema ortogràfic acceptat per cada una d'estes regions, cada ú escrivia segons son propi criteri.

La primera tentativa de normalisació de l'escritura per a Catalunya va sorgir per iniciativa, dels propis catalans, allà per l´any [[1891]], a l´entorn de la revista barcelonesa ''L´Avenç''. En aquelles hores els que intentaven la regularisació de dita escritura, entre els quals figurava [[Pompeu Fabra]], futur artífex de la normalisació artificial de la [[llengua catalana]], no pretenien absorbir les llengües [[llengua valenciana|valenciana]] i [[llengua balear|balear]], unificant-les en la catalana, sino simplement resoldre el seu propi problema de normalisació de l´ortografia, prenent com a base per a tota Catalunya, la modalitat llingüística de [[Barcelona]] (el barceloní), diferent a la de les atres comarques catalanes.

La primera tentativa de normalisació de l'escritura per a Catalunya va sorgir per iniciativa, dels propis catalans, allà per l'any [[1891]], a l'entorn de la revista barcelonesa ''L´Avenç''. En aquelles hores els que intentaven la regularisació de dita escritura, entre els quals figurava [[Pompeu Fabra]], futur artífex de la normalisació artificial de la [[llengua catalana]], no pretenien absorbir les llengües [[llengua valenciana|valenciana]] i [[llengua balear|balear]], unificant-les en la catalana, sino simplement resoldre el seu propi problema de normalisació de l'ortografia, prenent com a base per a tota Catalunya, la modalitat llingüística de [[Barcelona]] (el barceloní), diferent a la de les atres comarques catalanes.

Una unitat ortogràfica per als idiomes català, valencià i mallorquí, la consideraven en aquell temps ''impossible perque és contra natura'' (Revista l´Avenç, [[31 de març]] de [[1891]]), el jove ingenier cubà [[Pompeu Fabra]] i Poch, Jaume Massó i Torrents i Joaquím Casas i Carbó. [[Xavier Casp]], en el pròlec del llibre de Benjamín Agulló sobre la biografia de [[Lluís Fullana Mira]] (Valéncia, 1998), afegix la cita i comenta: ''Clar que açò últim ho han ofegat en el maremàgnum dels anys.''   

Una unitat ortogràfica per als idiomes català, valencià i mallorquí, la consideraven en aquell temps ''impossible perque és contra natura'' (Revista l'Avenç, [[31 de març]] de [[1891]]), el jove ingenier cubà [[Pompeu Fabra]] i Poch, Jaume Massó i Torrents i Joaquím Casas i Carbó. [[Xavier Casp]], en el pròlec del llibre de Benjamín Agulló sobre la biografia de [[Lluís Fullana Mira]] (Valéncia, 1998), afegix la cita i comenta: ''Clar que açò últim ho han ofegat en el maremàgnum dels anys.''   

Aixina que, els escritors de ''L´Avenç'' establiren per a Catalunya unes normes ortogràfiques que encara varen ser posteriorment suavisades per Pompeu Fabra. Se publicaren en [[1913]] per l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), radicat en Barcelona, i se les considerà definitives i inamovibles a finals de [[1917]]. Són les que estan actualment en vigor.

Aixina que, els escritors de ''L´Avenç'' establiren per a Catalunya unes normes ortogràfiques que encara varen ser posteriorment suavisades per Pompeu Fabra. Se publicaren en [[1913]] per l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), radicat en Barcelona, i se les considerà definitives i inamovibles a finals de [[1917]]. Són les que estan actualment en vigor.

Mossén Alcover, qui se va morir sense acceptar-la, dia: ''...certs revetlers, que sostenen la desbaratada i sublevadora tesi de que el català de Barcelona ha de ser la norma i la llei la cifra del bon català... i tot lo altre ha de ser mirat i dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput i tirador i que no tè per on agafar.''

Mossén Alcover, qui se va morir sense acceptar-la, dia: ''...certs revetlers, que sostenen la desbaratada i sublevadora tesi de que el català de Barcelona ha de ser la norma i la llei la cifra del bon català... i tot lo altre ha de ser mirat i dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput i tirador i que no tè per on agafar.''

L'idea fonamental era convertir a totes les terres de parla romànica de les afores, en catalanes, d'este modo l'unitat buscada per a la composició de la ''Gran Catalunya'', fon la consigna i la meta. El pensament de tots els principals components del moviment com  Rovira i Virgili, Almirall, Víctor Alba i, especialment, el president de la Diputació de Barcelona, [[Prat de la Riba]], no era atre que l'expansió. Prat de la Riba fundaria l´any 1907 l'[[Institut d'Estudis Catalans]], una institució catalana privada que s'encarregaria de tots els assunts de la llengua catalana.

L'idea fonamental era convertir a totes les terres de parla romànica de les afores, en catalanes, d'este modo l'unitat buscada per a la composició de la ''Gran Catalunya'', fon la consigna i la meta. El pensament de tots els principals components del moviment com  Rovira i Virgili, Almirall, Víctor Alba i, especialment, el president de la Diputació de Barcelona, [[Prat de la Riba]], no era atre que l'expansió. Prat de la Riba fundaria l'any 1907 l'[[Institut d'Estudis Catalans]], una institució catalana privada que s'encarregaria de tots els assunts de la llengua catalana.

L'escritor i polític catalaniste, Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castelltersol, [[1870]]-[[1917]]), digué:

L'escritor i polític catalaniste, Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castelltersol, [[1870]]-[[1917]]), digué:

{{Cita|''L'any 1932 era la gran ocasió per a l'estudi de l'ortografia valenciana, per a que no fora ni castellana ni catalana, sino una ortografia verdaderament valenciana, i aquella ocasió llastimosament es va perdre.''}}

{{Cita|''L'any 1932 era la gran ocasió per a l'estudi de l'ortografia valenciana, per a que no fora ni castellana ni catalana, sino una ortografia verdaderament valenciana, i aquella ocasió llastimosament es va perdre.''}}

{{Cita|''Hi ha qui vocifera en defensa de les "Normes de Castelló" i estem segurs de que no les conéixen. Uns atres si que les conéixen i diuen escriure seguint-les, pero no és veritat, perque si be les seguixen en tot lo que tenen de catalanes, no les guarden en lo poc que en elles se conté de concessió al valencià. Ademés la casi totalitat dels defensors de les "Normes del 32" han adoptat la normativa catalana en gramàtica i vocabulari, neguen l´existència del valencià com a llengua i proclamen "l'unitat de la llengua", fent desapareixer el valencià, reemplaçat per la llengua catalana.''}}  

{{Cita|''Hi ha qui vocifera en defensa de les "Normes de Castelló" i estem segurs de que no les conéixen. Uns atres si que les conéixen i diuen escriure seguint-les, pero no és veritat, perque si be les seguixen en tot lo que tenen de catalanes, no les guarden en lo poc que en elles se conté de concessió al valencià. Ademés la casi totalitat dels defensors de les "Normes del 32" han adoptat la normativa catalana en gramàtica i vocabulari, neguen l'existència del valencià com a llengua i proclamen "l'unitat de la llengua", fent desapareixer el valencià, reemplaçat per la llengua catalana.''}}  

En el periòdic, ya desaparegut, [[Valéncia Hui]] (8.1.2008) en un artícul titulat ''Un apologista del catalán: Germán Colón'' el Dr. [[José Vicente Gómez Bayarri]], comenta lo següent:  

En el periòdic, ya desaparegut, [[Valéncia Hui]] (8.1.2008) en un artícul titulat ''Un apologista del catalán: Germán Colón'' el Dr. [[José Vicente Gómez Bayarri]], comenta lo següent:  

El ''Crit de la llengua'', sería reeditat en dos ocasions més: l'any [[1999]] per l'entitat [[Lo Rat Penat]] i l'any [[2006]] per la [[Diputació de Valéncia]].

El ''Crit de la llengua'', sería reeditat en dos ocasions més: l'any [[1999]] per l'entitat [[Lo Rat Penat]] i l'any [[2006]] per la [[Diputació de Valéncia]].

{{Cita|''Ya han passat vinticinc anys des de que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana rebera l´adhesió en el Puig d'un escollit miler de firmants, representatius de les entitats i personalitats de tot lo Regne, refermant unes normes ortogràfiques, creades des del respecte històric, el coneiximent llingüistic i l´adequació actual de la tradició i el viu parlar dels valencians. Aquelles normes serviren per a elevar a llei en la primera transcripció al valencià, la Constitució i l´Estatut. Les normatives, que deuen ser evolutives són causa de retocs tècnics i la nostra el tingué, majorment en l´accentuació, dut com sempre des de la pròpia secció de Llengua de la Real Acadèmia en el 1982. Passats vint anys, també des del sí de la mateixa s´arribà a un acort majoritari i en 'un nou pas regulador' s´aprovà seguir evolucionant en uns chicotets retocs que, no afectant ni desvirtuant la base ya assentada, servixen a la pròpia accentuació, per a concretar la nostra fonètica, distinguint-la d'unes atres llengües i facilitant l´us dels texts escrits als castellaparlants que ara s´incorporen a l´ensenyança''.|''Dia de la llengua valenciana'' (Las Provincias, 3.3.2006). [[Vicent Ramón Calatayud]].}}

{{Cita|''Ya han passat vinticinc anys des de que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana rebera l'adhesió en el Puig d'un escollit miler de firmants, representatius de les entitats i personalitats de tot lo Regne, refermant unes normes ortogràfiques, creades des del respecte històric, el coneiximent llingüistic i l'adequació actual de la tradició i el viu parlar dels valencians. Aquelles normes serviren per a elevar a llei en la primera transcripció al valencià, la Constitució i l'Estatut. Les normatives, que deuen ser evolutives són causa de retocs tècnics i la nostra el tingué, majorment en l'accentuació, dut com sempre des de la pròpia secció de Llengua de la Real Acadèmia en el 1982. Passats vint anys, també des del sí de la mateixa s´arribà a un acort majoritari i en 'un nou pas regulador' s´aprovà seguir evolucionant en uns chicotets retocs que, no afectant ni desvirtuant la base ya assentada, servixen a la pròpia accentuació, per a concretar la nostra fonètica, distinguint-la d'unes atres llengües i facilitant l'us dels texts escrits als castellaparlants que ara s´incorporen a l'ensenyança''.|''Dia de la llengua valenciana'' (Las Provincias, 3.3.2006). [[Vicent Ramón Calatayud]].}}

== 1982-1983 - Primeres elecccions autonòmiques ==

== 1982-1983 - Primeres elecccions autonòmiques ==

En quan al ''nom i naturalea'' de l'Idioma Valencià el referit dictàmen del Consell Valencià de Cultura (CVC) va establir lo següent:

En quan al ''nom i naturalea'' de l'Idioma Valencià el referit dictàmen del Consell Valencià de Cultura (CVC) va establir lo següent:

{{Cita|c) El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema llingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l´antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia.}}

{{Cita|c) El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema llingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia.}}

Aixina, des de [[Madrit]] se li obliga a Eduardo Zaplana, llavors president de la Comunitat Valenciana, a crear un ent, l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) per tal de tindre una entitat valenciana que sostinguera i regulara la normativa del català.

Aixina, des de [[Madrit]] se li obliga a Eduardo Zaplana, llavors president de la Comunitat Valenciana, a crear un ent, l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) per tal de tindre una entitat valenciana que sostinguera i regulara la normativa del català.

En la pàgina web Idiomavalenciano.com en l'apartat ''Conflicto Político de la lengua valenciana'' comenta lo següent sobre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:  

En la pàgina web Idiomavalenciano.com en l'apartat ''Conflicto Político de la lengua valenciana'' comenta lo següent sobre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:  

{{Cita|Sin tener en cuenta el origen y evolución de la Lengua Valenciana, de la conciencia idiomática de los valencianos ya desde la época medieval, del sentimiento clamorosamente unánime del pueblo con respecto a su lengua propia, incluso, de la realidad jurídica, reconocida en el Estatuto de Autonomía de 1982, incluso a pesar de manifestaciones multitudinarias como la manifestación del 13 de junio de 1997 y sin tener valorar el informe de la RACV que decía:“Sols des de el respecte a la susbtancia historica i actual de nostre idioma, a sos constituents patrimonials, podra parlarse d'una norma llinguistica que siga l´espill on el poble valencià contemple l´image neta de la llengua de la qual es, al temps, hereu i creador”, la AVL continúa causando un genocidio cultural de sustitución lingüística en la Comunidad Valenciana enseñando un idioma híbrido entre el Valenciano y el Catalán en las escuelas y difundiéndolo por los medios.}}

{{Cita|Sin tener en cuenta el origen y evolución de la Lengua Valenciana, de la conciencia idiomática de los valencianos ya desde la época medieval, del sentimiento clamorosamente unánime del pueblo con respecto a su lengua propia, incluso, de la realidad jurídica, reconocida en el Estatuto de Autonomía de 1982, incluso a pesar de manifestaciones multitudinarias como la manifestación del 13 de junio de 1997 y sin tener valorar el informe de la RACV que decía:“Sols des de el respecte a la susbtancia historica i actual de nostre idioma, a sos constituents patrimonials, podra parlarse d'una norma llinguistica que siga l'espill on el poble valencià contemple l'image neta de la llengua de la qual es, al temps, hereu i creador”, la AVL continúa causando un genocidio cultural de sustitución lingüística en la Comunidad Valenciana enseñando un idioma híbrido entre el Valenciano y el Catalán en las escuelas y difundiéndolo por los medios.}}

[[Juan Vanrell Nadal|Joan Vanrell]], president de l'[[Acadèmi de Sa Llengo Baléà|Acadèmia de la Llengua Balear]], comentà en un artícul el pacte d'Aznar-Pujol per a la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]:

[[Juan Vanrell Nadal|Joan Vanrell]], president de l'[[Acadèmi de Sa Llengo Baléà|Acadèmia de la Llengua Balear]], comentà en un artícul el pacte d'Aznar-Pujol per a la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]:

Més de 500.000 valencians eixiren als carrers del [[Cap i Casal]] en defensa de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut]] i en defensa de les senyes d'identitat valencianes. La pancarta que encapçalava la gran manifestació portava com a lema: ''Sí a l'Estatut, sí a l'Idioma Valencià. Normes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana''. La [[Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]] (FCERV) i el [[Grup d'Accio Valencianista]] (GAV) foren els encarregats de convocar la movilisació.

Més de 500.000 valencians eixiren als carrers del [[Cap i Casal]] en defensa de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut]] i en defensa de les senyes d'identitat valencianes. La pancarta que encapçalava la gran manifestació portava com a lema: ''Sí a l'Estatut, sí a l'Idioma Valencià. Normes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana''. La [[Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]] (FCERV) i el [[Grup d'Accio Valencianista]] (GAV) foren els encarregats de convocar la movilisació.

El 13 de juny de 1997 es va celebrar l'esperada manifestació. La gent va començar a concentrar-se a les cinc de la vesprada en la plaça de Sant Agustí, a pesar de que l'acte estava programat per a les sèt de la vesprada. Una gran pancarta en el text ''Sí a l´Estatut, sí a l’Idioma Valencià. Normes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana'' presidia la marcha. Gents de totes les edats, famílies sanceres, arribades de tots els racons del Regne de Valéncia i de la pròpia ciutat varen omplir de seguida la plaça i els carrers adjacents (Colón, Xàtiva, Navarro Reverter, etc.).  

El 13 de juny de 1997 es va celebrar l'esperada manifestació. La gent va començar a concentrar-se a les cinc de la vesprada en la plaça de Sant Agustí, a pesar de que l'acte estava programat per a les sèt de la vesprada. Una gran pancarta en el text ''Sí a l'Estatut, sí a l’Idioma Valencià. Normes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana'' presidia la marcha. Gents de totes les edats, famílies sanceres, arribades de tots els racons del Regne de Valéncia i de la pròpia ciutat varen omplir de seguida la plaça i els carrers adjacents (Colón, Xàtiva, Navarro Reverter, etc.).  

Va haver crits exigint a Zaplana la Llengua Valenciana i contra Jordi Pujol. També contra el PSOE: ''Lerma venut''. Unió Valenciana no es va salvar de la crema: ''UV, les raons són per a les ocasions''.

Va haver crits exigint a Zaplana la Llengua Valenciana i contra Jordi Pujol. També contra el PSOE: ''Lerma venut''. Unió Valenciana no es va salvar de la crema: ''UV, les raons són per a les ocasions''.

En l'any [[2001]], l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), l'entitat normativa de la llengua catalana, va inaugurar una sèu en la ciutat de [[Castelló de la Plana]]. Fon la primera sèu del IEC en terres valencianes, en el [[Regne de Valéncia]]. L'[[Ajuntament de Castelló]] estava governat pel Partit Popular ([[PPCV]]) sent l'alcalde de la ciutat, José Luis Gimeno, i el regidor de cultura, Miguel Angel Mulet, abdós del PPCV. El PPCV va cedir un local públic (en la Casa de Cultura del carrer Antonio Maura) per a la seua instalació.

En l'any [[2001]], l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), l'entitat normativa de la llengua catalana, va inaugurar una sèu en la ciutat de [[Castelló de la Plana]]. Fon la primera sèu del IEC en terres valencianes, en el [[Regne de Valéncia]]. L'[[Ajuntament de Castelló]] estava governat pel Partit Popular ([[PPCV]]) sent l'alcalde de la ciutat, José Luis Gimeno, i el regidor de cultura, Miguel Angel Mulet, abdós del PPCV. El PPCV va cedir un local públic (en la Casa de Cultura del carrer Antonio Maura) per a la seua instalació.

El pancatalanisme valencià se va alegrar de l´entrada del IEC en terres valencianes, publicant en prensa tota classe de lloes en opinions, comentaris i notícies de prensa:

El pancatalanisme valencià se va alegrar de l'entrada del IEC en terres valencianes, publicant en prensa tota classe de lloes en opinions, comentaris i notícies de prensa:

{{Cita|L'Institut d'Estudis Catalans, una institució per al progrés. Josep Lluís Blasco (Levante, 6.6.2001)}}

{{Cita|L'Institut d'Estudis Catalans, una institució per al progrés. Josep Lluís Blasco (Levante, 6.6.2001)}}

Pero no fon aixina en quan al valencianisme, ací tenim un eixemple:  

Pero no fon aixina en quan al valencianisme, ací tenim un eixemple:  

{{Cita|El perviure de la parla autoctona - i la de qualsevol llengua - deuria d'estar sempre basat en la potenciacio de lo propi i mai en l'immersio en atres llengües per molt similars que pareguen. Cal lluitar a favor de la nostra personalitat, d'allo que nos identifica i diferencia. Aquelles parles - com el valencià - que son objecte d'un etnocidi-genocidi llingüistic be per l'efecte d'atres llengües invasores, la propia inercia o motius politics...; estan condenades a desapareixer.}} (''IEC en Castelló, atentat a l´idioma'' (Levante, 26.6.2001). [[Josep Esteve Rico Sogorb]]. [[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]].)

{{Cita|El perviure de la parla autoctona - i la de qualsevol llengua - deuria d'estar sempre basat en la potenciacio de lo propi i mai en l'immersio en atres llengües per molt similars que pareguen. Cal lluitar a favor de la nostra personalitat, d'allo que nos identifica i diferencia. Aquelles parles - com el valencià - que son objecte d'un etnocidi-genocidi llingüistic be per l'efecte d'atres llengües invasores, la propia inercia o motius politics...; estan condenades a desapareixer.}} (''IEC en Castelló, atentat a l'idioma'' (Levante, 26.6.2001). [[Josep Esteve Rico Sogorb]]. [[Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana]].)

== 2003 - II Congrés de la Llengua Valenciana ==

== 2003 - II Congrés de la Llengua Valenciana ==