Canvis

Va ser Conseller i Jurat de la ciutat de Valéncia, administrador de la [[Llonja]] i contador de la [[Generalitat Valenciana]], entre els anys [[1468]] i [[1516]]. Fon protegit per [[Ferrando el Catòlic]] i va obtindre el títul de Mossén, o siga cavaller. Es va casar ya major en Brianda de Santángel, filla del germà de [[Lluis de Santangel|Lluís de Santàngel]].

Va ser Conseller i Jurat de la ciutat de Valéncia, administrador de la [[Llonja]] i contador de la [[Generalitat Valenciana]], entre els anys [[1468]] i [[1516]]. Fon protegit per [[Ferrando el Catòlic]] i va obtindre el títul de Mossén, o siga cavaller. Es va casar ya major en Brianda de Santángel, filla del germà de [[Lluis de Santangel|Lluís de Santàngel]].

Vinyoles fon un escritor molt cult, s'expressava en tres idiomes: [[valencià]], [[italià]] i [[castellà]]. En les poesies religioses i amoroses se l´ha qualificat com a admirable i també se l'ha tildat com a un dels motors principals de la vida cultural valenciana de finals del sigle XV.  

Vinyoles fon un escritor molt cult, s'expressava en tres idiomes: [[valencià]], [[italià]] i [[castellà]]. En les poesies religioses i amoroses se l'ha qualificat com a admirable i també se l'ha tildat com a un dels motors principals de la vida cultural valenciana de finals del sigle XV.  

Concursa i intervé en diversos certàmens poètics en els anys [[1474]], [[1486]], [[1488]] i [[1511]], en poesies de caràcter religiós. Va publicar, en prosa i vers, l'obra ''Homelia sobre lo psalm del Miserere mei Deus'' en l'any [[1499]].

Concursa i intervé en diversos certàmens poètics en els anys [[1474]], [[1486]], [[1488]] i [[1511]], en poesies de caràcter religiós. Va publicar, en prosa i vers, l'obra ''Homelia sobre lo psalm del Miserere mei Deus'' en l'any [[1499]].

És també autor de poesies en idioma toscà. A instàncies de Luis Carrós i Pedro Boil va traduir del [[llatí]] al [[castellà]] el ''Supplementum cronicarum'' de Felippo Foreste, en una de les primeres edicions en llengua castellana en Valéncia, en l'any [[1510]].

És també autor de poesies en idioma toscà. A instàncies de Luis Carrós i Pedro Boil va traduir del [[llatí]] al [[castellà]] el ''Supplementum cronicarum'' de Felippo Foreste, en una de les primeres edicions en llengua castellana en Valéncia, en l'any [[1510]].

Entre les seues obres citem: cinc sonets en italià inclosos en [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les trobes en lahors de la Verge Maria]] (Valéncia, [[1474]]), una composició en castellà que figura en el ''Cancionero General de Hernando del Castillo'' (Valéncia, 1511), i atres en valencià en l´edició de [[1514]].

Entre les seues obres citem: cinc sonets en italià inclosos en [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les trobes en lahors de la Verge Maria]] (Valéncia, [[1474]]), una composició en castellà que figura en el ''Cancionero General de Hernando del Castillo'' (Valéncia, 1511), i atres en valencià en l'edició de [[1514]].

És també autor d'una de les poesies que tanquen ''Lo procés de les olives'' en l'any [[1497]], junt a [[Bernat Fenollar]] i Joan Moreno. Va intervindre en diversos debats en els poetes valencians de la seua época. Un d'ells el que tracta sobre la superioritat en qüestions amoroses dels vells sobre els jóvens, on alaba una composició molt maliciosa de Joan Moreno sobre la ventaja d'amar als vells.

És també autor d'una de les poesies que tanquen ''Lo procés de les olives'' en l'any [[1497]], junt a [[Bernat Fenollar]] i Joan Moreno. Va intervindre en diversos debats en els poetes valencians de la seua época. Un d'ells el que tracta sobre la superioritat en qüestions amoroses dels vells sobre els jóvens, on alaba una composició molt maliciosa de Joan Moreno sobre la ventaja d'amar als vells.