Canvis

'''Marcel-François Marie Lefebvre C.s.sp.''' ([[Tourcoing]], [[França]], [[29 de novembre]] de [[1905]] - [[Martigny (Valais)|Martigny]], [[Suïssa]], [[25 de març]] de [[1991]]), arquebisbe [[espirità]] francés conegut pels seus [[Ultramontanisme|postures integristes]] contràries a l'ensenyances del [[Concili Vaticà II]].

'''Marcel-François Marie Lefebvre C.s.sp.''' ([[Tourcoing]], [[França]], [[29 de novembre]] de [[1905]] - [[Martigny (Valais)|Martigny]], [[Suïssa]], [[25 de març]] de [[1991]]), arquebisbe [[espirità]] francés conegut pels seus [[Ultramontanisme|postures integristes]] contràries a l'ensenyances del [[Concili Vaticà II]].

Despuix d'una dilatada carrera com a misioner [[espirità]] en el [[Àfrica francòfona]], va prendre el liderage  del moviment [[ultramontà]] europeu, dins de la [[Iglésia catòlica]], enfrontant-se en els seus companyers en l'episcopat i aplegant a desobedir al [[papa]] [[Juan Pablo II]] per les reformes doctrinals i disciplinares introduïdes en l'Iglésia despuix del Concili Vaticà II que, al seu semblar, trencaven en la tradició bimilenària de l'Iglésia catòlica i impulsaven el [[Modernisme teològic|modernisme]] dins de la seua doctrina, fets que eren ya condenats per [[Sant Pío X]]<ref>[[Cf.]] [[Pascendi Dominici gregis]]</ref> i [[Pío XII]].<ref>[[Cf.]] [[Humanis generis]]</ref>

Despuix d'una dilatada carrera com a misioner [[espirità]] en l'[[Àfrica francòfona]], va prendre el liderage  del moviment [[ultramontà]] europeu, dins de la [[Iglésia catòlica]], enfrontant-se en els seus companyers en l'episcopat i aplegant a desobedir al [[papa]] [[Juan Pablo II]] per les reformes doctrinals i disciplinares introduïdes en l'Iglésia despuix del Concili Vaticà II que, al seu semblar, trencaven en la tradició bimilenària de l'Iglésia catòlica i impulsaven el [[Modernisme teològic|modernisme]] dins de la seua doctrina, fets que eren ya condenats per [[Sant Pío X]]<ref>[[Cf.]] [[Pascendi Dominici gregis]]</ref> i [[Pío XII]].<ref>[[Cf.]] [[Humanis generis]]</ref>

En [[novembre]] de l'any [[1970]], Lefebvre va fundar la [[Germandat Sacerdotal San Pío X]] i en [[1988]], contra la prohibició expressa de Juan Pablo II, Marcel Lefebvre va consagrar quatre bisbes. Immediatament la [[Congregació per als Bisbes]] [[Santa Sèu|vaticana]] va emetre un decret declarant que la consagració era un acte [[Cisma|cismàtic]] i que, en conseqüència, tant Lefebvre, com atres bisbes participants en la cerimònia, havien incorregut en la [[excomunió]] automàtica d'acort en el [[dret canònic]] catòlic.

En [[novembre]] de l'any [[1970]], Lefebvre va fundar la [[Germandat Sacerdotal San Pío X]] i en [[1988]], contra la prohibició expressa de Juan Pablo II, Marcel Lefebvre va consagrar quatre bisbes. Immediatament la [[Congregació per als Bisbes]] [[Santa Sèu|vaticana]] va emetre un decret declarant que la consagració era un acte [[Cisma|cismàtic]] i que, en conseqüència, tant Lefebvre, com atres bisbes participants en la cerimònia, havien incorregut en la [[excomunió]] automàtica d'acort en el [[dret canònic]] catòlic.