349
edicions
Canvis
mLlínea 525:
Llínea 525: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
'''3.''' En les causes contra Diputats i Senadors serà competent la Sala de lo penal del Tribunal Suprem.
'''3.''' En les causes contra Diputats i Senadors serà competent la Sala de lo penal del Tribunal Suprem.
'''4.''' Els Diputats i Senadors percebran una assignació que serà fixada per les respectives Cambres.
'''Artícul 72.'''
'''1.''' Les Cambres establixen els seus propis Reglaments, aproven autànomament els seus presuposts i, de comú acort, regulen l'Estatut del Personal de les Corts Generals. Els Reglaments i la seua reforma seran somesos a una votació final sobre la seua totalitat, que requerirà la majoria absoluta.
'''2.''' Les Cambres elegixen els seus respectius Presidents i els demés membres de les seues Taules. Les sessions conjuntes seran presidides pel President del Congrés i es regiran per un Reglament de les Corts Generals aprovat per majoria absoluta de cada Cambra.
'''3.''' Els Presidents de les Cambres eixercixen en nom de les mateixes tots els poders administratius i facultats de policia en l'interior de les seues respectives sèus.
'''Artícul 73.'''
'''1.''' Les Cambres es reuniran anualment en dos periodos ordinaris de sessions: el primer, de setembre a decembre, i el segon, de febrer a juny.
'''2.''' Les Cambres podran reunir-se en sessions extraordinàries a petició del Govern, de la Diputació Permanent o de la majoria absoluta dels membres de qualsevol de les Cambres. Les sessions extraordinàries deuran convocar-se sobre un orde del dia determinat i seran clausurades una volta que este haja segut agotat.
'''Artícul 74.'''
'''1.''' Les Cambres es reuniran en sessió conjunta per a eixercir les competències no llegislatives que el Títul II atribuïx expressament a les Corts Generals.
'''2.''' Les decisions de les Corts Generals previstes en els artículs 94, 1, 145, 2 i 158, 2, s'adoptaran per majoria de cada una de les Cambres. En el primer cas, el procediment s'iniciarà pel Congrés, i en els atres dos, pel Senat. En abdós casos, si no hi haguera acort entre Senat i Congrés, s'intentarà obtindre per una Comissió Mixta composta d'igual número de Diputats i Senadors. La Comissió presentarà un text que serà votat per abdós Cambres. Si no s'aprova en la forma establida, decidirà el Congrés per majoria absoluta.
'''Artícul 75.'''
'''1.''' Les Cambres funcionaran en Ple i per Comissions.
'''2.''' Les Cambres podran delegar en les Comissions Llegislatives Permanents l'aprovació de proyectes o proposicions de llei. El Ple podrà, no obstant, recaptar en qualsevol moment el debat i votació de qualsevol proyecte o proposició de llei que haja segut objecte d'esta delegació.
'''3.''' Queden exceptuats de lo dispost en l'apartat anterior la reforma constitucional, les qüestions internacionals, les lleis orgàniques i de bases i els Presuposts Generals de l'Estat.
'''4.''' Els Diputats i Senadors percebran una assignació que serà fixada per les respectives Cambres.
'''Artícul 76.'''
'''1.''' El Congrés i el Senat, i, en el seu cas, abdós Cambres conjuntament, podran nomenar Comissions d'investigació sobre qualsevol assunt d'interés públic. Les seues conclusions no seran vinculants per als Tribunals, ni afectaran a les resolucions judicials, sense perjuí de que el resultat de l'investigació siga comunicat al Ministeri Fiscal per a l'eixercici, @cuando proceda, de les accions oportunes.
'''2.''' Serà obligatori comparéixer a requeriment de les Cambres. La llei regularà les sancions que puguen impondre's per incompliment d'esta obligació.
'''Artícul 77.'''
'''1.''' Les Cambres poden rebre peticions individuals i colectives, sempre per escrit, quedant prohibida la presentació directa per manifestacions ciutadanes.
'''2.''' Les Cambres poden remetre al Govern les peticions que reben. El Govern està obligat a explicar-se sobre el seu contingut, sempre que les Cambres ho exigixquen.
'''Artícul 78.'''
'''1.''' En cada Cambra hi haurà una Diputació Permanent composta per un mínim de vintiun membres, que representaran als grups parlamentaris, en proporció a la seua importància numèrica.
'''2.''' Les Diputacions Permanents estaran presidides pel President de la Cambra respectiva i tindran com a funcions la prevista en l'artícul 73, la d'assumir les facultats que corresponguen a les Cambres, d'acort en els artículs 86 i 116, en cas que estes hagueren segut dissoltes o hagueren expirat el seu mandat, i la de velar pels poders de les Cambres quan estes no estiguen reunides.
'''3.''' Expirat el mandat o en cas de dissolució, les Diputacions Permanents seguiran eixercint les seues funcions fins a la constitució de les noves Corts Generals.
'''4.''' Reunida la Cambra corresponent, la Diputació Permanent donarà conte dels assunts tractats i de les seues decisions.
'''Artícul 79.'''
'''1.''' Per a adoptar acorts, les Cambres deuen estar reunides reglamentàriament i en assistència de la majoria dels seus membres.
'''2.''' Dits acorts per a ser vàlits deuran ser aprovats per la majoria dels membres presents, sense perjuí de les majories especials que establixquen la Constitució o les lleis orgàniques i les que per a elecció de persones establixquen els Reglaments de les Cambres.
'''3.''' El vot de Senadors i Diputats és personal i indelegable.
'''Artícul 80.'''
Les sessions plenàries de les Cambres seran públiques, llevat acort en contrari de cada Cambra, adoptat per majoria absoluta o @con arreglo a el Reglament.
''CAPÍTUL SEGON De l'elaboració de les lleis''
'''Artícul 81.'''
'''1.''' Són lleis orgàniques les relatives al desenroll dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, les que aproven els Estatuts d'Autonomia i el règim electoral general i les demés previstes en la Constitució.
'''2.''' L'aprovació, modificació o derogació de les lleis orgàniques exigirà majoria absoluta del Congrés, en una votació final sobre el conjunt del proyecte.
'''Artícul 82.'''
'''1.''' Les Corts Generals podran delegar en el Govern la potestat de dictar normes en ranc de llei sobre matèries determinades no incloses en l'artícul anterior.
'''2.''' La delegació llegislativa deurà otorgar-se per mig d'una llei de bases quan el seu objecte siga la formació de texts articulats o per una llei ordinària quan es tracte de refondre varis texts llegals en un solament.
'''3.''' La delegació llegislativa haurà d'otorgar-se al Govern de forma expressa per a matèria concreta i en fixació del determini per al seu eixercici. La delegació s'agota per l'us que d'ella faça el Govern per mig de la publicació de la norma corresponent. No podrà entendre's concedida de modo implícit o per temps indeterminat. Tampoc podrà permetre la subdelegació a autoritats distintes del propi Govern.
'''4.''' Les lleis de bases delimitaran en precisió l'objecte i alcanç de la delegació llegislativa i els principis i criteris que han de seguir-se en el seu eixercici.
'''5.''' L'autorisació per a refondre texts llegals determinarà l'àmbit normatiu a que es referix el contingut de la delegació, especificant si se circumscriu a la mera formulació d'un text únic o si s'inclou la de regularisar, aclarir i harmonisar els texts llegals que han de ser refosos.
'''6.''' Sense perjuí de la competència pròpia dels Tribunals, les lleis de delegació podran establir en cada cas fòrmules adicionals de control.
'''Artícul 83.'''
Les lleis de bases no podran en cap cas:
* Autorisar la modificació de la pròpia llei de bases.
* Facultar per a dictar normes en caràcter retroactiu.
'''Artícul 84.'''
Quan una proposició de llei o una esmena anara contrària a una delegació llegislativa en vigor, el Govern està facultat per a opondre's a la seua tramitació. En tal supost, podrà presentar-se una proposició de llei per a la derogació total o parcial de la llei de delegació.
'''Artícul 85.'''
Les disposicions del Govern que continguen llegislació delegada rebran el títul de Decrets Llegislatius.
'''Artícul 86.'''
'''1.''' En cas d'extraordinària i urgent necessitat, el Govern podrà dictar disposicions llegislatives provisionals que prendran la forma de Decrets-lleis i que no podran afectar a l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, als drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el Títul I, al règim de les Comunitats Autònomes ni al Dret electoral general.
'''2.''' Els Decrets-lleis deuran ser immediatament somesos a debat i votació de totalitat al Congrés dels Diputats, convocat a l'efecte si no estigués reunit, en el determini dels trenta dies següents a la seua promulgació. El Congrés haurà de pronunciar-se expressament dins de dit determini sobre la seua convalidació o derogació, per ad açò el Reglament establirà un procediment especial i sumari.
'''3.''' Durant el determini establit en l'apartat anterior les Corts podran tramitar-los com a proyectes de llei pel procediment d'urgència.
'''Artícul 87.'''
'''1.''' L'iniciativa llegislativa correspon al Govern, al Congrés i al Senat, d'acort en la Constitució i els Reglaments de les Cambres.
'''2.''' Les Assamblees de les Comunitats Autònomes podran solicitar del Govern l'adopció d'un proyecte de llei o remetre a la Taula del Congrés una proposició de llei, delegant davant dita Cambra un màxim de tres membres de l'Assamblea encarregats del seu defensa.
'''3.''' Una llei orgànica regularà les formes d'eixercici i requisits de l'iniciativa popular per a la presentació de proposicions de llei. En tot cas s'exigiran no menys de 500.000 firmes acreditades. No procedirà dita iniciativa en matèries pròpies de llei orgànica, tributàries o de caràcter internacional, ni en lo relatiu a la prerrogativa de gràcia.
'''Artícul 88.'''
Els proyectes de llei seran aprovats en Consell de Ministres, que els sometrà al Congrés, acompanyats d'una exposició de motius i dels antecedents necessaris per a pronunciar-se sobre ells.
'''Artícul 89.'''
'''1.''' La tramitació de les proposicions de llei es regularà pels Reglaments de les Cambres, sense que la prioritat deguda als proyectes de llei impedixca l'eixercici de l'iniciativa llegislativa en els térmens regulats per l'artícul 87.
'''2.''' Les proposicions de llei que, d'acort en l'artícul 87 prenga en consideració el Senat, es remetran al Congrés per al seu tràmit en este com a tal proposició.
'''Artícul 90.'''
'''1.''' Aprovat un proyecte de llei ordinària o orgànica pel Congrés dels Diputats, el seu President donarà immediat conte del mateix al President del Senat, el qual ho sometrà a la delliberació d'este.
'''2.''' El Senat en el determini de dos mesos, a partir del dia de la recepció del text, pugues, per mig de mensage motivat, opondre el seu vet o introduir esmenes al mateix. El vet deurà ser aprovat per majoria absoluta. El proyecte no podrà ser somés al Rei per a sanció sense que el Congrés ratifique per majoria absoluta, en cas de vet, el text inicial, o per majoria simple, una volta transcorreguts dos mesos des de l'interposició del mateix, o es pronuncie sobre les esmenes, acceptant-les o no per majoria simple.
'''3.''' El determini de dos mesos de que el Senat dispon per a vetar o esmenar el proyecte es reduirà al de vint dies naturals en els proyectes declarats urgents pel Govern o pel Congrés dels Diputats.
'''Artícul 91.'''
El Rei sancionarà en el determini de quinze dies les lleis aprovades per les Corts Generals, i les promulgarà i ordenarà la seua immediata publicació.
'''Artícul 92.'''
'''1.''' Les decisions polítiques d'especial transcendència podran ser someses a referèndum consultiu de tots els ciutadans.
'''2.''' El referèndum serà convocat pel Rei, per mig de proposta del President del Govern, prèviament autorisada pel Congrés dels Diputats.
'''3.''' Una llei orgànica regularà les condicions i el procediment de les distintes modalitats de referèndum previstes en esta Constitució.