26 046
edicions
Canvis
→Història
Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]].
Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]].
En [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzaneta]], [[Vistabella]], [[Benassal]], [[Torre d'Embesora]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.
En [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella]], [[Benassal]], [[Torre d'Embesora]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.
Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu.
Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu.