Canvis

{{Cita|''Los idiomas del Reino de Valencia no son consecuencia determinante de la repoblación. La parla romanç fue la base fundamental en el desarrollo y consolidación de la lengua valenciana. El habla románica valenciana es mayoritariamente latín, con aportaciones de elementos íberos, celtas, fenicios, griegos, germánicos y arábigos.''|''Gómez Bayarri leyó su tesis doctoral en Zaragoza'', per [[Baltasar Bueno]] (''[[Las Provincias]]'', 11.11.1988)}}

{{Cita|''Los idiomas del Reino de Valencia no son consecuencia determinante de la repoblación. La parla romanç fue la base fundamental en el desarrollo y consolidación de la lengua valenciana. El habla románica valenciana es mayoritariamente latín, con aportaciones de elementos íberos, celtas, fenicios, griegos, germánicos y arábigos.''|''Gómez Bayarri leyó su tesis doctoral en Zaragoza'', per [[Baltasar Bueno]] (''[[Las Provincias]]'', 11.11.1988)}}

{{Cita|''El [[Consell Valencià de Cultura]] presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d´una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d´Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom.

{{Cita|''El [[Consell Valencià de Cultura]] presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom.

Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües propies i a l´aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l´àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del segle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l´ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.''|''Identificació onomàstica valenciana'' José Vte. Gómez Bayarri (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008)}}

Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües propies i a l´aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l´àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del segle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l´ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.''|''Identificació onomàstica valenciana'' José Vte. Gómez Bayarri (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008)}}