Canvis

|superfície = 37,7 km²

|superfície = 37,7 km²

|altitut = 360 msnm

|altitut = 360 msnm

|població = 1.293 hab.

|població = 1.240 hab.

|densitat = 34,3 hab./km²

|densitat = 34,3 hab./km²

|gentilici = Macastreny/a

|gentilici = Macastreny/a

== Història ==

== Història ==

Els testimonis més antics que se coneixen de l'ocupació del home son alguns fragments de ceràmica ibèrica apareguts baix les construccions migevals del castell. De l'época roman-republicana és un as sextantari, del any [[268 a. C.|268 a. C.]], trobat en el Barranc de Caerna. Ya de plena romanisació son les despulles d'una possible vila rústica en la Serratilla, en la que, entre despulles de tégules y de vasos comuns, va trobar-se una moneda del emperador Adriano, dels anys 117-139 d. C.

Els testimonis més antics que se coneixen de l'ocupació del home son alguns fragments de ceràmica ibèrica apareguts baix les construccions migevals del castell. De l'época roman-republicana és un as sextantari, del any [[268 a. C.|268 a. C.]], trobat en el Barranc de Caerna. Ya de plena romanisació són les despulles d'una possible vila rústica en la Serratilla, en la que, entre despulles de tégules i de vasos comuns, va trobar-se una [[moneda]] del emperador Adriano, dels anys 117-139 d. C.

D'esta época prové el nom de la població. Macastre està format per l'arrel romana "castra, castrorum" en significat de campament. El nom pareix ser la contracció de "Magna Castra" -gran campament o campament gran-, en referència a algun tipo de assentament militar permanent de les llegions romanes.  

D'esta época prové el nom de la població. Macastre està format per l'arrel romana "castra, castrorum" en significat de campament. El nom pareix ser la contracció de "Magna Castra" -gran campament o campament gran-, en referència a algun tipo de assentament militar permanent de les llegions romanes.  

En [[1122]], el rei [[Alfonso I d'Aragó]] cobrava paries als almoràvits de Macastre. Després de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], el territori, com tota la Foya de Bunyol, fon concedit en [[1238]] a Rodrigo de Lizana, el qual va traspassar-lo tres anys més tart a la [[Orde de l'Hospital]], en la persona de sa Maestre Hugo de Folcalquier.

En l'any [[1122]], el rei [[Alfonso I d'Aragó]] cobrava paries als almoràvits de Macastre. Després de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], el territori, com tota la Foya de Bunyol, fon concedit en l'any [[1238]] a Rodrigo de Lizana, el qual va traspassar-lo tres anys més tart a la [[Orde de l'Hospital]], en la persona del seu Maestre Hugo de Folcalquier.

Al haver segut feta tal donació sense consentiment real, Jaume I tornà a assumir la propietat i la va donar en [[1260]] a Berenguela Fernández i al fill d'abdós, Pedro Fernández. Rodrigo de Lizana va fer gestions per a recuperar la jurisdicció i, encara que va tardar varis anys en conseguir-lo, al fi el monarca li va tornar vila i castell en [[1276]]. Mort el rei, Rodrigo va tornar a cedir els seus drets a l'Orde de l'Hospital, en [[1279]].

Al haver segut feta tal donació sense consentiment real, Jaume I tornà a assumir la propietat i la va donar en l'any [[1260]] a Berenguela Fernández i al fill d'abdós, Pedro Fernández. Rodrigo de Lizana va fer gestions per a recuperar la jurisdicció i, encara que va tardar varis anys en conseguir-lo, al fi el monarca li va tornar vila i castell en l'any [[1276]]. Mort el rei, Rodrigo va tornar a cedir els seus drets a l'Orde de l'Hospital, en l'any [[1279]].

La població va passar per una gran cantitat de senyores fins que el [[compromís de Caspe]] i la rebelió consegüent del conte d'Urgell va donar motiu a que se li confiscaren tots els seus bens y senyorius, passant de nou Macastre a la Corona en [[1413]].

La població va passar per una gran cantitat de senyors fins que el [[compromís de Caspe]] i la rebelió consegüent del conte d'Urgell va donar motiu a que se li confiscaren tots els seus bens y senyorius, passant de nou Macastre a la Corona en l'any [[1413]].

El nou rei, Fernando de Antequera, per a premiar els servicis del castellà Álvaro d'Àvila en la lluita contra el d'Urgell, li otorgà tots els pobles de la Foya en [[1415]]. En [[1424]], lo va comprar [[Alfonso el Magnànim]], que lo va posseir durant dos mesos curts, ya que falt de diners per les guerres de Itàlia, lo va vendre a Berenguer Mercader.

El nou rei, Fernando de Antequera, per a premiar els servicis del castellà Álvaro d'Àvila en la lluita contra el d'Urgell, li otorgà tots els pobles de la Foya en [[1415]]. En l'any [[1424]], lo va comprar [[Alfonso el Magnànim]], que lo va posseir durant dos mesos curts, ya que falt de diners per les guerres de Itàlia, lo va vendre a Berenguer Mercader.

En [[1602]], contava Macastre en un centenar de cases de moriscs. El 10 de novembre de [[1611]] li fon otorgada carta pobla a la localitat, seent repoblat per Hipólita Centelles, dona i procuradora de Gaspar Mercader i Carroz, a qui [[Felipe II]] otorgà el títul de conte de [[Bunyol]]. A lo llarc de l'història, el castell de Macastre ha desempenyorat un alt paper estratègic, per la seua situació fronteriça entre els regnes de Castella i Valéncia.

En l'any [[1602]], contava Macastre en un centenar de cases de moriscs. El [[10 de novembre]] de [[1611]] li fon otorgada carta pobla a la localitat, seent repoblat per Hipólita Centelles, dona i procuradora de Gaspar Mercader i Carroz, a qui [[Felipe II]] otorgà el títul de conte de [[Bunyol]]. A lo llarc de l'història, el castell de Macastre ha desempenyorat un alt paper estratègic, per la seua situació fronteriça entre els regnes de Castella i Valéncia.

== Administració ==

== Administració ==

== Demografia ==

== Demografia ==

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

{| align="center" {{tablabonita}}

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

|-

 

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]   

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]]   

|-

|-

| align=center| 825 || align=center| 857 || align=center| 932 || align=center| 997 || align=center| 1.000  || align=center| 1.050 || align=center| 1.066 || align=center| 1.137 || align=center| 1.162 || align=center| 1.299

| align=center| 825 || align=center| 857 || align=center| 932 || align=center| 997 || align=center| 1.000  || align=center| 1.050 || align=center| 1.066 || align=center| 1.137 || align=center| 1.162 || align=center| 1.299 || align=center| 1.240

|}

|}

== Monuments ==

== Monuments ==

* '''[[Castell de Macastre]] '''. S'alça sobre la cima d'un chicotet tossal que domina la localitat del mateix nom. Ha tengut una importància estratègica de primer orde por la seua situació fronteriça entre els Regnos de [[Regne de Castella|Castella]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]]. Fon construït per els [[musulmans]], cap al [[sigle XI]], damunt de despulls anteriors que poden remontar-se fins l'[[Edat del Bronze]]. El núcleu principal és clarament àrap, encara que els conquistadors cristians configuraren la definitiva image dels elements que han aplegat fins els nostres dies. Poden apreciar-se numerosos despulls de muralles i torres, especialment la del Homenage.

* '''[[Castell de Macastre]] '''. S'alça sobre la cima d'un chicotet tossal que domina la localitat del mateix nom. Ha tengut una importància estratègica de primer orde por la seua situació fronteriça entre els Regnos de [[Regne de Castella|Castella]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]]. Fon construït per els [[musulmans]], cap al [[sigle XI]], damunt de despulls anteriors que poden remontar-se fins l'[[Edat del Bronze]]. El núcleu principal és clarament àrap, encara que els conquistadors cristians configuraren la definitiva image dels elements que han aplegat fins els nostres dies. Poden apreciar-se numerosos despulls de muralles i torres, especialment la del Homenage.

* '''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a la Transfiguració del Salvador i va dependre de la de [[Setaigües]] fins [[1574]], tenint per titular a Santa Bárbara.

* '''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a la Transfiguració del Salvador i va dependre de la de [[Setaigües]] fins a l'any [[1574]], tenint per titular a Santa Bárbara.

== Festes locals ==

== Festes locals ==

* '''[[Antoni Abat|Sant Antoni Abat]] '''. Se celebra l'últim cap de semana del mes de [[giner]]. Comença el dissabte per la vesprada, quan se dona foc a la foguera acompanyada per una charanga popular i a on tot el que vullga pot fruir d'un sopar basat en embotits cuinats en les brases. Les festes continuen el dumenge en la tradicional bendició de animals.

* '''[[Antoni Abat|Sant Antoni Abat]] '''. Se celebra l'últim cap de semana del més de [[giner]]. Comença el [[dissabte]] per la vesprada, quan se dona foc a la foguera acompanyada per una charanga popular i a on tot el que vullga pot fruir d'un sopar basat en embotits cuinats en les brases. Les festes continuen el dumenge en la tradicional bendició de animals.

* '''[[Falles]] '''. Festivitat en honor a [[San Josep]] que se celebra el cap de semana previ a San Vicent. Comencen el divendres en la "[[plantà]]", continuen la vesprada del dissabte en la '''"Cavalcada de disfrassos"''' i per la nit en la espectacular verbena del '''[http://www.duolanoche.com Duo La Noche]'''. El [[dumenge]], el dia gran, comença en l'almorzar i la "[[despertà]]", i a migdia la "[[mascletà]]" junt al dinar de germanor. Per la vesprada, una charanga popular amenisa els [[bunyols]] en chocolate i la festa culmina, per la nit, en la "[[cremà]]" dels monuments artístics infantil y senior.  

* '''[[Falles]] '''. Festivitat en honor a [[San Josep]] que se celebra el cap de semana previ a San Vicent. Comencen el divendres en la "[[plantà]]", continuen la vesprada del dissabte en la '''"Cavalcada de disfrassos"''' i per la nit en la espectacular verbena del '''[http://www.duolanoche.com Duo La Noche]'''. El [[dumenge]], el dia gran, comença en l'almorzar i la "[[despertà]]", i a migdia la "[[mascletà]]" junt al dinar de germanor. Per la vesprada, una charanga popular amenisa els [[bunyols]] en chocolate i la festa culmina, per la nit, en la "[[cremà]]" dels monuments artístics infantil y senior.  

* '''Festes Patronals'''. Se porten a cap durant la primera quinzena d'[[agost]]. En elles se combina lo [[Religió|religiós]] en lo profà. Son dies dedicats als majors, als chiquets, al [[deport]], i als patrons de Macastre: [[Crist Salvador|Sant Salvador]] i [[Bàrbara (santa)|Santa Bàrbara]]. Les festes comencen en el concurs de paelles en la '''Plaça dels Arbres''' i durant tota la semana se realisen [[exposició|exposicions]] de diversos tipos y exhibicions aixina com la actuació de orquestes, campeonats de [[fútbol sala]], jocs de taula, [[verbena (festa)|verbenes]], un distinguit i important festival de [[bandes de música]], etc.

* '''Festes Patronals'''. Se porten a cap durant la primera quinzena d'[[agost]]. En elles se combina lo [[Religió|religiós]] en lo profà. Són dies dedicats als majors, als chiquets, al [[deport]], i als patrons de Macastre: [[Crist Salvador|Sant Salvador]] i [[Bàrbara (santa)|Santa Bàrbara]]. Les festes comencen en el concurs de [[Paella Valenciana|paelles]] en la '''Plaça dels Arbres''' i durant tota la semana se realisen [[exposició|exposicions]] de diversos tipos y exhibicions aixina com la actuació de orquestes, campeonats de [[fútbol sala]], jocs de taula, [[verbena (festa)|verbenes]], un distinguit i important festival de [[bandes de música]], etc.

* '''Semana taurina'''. Immediatament despuix, i durant tota una semana, en la plaça dels bous, podem fruir dels [[festejos taurins]] organisats por la seua '''comissió''', a on les millors [[ganaderia|ganaderies]] mostren els seus animals per a delit dels aficionats a la [[tauromàquia]].

* '''Semana taurina'''. Immediatament despuix, i durant tota una semana, en la plaça dels bous, podem fruir dels [[festejos taurins]] organisats por la seua '''comissió''', a on les millors [[ganaderia|ganaderies]] mostren els seus animals per a delit dels aficionats a la [[tauromàquia]].

* '''Festes de les Clavaries Filles de Maria'''. Sempre se realisen el primer cap de semana de [[setembre]]. En elles, ademés dels actes religiosos en honor a la [[Verge María|Verge]], se realisen verbenes, [[cavalcada|cavalcades]], [[ofrena de flors|ofrenes de flors]], [[mascletà]]s, [[castells de fòcs artificials]] y com a colofó un espectàcul de [[varietats]] en el que grans figures oferixen el seu espectàcul a les persones congregades en la Plaça dels Arbres.

* '''Festes de les Clavaries Filles de Maria'''. Sempre se realisen el primer cap de semana de [[setembre]]. En elles, ademés dels actes religiosos en honor a la [[Verge María|Verge]], se realisen verbenes, [[cavalcada|cavalcades]], [[ofrena de flors|ofrenes de flors]], [[mascletà]]s, [[castells de fòcs artificials]] y com a colofó un espectàcul de [[varietats]] en el que grans figures oferixen el seu espectàcul a les persones congregades en la Plaça dels Arbres.