124 373
edicions
Canvis
mLlínea 12:
Llínea 12: − + Llínea 23:
Llínea 23: − + Llínea 30:
Llínea 30: − + Llínea 48:
Llínea 48: − + − + − + − + − + − + − + Llínea 77:
Llínea 77: − + − + Llínea 91:
Llínea 91: − + Llínea 102:
Llínea 102: − +
sense resum d'edició
|superfície = 228 km²
|superfície = 228 km²
|altitut = 164 msnm
|altitut = 164 msnm
|població = 22.441 hab.
|població = 22.972 hab.
|densitat = 98,43 hab./km²
|densitat = 98,43 hab./km²
|gentilici = Llirià, lliriana.
|gentilici = Llirià, lliriana.
}}
}}
'''Llíria''' (en [[castellà]] ''Liria''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], situat en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]]. Conta en 22.441 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2008]]).
'''Llíria''' (en [[castellà]] ''Liria''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], situat en la [[comarca]] del [[Camp de Túria]]. Conta en 22.972 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2018]]).
== Geografia ==
== Geografia ==
En el seu païsage topogràfic es distinguixen tres zones ben diferenciades. La zona més septentrional està ocupada per montanyes juràsiques i cretàciques, pertanyents al sistema ibèric. Una segona zona està constituïda per una plana ondulada en forma de glacis. La tercera zona, sobre la qual es troba la població i l'horta actual, correspon a un pla de sedimients quaternaris. El pla miocènic està travessat per les renles de Llíria o Primera i Castellarda, el llit de les quals és superior al del riu Túria, pero que romanen seques durant quasi tot l'any.
En el seu païsage topogràfic es distinguixen tres zones ben diferenciades. La zona més septentrional està ocupada per montanyes juràsiques i cretàciques, pertanyents al sistema ibèric. Una segona zona està constituïda per una plana ondulada en forma de glacis. La tercera zona, sobre la qual es troba la població i l'horta actual, correspon a un pla de sedimients quaternaris. El pla miocènic està travessat per les renles de Llíria o Primera i Castellarda, el llit de les quals és superior al del riu Túria, pero que romanen seques durant quasi tot l'any.
La vegetació és més rica en les montanyes del nort, on existixen encara algunes pinades de rojos i marítims, mentres que en els cerros del centre i sur predominen els romers i l'espart.
La vegetació és més rica en les montanyes del nort, a on existixen encara algunes pinades de rojos i marítims, mentres que en els cerros del centre i sur predominen els romers i l'espart.
S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'autovia [[CV-35]].
S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'autovia [[CV-35]].
La importància d''''''Edeta''''' fon primordial durant els dos primers sigles de la nostra Era. El descens iniciat en el [[sigle III]], i accentuat en els posteriors, va poder ser conseqüència paralela al creiximent de ''Valentia''.
La importància d''''''Edeta''''' fon primordial durant els dos primers sigles de la nostra Era. El descens iniciat en el [[sigle III]], i accentuat en els posteriors, va poder ser conseqüència paralela al creiximent de ''Valentia''.
Després d'una nova dominació [[visigot|visigoda]], es donaria pas a lo llarc periodo [[a l'Andalus|islàmic]]. En esta etapa, al negar-se [[al-mustain]] a pagar el tribut de 2000 dinars corresponents a les pàries de l'any [[1090]], el [[Cid]] va assejar a Llíria. Durant el lloc, el Cid va rebre una carta de la reina Constança, esposa de [[Alfons VI de Lleó i Castella|Alfons VI]], que li assegurava el perdó del seu marit si s'incorporava a l'expedició del rei castellà preparada contra els [[almoràvits]] a Andalusia. El Cid va abandonar el sege de Llíria quan ya estava a punt de prendre-la.
Després d'una nova dominació [[visigot|visigoda]], es donaria pas a lo llarc periodo [[a l'Andalus|islàmic]]. En esta etapa, al negar-se [[al-mustain]] a pagar el tribut de 2000 dinars corresponents a les pàries de l'any [[1090]], el [[Cit]] va assejar a Llíria. Durant el lloc, el Cit va rebre una carta de la reina Constança, esposa de [[Alfons VI de Lleó i Castella|Alfons VI]], que li assegurava el perdó del seu marit si s'incorporava a l'expedició del rei castellà preparada contra els [[almoràvits]] a Andalusia. El Cit va abandonar el sege de Llíria quan ya estava a punt de prendre-la.
Durant el periodo musulmà varen ser perfeccionats les séquies i el sistema de regs de l'horta de Llíria. En l'aspecte polític fon seu residencial del [[Cadi]], espècie de juge o magistrat de la llei musulmana, designat directament pel califa.
Durant el periodo musulmà varen ser perfeccionats les séquies i el sistema de regs de l'horta de Llíria. En l'aspecte polític fon seu residencial del [[Cadi]], espècie de juge o magistrat de la llei musulmana, designat directament pel califa.
Després de la conquiste cristiana, cap als anys [[1248]] i [[1249]] va tindre lloc un repartiment de terres i la subsegüent repoblació en cristians vells. A l'abril de [[1252]] el rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] otorgava a Llíria la carta de poblament més una série de privilegis.
Després de la conquiste cristiana, cap als anys [[1248]] i [[1249]] va tindre lloc un repartiment de terres i la subsegüent repoblació en cristians vells. A l'abril de l'any [[1252]] el rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] otorgava a Llíria la carta de poblament més una série de privilegis.
Encara que Llíria fon [[vila]] real sempre, va tindre diversos senyorius com els de María Fernández en [[1293]], el de l'infant Joan des de [[1337]] i el de l'infant Raimont Berenguer des de [[1339]]. L'últim senyor seria l'infant Martín.
Encara que Llíria fon [[vila]] real sempre, va tindre diversos senyorius com els de María Fernández en l'any [[1293]], el de l'infant Joan des de [[1337]] i el de l'infant Raimont Berenguer des de [[1339]]. L'últim senyor seria l'infant Martín.
Durant les [[guerres de l'Unió]], Llíria va prendre partit del rei. En la guerra entre els dos Peres fon conquistada pel castellà [[Pere I el Cruel]] en [[1363]]. Al juny de [[1364]], [[Pere el Cerimoniós]] es va dirigir cap a Llíria en ànim de recuperar-la.
Durant les [[guerres de l'Unió]], Llíria va prendre partit del rei. En la guerra entre els dos Peres fon conquistada pel castellà [[Pere I el Cruel]] en [[1363]]. Al juny de [[1364]], [[Pere el Cerimoniós]] es va dirigir cap a Llíria en ànim de recuperar-la.
L'[[expulsió dels moriscs]] en [[1609]] no li va afectar molt de ja que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells.
L'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] no li va afectar molt de ja que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells.
Acabada la [[Guerra de Successió]], el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]], per a premiar els servicis del [[Duc de Berwick]], vencedor en [[Almansa]], va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de [[Jacob II]], rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, cridat com el seu yayo, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de [[Duc de Llíria]], passa a mans de la [[Casa d'Alba]], estant en possessió en l'actualitat per '''[[Cayetana Fizjames Stuart]] ''', qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria.
Acabada la [[Guerra de Successió]], el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]], per a premiar els servicis del [[Duc de Berwick]], vencedor en [[Almansa]], va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de [[Jacob II]], rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, cridat com el seu yayo, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de [[Duc de Llíria]], passa a mans de la [[Casa d'Alba]], estant en possessió en l'actualitat per '''[[Cayetana Fizjames Stuart]] ''', qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria.
Durant el [[sigle XVIII]] la política fisiocràtica dels [[Borbó]] va donar lloc a un alvanç espectacular de la [[agricultura]] lliriana.
Durant el [[sigle XVIII]] la política fisiocràtica dels [[Borbó]] va donar lloc a un alvanç espectacular de la [[agricultura]] lliriana.
En époques posteriors, durant la [[Guerra de la Independència espanyola|guerra de la Independència]], la població va abandonar el núcleu urbà i es va refugiar en els montanyes. Les tropes franceses varen ocupar la vila des de [[1810]] a [[1813]] i es varen fer forts en el santuari de Sant Miquel.
En époques posteriors, durant la [[Guerra de la Independència espanyola|guerra de la Independència]], la població va abandonar el núcleu urbà i es va refugiar en els montanyes. Les tropes franceses varen ocupar la vila des de l'any [[1810]] fins a l'any [[1813]] i es varen fer forts en el santuari de Sant Miquel.
Llíria fon saquejada durant la guerra civil de [[1836]] per les tropes [[guerres carlistes|carlistes]] de [[Ramon Cabrera|Cabrera]] en numeroses ocasions.
Llíria fon saquejada durant la guerra civil de [[1836]] per les tropes [[guerres carlistes|carlistes]] de [[Ramon Cabrera|Cabrera]] en numeroses ocasions.
Fon en [[1887]] quan, per real decret, es va concedir a Llíria el títul de ciutat.
Fon en l'any [[1887]] quan, per real decret, es va concedir a Llíria el títul de ciutat.
== Demografia ==
== Demografia ==
El municipi conta en 22.441 residents ([[INE Espanya|INE]] [[2008]]), dels quals 16.410 viuen el centre de la ciutat i el restant (5.228) en urbanisacions residencials als afores d'esta.<ref><small>[http://www.ine.es/nomen2/index.do INE - Relació d'unitats poblacionals]</small></ref> Fora del centre de la ciutat hi ha pocs sistemes de clavegueram, carrers asfaltats i iluminació.
El municipi conta en 22.972 residents ([[INE Espanya|INE]] [[2018]]), dels quals la gran majoria viuen el centre de la ciutat i el restant en urbanisacions residencials als afores d'esta.<ref><small>[http://www.ine.es/nomen2/index.do INE - Relació d'unitats poblacionals]</small></ref> Fora del centre de la ciutat hi ha pocs sistemes de clavegueram, carrers asfaltats i iluminació.
Un 12,2% de la seua població és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]], sent els principals colectius forans el romanés, el britànic i el marroquí.<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref>
Un 12,2% de la seua població és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]], sent els principals colectius forans el romanés, el britànic i el marroquí.<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del cens segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref>
!bgcolor=white colspan=20 style="color:Black;"|Evolución demogràfica de Llíria<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
!bgcolor=white colspan=20 style="color:Black;"|Evolución demogràfica de Llíria<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
|-
|-
! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2018]]
|-
|-
| align=center|8.920|| align=center| 9.089|| align=center|8.864|| align=center| 9.034|| align=center| 9.557|| align=center|8.226|| align=center| 10.624|| align=center| 9.274|| align=center|9.723|| align=center|11.323|| align=center| 12.587|| align=center| 13.947|| align=center| 15.550|| align=center| 17.216|| align=center| 21.078|| align=center| 22.441
| align=center|8.920|| align=center| 9.089|| align=center|8.864|| align=center| 9.034|| align=center| 9.557|| align=center|8.226|| align=center| 10.624|| align=center| 9.274|| align=center|9.723|| align=center|11.323|| align=center| 12.587|| align=center| 13.947|| align=center| 15.550|| align=center| 17.216|| align=center| 21.078|| align=center| 22.441|| align=center| 22.972
|}
|}
=== Monuments religiosos ===
=== Monuments religiosos ===
[[File:IglAsunción Liria.JPG|thumb|200 px|Iglésia de Ntra. Sra. de l'Assunció de Llíria]]
[[File:IglAsunción Liria.JPG|thumb|200 px|Iglésia de Ntra. Sra. de l'Assunció de Llíria]]
*'''Real monasteri de Sant Miquel'''. Situat en la lloma que domina la ciutat permet contemplar una bona panoràmica de la mateixa i el seu entorn. Fon fundat pel rei [[Jaume II]] l'any [[1319]], encara que es va iniciar la seua construcció en el [[sigle XVI]] i a partir del XVIII fon habitat per monges de clausura. L'iglésia és d'estil [[neoclàssic]].
*'''Real monasteri de Sant Miquel'''. Situat en la lloma que domina la ciutat permet contemplar una bona panoràmica de la mateixa i el seu entorn. Fon fundat pel rei [[Jaume II]] rn l'any [[1319]], encara que es va iniciar la seua construcció en el [[sigle XVI]] i a partir del XVIII fon habitat per monges de clausura. L'iglésia és d'estil [[neoclàssic]].
*'''Iglésia de la Sang'''. ([[sigle XIII]]) Combina romànic i gòtic. Fon la primitiva parròquia de la població i està situada en la part alta de la ciutat.
*'''Iglésia de la Sang'''. ([[sigle XIII]]) Combina romànic i gòtic. Fon la primitiva parròquia de la població i està situada en la part alta de la ciutat.
*'''Iglésia de [[Mare de Deu de l'Assunció|Ntra. Sra. de l'Assunció]] '''. ([[sigle XVII]]) d'estil barroc, destaca la seua fatada a manera de retaule de tres cossos i doble escalinata. El seu interior consta de tres naus en arc de mig punt.
*'''Iglésia de [[Mare de Deu de l'Assunció|Ntra. Sra. de l'Assunció]] '''. ([[sigle XVII]]) d'estil barroc, destaca la seua fatada a manera de retaule de tres cossos i doble escalinata. El seu interior consta de tres naus en arc de mig punt.
En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es varen trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis.
En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es varen trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis.
També hi ha un museu arqueològic situat al costat de l'Iglésia de la Sanc, on s'arrepleguen restes romanes i ibers.
També hi ha un museu arqueològic situat al costat de l'Iglésia de la Sanc, a on s'arrepleguen restes romanes i ibers.
== Política ==
== Política ==