Canvis

[[Image:Vista occidental de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Vista occidental, [[Plaça de la Verge]].</center>]]

[[Image:Vista occidental de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Vista occidental, [[Plaça de la Verge]].</center>]]

La '''Catedral de Valéncia''' (Iglésia catedral basílica Metropolitana), dita popularment '''“La Sèu”''' en [[valencià]], és seu del [[archidiòcesis de Valéncia|arquebisbat de Valéncia]] i està dedicada per desig de [[Jaume I]] —segon la tradició del [[sigle XIII]]—- a Santa Maria. Fon consagrada en l'any [[1238]] pel primer [[bisbe]] de [[Valéncia]] posterior a la [[Reconquista]], Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga [[mesquita]], que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga catedral visigòtica.

La '''Catedral de Valéncia''' (Iglésia catedral basílica Metropolitana), coneguda popularment com a '''“La Sèu”''' en [[valencià]], és sèu de l'[[archidiòcesis de Valéncia|arquebisbat de Valéncia]] i està dedicada per desig de [[Jaume I]] —segons la tradició del [[sigle XIII]]—- a Santa Maria. Fon consagrada en l'any [[1238]] pel primer [[bisbe]] de [[Valéncia]] posterior a la [[Reconquista]], Pere d'Albalat. Se troba sobre l'antiga [[mesquita]], que a l'hora s'havia alçat sobre l'antiga catedral visigòtica.

El [[arquitectura gòtica|gòtic]] valencià o mediterràneu és l'estil constructiu predominant d'esta catedral, encara que també conté elements del [[romànic]], del gòtic francés, del [[renaiximent]], del [[barroc]] i [[neoclàssic]].  

El [[arquitectura gòtica|gòtic]] valencià o mediterràneu és l'estil constructiu predominant d'esta catedral, encara que també conté elements del [[romànic]], del gòtic francés, del [[renaiximent]], del [[barroc]] i [[neoclàssic]]. En el seu interior se venera el [[Sant Càliç]], datat del [[sigle I]], i donat a la catedral pel rei [[Alfons el Magnànim]] en l'any [[1436]]. Conté algunes de les primeres i millors pintures del [[Quattrocento]] de tota la Península Ibèrica, que arribaren de [[Roma]] a través d'artistes contractats per [[Aleixandre VI]]. Este darrer [[Papa]] valencià, quan encara era el cardenal [[Roderic de Borja]], feu la petició per a elevar la sèu valentina a la categoria de Metropolitana, que li fon otorgada pel Papa [[Inocenci VIII]] en l'any [[1492]].

 

En el seu interior es venera el [[Sant Càliç]], datat del [[sigle I]], i donat a la catedral pel rei [[Alfons el Magnànim]] en l'any [[1436]].  

 

Conté algunes de les primeres i millors pintures del [[Quattrocento]] de tota la Península Ibèrica, que varen arribar de [[Roma]] a través d'artistes contractats per [[Aleixandre VI]]. Este últim [[Papa]] valencià, quan encara era el cardenal [[Roderic de Borja]], va fer la petició per a elevar la seu Valentina al ranc de Metropolitana, categoria que li fon otorgada pel Papa [[Inocenci VIII]] en l'any [[1492]].

== Història ==

== Història ==

L'estructura principal de la '''Catedral de Valéncia''' (Iglésia catedral basílica Metropolitana) es va alçar entre els [[sigle XIII|sigles XIII]] i [[sigle XV|XV]], raó per la qual és principalment d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]]. No obstant, la seua construcció es va prolongar durant sigles,<ref> de fet en [[valencià]] es diu la frase “Això és més llarc que l'obra de la Sèu” '', per a referir-se a una cosa que no s'acaba mai (Mira i Casterà, Joan Francesc, p. 28).</ref> raó per la qual hi ha una mescla d'estils artístics -que van des de l'enjorn [[romànic]], fins al subtil [[renaiximent]], el [[barroc]] recarregat i el més contingut [[neoclàssic]]- que és la característica més rellevant de la catedral de [[Valéncia]] i que la convertix en una joya de l'arquitectura universal.

L'estructura principal de la '''Catedral de Valéncia''' s'alçà entre els [[sigle XIII|sigles XIII]] i [[sigle XV|XV]], raó per la qual és principalment d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]]. No obstant, la seua construcció es prolongà durant sigles,<ref> de fet, en [[valencià]] es diu la frase “Això és més llarc que l'obra de la Sèu” '', per a referir-se a una cosa que no s'acaba mai (Mira i Casterà, Joan Francesc, p. 28).</ref> raó per la qual hi ha una barreja d'estils artístics -que van des de l'enjorn [[romànic]], fins al subtil [[renaiximent]], el [[barroc]] recarregat i el més contengut [[neoclàssic]]- que és la característica més rellevant de la catedral de [[Valéncia]] i que la convertix en una joya de l'arquitectura universal.

Les excavacions en l'adjacent Centre Arqueològic de [[l'Almoina]] han desenterrat restos de l'antiga catedral visigoda, la qual, més tart, va passar a ser [[mesquita]].<ref> (Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214).</ref> Hi ha constància documental de que fins a décades despuix de la conquista cristiana en l'any ([[1238]]) la mesquita-catedral va permanéixer en peu –Inclús en les sentències alcoràniques en les parets-, fins que finalment el [[22 de juny]] de [[1262]] el flare Andreu d'Albalat<ref> Andreu d'Albalat era germà del primer bisbe de Valéncia i arquebisbe de [[Tarragona]] Pere d'Albalat, i despuix ell mateix fon bisbe de la diòcesis Valentina de [[1276]] a [[1288]]. Esta diòcesis era anhelada tant pel primat de [[Toledo]] com per l'arquebisbe de Tarragona, qui finalment es va fer en esta gràcies al soport de [[Jaume I]], que volia preservar els seus regnes de la ingerència castellana (Furió, Antoni, p. 62).</ref> va resoldre derrocar-la i construir en el seu lloc una catedral, en correspondència en els plans de l'arquitecte Arnau Vidal.<ref> Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214. Segons una hipòtesis de treball l'antiga mesquita musulmana, es correspondria en l'actual transepte de la catedral, sent la porta dels apòstols l'entrada a la mesquita i la porta de l'Almoina el mihrab [[http://www.jdiezarnal.Com/valenciacatedral.Html]].</ref>

Les excavacions en l'adjacent Centre Arqueològic de [[l'Almoina]] han desenterrat restants de l'antiga catedral visigoda, la qual, més tart, passà a ser [[mesquita]].<ref> (Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214).</ref> Hi ha constància documental de que fins a décades despuix de la conquista cristiana en l'any ([[1238]]) la mesquita-catedral restà en peu –fins i tot ab les sentències alcoràniques en les parets-, fins que finalment el [[22 de juny]] de [[1262]] el flare Andreu d'Albalat<ref> Andreu d'Albalat era germà del primer bisbe de Valéncia i arquebisbe de [[Tarragona]], Pere d'Albalat, i despuix ell mateix fon bisbe de la diòcesis Valentina de [[1276]] a [[1288]]. Esta diòcesis era anhelada tant pel primat de [[Toledo]] com per l'arquebisbe de Tarragona, qui finalment es va fer en esta gràcies al soport de [[Jaume I]], que volia preservar els seus regnes de la ingerència castellana (Furió, Antoni, p. 62).</ref> resolgué derrocar-la i construir en el seu lloc una catedral, en correspondència en els plans de l'arquitecte Arnau Vidal.<ref> Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214. Segons una hipòtesis de treball l'antiga mesquita musulmana, es correspondria en l'actual transepte de la catedral, sent la porta dels apòstols l'entrada a la mesquita i la porta de l'Almoina el mihrab [[http://www.jdiezarnal.Com/valenciacatedral.Html]].</ref>

Per alçar-la es va utilisar material de les veïnes pedreres de [[Burjassot]] i [[Godella]], pero també d'atres més alluntades com les de [[Benidorm]] i [[Xàbia]], d'a on varen arribar en barco.

Per a alçar-la es va usar material de les veïnes pedreres de [[Burjassot]] i [[Godella]], pero també d'atres més alluntades com les de [[Benidorm]] i [[Xàbia]], d'a on arribaren en nau.

== Evolució constructiva ==

== Evolució constructiva ==

[[Image:Evolucio constructiva de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Evolució constructiva.</center>]]

[[Image:Evolucio constructiva de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Evolució constructiva.</center>]]

Encara que el recorregut per l'interior de la catedral és molt ric i nos porta d'uns estils a atres quasi sense solució de continuïtat, es tracta bàsicament d'un edifici de planta gòtica de tres naus en [[creuer (arquitectura)|creuer]] cobert en [[cimbori]], [[girola]] i [[àbsit]] poligonal.

Encara que el recorregut per l'interior de la catedral és molt ric i nos porta d'uns estils a d'atres quasi sense solució de continuïtat, se tracta bàsicament d'un edifici de planta gòtica de tres naus en [[creuer (arquitectura)|creuer]] cobert en [[cimbori]], [[girola]] i [[àbsit]] poligonal. La catedral, que s'anava fent a mida que la [[mesquita]] es derrocava, contava ya a finals del [[sigle XIII]] en el [[deambulatori]] o girola en les seues huit [[capella|capelles]] i en la porta romànica de l'Almoina, situada en el braç oriental del creuer. Entre [[1300]] i [[1350]] es tancà el [[transepte]] o creuer pel seu costat oest en la construcció de la porta gòtica dels apòstols. També es construiren tres trams de les tres naus -una central i dos laterals-, i s'inicià el [[cimbori]].  

La catedral, que s'anava fent a mesura que la [[mesquita]] es derrocava, contava ya al final del [[sigle XIII]] en el [[deambulatori]] o girola en els seus huit [[capella|capelles]] i en la porta romànica de l'Almoina, situada en el braç oriental del creuer.  

Entre [[1300]] i [[1350]] es va tancar el [[transepte]] o creuer pel seu costat oest en la construcció de la porta gòtica dels apòstols. També es varen construir tres trams de les tres naus -una central i dos laterals-, i es va iniciar el [[cimbori]].  

L'antiga [[Sala Capitular]] (hui ''Capella del Sant Càliç'') ([[1356]]-[[1369]]), a on se reunien els clercs per a delliberar els asunts interns, i la torre [[campanar]] del [[Micalet]] ([[1381]]-[[1425]]) s'alçaren inicialment separades del restant de l'iglésia, pero en l'any [[1459]] els mestres [[Francesc Baldomar]] i [[Pere Compte]] iniciaren l'ampliació de les naus de la catedral ab un tram més, conegut com a ''Arcada Nova'' o ''Arcada de la Seu'', i l'uniren definitivament tant en la sala capitular com en el ''[[Micalet]]''. Des d'aquell moment la catedral fa 94 metros de llarc per 53,65 d'ample en el transepte.  

Els sigles del [[renaiximent]] (XV-XVI) influiren poc en la ya consolidada arquitectura, pero molt en la decoració pictòrica, com la de l'altar major, i escultòrica, com la de la capella de la Resurrecció.  

 

[[Image:Situacio de la catedral de valencia.jpg|thumb|left|200px|<center>Situació de la Sèu en Valéncia.</center>]]

Els sigles del [[renaiximent]] (XV-XVI) varen influir poc en la ya consolidada arquitectura pero molt en la decoració pictòrica, com la de l'altar major, i escultòrica, com la de la capella de la Resurrecció.  

De l'etapa [[barroc|barroca]] destaca que en l'any [[1703]] l'alemà [[Konrad Rudolf]] proyectà i inicià la porta principal de la catedral, coneguda com a '' dels Ferros'' per la reixa que la volta. A causa de la [[Guerra de Successió]] no la pogué acabar, i foren principalment els escultors [[Francisco Vergara]] i [[Ignacio Vergara]] els qui ho feren. Al ser la seua planta corba, el parament cóncau que en orige creava un singular i estudiat efecte de perspectiva, desvirtuat durant el [[sigle XX]] a causa del derrocament dels edificis adjacents (antic carrer de Saragossa) per a ampliar la plaça de la Reina.  

[[Image:Situacio de la catedral de valencia.jpg|thumb|left|200px|<center>Situació de la Seu en Valéncia.</center>]]

De l'etapa [[barroc|barroca]] destaca que en l'any [[1703]] l'alemà [[Konrad Rudolf]] va proyectar i va iniciar la porta principal de la catedral, coneguda com '' dels Ferros'' per la reixa que la rodeja. A causa de la [[Guerra de Successió]] no la va poder acabar, i varen ser principalment els escultors [[Francisco Vergara]] e [[Ignacio Vergara]] els que ho varen fer. Al ser la seua planta corba, el parament cóncau que en orige creava un singular i estudiat efecte de perspectiva, desvirtuat durant el [[sigle XX]] a causa del derrocament dels edificis adjacents (antic carrer de Saragossa) per a ampliar la plaça de la Reina.  

   

   

Des de l'últim terç del [[sigle XVIII]] es va posar en marcha un proyecte de renovació de l'edifici, l'intenció del qual era dotar-lo d'un aspecte neoclàssic homogéneu, defugint de l'estil gòtic que llavors era considerat obra de bàrbars. L'obra va començar en l'any [[1774]] i va anar a càrrec de l'arquitecte [[Antoni Gilabert Fornés]]. La remodelació va afectar tant elements constructius com ornamentals: els [[pinàcul]]s exteriors del temple varen ser eliminats, els terrats ocultes per teulades, i l'estructura gòtica mascarada per estucs, dorats i atres elements ''pseudo''clàssics.

Des de l'últim terç del [[sigle XVIII]] s'escomençà un proyecte de renovació de l'edifici, l'intenció del qual era dotar-lo d'un aspecte neoclàssic homogéneu, defugint de l'estil gòtic que llavors era considerat obra de bàrbars. L'obra s'escomençà en l'any [[1774]] i anà a càrrec de l'arquitecte [[Antoni Gilabert Fornés]]. La remodelació afectà tant elements constructius com ornamentals: els [[pinàcul]]s exteriors del temple foren eliminats, els terrats ocults per teulades, i l'estructura gòtica maixquerada per estucs dorats i d'atres elements seudoclàssics.

En l'any [[1931]] fon declarada monument històric-artístic, pero durant la [[Guerra Civil Espanyola]] fon incendiada, raó per la qual es varen perdre part dels seus elements artístics. El [[cor (arquitectura)|cor]], situat en la part central, fon desmontat en [[1940]] i traslladat al fondo de l'altar major. Els [[orgue (música)|òrguens]], que havien patit importants danys durant el conflicte bèlic, no varen ser reconstruïts.  

En l'any [[1931]] fon declarada monument històric-artístic, pero durant la [[Guerra Civil Espanyola]] fon incendiada, raó per la qual se perderen part dels seus elements artístics. El [[cor (arquitectura)|cor]], situat en la part central, fon desmontat en [[1940]] i traslladat al fondo de l'altar major. Els [[orgue (música)|òrguens]], que havien patit importants danys durant el conflicte bèlic, no foren reconstruïts. Aixina mateix en l'any [[1970]] les nomenades ''Cases dels Canonges'', construccions adossades en les capelles exteriors en el carrer del Micalet, foren derrocades per a tornar a la catedral el seu aspecte anterior, a l'hora que l'allaugerarien d'elements d'escàs o nul valor arquitectònic.  

Aixina mateix en l'any [[1970]] les cridades ''Cases dels Canonges'', construccions adossades en les capelles exteriors en el carrer del Micalet, varen ser derrocades per a tornar a la catedral el seu aspecte anterior, al mateix temps que l'allaugerarien d'elements d'escàs o nul valor arquitectònic.  

En l'any [[1972]] se mamprengué la faena de [[repristinació]] de la catedral, que significà la retirada de quasi tots els elements clàssics, per a recuperar l'aspecte gòtic original. Només va restar com a decoració clàssica la major part de les capelles laterals i de la girola, i alguns elements puntuals, com les escultures sobre els [[carcanyol]]s del cimbori.

En l'actualitat presenta, despuix de diverses neteges, un bon estat de conservació, especialment despuix de l'exposició duta a terme en l'any  [[1999]] en el nom ''la Llum de les Imàgens'' [http://www.laluzdelasimagenes.Com/]. El temple està declarat ''Be d'Interés Cultural'' per part del Consell de la [[Generalitat Valenciana]].

 

En l'actualitat presenta, despuix de diverses neteges, un bon estat de conservació, especialment despuix de l'exposició portà a terme en l'any  [[1999]] en el nom ''la Llum de les Imàgens'' [http://www.laluzdelasimagenes.Com/]. El temple està declarat ''Be d'Interés Cultural'' per part del Consell de la [[Generalitat Valenciana]].

== Exterior de la catedral ==

== Exterior de la catedral ==

[[Image:porta de lalmoina.jpg|thumb|right|300px|<center>Porta de l'Almoina.</center>]]

[[Image:porta de lalmoina.jpg|thumb|right|300px|<center>Porta de l'Almoina.</center>]]

La '''porta de l'Almoina''', dita aixina per ser veïna a la ya desapareguda casa de [[l'Almoina]], a on s'ajudava als necessitats, és la més antiga de la catedral. També és coneguda com ''Porta del Palau'' pel seu veinage en el palau arquebisbal. D'estil [[Estil romànic|romànic]], constituïx un element clàrament diferenciat del rest de la catedral, que és principalment [[Estil gòtic|gòtic]]. El fet de que estiga mirant cap a la [[Meca]] sugerix que allí mateixa es trobava el [[mihrab]] de la mesquita principal de la ciutat.

La '''porta de l'Almoina''', coneguda aixina per ser veïna a la ya desapareguda casa de [[l'Almoina]], a on s'ajudava als necessitats, és la més antiga de la catedral. També és coneguda com a ''Porta del Palau'' pel seu veinage en el palau arquebisbal. D'estil [[Estil romànic|romànic]], constituïx un element clàrament diferenciat del restant de la catedral, que és principalment [[Estil gòtic|gòtic]]. El fet de que estiga mirant cap a la [[Meca]] sugerix que allí mateixa es trobava el [[mihrap]] de la mesquita principal de la ciutat. La porta, sobreïx de l'extradòs del mur catedralici formant un arc abocinat de sis arquivoltes de mig punt concèntriques i en degradació (de fora cap a dins), que es recolzen sobre fines columnes en capitels, magníficament historiats en escenes del Génesis en la part esquerra, i de l'Èxodo en la dreta.

La composició i l'estil d'esta porta (especialment els elements geomètrics) són molt pareguts als de la "porta dels Fillols" de la catedral de Lleida, lo que fa pensar ad alguns autors en un mateix autor o mestre d'obres, encara que durant l'[[Edat Mija]] les colles de picapedrers viajaven i treballaven per tota Europa, i copiaven les idees d'atres autors (un bon eixemple serien les [[Torres de Quart]], obra del valencià [[Francesc Baldomar]] inspirada en el castell de [[Nàpols]]) i per això les catedrals de [[Lleó]] i [[Burgos]] són tan paregudes a les franceses, el romànic pirenaic és tan paregut al de [[Lombardia]], o [[el Micalet]] se pareix tant als campanars d'[[Osca]] i [[Lleida]].

 

La composició i l'estil d'esta porta (especialment els elements geomètrics) són molt pareguts als de la "porta dels Fillols" de la catedral de Lleida, lo que fa pensar ad alguns autors en un mateix autor o mestre d'obres, encara que durant l'[[Edat Mija]] les colles de picapedrers viajaven i treballaven per tota Europa, i copiaven les idees d'atres autors (un bon eixemple serien les [[Torres de Quart]], obra del valencià [[Francesc Baldomar]] inspirada en el castell de [[Nàpols]]) i per això les catedrals de [[Lleó]] i [[Burgos]] són tan paregudes a les franceses, el romànic pirenaic és tan paregut al de [[Lombardia]], o [[el Micalet]] es pareix tant als campanars d'[[Osca]] i [[Lleida]].

En opinió d'Amando García Rodríguez: <ref>García Rodríguez, Amando: ''"La Catedral de Valencia"''. Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana, Valéncia, 2008.</ref>

En opinió d'Amando García Rodríguez: <ref>García Rodríguez, Amando: ''"La Catedral de Valencia"''. Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana, Valéncia, 2008.</ref>

<blockquote>''"Esta semejanza ha hecho pensar en la posibilidad de que algún maestro leridano fuera el responsable de su construcción. Otros historiadores consideran que es demasiado restrictivo encuadrar la portada del Palau dentro de este modelo y que más que en la escuela de la catedral de Lérida habría que pensar en una última etapa de las edificaciones románicas existentes tanto en Aragón como Cataluña. En todo caso, la portada se diferencia de esas portadas por su extraordinaria decoración figurativa, que corresponde a una época algo más tardía que la de aquellas."''</blockquote>

<blockquote>''"Esta semejanza ha hecho pensar en la posibilidad de que algún maestro leridano fuera el responsable de su construcción. Otros historiadores consideran que es demasiado restrictivo encuadrar la portada del Palau dentro de este modelo y que más que en la escuela de la catedral de Lérida habría que pensar en una última etapa de las edificaciones románicas existentes tanto en Aragón como Cataluña. En todo caso, la portada se diferencia de esas portadas por su extraordinaria decoración figurativa, que corresponde a una época algo más tardía que la de aquellas."''</blockquote>

Per atra banda, les ménsules o permòdols d'esta porta representen a set parelles entre les que n'hi ha inscrit: ''En Pere am (en) Na Maria, sa muller; Guillermo am Na Berenguera, sa muller; En Ramon am Na Dolça, sa muller; En Francesc am Na Ramona, sa muller; En Bernat am Na Floreta, sa muller; En Bertran am Na Berenguera, sa muller;'' i ''En Doménec am Na Ramona, sa muller''.

Per atra banda, les ménsules o permòdols d'esta porta representen a sèt parelles entre les que està inscrit: ''en Pere am Na Maria, sa muller; Guillermo am na Berenguera, sa muller; en Ramon am na Dolça, sa muller; en Francesc am na Ramona, sa muller; en Bernat am na Floreta, sa muller; en Bertran am na Berenguera, sa muller;'' i ''en Doménec am na Ramona, sa muller''.

Estos fets, han segut combinats en la llegenda de [[les donzelles de Lleida]] per alguns cronistes com [[Pere Antoni Beuter|Beuter]] i [[Gaspar Juan Escolano|Escolano]], i tergiversades pels autors [[pancatalanisme|pancatalanistes]] moderns, per a concloure que esta porta fon obra d'un arquitecte lleidatà, que les parelles que apareixen en ella foren lleidatanes i que per tant "els primers repobladors de la ciutat foren lleidatans"; i aixina "demostrar" que els valencians parlen "català occidental". Pero esta afirmació és rebuscada i arbitrària, puix lo més probable (i simple) és que els personages representats foren els burguesos o nobles promotors de l'obra, ya que a lo llarc de l'història, i a lo llarc de tota [[Europa]], era habitual representar o indicar d'alguna forma gràfica i simple qui havia pagat les obres públiques o privades (foren romàniques, gòtiques, renaixentistes, etc), ya que era la forma ideal de fer saber a la societat (majoritàriament analfabeta) qui (o quins) havien segut els promotors o benefactors.  

Estos fets, han segut combinats en la llegenda de [[les donzelles de Lleida]] per alguns cronistes com [[Pere Antoni Beuter|Beuter]] i [[Gaspar Juan Escolano|Escolano]], i tergiversades pels autors [[pancatalanisme|pancatalanistes]] moderns, per a concloure que esta porta fon obra d'un arquitecte lleidatà, que les parelles que apareixen en ella foren lleidatanes i que per tant "els primers repobladors de la ciutat foren lleidatans"; i aixina "demostrar" que els valencians parlen "català occidental". Pero esta afirmació, encara que fon defesa per clàssics valencians com Lluís Vives, està basada en una legenda sense fonament històric i lo més probable és que els personages representats foren els burguesos o nobles promotors de l'obra, puix que a lo llarc de l'història, i a lo llarc de tota [[Europa]], era habitual representar o indicar d'alguna forma gràfica i simple quí havia pagat les obres públiques o privades (foren romàniques, gòtiques, renaixentistes, etc), puix que era la forma ideal de fer saber a la societat (majoritàriament analfabeta) quí (o quins) havien segut els promotors o benefactors; esta teoria és la més acceptada per historiadors, fins i tot pels pancatalanistes.  

=== Capella de Sant Jordi ===

=== Capella de Sant Jordi ===

Si caminem des de l'Almoina deixant la catedral a la nostra esquerra trobem just davant del Centre Arqueològic de la Almoina una chicoteta capella, la de Sant Jordi. Segons les cròniques, el [[9 d'octubre]] de [[1238]], conquistada la ciutat de [[Valéncia]], [[Jaume I]] se dirigí a la mesquita major, i feu la primera missa en el lloc a on hui se troba esta capella de Sant Jordi, adosada a la part exterior del àbsit.

Si caminem des de l'Almoina deixant la catedral a la nostra esquerra trobem just davant del Centre Arqueològic de l'Almoina una chicoteta capella, la de Sant Jordi. Segons les cròniques, el [[9 d'octubre]] de [[1238]], conquistada la ciutat de [[Valéncia]], [[Jaume I]] se dirigí a la mesquita major, i feu la primera missa en el lloc a on hui es troba esta capella de Sant Jordi, adossada a la part exterior del àbsit.

En l'interior de la capella, sobre un altar, n'hi ha un retaule gòtic, en una pintura de Sant Jordi i un ròtul que diu: ''Sant Jordi en la batalla del Puig de Santa Maria. Any [[1237]]. Esta pintura és molt pareguda -a chicoteta escala- al quadro que se conserva en la Victoria and Albert Museum de Londres i que allí es diu "Sant George in the Battle of Puig".

En l'interior de la capella, sobre un altar, hi ha un retaule gòtic, en una pintura de Sant Jordi i un ròtul que diu: ''Sant Jordi en la batalla del Puig de Santa Maria. Any [[1237]]. Esta pintura és molt pareguda -a chicoteta escala- al quadro que es conserva en la Victoria and Albert Museum de Londres i que allí diu "Sant George in the Battle of Puig".

=== Obra Nova ===

=== Obra Nova ===

[[Image:obra nova de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Obra nova</center>]]

[[Image:obra nova de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Obra nova</center>]]

Si al passar la capella de Sant Jordi continuem redonejant la catedral per nostra esquerra trobem un passadiç de l'any [[1660]] que unix la catedral en la [[Basílica de la Verge dels Desamparats]]. Res més passar-ho comença l'Obra Nova, una galeria o tribuna d'estil [[Estil renaixentiste|renaixentiste]] que està oberta cap a la actual Plaça de la Verge, que històricament rebia el nom de la plaça de la Sèu.

Si al passar la capella de Sant Jordi u continua voltant la catedral per l'esquerra es troba un passadiç de l'any [[1660]] que unix la catedral en la [[Basílica de la Verge dels Desamparats]]. Despuix de passar-ho comença l'Obra Nova, una galeria o tribuna d'estil [[Estil renaixentiste|renaixentiste]] que està oberta cap a la actual Plaça de la Verge, que històricament rebia el nom de la plaça de la Sèu.

Esta tribuna de tres pisos en arcades obertes, d'estil renaixentiste (en el pis d'avall), toscà (en mig) i jònic (dalt) estava adscrita a la contemplació dels espectàculs públics, com a processons i eixecucions per part dels canonges. Per això rep també el nom de llongeta dels canonges o del Capítul. La seua construcció s'inicià en l'any [[1566]], baix la direcció del arquitecte Miquel Porcar i del fuster i talliste Gaspar Gregori.

Esta tribuna de tres pisos en arcades obertes, d'estil renaixentiste (en el pis d'avall), toscà (en mig) i jònic (dalt) estava adscrita a la contemplació dels espectàculs públics, com a processons i eixecucions per part dels canonges. Per això rep també el nom de llongeta dels canonges o del Capítul. La seua construcció s'inicià en l'any [[1566]], baix la direcció del arquitecte Miquel Porcar i del fuster i talliste Gaspar Gregori.

En una de les restauracions de la catedral durant la segon mitat del [[sigle XX]] fon suprimida la seua teulada i balcons i columnetes quedaren molt visible, com una espècie de teatre romà adherida a la catedral. Com contrapartida, el cimborri gòtic ara pot ser millor contemplat des de la [[Plaça de la Verge]].

En una de les restauracions de la catedral durant la segon mitat del [[sigle XX]] fon suprimida la seua teulada i balcons i columnetes quedaren molt visible, com una espècie de teatre romà adherida a la catedral. Com contrapartida, el cimbori gòtic ara pot ser millor contemplat des de la [[Plaça de la Verge]].

=== Porta dels apòstols ===

=== Porta dels apòstols ===

[[Image:Porta dels apostols.jpg|thumb|left|250px|<center>Porta dels apòstols.</center>]]

[[Image:Porta dels apostols.jpg|thumb|left|250px|<center>Porta dels apòstols.</center>]]

Només passar l'Obra Nova a nostra esquerra s'encontra la porta dels Apòstols, dita aixina per les estàtues els dotze apòstols que alberga. D'estil gòtic francés, contrasta notablement en la porta romànica de l'Almoina en que confronta a la atra part del creuer. Se sap que en la seua construcció treballà Nicolàs d'Ancona o de Autun des de l'any [[1303]] i que en [[1354]] ya estava acabada. Fora qui fora el seu autor, era un mal coneixedor de la pedra del país, puix empleada una de tipo quebradiç que se degradà en rapidea i que obligà a continues reparacions, ya documentades en el [[sigle XV]]. Durant els [[anys 1960]] la porta fon completament restaurada i les figures originals -en molt mal estat de conservació- foren expostes en el museu de la catedral i substituibles per còpies, que són les que hui decoren la porta.

Només passar l'Obra Nova a l'esquerra es troba la porta dels Apòstols, nomenada aixina per les estàtues dels dotze apòstols que alberga. D'estil gòtic francés, contrasta notablement en la porta romànica de l'Almoina en que confronta a l'atra banda del creuer. Se sap que en la seua construcció treballà Nicolàs d'Ancona o de Autun des de l'any [[1303]] i que en [[1354]] ya estava acabada. Fora qui fora el seu autor, era un mal coneixedor de la pedra del país, puix amprà una pedra trencadiça que es degradà en rapidea i que obligà a continues reparacions, ya documentades en el [[sigle XV]]. Durant els [[anys 1960]] la porta fon completament restaurada i les figures originals -en molt mal estat de conservació- foren expostes en el museu de la catedral i substituïdes per còpies, que són les que hui decoren la porta.

La porta s'obri abocinada sobre un mur resaltat que li servix d'enquadrament. Consta de tres arquivoltes oixivals decorades respectivament, en catorze estatuilles d'àngels (la interior), setze de sants i díhuit de profetes (el exterior), colocades unes sobre les atres, seguint la direcció dels arcs i cada una en els seus corresponents doselets. Totes estes figures, en total quaranta-huit, estaven policromades.

La porta s'obri abocinada sobre un mur resaltat que li servix d'enquadrament. Consta de tres arquivoltes oixivals decorades respectivament, en catorze estatuilles d'àngels (la interior), setze de sants i díhuit de profetes (l'exterior), colocades unes sobre les atres, seguint la direcció dels arcs i cada una en els seus corresponents doselets. Totes estes figures, en total quarantahuit, estaven policromades.

Estes tres arquivoltes se recolzen sobre sis doseletes -tres a cada costat- que protegixen sis estàtues de apòstols recolzats, al mateix temps, sobre pilars de secció prismàtica triangular del qual les seues cares se decoren en quadrifulles en esfinges de la verge i del Arcàngel, en relleu, i varis escuts del rei, familiars (Com [[els Borja]] o els Centelles) i gremials. Els atres sis apòstols apareixen situats fora del arc, pero sobre idèntics pedestals. En el àngul que forma la porta en el mur de l'iglésia, a abdós costats, apareixen en sents doselets gòtics, les estàtues de Sant Sixt i Sant Llorenç i de Sant Valeri i [[Sant Vicent Màrtir|San Vicent Màrtir]].

Estes tres arquivoltes se recolzen sobre sis doseletes -tres a cada costat- que protegixen sis estàtues de apòstols recolzats, a l'hora, sobre pilars de secció prismàtica triangular del qual les seues cares se decoren en quadrifulles en esfinges de la verge i de l'Arcàngel, en relleu, i alguns escuts del rei, familiars (Com [[els Borja]] o els Centelles) i gremials. Els atres sis apòstols apareixen situats fòra del arc, pero sobre idèntics pedestals. En l'àngul que forma la porta en el mur de l'iglésia, a abdós costats, apareixen en sents doselets gòtics, les estàtues de Sant Sixt i Sant Llorenç i de Sant Valeri i [[Sant Vicent Màrtir|San Vicent Màrtir]].

Els batients o fulles de les portes, els claus i els herrages de la porta són originals de l'any [[1438]].

Els batients o fulles de les portes, els claus i els herrages de la porta són originals de l'any [[1438]].

L'arquivolta queda emmarcada per un gablet abonat per arqueries cegues en estàtues. En la part superior de la frontera, també dins d'un gablet, s'obri una gran rosetó de sis puntes, que representa la estrela de Davit o Salomon, de 6,45 metros de diàmetro, constituïda per dos triànguls equilàters entrellaçats en els intersticis de la que figuren varis adorns de traceria calada que emmarca vidrieres polícromes. Este rosetó fon casi totalment reconstruït en els anys 1960 al haver patit el mal de la pedra.

L'arquivolta resta emmarcada per un gablet abonat per arqueries cegues en estàtues. En la part superior de la frontera, també dins d'un gablet, s'obri una gran rosetó de sis puntes, que representa l'estrela de Davit o Salomó, de 6,45 metros de diàmetro, constituïda per dos triànguls equilàters entrellaçats en els intersticis de la qual figuren alguns adorns de traceria calada que emmarca vidrieres polícromes. Este rosetó fon casi totalment reconstruït en els anys 1960 a l'haver patit el mal de la pedra.

En el tímpan de la porta s'encontra l'image de Santa Maria, baix l'advocació de la que fon consagrada la catedral, en el chiquet en braços rodejada de huit àngels músics; abans de l'any [[1599]] esta image de la Verge del tímpan se trobava en el mainel, de manera molt semblant a la que n'hi ha en l'Iglésia archiprestal de [[Morella]].

En el tímpan de la porta es troba l'image de Santa Maria, baix l'advocació de qui fon consagrada la catedral, en Jesuset en braços voltada de huit àngels músics; abans de l'any [[1599]] esta image de la Verge del tímpan se trobava en el mainel, de manera molt semblant a la que hi ha en l'Iglésia archiprestal de [[Morella]].

En el peu de la porta dels Apòstols es reunix tots els [[dijous]] a les 12 del matí, el [[Tribunal de les Aigües]], relíquia secular de l'administració de justícia corresponent al dret d'aigües de [[l'horta de Valéncia]]. Provablement ya se reunia en este mateix lloc quan l'actual catedral era encara mesquita.

En el peu de la porta dels Apòstols se reunix tots els [[dijous]] a les 12 del matí el [[Tribunal de les Aigües]], relíquia secular de l'administració de justícia corresponent al dret d'aigües de [[l'horta de Valéncia]]. Provablement ya es reunia en este mateix lloc quan l'actual catedral era encara mesquita.

=== Micalet ===

=== Micalet ===

{{AP|El Micalet}}

{{AP|El Micalet}}

[[Image:Miguelete.jpg|thumb|rigth|250px|Image del Micalet abans d' obrir la Plaça de la Reina]]

[[Image:Miguelete.jpg|thumb|rigth|250px|Image del Micalet abans d' obrir la Plaça de la Reina]]

Des de la Porta dels Apòstols, si deixem la plaça de la Verge a nostra dreta i mos dirigim pel carrer del Micalet, arribem a la torre campanar del [[Micalet]], entranyable emblema sentimental per al poble valencià, i provablement el monument més característic de la ciutat. Fon iniciat en l'any 1381 per Andreu Julià, i per a commemorar este fet se gravà una inscripció -casi illegible hui dia- sobre la base de la torre que diu: "''Aquest campanar fonch començat en l'any de la nativitat de nostre senyor Jesucrist MCCCLXXXI. Regnant en Aragó lo molt alt rei en Pere. Estant de bisbe en Valéncia lo molt alt en Jaume, fill de l'alt infant en Pere e cosí germà de dit rey''".  Andreu Julià deixà la obra en l'any [[1396]] i en [[1402]] la reanudà Josep Franch. En l'any [[1414]] se va fer càrrec de l'obra Pere Balaguer, que és l'autor de la bella decoració de l'últim cos.

Des de la Porta dels Apòstols, si u deixa la plaça de la Verge a la dreta i es dirigix pel carrer del Micalet, arriba a la torre campanar del [[Micalet]], entranyable emblema sentimental per al poble valencià, i provablement el monument més característic de la ciutat. Fon iniciat en l'any 1381 per Andreu Julià, i per a commemorar este fet se gravà una inscripció -casi illegible hui dia- sobre la base de la torre que diu: "''Aquest campanar fonch començat en lany de la nativitat de nostre senyor Jesucrist MCCCLXXXI. Regnant en Arago lo molt alt rei en Pere. Estant de bisbe en Valencia lo molt alt en Jaume, fill de lalt infant en Pere e cosi germa de dit rey''".  Andreu Julià deixà l'obra en l'any [[1396]] i en [[1402]] la reanudà Josep Franch. En l'any [[1414]] es feu càrrec de l'obra Pere Balaguer, que és l'autor de la bella decoració del darrer cos.

=== Porta dels Ferros ===

=== Porta dels Ferros ===

Just al costat del [[Micalet]] es troba la porta principal, dita dels Ferros per la reixa de [[ferro]] que circumda el atri de entrada. És la més moderna, iniciada en l'any [[1703]] pel escultor i arquitecte alemà Konrad Rudolf. Arribà a Valéncia en el archiduc [[Carles d'Àustria]], pero al finalisar la guerra de Successió se'n anà en ell, ya que era el seu escultor de càmara, i deixà paralisades les obres en l'any [[1707]], que foren acabades en [[1713]] pels seus discípuls Francisco Vergara "el Vell" i Francisco Stolz. Atres escultors que intervingueren foren Andrés Robles i Ignacio Vergara i els picapedrers, José Mines i Domingo Laviesa.

Just al costat del [[Micalet]] se troba la porta principal, nomenada dels Ferros per la reixa de [[ferro]] que circumda l'atri d'entrada. És la més moderna, iniciada en l'any [[1703]] per l'escultor i arquitecte alemà Konrad Rudolf. Arribà a Valéncia en l'archiduc [[Carles d'Àustria]], pero al finalisar la guerra de Successió se n'anà en ell, puix que era el seu escultor de càmara, i deixà paralisades les obres en l'any [[1707]], que foren acabades en [[1713]] pels seus discípuls Francisco Vergara "el Vell" i Francisco Stolz. D'atres escultors que intervingueren foren Andrés Robles i Ignacio Vergara i els picapedrers, José Mines i Domingo Laviesa.

[[Image:Porta dels ferros.jpg|thumb|centre|300px|<center>Porta dels ferros.</center>]]

[[Image:Porta dels ferros.jpg|thumb|centre|300px|<center>Porta dels ferros.</center>]]

Esta porta és de notable interés pel seu plantejament acertat i atrevit dins del context hispànic de l'época. Es tracta d'u dels pocs eixemples de l'aplicació del barroc arquitectònic italià, de planta ondulant i en moviment, a estil de Bernini o Borromini, a diferència dels edificis barrocs espanyols de l'época, de tipo churrigueresc, en planta tradicional i gran profusió decorativa.

Esta porta és de notable interés pel seu plantejament acertat i atrevit dins del context hispànic de l'época. Se tracta d'u dels pocs eixemples de l'aplicació del barroc arquitectònic italià, de planta ondulant i en moviment, a estil de Bernini o Borromini, a diferència dels edificis barrocs espanyols de l'época, churriguerescs, en planta tradicional i gran profusió decorativa.

 

La porta dels Ferros, que se pareix a un retaule de forma concava, medix més de 36 metros d'altura. Quan se va construir pretenia crear la ilusió òptica d'una major sensació d'espai en un lloc realment molt chicotet -a la manera de [[Bernini]] o Borromini- ya que fon concebuda per a ser vista des del estret carrer (de Saragossa) que acabava en la mateixa porta. Hui este carrer ha desaparegut a l'eixamplar-se la plaça de la Reina i la forma retorçuda de la porta en una plaça gran, resulta del tot incomprensible.

La porta dels Ferros, que està precedida per un atri que llimita una reixa de ferro, també barroca, se desenrolla en tres cossos superposts:

La porta dels Ferros, que es pareix a un retaule de forma cóncava, medix més de 36 metros d'altura. Quan se construí pretenia crear l'ilusió òptica d'una major sensació d'espai en un lloc realment molt chicotet -a la manera de [[Bernini]] o Borromini- puix que fon concebuda per a ser vista des de l'estret carrer de Saragossa que acabava en la mateixa porta. Hui este carrer ha desaparegut a l'eixamplar-se la plaça de la Reina i la forma retorçuda de la porta en una plaça gran, resulta del tot incomprensible.

En el primer, n'hi han tres columnes a cada costat de la porta, en fusta decorat i capitells corintis, realisats per Konrad Rudolf entre els que s'òbrin sendes hornacines en les estàtues de Sant Tomàs de Vilanova i [[Sant Pere Pasqual]], obra de Francisco Stolz. Sobre l'arc d'entrada destaca un baix relleu, atribuït a Ignaci Vergara que representa l'anagrama de la Verge, en glòria d'àngels i atres adorns, i emmarcat sobre una venera d'estil rococó.

La porta dels Ferros, que està precedida per un atri que llimita una reixa de ferro, també barroca, se desenrolla en tres cossos superposts: en el primer, hi han tres columnes a cada costat de la porta, en fusta decorat i capitells corintis, realisats per Konrad Rudolf entre els que s'obrin sendes hornacines en les estàtues de Sant Tomàs de Vilanova i [[Sant Pere Pasqual]], obra de Francisco Stolz. Sobre l'arc d'entrada destaca un baix relleu, atribuït a Ignaci Vergara que representa l'anagrama de la Verge, en glòria d'àngels i d'atres decoracions, i emmarcat sobre una venera d'estil rococó.

El segon cos, més reduït, té quatre columnes del mateix orde, en l'intercolumni del centre, un rosetó oval, i en els laterals les estàtues de Sant Llorenç de [[Francesc Stolz]] i de [[Sant Vicent Màrtir]], obra de Konrad Rudolf, i medallons en els busts dels papes valencians, [[Calixt III]] i [[Aleixandre VI]], en figures alegòriques: als peus del primer la caritat i la justícia, i als del segon l'esperança i la fortalea; les dos són obres de Francesc Vergara.

El segon cos, més reduït, té quatre columnes del mateix orde, en l'intercolumni del centre, un rosetó oval, i en els laterals les estàtues de Sant Llorenç de [[Francesc Stolz]] i de [[Sant Vicent Màrtir]], obra de Konrad Rudolf, i medallons en els busts dels papes valencians, [[Calixt III]] i [[Aleixandre VI]], en figures alegòriques: als peus del primer la caritat i la justícia, i als del segon l'esperança i la fortalea; les dos són obres de Francesc Vergara.

En el tercer cos, de menors dimensions, se representa l'asunció de la Verge en un alt relleu atribuït a Ignaci Vergara i, en àtic, el símbol del Esperit Sant en relleu baix un frontó partit, i en els seus extrems, les escultures de Sant Lluís Beltran i [[Sant Vicent Ferrer]], obra de Stolz.

En el tercer cos, de menors dimensions, se representa l'assunció de la Verge en un alt relleu atribuït a Ignaci Vergara i, en àtic, el símbol del Esperit Sant en relleu baix un frontó partit, i en els seus extrems, les escultures de Sant Lluís Beltran i [[Sant Vicent Ferrer]], obra de Stolz.

== Interior de la catedral ==

== Interior de la catedral ==