Canvis

Després de travessar la zona montanyosa del Caroig i eixir del [[pantà de Tous], conseguix el seu màxim cabal en [[Sumacàrcer]], en 49,22 m³/s i 2,75 l/s/k²; en este punt, o per a ser més precisos, en la Masia de Mompó (en el tradicional lloc d'aforament), el Xúquer s'obri en la plana després d'haver passat pels canons i goles on s'ubica el [[pantà de Tous]], i a partir d'eixe moment els seus nivells disminuïxen a causa de l'intens aprofitament per al regadiu en les Riberes: la [[Ribera Alta]] i la [[Ribera Baixa]].

Després de travessar la zona montanyosa del Caroig i eixir del [[pantà de Tous], conseguix el seu màxim cabal en [[Sumacàrcer]], en 49,22 m³/s i 2,75 l/s/k²; en este punt, o per a ser més precisos, en la Masia de Mompó (en el tradicional lloc d'aforament), el Xúquer s'obri en la plana després d'haver passat pels canons i goles on s'ubica el [[pantà de Tous]], i a partir d'eixe moment els seus nivells disminuïxen a causa de l'intens aprofitament per al regadiu en les Riberes: la [[Ribera Alta]] i la [[Ribera Baixa]].

[[Image: Estación_de_bombeo_de_agua_del_Júcar.JPG‎|thumb|right|200 px|Bombeig de l'aigua del Xúquer per al rec dels arrossars de [[Sueca]]]]  

[[Image: Estación_de_bombeo_de_agua_del_Júcar.JPG‎|thumb|right|200 px|Bombeig de l'aigua del Xúquer per al rec dels arrossars de [[Sueca]]]]  

Els últims trams del curs encaixat entre montanyes faciliten l'alimentació subterrànea d'alguns brolladors artesians (''ulls'' del riu Vert, brolladors de l'antic canal de la reva) que existixen en la Ribera. També el Canal Xúquer-Túria ix artificialment en forma subterrànea des del [[pantà de Tous]] per a aforar a un quilómetro al nort de la nova població de [[Tous]], des d'on es dirigix cap al nortest, per a regar una bona part de la [[Ribera Alta]] i de l'[[Horta Sur]] de Valéncia.  

Els últims trams del curs encaixat entre montanyes faciliten l'alimentació subterrànea d'alguns brolladors artesians (''ulls'' del riu Vert, brolladors de l'antic canal de la reva) que existixen en la Ribera. També el Canal Xúquer-Túria ix artificialment en forma subterrànea des del [[pantà de Tous]] per a aforar a un quilómetro al nort de la nova població de [[Tous]], des d'a on es dirigix cap al nortest, per a regar una bona part de la [[Ribera Alta]] i de l'[[Horta Sur]] de Valéncia.  

Esta zona és la seua plana aluvial, de gran importància econòmica, a causa de l'agricultura, sent la zona més densament poblada del seu curs. La planura està formada per les aportacions tant del mateix Xúquer com dels seus afluents [[Magre]] i [[Albaida]]. Ací el riu descriu un recorregut sinuós en meandres i situant-se en cotes més altes que les terres contigües, algunes d'elles importants marjals com l'[[Albufera de Valéncia]].

Esta zona és la seua plana aluvial, de gran importància econòmica, a causa de l'agricultura, sent la zona més densament poblada del seu curs. La planura està formada per les aportacions tant del mateix Xúquer com dels seus afluents [[Magre]] i [[Albaida]]. Ací el riu descriu un recorregut sinuós en meandres i situant-se en cotes més altes que les terres contigües, algunes d'elles importants marjals com l'[[Albufera de Valéncia]].