Canvis

[[Image:5299MilanoTeatroDalVerme.JPG|thumb|250px|Vista exterior del Teatre Dal Verme]]

[[Image:5299MilanoTeatroDalVerme.JPG|thumb|250px|Vista exterior del Teatre Dal Verme]]

El '''Teatre Dal Verme''' és un teatre en [[Milà]], [[Itàlia]], localisat en la Via San Giovani Sul Muro. Fon dissenyat per [[Giuseppe Pestagalli]] per a una comissió de Francesco Dal Verme, i fon usat principalment per a obres i opera a mijà [[sigle XIX]] i començaments del [[sigle XX]]. Hui en dia el teatre no és usat com a exposició de [[òpera]], sino com a lloc per a concerts, obres; aixina com per a exhibicions i conferències.

El '''Teatre Dal Verme''' és un teatre en [[Milà]], [[Itàlia]], localisat en la Via San Giovani Sul Muro. Fon dissenyat per [[Giuseppe Pestagalli]] per a una comissió de Francesco Dal Verme, i fon usat principalment per a obres i opera a mijà [[sigle XIX]] i començaments del [[sigle XX]]. Hui en dia el teatre no és usat com a exposició d'[[òpera]], sino com a lloc per a concerts, obres; aixina com per a exhibicions i conferències.

L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques.  

L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques.  

També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow|The Merry Widow]] '' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).

També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow|The Merry Widow]] '' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).

Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com  cine. Despuix fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], despuix de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Despuix fon reduïda a un espai de conferències polítiques.

Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com  cine. Despuix fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], despuix de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en l'any [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Despuix fon reduïda a un espai de conferències polítiques.

En [[1991]], es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en [[1998]]. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''.  

En l'any [[1991]], es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en l'any [[1998]]. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''.  

Des de [[setembre]] del [[2001]] ha segut administrada per la ''Fondazione I Pomeriggi Musica-li'', l'orquesta de la qual residix en el teatre.

Des de [[setembre]] de l'any [[2001]] ha segut administrada per la ''Fondazione I Pomeriggi Musica-li'', l'orquesta de la qual residix en el teatre.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==