153
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «La dansa del velatori és un rito funerari celebrat per la mort d’un ''albaet'' o infant menor de huit anys. Esta dansa es ballava a lo llarc de tot la nit qu...»
La dansa del velatori és un rito funerari celebrat per la mort d’un ''albaet'' o infant menor de huit anys. Esta dansa es ballava a lo llarc de tot la nit que ocupava el velatori del difunt en la casa a on faltava, i a on es trobaven els jóvens del poble per a ballar o fins buscar parella. El velatori es convertia en una festa a on se bevia, se ballava, se parlava i s’eixia al carrer per a bromejar als amics i coneguts.
==Orígens==
La Dansa del Velatori que se conserva actualment pot pertànyer al sigle XVIII, però la dansa és molt anterior. Ya en el XVI i exactament al any 1520, al deslliurar el poble de La Llosa i les seues terres del municipi de Xàtiva, se té notícia archivada ( biblioteca municipal de Xàtiva) de l’existència de la celebració d’esta dansa. Pero si tenim en conte els costums funeraris de les diverses cultures que s’han anat succeïnt en nostres terres és fàcil pensar en arraïls àraps o també iberes.
La dansa aplega a realisar-se fins a principis del sigle XX, exactament fins a l’any 1915 ( i anys posteriors se succeïxen diversos intents frustrats de celebració), quan se celebra l'última. A partir d’ací la dansa desapareix i queda inclosa dins dels balls nomenats “populars” i ¡es balla en les festes majors, de carrers... junt ad atres com boleros, jotes, etc…
==Lletra==
N'hi han varies versions, pero esta és la que més se'n pot aplegar a sentir:
La dansa del velatori,
la dansa del velatori,
senyoretes a ballar,
que és dansa que sempre es dansa,
''quant'' es mor algun albat,
la dansa del velatori.
En este poble s’ha mort,
en este poble s'ha mort
un angelet molt bonic,
pero no ploreu per ell,
que ya ha acabat de patir,
en este poble s'ha mort.
La mare i el pare ploren,
la mare i el pareploren,
no ploren pel chicot,
que s’ha mort la criatura
sinse saber el que és mon,
la mare i el pare ploren.
Quin goig més gran deuen ''tindrer'',
qui goig més gran deuen ''tindrer'',
els pares d'este chiquet,
que s'ha mort la criatura
i s’ha tornat angelet
quin goig més gran deuen ''tindrer''.
La dansa del velatori,
la dansa del velatori,
senyores es va acabant
que és dansa que sempre es dansa
''quant'' es mor algun albat,
la dansa del velatori.
==Orígens==
La Dansa del Velatori que se conserva actualment pot pertànyer al sigle XVIII, però la dansa és molt anterior. Ya en el XVI i exactament al any 1520, al deslliurar el poble de La Llosa i les seues terres del municipi de Xàtiva, se té notícia archivada ( biblioteca municipal de Xàtiva) de l’existència de la celebració d’esta dansa. Pero si tenim en conte els costums funeraris de les diverses cultures que s’han anat succeïnt en nostres terres és fàcil pensar en arraïls àraps o també iberes.
La dansa aplega a realisar-se fins a principis del sigle XX, exactament fins a l’any 1915 ( i anys posteriors se succeïxen diversos intents frustrats de celebració), quan se celebra l'última. A partir d’ací la dansa desapareix i queda inclosa dins dels balls nomenats “populars” i ¡es balla en les festes majors, de carrers... junt ad atres com boleros, jotes, etc…
==Lletra==
N'hi han varies versions, pero esta és la que més se'n pot aplegar a sentir:
La dansa del velatori,
la dansa del velatori,
senyoretes a ballar,
que és dansa que sempre es dansa,
''quant'' es mor algun albat,
la dansa del velatori.
En este poble s’ha mort,
en este poble s'ha mort
un angelet molt bonic,
pero no ploreu per ell,
que ya ha acabat de patir,
en este poble s'ha mort.
La mare i el pare ploren,
la mare i el pareploren,
no ploren pel chicot,
que s’ha mort la criatura
sinse saber el que és mon,
la mare i el pare ploren.
Quin goig més gran deuen ''tindrer'',
qui goig més gran deuen ''tindrer'',
els pares d'este chiquet,
que s'ha mort la criatura
i s’ha tornat angelet
quin goig més gran deuen ''tindrer''.
La dansa del velatori,
la dansa del velatori,
senyores es va acabant
que és dansa que sempre es dansa
''quant'' es mor algun albat,
la dansa del velatori.