124 718
edicions
Canvis
mLlínea 12:
Llínea 12: − + Llínea 34:
Llínea 34: − + Llínea 65:
Llínea 65: − Llínea 72:
Llínea 71: − +
sense resum d'edició
|superfície = 3'3 km²
|superfície = 3'3 km²
|altitut = 180 msnm
|altitut = 180 msnm
|població = 439 hab.
|població = 444 hab.
|densitat = 133,03 hab./km²
|densitat = 133,03 hab./km²
|gentilici = vorassequià/ana
|gentilici = vorassequià/ana
==Història==
==Història==
En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de gerres de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.
En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de [[gerra|gerres]] de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.
[[Image: 2949269.jpg|thumb|250px|<center>Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.</center>]]
[[Image: 2949269.jpg|thumb|250px|<center>Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.</center>]]
No apareix en el [[Llibre del Repartiment]] de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], pero en l'any [[1353]] fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a [[Pere el Cerimoniós]]. En el [[sigle XVI]] posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà despuix als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el [[sigle XIX]].
No apareix en el [[Llibre del Repartiment]] de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], pero en l'any [[1353]] fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a [[Pere el Cerimoniós]]. En el [[sigle XVI]] posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà despuix als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el [[sigle XIX]].
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
|-
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2018]]
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2018]]
|}
|}
El poblament actual tingué el seu orige en les alqueries islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el [[sigle XIV]]; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en [[1646]]), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any [[1792]], els 325 habitants de [[1900]] i els 385 de [[1940]].
El poblament actual tingué el seu orige en les [[Alqueria|alqueries]] islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el [[sigle XIV]]; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en [[1646]]), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any [[1792]], els 325 habitants de [[1900]] i els 385 de [[1940]].
==Economia==
==Economia==