Canvis

L’ideari politic d’Huguet en la Diputació era: Fer manco politica i més administració, denunciava als conservadors en majoria (cossiers i tetuanistes) i volia revisar l’estat dinerari, reclamar les deutes pendents dels ajuntaments i reduir el personal administratiu. Les discrepancies politiques enfrontaven a Fernando Gasset i Gaetà, mentres que’l primer es fonamentava en l’unitat territorial provincial, el segon, optava pel regionalisme, reclamant el final del centralisme. El provincialisme front al regionalisme, sense qüestionar l’unitat de l’Estat. El centralisme rebujava el [[valencià]] i Gaetà contestava en “Valencia Nova” ([[1907]]), dient: “Pareix mentira qu’un dels signes de finura i d’educació siga parlar el [[castellà]] i aborrir la nostra nativa llengua, i el mal major a on está és en [[Valéncia]] a on casi no se permitix parlar en [[valencià]] més qu’als fematers. Yo me mossegue els punys perque Deu en lloch de ferme mercader i llaurador com soc no m’haja fet bon escritor que m’hagués fet algo de profit per les idees qu’arrailaes tinc en l’ànima…”  

L’ideari politic d’Huguet en la Diputació era: Fer manco politica i més administració, denunciava als conservadors en majoria (cossiers i tetuanistes) i volia revisar l’estat dinerari, reclamar les deutes pendents dels ajuntaments i reduir el personal administratiu. Les discrepancies politiques enfrontaven a Fernando Gasset i Gaetà, mentres que’l primer es fonamentava en l’unitat territorial provincial, el segon, optava pel regionalisme, reclamant el final del centralisme. El provincialisme front al regionalisme, sense qüestionar l’unitat de l’Estat. El centralisme rebujava el [[valencià]] i Gaetà contestava en “Valencia Nova” ([[1907]]), dient: “Pareix mentira qu’un dels signes de finura i d’educació siga parlar el [[castellà]] i aborrir la nostra nativa llengua, i el mal major a on está és en [[Valéncia]] a on casi no se permitix parlar en [[valencià]] més qu’als fematers. Yo me mossegue els punys perque Deu en lloch de ferme mercader i llaurador com soc no m’haja fet bon escritor que m’hagués fet algo de profit per les idees qu’arrailaes tinc en l’ànima…”  

Gaetà Huguet creïa poc en els partits i organisacions i molt en la voluntad dels individus quan es proposen una causa ambiciosa, encara aixina, va fundar l’associacio Joventut Regionalista ([[1909]]) d’activitat lliterària, junt a Salvador Guinot Vilar, carliste, i rival politic pero afi en el valencianisme, per ad ell això era lo primer, i un poc decebut per lo poc reivindicativa i compromesa politicament que resultà l’entitat, fundà en [[1913]], La Nostra Terra (societat lliterària, fundada pels membres més politisats de la Joventut Nacionalista de Castelló i, com a entitat participà en l’Acte d’Afirmacio Valencianista, celebrat en [[Valéncia]] l’any [[1914]]), els seus objectius eren treballar per l’autonomia i per l’oficialitat de la llengua valenciana, publicant una revista en el mateix nom, encara que seria de vida curta, més tart, junt al seu fill, tornarà a revifar i donar impuls al valencianisme en [[Castelló]] per mig de Joventut Regionalista ([[1916]]).  

Gaetà Huguet creïa poc en els partits i organisacions i molt en la voluntad dels individus quan es proposen una causa ambiciosa, encara aixina, va fundar l’associacio Joventut Regionalista ([[1909]]) d’activitat lliterària, junt a Salvador Guinot Vilar, carliste, i rival politic pero afi en el valencianisme, per ad ell això era lo primer, i un poc decebut per lo poc reivindicativa i compromesa politicament que resultà l’entitat, fundà en l'any [[1913]], La Nostra Terra (societat lliterària, fundada pels membres més politisats de la Joventut Nacionalista de Castelló i, com a entitat participà en l’Acte d’Afirmacio Valencianista, celebrat en [[Valéncia]] en l’any [[1914]]), els seus objectius eren treballar per l’autonomia i per l’oficialitat de la llengua valenciana, publicant una revista en el mateix nom, encara que seria de vida curta, més tart, junt al seu fill, tornarà a revifar i donar impuls al valencianisme en [[Castelló]] per mig de Joventut Regionalista ([[1916]]).  

Els valencianistes de [[Castelló]] aspiraven a la federació de la nacionalitat valenciana en les demés nacionalitats iberiques, i inclus europees, “sense la humillant tutela de castellans ni catalans”, i duent com a estandart “nostra propia [[llengua valenciana]] en nostra propia e intensa cultura casolana”.

Els valencianistes de [[Castelló]] aspiraven a la federació de la nacionalitat valenciana en les demés nacionalitats iberiques, i inclus europees, “sense la humillant tutela de castellans ni catalans”, i duent com a estandart “nostra propia [[llengua valenciana]] en nostra propia e intensa cultura casolana”.