Canvis

67 bytes afegits ,  07:11 26 feb 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 48: Llínea 48:  
Fon ordenat sacerdot l'[[1 de novembre]] de [[1946]] en la capella privada arquebisbal.. Poc despuix es va traslladar a [[Roma]] per a assistir als cursos de la Facultat de [[Filosofia]] del [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']], i va obtindre el doctorat en Teologia en la tesis ''L'acte de fe en la doctrina de Sant Joan de la Creu''.
 
Fon ordenat sacerdot l'[[1 de novembre]] de [[1946]] en la capella privada arquebisbal.. Poc despuix es va traslladar a [[Roma]] per a assistir als cursos de la Facultat de [[Filosofia]] del [[Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino|Pontifici Ateneu ''Angelicum'']], i va obtindre el doctorat en Teologia en la tesis ''L'acte de fe en la doctrina de Sant Joan de la Creu''.
   −
En 1948 va retornar a Polònia i va eixercir el seu primer ministeri pastoral com [[vicari]] [[coadjutor]] de la parròquia de Niegowić, en les afores de Cracòvia, durant tretze mesos. En novembre d'eixe mateix any va obtindre l'habilitació per a eixercir la docència en la Facultat de Teologia de l'Universitat Jagellònica. El [[17 d'agost]] de [[1949]] es va traslladar com a vicari a la parròquia de Sant Florià, en Cracòvia, on va eixercir el ministeri durant dos anys, alternant-ho en el seu treball de conseller dels estudiants i graduats de l'universitat estatal d'eixa ciutat.
+
En l'any [[1948]] va retornar a Polònia i va eixercir el seu primer ministeri pastoral com [[vicari]] [[coadjutor]] de la parròquia de Niegowić, en les afores de Cracòvia, durant tretze mesos. En novembre d'eixe mateix any va obtindre l'habilitació per a eixercir la docència en la Facultat de Teologia de l'Universitat Jagellònica. El [[17 d'agost]] de [[1949]] es va traslladar com a vicari a la parròquia de Sant Florià, en Cracòvia, on va eixercir el ministeri durant dos anys, alternant-ho en el seu treball de conseller dels estudiants i graduats de l'universitat estatal d'eixa ciutat.
    
Era molt popular entre els estudiants, en els que anava moltes voltes d'excursió, cosa que no era comuna en aquells temps, puix podia cridar l'atenció de les autoritats policials.
 
Era molt popular entre els estudiants, en els que anava moltes voltes d'excursió, cosa que no era comuna en aquells temps, puix podia cridar l'atenció de les autoritats policials.
   −
Nomenat professor de Teologia moral i Ètica social del seminari metropolità de Cracòvia el dia [[1 d'octubre]] de [[1953]], va començar en [[1954]] a impartir classes d'Ètica en la Facultat de Filosofia de l'[[Universitat Catòlica de Lublin]], en la que dos anys despuix va ser nomenat director de dita càtedra.
+
Nomenat professor de Teologia moral i Ètica social del seminari metropolità de Cracòvia el dia [[1 d'octubre]] de [[1953]], va començar en l'any [[1954]] a impartir classes d'Ètica en la Facultat de Filosofia de l'[[Universitat Catòlica de Lublin]], en la que dos anys despuix va ser nomenat director de dita càtedra.
    
=== Bisbe i cardenal ===
 
=== Bisbe i cardenal ===
Llínea 58: Llínea 58:  
El 4 de juliol de 1958, el papa [[Pio XII]] ho va consagrar [[bisbe]] auxiliar de l'[[archidiòcesis de Cracòvia]], baixe l'administrador apostòlic, arquebisbe [[Eugeniusz Baziak]].
 
El 4 de juliol de 1958, el papa [[Pio XII]] ho va consagrar [[bisbe]] auxiliar de l'[[archidiòcesis de Cracòvia]], baixe l'administrador apostòlic, arquebisbe [[Eugeniusz Baziak]].
   −
A partir de l'[[11 d'octubre]] de [[1962]], va començar a prendre part activa en el [[Concili Vaticà II]]. Destaquen les seues puntualisacións sobre l'ateisme modern i la llibertat religiosa. Va realisar una important contribució a l'elaboració de la constitució ''[[Gaudium et spes]]''. El cardenal Wojtyła va participar també en les cinc assamblees del [[Sínodo dels Bisbes]], anteriors al seu Pontificat.<ref>[http://www.zenit.org/article-39107?l=spanish «Beato Juan Pablo II: breve biografía»]. zenit.org</ref> El 8 de decembre de 1965 va passar a formar part de les congregació per als Sacraments i per a l'Educació Catòlica, i del Consell per als Llaics. En l'any [[1962]], en morir l'arquebisbe Baziak, fon nomenat vicari capitular i el [[30 de decembre]] següent el papa [[Pau VI]] ho va consagrar arquebisbe de [[archidiòcesis de Cracòvia|Cracòvia]]. El [[29 de maig]] de [[1967]] fon nomenat cardenal, convertint-se en el segon més jove de l'época, en 47 anys d'edat.
+
A partir de l'[[11 d'octubre]] de [[1962]], va començar a prendre part activa en el [[Concili Vaticà II]]. Destaquen les seues puntualisacións sobre l'ateisme modern i la llibertat religiosa. Va realisar una important contribució a l'elaboració de la constitució ''[[Gaudium et spes]]''. El cardenal Wojtyła va participar també en les cinc assamblees del [[Sínodo dels Bisbes]], anteriors al seu Pontificat.<ref>[http://www.zenit.org/article-39107?l=spanish «Beato Juan Pablo II: breve biografía»]. zenit.org</ref> El 8 de decembre de 1965 va passar a formar part de les congregació per als Sacraments i per a l'Educació Catòlica, i del Consell per als Llaics. En l'any [[1962]], en morir l'arquebisbe Baziak, fon nomenat vicari capitular i el [[30 de decembre]] següent el [[Papa]] [[Pau VI]] ho va consagrar arquebisbe de [[archidiòcesis de Cracòvia|Cracòvia]]. El [[29 de maig]] de [[1967]] fon nomenat cardenal, convertint-se en el segon més jove de l'época, en 47 anys d'edat.
    
Durant el sínodo de bisbes sobre la catequesis celebrat en [[octubre]] de l'any [[1977]] en Roma, va coincidir per primera volta en [[Joseph Ratzinger]], llavors cardenal de Munich.<ref>Cf. Pablo Blanco Sarto, ''Benedicto XVI. El papa alemán'', Planeta, Barcelona, 2010, pág. 236.</ref>
 
Durant el sínodo de bisbes sobre la catequesis celebrat en [[octubre]] de l'any [[1977]] en Roma, va coincidir per primera volta en [[Joseph Ratzinger]], llavors cardenal de Munich.<ref>Cf. Pablo Blanco Sarto, ''Benedicto XVI. El papa alemán'', Planeta, Barcelona, 2010, pág. 236.</ref>
    
=== Pontificat ===
 
=== Pontificat ===
[[Archiu:Ioannes Paulus II in Germany (1980).jpg|250px|miniaturadeimagen|Joan Pau II en la seua visita a Alemanya en 1980]]
+
[[Archiu:Ioannes Paulus II in Germany (1980).jpg|250px|miniaturadeimagen|Joan Pau II en la seua visita a Alemanya en l'any [[1980]]]]
El 28 de setembre de 1978 muigué el Papa [[Joan Pau I]] a causa d'un [[infart de miocardi]], despuix d'un pontificat de 33 dies.<ref>{{Cita llibre|autor=August|enlaceautor=|títul=Historia de la Iglesia|any=1965|editorial=Editorial Sal Terrae|isbn=978-84-293-1816-6|ubicación=Santander|página=405}}</ref> El 16 d'octubre de 1978, despuix de dos dies de delliberació del [[cónclau]], Wojtyła fon elegit successor de Sant Pere. Va adoptar el nom de ''Johannes Paulus pp II'' (Joan Pau II) i es va convertir, en 58 anys, en el papa més jove del [[sigle XX]] i en el primer no italià des del neerlandés [[Adrià VI]] (1522-1523). El 5 de novembre va visitar [[Assís]], en el primer dels seus 144 viages per Itàlia.
+
El [[28 de setembre]] de [[1978]] muigué el Papa [[Joan Pau I]] a causa d'un [[infart de miocardi]], despuix d'un pontificat de 33 dies.<ref>{{Cita llibre|autor=August|enlaceautor=|títul=Historia de la Iglesia|any=1965|editorial=Editorial Sal Terrae|isbn=978-84-293-1816-6|ubicación=Santander|página=405}}</ref> El [[16 d'octubre]] de 1978, despuix de dos dies de delliberació del [[cónclau]], Wojtyła fon elegit successor de Sant Pere. Va adoptar el nom de ''Johannes Paulus pp II'' (Joan Pau II) i es va convertir, en 58 anys, en el papa més jove del [[sigle XX]] i en el primer no italià des del neerlandés [[Adrià VI]] (1522-1523). El [[5 de novembre]] va visitar [[Assís]], en el primer dels seus 144 viages per Itàlia.
   −
El 25 de giner de 1979 va mamprendre el primer dels seus 104 viages fòra d'Itàlia, en el que va visitar la [[República Dominicana]] i [[Mèxic]]. L'últim fon el 14 d'agost de 2004 al santuari [[Verge Maria|marià]] de [[Lourdes]], en el sur de França. En total va visitar 129 països diferents, alguns d'ells vàries voltes.
+
El [[25 de giner]] de [[1979]] va mamprendre el primer dels seus 104 viages fòra d'Itàlia, en el que va visitar la [[República Dominicana]] i [[Mèxic]]. L'últim fon el [[[14 d'agost]] de [[2004]] al santuari [[Verge Maria|marià]] de [[Lourdes]], en el sur de [[França]]. En total va visitar 129 països diferents, alguns d'ells vàries voltes.
    
== Referències ==
 
== Referències ==
124 718

edicions