Canvis

El '''Real Monasteri de Santa Maria de Poblet''' (en [[català]], ''Reial Monestir de Santa Maria de Poblet'') és un [[monasteri]] de l'[[orde del Císter]] fundat l'any [[1150]]. Està situat al peu de les [[montanyes de Prades]], en la comarca de la [[Conca de Barberà]]. Poblet constituïx un impressionant conjunt arquitectònic i es pot contar entre els conjunts monàstics més importants d'Europa, sent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu. Des de l'[[edat mija]] és un important referent simbòlic dels territoris de l'antiga [[Corona d'Aragó]].

El '''Real Monasteri de Santa Maria de Poblet''' (en [[català]], ''Reial Monestir de Santa Maria de Poblet'') és un [[monasteri]] de l'[[orde del Císter]] fundat en l'any [[1150]]. Està situat al peu de les [[montanyes de Prades]], en la comarca de la [[Conca de Barberà]]. Poblet constituïx un impressionant conjunt arquitectònic i es pot contar entre els conjunts monàstics més importants d'[[Europa]], sent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu. Des de l'[[edat mija]] és un important referent simbòlic dels territoris de l'antiga [[Corona d'Aragó]].

Pertany civilment al terme municipal de [[Vimbodí i Poblet]] i eclesiàsticament a la parròquia de Sant Miquel de [[l'Espluga de Francolí]] (de l'[[arquebisbat de Tarragona|archidiòcesis de Tarragona]]), abdós poblacions pròximes a la vila de [[Montblanc]], en vínculs molt estrets en el monasteri.

Pertany civilment al terme municipal de [[Vimbodí i Poblet]] i eclesiàsticament a la parròquia de Sant Miquel de [[l'Espluga de Francolí]] (de l'[[arquebisbat de Tarragona|archidiòcesis de Tarragona]]), abdós poblacions pròximes a la vila de [[Montblanc]], en vínculs molt estrets en el monasteri.

Des del regnat de [[Pere el Cerimoniós]] i durant els sigles XIV i XV fon el panteó real dels sobirans de la [[Corona d'Aragó]], tot i que també acull les tombes d'alguns monarques anteriors, d'atres individus de la família real i de diferents llinages nobiliaris.

Des del regnat de [[Pere el Cerimoniós]] i durant els [[Sigle XIV|sigles XIV]] i [[Sigle XV|XV]] fon el panteó real dels sobirans de la [[Corona d'Aragó]], encara que també acull les tombes d'alguns monarques anteriors, d'atres individus de la família real i de diferents llinages nobiliaris.

L'any [[1921]], despuix de la visita del rei [[Alfons XIII]], fon declarat Monument Nacional pel Govern Espanyol. En l'any [[1991]] va ser declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]].

En l'any [[1921]], despuix de la visita del rei [[Alfons XIII]], fon declarat Monument Nacional pel Govern Espanyol. En l'any [[1991]] va ser declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]].

L'any [[2005]] rebé la [[premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] de la [[Generalitat de Catalunya]] "per l'important paper que ha tengut en l'història de Catalunya a partir del sigle XII, quan, en l'implantació de l'[[Orde del Císter]], se configurà com a un dels actius espirituals de la [[Corona d'Aragó]], de les tombes reals de la qual el monasteri és la sèu principal. Declarat este cenobi [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]], l'adscripció a la [[Ruta del Císter]] constituïx hui un dels referents del turisme cultural".

En l'any [[2005]] rebé la [[premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] de la [[Generalitat de Catalunya]] "per l'important paper que ha tingut en l'història de Catalunya a partir del [[sigle XII]], quan, en l'implantació de l'[[Orde del Císter]], se configurà com a un dels actius espirituals de la [[Corona d'Aragó]], de les tombes reals de la qual el monasteri és la sèu principal. Declarat este cenobi [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]], l'adscripció a la [[Ruta del Císter]] constituïx hui un dels referents del turisme cultural".

== Història ==

== Història ==

===Fundació i engrandiment===

===Fundació i engrandiment===

[[Archiu:Genealogia del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.jpg|thumb|esquerra|Genealogia del Real Monasteri de Santa Maria de Poblet]]

[[Archiu:Genealogia del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.jpg|thumb|esquerra|Genealogia del Real Monasteri de Santa Maria de Poblet]]

El Real Monasteri de Poblet va ser fundat el [[18 d'agost]] de [[1150]], quan [[Ramon Berenguer IV]], una volta enllestida la conquista de Lleida als sarraïns, va donar a l'[[abadia de Fontfreda]] unes terres de la [[Conca de Barberà]], per a que establiren un monasteri cistercenc. Esta donació tenia una finalitat doble: una espiritual (crear un foc de cristianisació en terres conquistades als [[sarraïns]]) i una econòmica (cultivar terres ermes i abandonades). El nou monasteri havia de ser un lloc de treball i oració.<ref name="Bal9001">[[#Bal90|Altarriba i Baluja 1990]], p. 27</ref> Per tant, l'any [[1151]] un chicotet grup de monges va arribar a Poblet i en [[1153]], una volta conquistats els últims reductes sarraïns de [[Prades]] i [[Siurana de Prades]], dotze monges varen prendre possessió de les terres. S'acabava d'establir la comunitat. La nova comunitat va escomençar la construcció de l'iglésia, que seguint la tradició mariana de l'Orde, va ser consagrada a Santa Maria.<ref name="Bal9001"/>

El Real Monasteri de Poblet va ser fundat el [[18 d'agost]] de [[1150]], quan [[Ramon Berenguer IV]], una volta enllestida la conquista de [[Lleida]] als sarraïns, va donar a l'[[abadia de Fontfreda]] unes terres de la [[Conca de Barberà]], per a que establiren un monasteri cistercenc. Esta donació tenia una finalitat doble: una espiritual (crear un foc de cristianisació en terres conquistades als [[sarraïns]]) i una econòmica (cultivar terres ermes i abandonades). El nou monasteri havia de ser un lloc de treball i oració.<ref name="Bal9001">[[#Bal90|Altarriba i Baluja 1990]], p. 27</ref> Per tant, en l'any [[1151]] un chicotet grup de monges va arribar a Poblet i en [[1153]], una volta conquistats els últims reductes sarraïns de [[Prades]] i [[Siurana de Prades]], dotze monges varen prendre possessió de les terres. S'acabava d'establir la comunitat. La nova comunitat va escomençar la construcció de l'iglésia, que seguint la tradició mariana de l'Orde, va ser consagrada a Santa Maria.<ref name="Bal9001"/>

El patrimoni inicial del monasteri es va incrementar en noves donacions del mateix [[Ramon Berenguer IV]], aixina com de facendats i [[senyor]]s que cedien bens i terres a la comunitat a canvi de ser considerats "familiars" del monasteri, participar dels bens espirituals i ser enterrats ahí. El [[senyoriu]] de Poblet va arribar a ser el més extens de Catalunya, despuix del dels [[ducs de Cardona]]. Incloïa sis baronies (l'Abadiat, [[Prenafeta]], la Segarra, L'Urgell, [[Algerri]], les Garrigues i la de [[Quart de Poblet]], en el [[Regne de Valéncia]]), trentaquatre pobles i trentasset llogarets, diverses granges i cinc priorats, aixina com beneficis en diverses iglésies. Ademés incloïa drets de pastura per als ganados en la [[Cerdanya]] i el [[Berguedà]], i de peixca en [[Empúries]] i a l'estany de la [[la Pineda (Vila-seca)|Pineda]], a prop de [[Salou]] (est últim dret és important, si tenim en conte l'abstinència de carn de l'Orde).<ref>[[#Bal90|Altarriba i Baluja 1990]], p. 28</ref>

El patrimoni inicial del monasteri es va incrementar en noves donacions del mateix [[Ramon Berenguer IV]], aixina com de facendats i [[senyor]]s que cedien bens i terres a la comunitat a canvi de ser considerats "familiars" del monasteri, participar dels bens espirituals i ser enterrats ahí. El [[senyoriu]] de Poblet va arribar a ser el més extens de Catalunya, despuix del dels [[ducs de Cardona]]. Incloïa sis baronies (l'Abadiat, [[Prenafeta]], la Segarra, L'Urgell, [[Algerri]], les Garrigues i la de [[Quart de Poblet]], en el [[Regne de Valéncia]]), trentaquatre pobles i trentasset llogarets, diverses granges i cinc priorats, aixina com beneficis en diverses iglésies. Ademés incloïa drets de pastura per als ganados en la [[Cerdanya]] i el [[Berguedà]], i de peixca en [[Empúries]] i a l'estany de la [[la Pineda (Vila-seca)|Pineda]], a prop de [[Salou]] (est últim dret és important, si tenim en conte l'abstinència de carn de l'Orde).<ref>[[#Bal90|Altarriba i Baluja 1990]], p. 28</ref>

El rei [[Alfons el Cast]] ([[1172]]-[[1196]]) va fer numeroses donacions per a les obres i va ser una peça clau per al futur del monasteri, fins al punt de que va decidir ser enterrat en Poblet i, en sa mort, va entregar al monasteri la seua corona real i les terres reals de [[Vinaròs]] (en el Regne de Valénca) i [[Palomera]] (en [[Lleida]]). Son net, [[Jaume I|Jaume el Conquistador]], va continuar engrandint el monasteri. En l'any [[1232]] va revocar la seua decisió prèvia de ser enterrat en [[Sixena]] (en el [[Regne d'Aragó]]) -lloc de sepultura de son pare [[Pere el Catòlic]]- i va optar per Poblet.<ref>El rei [[Jaume I]] va morir quan viajava des del Regne de Valéncia cap al monasteri per a ingressar-se com a monge. El [[Libre dels feyts]], crònica del regnat del monarca, acaba en estes paraules: ''E a en tant alguns dies con nos haguessem en cor danar a Poblet, e de seruir la Mare de Deu en aquell logar de Poblet, e fossem ja partits Dalgezira, e fossem en Valencia, a nos cresque la malaltia: e plach a nostre Senyor que no complissem lo dit viatge que fer voliem''.</ref> Ademés, en el seu testament, va entregar al monasteri cinc mil morabatins, la seua cinta d'or, huitcents quilos en coberts de plata, pedres precioses i anells, i la seua capella oratòria personal. Ademés, va fer-li donació de moltes possessions, viles i castells, en part fruit de les seues conquistes.

El rei [[Alfons el Cast]] ([[1172]]-[[1196]]) va fer numeroses donacions per a les obres i va ser una peça clau per al futur del monasteri, fins al punt de que va decidir ser enterrat en Poblet i, en sa mort, va entregar al monasteri la seua corona real i les terres reals de [[Vinaròs]] (en el Regne de Valéncia) i [[Palomera]] (en [[Lleida]]). Son net, [[Jaume I|Jaume el Conquistador]], va continuar engrandint el monasteri. En l'any [[1232]] va revocar la seua decisió prèvia de ser enterrat en [[Sixena]] (en el [[Regne d'Aragó]]) -lloc de sepultura de son pare [[Pere el Catòlic]]- i va optar per Poblet.<ref>El rei [[Jaume I]] va morir quan viajava des del Regne de Valéncia cap al monasteri per a ingressar-se com a monge. El [[Libre dels feyts]], crònica del regnat del monarca, acaba en estes paraules: ''E a en tant alguns dies con nos haguessem en cor danar a Poblet, e de seruir la Mare de Deu en aquell logar de Poblet, e fossem ja partits Dalgezira, e fossem en Valencia, a nos cresque la malaltia: e plach a nostre Senyor que no complissem lo dit viatge que fer voliem''.</ref> Ademés, en el seu testament, va entregar al monasteri cinc mil morabatins, la seua cinta d'or, huitcents quilos en coberts de plata, pedres precioses i anells, i la seua capella oratòria personal. Ademés, va fer-li donació de moltes possessions, viles i castells, en part fruit de les seues conquistes.

[[Ponç de Copons]], [[abat]] de Poblet entre els anys 1316 i 1348, va promoure importants remodelacions al monasteri i en este periodo es construïx el [[cimbori]] (anterior a 1339), les voltes de la nau del sur i les capelles orientades al nort de l'iglésia. Han quedat traces d'aquelles transformacions en la presència del seu emblema: un [[copó]].<ref name="EHG">Francesca Español, ''El Gòtic Català'', Angle Editorial, Barcelona, 2002, {{ISBN|84-96103-00-5}}</ref>

[[Ponç de Copons]], [[abat]] de Poblet entre els anys 1316 i 1348, va promoure importants remodelacions al monasteri i en este periodo es construïx el [[cimbori]] (anterior a 1339), les voltes de la nau del sur i les capelles orientades al nort de l'iglésia. Han quedat traces d'aquelles transformacions en la presència del seu emblema: un [[copó]].<ref name="EHG">Francesca Español, ''El Gòtic Català'', Angle Editorial, Barcelona, 2002, {{ISBN|84-96103-00-5}}</ref>

Els reis de la [[dinastia Trastàmara]] també varen cedir privilegis a Poblet i varen fer-li numeroses donacions. Aixina, el rei [[Ferran d'Antequera]] va visitar Poblet diverses vegades i va recordar-se'n en el seu testament. Son fill, [[Alfons el Magnànim]], va enviar des de [[Nàpols]] dos cofres en ornaments per a l'iglésia i va otorgar-li una assignació anual de cent [[florí d'or d'Aragó|florins d'or]].

Els reis de la [[dinastia Trastàmara]] també varen cedir privilegis a Poblet i varen fer-li numeroses donacions. Aixina, el rei [[Ferran d'Antequera]] va visitar Poblet diverses vegades i va recordar-se'n en el seu testament. Son fill, [[Alfons el Magnànim]], va enviar des de [[Nàpols]] dos cofres en ornaments per a l'iglésia i va otorgar-li una assignació anual de cent [[florí d'or d'Aragó|florins d'or]].

[[Archiu:Catalunya en Miniatura-Monestir de Poblet.JPG|thumb|300px|Maqueta de Poblet en [[Catalunya en Miniatura]]]]

[[Archiu:Catalunya en Miniatura-Monestir de Poblet.JPG|thumb|300px|Maqueta de Poblet en [[Catalunya en Miniatura]]]]

El rei [[Joan el Gran|Joan II]] va fer enterrar a son fill, [[Carles de Viana]], a Poblet, aixina com a les seues esposes. Al quedar viudo per segona vegada, va donar al monasteri cent sòus anuals per a celebrar una missa perpètua, i en el seu fastuós enterrament se varen haver d'empenyorar les seues joies. Va ser l'última sepultura real en Poblet, ya que el seu successor, [[Ferran el Catòlic]], ya no està enterrat. Encara aixina, el Rei Catòlic fon un gran benefactor del monasteri i, l'any [[1509]], li va donar el [[santuari del Tallat]] com a priorat.

El rei [[Joan el Gran|Joan II]] va fer enterrar a son fill, [[Carles de Viana]], a Poblet, aixina com a les seues esposes. Al quedar viudo per segona vegada, va donar al monasteri cent sòus anuals per a celebrar una missa perpètua, i en el seu fastuós enterrament se varen haver d'empenyorar les seues joies. Va ser l'última sepultura real en Poblet, ya que el seu successor, [[Ferran el Catòlic]], ya no està enterrat. Encara aixina, el Rei Catòlic fon un gran benefactor del monasteri i, en l'any [[1509]], li va donar el [[santuari del Tallat]] com a priorat.

La noblea catalana també va fer donacions al monasteri i, en un bon número de casos, va decidir enterrar-se. Entre els llinages nobiliaris que varen tindre el panteó familiar en Poblet destaca la dels [[ducs de Cardona]], que en l'època moderna varen eixercir de patrons del cenobi.

La noblea catalana també va fer donacions al monasteri i, en un bon número de casos, va decidir enterrar-se. Entre els llinages nobiliaris que varen tindre el panteó familiar en Poblet destaca la dels [[ducs de Cardona]], que en l'època moderna varen eixercir de patrons del cenobi.

A lo llarc dels sigles, Poblet fon un important núcleu de poder temporal, protegit tant pels reis de la [[Corona d'Aragó]] com pels nobles catalans, que va actuar com un potent senyor feudal fins a la fi de l'[[Antic Règim]]. Exageradament, pero també significativament, se deya que el seu abat podia desplaçar-se des dels [[Pirineus]] fins a [[Valéncia]] sense eixir dels propis dominis. En efecte, gràcies a les donacions de reis i nobles, el cenobi va arribar a tindre, en el seu moment de màxima esplendor (sigles XIV i XV), jurisdicció sobre sèt baronies i setanta pobles i llogarets, i facultat per a nomenar bales d'una decena de viles. Ademés, Poblet va arribar a tindre una certa influència i pes polític, destacant els abats [[Juan Payo Coello]] i [[Francesc Oliver de Boteller]], els quals foren [[President de la Generalitat de Catalunya|presidents de la Generalitat de Catalunya]] en els sigles XV i XVI. Poblet també va ser un foc de cultura, en una rica biblioteca, engrandida pels monarques i pels [[ducs de Cardona]] ([[Pere IV d'Empúries|Pere Antoni d'Aragó]]), i un escritori per a la còpia de llibres. D'entre els volums que varen sortir destaca el manuscrit més antic dels conservats de la [[Crònica de Jaume I]], fet copiar per l'abat Copons l'any [[1343]].

A lo llarc dels sigles, Poblet fon un important núcleu de poder temporal, protegit tant pels reis de la [[Corona d'Aragó]] com pels nobles catalans, que va actuar com un potent senyor feudal fins a la fi de l'[[Antic Règim]]. Exageradament, pero també significativament, se deya que el seu abat podia desplaçar-se des dels [[Pirineus]] fins a [[Valéncia]] sense eixir dels propis dominis. En efecte, gràcies a les donacions de reis i nobles, el cenobi va arribar a tindre, en el seu moment de màxima esplendor (sigles XIV i XV), jurisdicció sobre sèt baronies i setanta pobles i llogarets, i facultat per a nomenar bales d'una decena de viles. Ademés, Poblet va arribar a tindre una certa influència i pes polític, destacant els abats [[Juan Payo Coello]] i [[Francesc Oliver de Boteller]], els quals foren [[President de la Generalitat de Catalunya|presidents de la Generalitat de Catalunya]] en els sigles XV i XVI. Poblet també va ser un foc de cultura, en una rica biblioteca, engrandida pels monarques i pels [[ducs de Cardona]] ([[Pere IV d'Empúries|Pere Antoni d'Aragó]]), i un escritori per a la còpia de llibres. D'entre els volums que varen eixir destaca el manuscrit més antic dels conservats de la [[Crònica de Jaume I]], fet copiar per l'abat Copons l'any [[1343]].

===Sigles de desafortunades vicissituts===

===Sigles de desafortunades vicissituts===

Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]], Poblet va recolzar el pretendent de la casa d'Habsburg, davant la por a l'absolutisme dels Borbons francesos. Una vegada l'aspirant Borbó va ser coronat rei en el nom de [[Felip V d'Espanya|Felip V]], el cenobi va passar per una situació delicada.

Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]], Poblet va recolzar el pretendent de la casa d'Habsburg, davant la por a l'absolutisme dels Borbons francesos. Una vegada l'aspirant Borbó va ser coronat rei en el nom de [[Felip V d'Espanya|Felip V]], el cenobi va passar per una situació delicada.

En [[1809]] el monasteri fon saquejat pels francesos i en [[1811]] confiscat, pero l'any [[1813]] els monges se varen poder reinstalar.

En l'any [[1809]] el monasteri fon saquejat pels francesos i en [[1811]] confiscat, pero en l'any [[1813]] els monges se varen poder reinstalar.

Durant el [[Trieni Lliberal]] ([[1820]]-[[1823]]), els anticlericals saquejaren el monasteri, que va quedar considerablement danyat, i es varen cremar els altars, el cor del [[sigle XVI]], l'orgue, les sacristies, l'aixovar sagrat, les imàgens i els bancs de fusta; les tombes reals, en canvi, se varen respectar. El Palau de l'Abat Copons i les granges dependents del monasteri varen ser saquejades.

Durant el [[Trieni Lliberal]] ([[1820]]-[[1823]]), els anticlericals saquejaren el monasteri, que va quedar considerablement danyat, i es varen cremar els altars, el cor del [[sigle XVI]], l'orgue, les sacristies, l'aixovar sagrat, les imàgens i els bancs de fusta; les tombes reals, en canvi, se varen respectar. El Palau de l'Abat Copons i les granges dependents del monasteri varen ser saquejades.

La fi del periodo anticlerical del Trieni i l'inici de la [[Primera Guerra Carlina]], en [[1834]], varen culminar en nous atacs als bens de l'isglésia, que havia pres partit en bloc pels carlins. Poblet no fon una excepció. En [[1835]] se produí l'exclaustració dels cinquanta monges, onze conversos i onze novicis de Poblet i la venda de totes les seues propietats. El monasteri va passar a mans de l'Estat i va quedar abandonat a mans de saquejadors i destructors.<ref name="Bal90">[[#Bal90|Altarriba i Baluja 1990]], p. 30</ref><ref>El saqueig del monasteri fon expressat de forma lliterària per [[Àngel Guimerà]] en un cèlebre [http://www.llibrevell.cat/wp/poblet-dangel-guimera/ poema] en català</ref>

La fi del periodo anticlerical del Trieni i l'inici de la [[Primera Guerra Carlina]], en [[1834]], varen culminar en nous atacs als bens de l'isglésia, que havia pres partit en bloc pels carlins. Poblet no fon una excepció. En l'any [[1835]] se produí l'exclaustració dels cinquanta monges, onze conversos i onze novicis de Poblet i la venda de totes les seues propietats. El monasteri va passar a mans de l'Estat i va quedar abandonat a mans de saquejadors i destructors.<ref name="Bal90">[[#Bal90|Altarriba i Baluja 1990]], p. 30</ref><ref>El saqueig del monasteri fon expressat de forma lliterària per [[Àngel Guimerà]] en un cèlebre [http://www.llibrevell.cat/wp/poblet-dangel-guimera/ poema] en català</ref>

Els saquejadors varen buscar els tesors que creen amagats pels monges en el monasteri. En conseqüència, varn trencar les parets laterals dels sarcòfecs a la busca de les supostes joyes reals i varen quedar escampades pel terra de l'iglésia les despulles de [[Jaume I]], [[Pere el Cerimoniós]], [[Joan I]] i les esposes d'estos dos últims. Atres tombes també varen ser obertes, pero els cossos no varen ser extrets dels sarcòfecs. Fins dos anys més tart ([[1837]]) no va ser concedit permís al retor de [[l'Espluga de Francolí]], Antoni Serret, per a arreplegar els restants escampats dels monarques. Ell i els seus colaboradors les varen embolicar i les varen traslladar en carro fins a l'iglésia de l'Espluga, on se guardaren juntament en les d'una vintena més de membres de la [[Casa real d'Aragó]]. En [[1841]], davant de l'espoli i saqueig imparable de Poblet, principalment per la gent dels pobles de l'entorn, Josep Criviller i Mn. Serret varen rescatar els cossos que encara descansaven en les tombes, entre els quals els d'[[Alfons el Cast]] i [[Ferran d'Antequera]]. L'ajuntament de [[l'Espluga de Francolí]] va decidir colocar els restants en caixes; les de [[Jaume I]] foren depositades en una caixa de fusta de noguera i els atres en sèt caixes de pi. La ciutat de [[Valéncia]] va intentar conseguir la custòdia de les despulles de [[Jaume I]], pero el [[1843]] varen ser traslladades a la [[catedral de Tarragona]], on se construí un monument funerari per al Conquistador.<ref name="Bal90"/>

Els saquejadors varen buscar els tesors que creen amagats pels monges en el monasteri. En conseqüència, varn trencar les parets laterals dels sarcòfecs a la busca de les supostes joyes reals i varen quedar escampades pel terra de l'iglésia les despulles de [[Jaume I]], [[Pere el Cerimoniós]], [[Joan I]] i les esposes d'estos dos últims. Atres tombes també varen ser obertes, pero els cossos no varen ser extrets dels sarcòfecs. Fins dos anys més tart ([[1837]]) no va ser concedit permís al retor de [[l'Espluga de Francolí]], Antoni Serret, per a arreplegar els restants escampats dels monarques. Ell i els seus colaboradors les varen embolicar i les varen traslladar en carro fins a l'iglésia de l'Espluga, a on se guardaren juntament en les d'una vintena més de membres de la [[Casa real d'Aragó]]. En [[1841]], davant de l'espoli i saqueig imparable de Poblet, principalment per la gent dels pobles de l'entorn, Josep Criviller i Mn. Serret varen rescatar els cossos que encara descansaven en les tombes, entre els quals els d'[[Alfons el Cast]] i [[Ferran d'Antequera]]. L'ajuntament de [[l'Espluga de Francolí]] va decidir colocar els restants en caixes; les de [[Jaume I]] foren depositades en una caixa de fusta de noguera i els atres en sèt caixes de pi. La ciutat de [[Valéncia]] va intentar conseguir la custòdia de les despulles de [[Jaume I]], pero en l'any [[1843]] varen ser traslladades a la [[catedral de Tarragona]], a on se construí un monument funerari per al Conquistador.<ref name="Bal90"/>

El monasteri va ser saquejat a consciència, convertit en pedrera dels pobles pròxims i a mercé de qualsevol que s'acostara. La Comissió de Monuments de la Província de Tarragona, organisme responsable del monasteri des de [[1857]], no va millorar-ne la situació, puix la rapinya va ser amparada pel funcionariat local i pel mateix governador civil, arribant-se a donar llicències per a la busca de suposts tesors amagats pels monges; llegendes facilitades per l'antic esplendor del cenobi. Els governs espanyols se varen mostrar greument negligents en la protecció del monument, a diferència de lo que es va fer en atres panteons reals castellans. De fet, Poblet no va ser reconegut com a 'monument nacional' fins a [[1921]], despuix de la visita del Rei [[Alfons XIII]], que, referint-se a l'estat de conservació del monasteri, va declarar que era "una vergonya nacional" i es va comprometre a promoure'n la restauració.

El monasteri va ser saquejat a consciència, convertit en pedrera dels pobles pròxims i a mercé de qualsevol que s'acostara. La Comissió de Monuments de la Província de Tarragona, organisme responsable del monasteri des de [[1857]], no va millorar-ne la situació, puix la rapinya va ser amparada pel funcionariat local i pel mateix governador civil, arribant-se a donar llicències per a la busca de suposts tesors amagats pels monges; llegendes facilitades per l'antic esplendor del cenobi. Els governs espanyols se varen mostrar greument negligents en la protecció del monument, a diferència de lo que es va fer en atres panteons reals castellans. De fet, Poblet no va ser reconegut com a 'monument nacional' fins a l'any [[1921]], despuix de la visita del Rei [[Alfons XIII]], que, referint-se a l'estat de conservació del monasteri, va declarar que era "una vergonya nacional" i es va comprometre a promoure'n la restauració.

===Restauració===

===Restauració===

Poblet va viure en esta situació de protecció incerta durant casi un sigle, en obres de consolidació i poc més. Pero el clam pel redreç d'est estat de coses, com a símbol històric i nacional que era el cenobi, va ser creixent entre una part de lointelectualitat, fins que en [[1930]] començà la restauració en ferm en el patrocini del [[Patronat de Poblet]], presidit per [[Eduard Toda i Güell]], autèntica ànima de la recuperació del monasteri. En [[1935]] varen tornar a Poblet els suposts restants mortals del príncip [[Carles de Viana]]. En [[1940]], despuix de llargues negociacions interrompudes per la [[Guerra civil espanyola|Guerra civil]], se va reinstalar una comunitat de monges cistercencs, els primers des de feya 105 anys. En [[1945]] se creà la Germandat de Poblet, per part del [[Bernat Morgades i Òdena|pare Bernat Morgades]], i, finalment, les despulles de [[Jaume el Conquistador]] i dels atres monarques varen retornar el [[4 de juny]] de [[1952]],<ref>{{Ref-llibre |llinage=Estanyol i Fuentes |nom=Maria Josep |títul=Els jueus catalans: les seves vivències i influència en la cultura, l'economia i la política dels reialmes catalans |url= http://books.google.cat/books?id=zK5IAQAAIAAJ&q=4+de+juny+del+1952++Poblet&dq=4+de+juny+del+1952++Poblet&hl=ca&sa=X&ei=LmD1UoXKBuS60wWt1YGgBQ&ved=0CC4Q6AEwAA |llengua= català| editorial=PPU |data=2009 |pàgines=64 |isbn=8447710629}}</ref> despuix de la restauració dels sepulcres efectuada per [[Frederic Marès]] en el patrocini del govern espanyol.

Poblet va viure en esta situació de protecció incerta durant casi un sigle, en obres de consolidació i poc més. Pero el clam pel redreç d'est estat de coses, com a símbol històric i nacional que era el cenobi, va ser creixent entre una part de lointelectualitat, fins que en l'any [[1930]] començà la restauració en ferm en el patrocini del [[Patronat de Poblet]], presidit per [[Eduard Toda i Güell]], autèntica ànima de la recuperació del monasteri. En [[1935]] varen tornar a Poblet els suposts restants mortals del príncip [[Carles de Viana]]. En l'any [[1940]], despuix de llargues negociacions interrompudes per la [[Guerra civil espanyola|Guerra civil]], se va reinstalar una comunitat de monges cistercencs, els primers des de feya 105 anys. En [[1945]] se creà la Germandat de Poblet, per part del [[Bernat Morgades i Òdena|pare Bernat Morgades]], i, finalment, les despulles de [[Jaume el Conquistador]] i dels atres monarques varen retornar el [[4 de juny]] de [[1952]],<ref>{{Ref-llibre |llinage=Estanyol i Fuentes |nom=Maria Josep |títul=Els jueus catalans: les seves vivències i influència en la cultura, l'economia i la política dels reialmes catalans |url= http://books.google.cat/books?id=zK5IAQAAIAAJ&q=4+de+juny+del+1952++Poblet&dq=4+de+juny+del+1952++Poblet&hl=ca&sa=X&ei=LmD1UoXKBuS60wWt1YGgBQ&ved=0CC4Q6AEwAA |llengua= català| editorial=PPU |data=2009 |pàgines=64 |isbn=8447710629}}</ref> despuix de la restauració dels sepulcres efectuada per [[Frederic Marès]] en el patrocini del govern espanyol.

La [[franquisme|dictadura franquista]] va explotar esta restauració, fins al punt de que el mateix [[Franco]] va presidir la cerimònia de retorn de les despulles reals, i va atraure per això l'atenció dels grups de la resistència antifascista, que varen intentar infructuosament amparar-se de les despulles de [[Jaume I]], en l'intenció de depositar-les en el monasteri nortcatalà de [[Sant Miquel de Cuixà]] com a protesta.

La [[franquisme|dictadura franquista]] va explotar esta restauració, fins al punt de que el mateix [[Franco]] va presidir la cerimònia de retorn de les despulles reals, i va atraure per això l'atenció dels grups de la resistència antifascista, que varen intentar infructuosament amparar-se de les despulles de [[Jaume I]], en l'intenció de depositar-les en el monasteri nortcatalà de [[Sant Miquel de Cuixà]] com a protesta.

Entre els llinages nobiliaris que triaren Poblet com a panteó destaca la dels Aragó-Cardona.

Entre els llinages nobiliaris que triaren Poblet com a panteó destaca la dels Aragó-Cardona.

La llista elaborada pel gran historiador del monasteri [[Jaume Finestres i de Monsalvo|Jaume Finestres]] ([[1751]]) és un punt de referència ineludible, i a sovint únic, per a conéixer l'identitat de les persones enterrades en el monasteri i l'ubicació original dels seus sepulcres, molts d'ells mal conservats o fins i tot desapareguts despuix de les destruccions del sigle XIX.

La llista elaborada pel gran historiador del monasteri [[Jaume Finestres i de Monsalvo|Jaume Finestres]] ([[1751]]) és un punt de referència ineludible, i a sovint únic, per a conéixer l'identitat de les persones enterrades en el monasteri i l'ubicació original dels seus sepulcres, molts d'ells mal conservats o fins i tot desapareguts despuix de les destruccions del [[sigle XIX]].

=== Panteó Real ===

=== Panteó Real ===

[[Archiu:Tombs of royalty.jpg|thumb|dreta|200px|Panteó Real (nau de l'Evangeli) en l'actualitat. Restauració de Frederic Marès]]

[[Archiu:Tombs of royalty.jpg|thumb|dreta|200px|Panteó Real (nau de l'Evangeli) en l'actualitat. Restauració de Frederic Marès]]

[[Archiu:PobletPanteo.jpg|thumb|dreta|200px|Panteó Real (nau de l'Epístola), restaurat per Marès]]

[[Archiu:PobletPanteo.jpg|thumb|dreta|200px|Panteó Real (nau de l'Epístola), restaurat per Marès]]

[[Pere el Cerimoniós]], d'acort en l'abat Copons, decidí l'any [[1340]] convertir Poblet en panteó oficial del [[Casal d'Aragó]]. En els anys següents el rei va encarregar les obres, que seguí d'a prop, a [[Aloi de Montbrai|mestre Aloi]], a [[Jaume Cascalls]] i també a [[Jordi de Deu]], alguns dels millors escultors, que per voluntat del monarca obraren els sepulcres en el més fi alabastre de Catalunya, el de les pedreres de [[Beuda]]. En els magnífics sepulcres, les figures jacents tenien als peus lleons, símbol de força i poder, mentres que les reines tenien gossos, símbol de fidelitat i llealtat. Els sepulcres estaven originalment coberts per baldaquins de fusta dorada i decorats, per l'interior, en una representació del cel i el firmament, que no han sigut reconstruïts.

[[Pere el Cerimoniós]], d'acort en l'abat Copons, decidí en l'any [[1340]] convertir Poblet en panteó oficial del [[Casal d'Aragó]]. En els anys següents el rei va encarregar les obres, que seguí d'a prop, a [[Aloi de Montbrai|mestre Aloi]], a [[Jaume Cascalls]] i també a [[Jordi de Deu]], alguns dels millors escultors, que per voluntat del monarca obraren els sepulcres en el més fi alabastre de Catalunya, el de les pedreres de [[Beuda]]. En els magnífics sepulcres, les figures jacents tenien als peus lleons, símbol de força i poder, mentres que les reines tenien gossos, símbol de fidelitat i llealtat. Els sepulcres estaven originalment coberts per baldaquins de fusta dorada i decorats, per l'interior, en una representació del cel i el firmament, que no han segut reconstruïts.

Els sepulcres d'este panteó contenen els restants de les següents persones reals:

Els sepulcres d'este panteó contenen les despulles de les següents persones reals:

*Arc del costat de l'Epístola (dret) de l'Altar Major

*Arc del costat de l'Epístola (dret) de l'Altar Major

(*) Traslladats des de Nàpols per [[Pere IV d'Empúries|Pere Antoni d'Aragó]] el [[1671]].

(*) Traslladats des de Nàpols per [[Pere IV d'Empúries|Pere Antoni d'Aragó]] el [[1671]].

Més tart fon sepultat [[Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó]], príncip de Toscana i, entre 1943 i 1953, pretendent carlí al tro d'Espanya en el nom de '''Carles VIII'''.

Més tart fon sepultat [[Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó]], príncip de Toscana i, entre els anys 1943 i 1953, pretendent carlí al tro d'Espanya en el nom de '''Carles VIII'''.

=== Panteó dels Aragó-Cardona ===

=== Panteó dels Aragó-Cardona ===

El llinage dels Aragó-Cardona, descendent dels [[Trastàmara]], també ubicà els seus panteons familiars en l'iglésia de Poblet. Este panteó, del sigle XVII, estava situat originalment davall dels arcs del Panteó Real, pero en la restauració les seues despulles, molt malmeses, foren traslladades a la capella nomenada de les relíquies. En este panteó foren sepultades les següents persones:

El llinage dels Aragó-Cardona, descendent dels [[Trastàmara]], també ubicà els seus panteons familiars en l'iglésia de Poblet. Este panteó, del [[sigle XVII]], estava situat originalment davall dels arcs del Panteó Real, pero en la restauració les seues despulles, molt malmeses, foren traslladades a la capella nomenada de les relíquies. En este panteó foren sepultades les següents persones:

* [[Alfons I d'Empúries|Alfons d'Aragó i Sicília]], besnet del rei Ferran d'Antequera, i la seua esposa [[Joana III de Cardona]].

* [[Alfons I d'Empúries|Alfons d'Aragó i Sicília]], besnet del rei Ferran d'Antequera, i la seua esposa [[Joana III de Cardona]].

* Guiomar d'Aragó, rebesneta del rei Ferran.

* Guiomar d'Aragó, rebesneta del rei Ferran.

=== Investigació científica en els panteons ===

=== Investigació científica en els panteons ===

La profanació dels sepulcres, les circumstàncies del salvament i els trasllats del sigle XIX han fet que la gran majoria de les despulles humanes conservades en el Panteó Real no hagen pogut ser identificades en seguritat, excepte les d'alguns monarques. Des de la reinstalació de les despulles reals als sepulcres restaurats l'any [[1952]] no s'ha efectuat cap estudi.

La profanació dels sepulcres, les circumstàncies del salvament i els trasllats del sigle XIX han fet que la gran majoria de les despulles humanes conservades en el Panteó Real no hagen pogut ser identificades en seguritat, excepte les d'alguns monarques. Des de la reinstalació de les despulles reals als sepulcres restaurats en l'any [[1952]] no s'ha efectuat cap estudi.

El panteó dels Aragó-Cardona, en canvi, ha sigut objecte d'un recent estudi antropològic i de faenes de neteja i restauració. Est estudi ha determinat que els restants conservats estan constituïts per, com a mínim, 104 individus: 6 chiquets menors de 12 anys, 4 jóvens, 74 adults, 10 persones d'edat madura i 10 ancians. Molts dels ossos demostren que varen estar exposts algun temps a l'aire lliure, circumstància que els va deteriorar de forma notable. Igualment, s'ha notat que hi han molt pocs ossos menuts, cosa que fa supondre que hi hagué una selecció d'ossos quan es varen arreplegar despuix dels saquejos del sigle XIX.

El panteó dels Aragó-Cardona, en canvi, ha segut objecte d'un recent estudi antropològic i de faenes de neteja i restauració. Est estudi ha determinat que els restants conservats estan constituïts per, com a mínim, 104 individus: 6 chiquets menors de 12 anys, 4 jóvens, 74 adults, 10 persones d'edat madura i 10 ancians. Molts dels ossos demostren que varen estar exposts algun temps a l'aire lliure, circumstància que els va deteriorar de forma notable. Igualment, s'ha notat que hi ha molt pocs ossos menuts, cosa que fa supondre que hi hagué una selecció d'ossos quan es varen arreplegar despuix dels saquejos del sigle XIX.

== Claustre Major ==

== Claustre Major ==

[[Archiu:Poblet general.JPG|thumb|Vista del monasteri, en la muralla]]

[[Archiu:Poblet general.JPG|thumb|Vista del monasteri, en la muralla]]

En el [[sigle XII]] s'instalà en una vella ermita menuda i mig ruïnosa en un bosc al peu de les [[montanyes de Prades]] un sol ermità, de nom Poblet. El rei moro de [[Siurana de Prades]], Almemoniz, propietari de les terres, el feu presoner tres voltes, pero tres voltes el vell ermità desaparegué miraculosament de la presó. El musulmà, desconcertat, pensà que era un mensage diví. Aixina que prohibí als seus hòmens molestar al monge per tal que poguera resar en pau.

En el [[sigle XII]] s'instalà en una vella [[ermita]] chicoteta i mig ruïnosa en un bosc al peu de les [[montanyes de Prades]] un sol ermità, de nom Poblet. El rei moro de [[Siurana de Prades]], Almemoniz, propietari de les terres, el feu presoner tres voltes, pero tres voltes el vell ermità desaparegué miraculosament de la presó. El musulmà, desconcertat, pensà que era un mensage diví. Aixina que prohibí als seus hòmens molestar al monge per tal que poguera resar en pau.

El rei moro de [[Lleida]] se n'assabentà i ho considerà una mostra de debilitat. Llavors va enviar un pilot de soldats que el varen capturar i el varen tancar en una masmorra. Pero Poblet s'escapà tres voltes més d'aquella presó lleidatana. Aixina, el rei moro de [[Lleida]] també li concedí la llibertat a l'ermità.

El rei moro de [[Lleida]] se n'assabentà i ho considerà una mostra de debilitat. Llavors va enviar un pilot de soldats que el varen capturar i el varen tancar en una masmorra. Pero Poblet s'escapà tres voltes més d'aquella presó lleidatana. Aixina, el rei moro de [[Lleida]] també li concedí la llibertat a l'ermità.

El comte [[Ramon Berenguer IV]] se posà secretament en contacte ab Poblet, i li demanà ajuda en la reconquista d'aquelles terres al musulmans. L'ermita del monge Poblet serví de base des d'on atacar el realme moro de Siurana. Els cristians aconseguiren véncer i foragitaren als sarraïns.

El comte [[Ramon Berenguer IV]] se posà secretament en contacte ab Poblet, i li demanà ajuda en la reconquista d'aquelles terres al musulmans. L'ermita del monge Poblet serví de base des d'a on atacar el realme moro de Siurana. Els cristians conseguiren véncer i foragitaren als sarraïns.

[[Ramon Berenguer IV]], agraït a Poblet, volia reconstruir de nou aquella ermita i engrandir-la. Demanà a dotze monges cistercencs procedents de l'[[Abadia de Fontfreda]] que s'instalaren allí davall la tutela del nou abat Poblet, que també donà nom al monasteri. Aixina acaba la llegenda i comença l'història del Monasteri de Poblet.

[[Ramon Berenguer IV]], agraït a Poblet, volia reconstruir de nou aquella ermita i engrandir-la. Demanà a dotze monges cistercencs procedents de l'[[Abadia de Fontfreda]] que s'instalaren allí davall la tutela del nou abat Poblet, que també donà nom al monasteri. Aixina acaba la llegenda i comença l'història del Monasteri de Poblet.

=== Llegenda del rei i l'abat ===

=== Llegenda del rei i l'abat ===

Conta una llegenda, que durant un viage a [[Barcelona]], el rei [[Felip II de Castella|Felip I d'Aragó]] va passar la nit en [[Arbeca]]. Tal com era costum, va enviar un mensager al lloc on dormiria la nit següent, en aquella ocasió el Monasteri de Poblet, per tal d'avisar al seu amfitrió.

Conta una llegenda, que durant un viage a [[Barcelona]], el rei [[Felip II de Castella|Felip I d'Aragó]] va passar la nit en [[Arbeca]]. Tal com era costum, va enviar un mensager al lloc a on dormiria la nit següent, en aquella ocasió el Monasteri de Poblet, per tal d'avisar al seu amfitrió.

Quan va arribar el mensager, va demanar per l'abat de Poblet, en aquells dies [[Francesc Oliver de Boteller]] (en aquell moment [[president de la Generalitat de Catalunya]]). Quan li va comunicar que venia de part del rei d'Espanya, li digué: "¡No el conec!". El mensager no entengué res, ¿com gosava un monge enfrontar-se en el monarca més poderós del món? Novament li comunicà que al sendemà arribaria el rei, pero l'abat Oliver novament exclamà: "¡No el conec!".

Quan va arribar el mensager, va demanar per l'abat de Poblet, en aquells dies [[Francesc Oliver de Boteller]] (en aquell moment [[president de la Generalitat de Catalunya]]). Quan li va comunicar que venia de part del rei d'Espanya, li digué: "¡No el conec!". El mensager no entengué res, ¿com gosava un monge enfrontar-se en el monarca més poderós del món? Novament li comunicà que al sendemà arribaria el rei, pero l'abat Oliver novament exclamà: "¡No el conec!".

El mensager retornà a [[Arbeca]], on s'ajornava [[Felip II]]. El servent entrà a la cambra real i, en la mirada baixa i temorosa, explicà al rei els fets succeïts en l'abat de Poblet. El rei Felip se llimità a dir: "Demà, de bon matí, torna i anuncia l'arribada del [[comte de Barcelona]]".

El mensager retornà a [[Arbeca]], a on s'ajornava [[Felip II]]. El servent entrà a la cambra real i, en la mirada baixa i temorosa, explicà al rei els fets succeïts en l'abat de Poblet. El rei Felip se llimità a dir: "Demà, de bon matí, torna i anuncia l'arribada del [[comte de Barcelona]]".

Al sendemà el mensager trucà a la porta de Poblet i va demanar per l'abat, al qui li digué: "Vos anuncie l'arribada per demà de Sa Majestat el comte de Barcelona". L'abat respongué solemnement: "Les portes del monasteri s'obriran de bat a bat per a rebre'l ab tots els honors que li corresponen". L'abat Oliver feu recobrir els poms de la porta en or, és per això que se'l nomena ''Porta Dorada'' (''Porta Daurada'' en català).

Al sendemà el mensager trucà a la porta de Poblet i va demanar per l'abat, al qui li digué: "Vos anuncie l'arribada per demà de Sa Majestat el comte de Barcelona". L'abat respongué solemnement: "Les portes del monasteri s'obriran de bat a bat per a rebre'l ab tots els honors que li corresponen". L'abat Oliver feu recobrir els poms de la porta en or, és per això que se'l nomena ''Porta Dorada'' (''Porta Daurada'' en català).

=== Llegenda de l'abat de Poblet i l'emperador de la China ===

=== Llegenda de l'abat de Poblet i l'emperador de la China ===

Conta una llegenda, que un dia el rei Jaume rebé un mensage de l'emperador de la China. Al tractar-se d'algú tan important, volgué enviar algú de confiança. És per això que envià l'[[abat de Poblet]] a l'Extrem Orient.

Conta una llegenda, que un dia el rei Jaume rebé un mensage de l'emperador de [[China]]. Al tractar-se d'algú tan important, volgué enviar algú de confiança. És per això que envià l'[[abat de Poblet]] a l'Extrem Orient.

Una volta arribat al palau imperial, el governant chinencs li mostrà totes les riquees i saviea que tenia en el realme. El pare abat, veent la poca humiltat de l'emperador, volgué donar-li una chicoteta lliçó:

Una volta arribat al palau imperial, el governant chinencs li mostrà totes les riquees i saviea que tenia en el realme. El pare abat, veent la poca humiltat de l'emperador, volgué donar-li una chicoteta lliçó: