Canvis

1307 bytes afegits ,  19:30 12 ago 2023
Llínea 1: Llínea 1:  
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Joaquín Rodrigo Vidre
 
| nom = Joaquín Rodrigo Vidre
| image = <center>[[File:Joaquin Rodrigo en Rosario.JPG|thumb|250px|]]</center>
+
| image = <center>[[File:Joaquin Rodrigo en Rosario.JPG|250px|]]</center>
 
| peu = Bust de Joaquín Rodrigo
 
| peu = Bust de Joaquín Rodrigo
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
Llínea 11: Llínea 11:  
}}
 
}}
   −
'''Joaquín Rodrigo Vidre''', I marqués dels Jardins d'Aranjuez ([[Sagunt]], [[22 de novembre]] de [[1901]] - [[Madrit]],​ [[6 de juliol]] de [[1999]]), també conegut com el '''Mestre Rodrigo''', fon un músic i compositor [[Valencians|valencià]] de música culta.  
+
'''Joaquín Rodrigo Vidre''', I marqués dels Jardins d'Aranjuez ([[Sagunt]], [[22 de novembre]] de [[1901]] - [[Madrit]],​ [[6 de juliol]] de [[1999]]), també conegut com el '''Mestre Rodrigo''', fon un músic i compositor [[Valencians|valencià]] de música culta.  
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 17: Llínea 17:  
Joaquín Rodrigo va nàixer en Sagunt, en la comarca del [[Camp de Morvedre]], el 22 de novembre (dia de la patrona dels músics, [[Santa Cecilia]]) de l'any 1901. Als tres anys d'edat es va quedar pràcticament cego a causa de l'infecció de grup o [[Diftèria|diftèria]]. Segons ell, la pèrdua parcial de la vista el va posar en el camí de la [[Música|música]].
 
Joaquín Rodrigo va nàixer en Sagunt, en la comarca del [[Camp de Morvedre]], el 22 de novembre (dia de la patrona dels músics, [[Santa Cecilia]]) de l'any 1901. Als tres anys d'edat es va quedar pràcticament cego a causa de l'infecció de grup o [[Diftèria|diftèria]]. Segons ell, la pèrdua parcial de la vista el va posar en el camí de la [[Música|música]].
   −
Inicià els seus estudis musicals en només 9 anys, estudiant solfeig, violí i piano. En 16 anys estudià harmonia i composició en professors del Conservatori de [[Valéncia]]. Les seues primeres composicions (Suite per a [[Piano|piano]], Dos esbossos, suite per a piano i [[Violí|violí]] i Siciliana, per a [[Violonchelo|violonchelo]]) daten de l'any [[1923]]. La seua primera obra per a orquesta és ''Juglares'', que data de [[1924]] i fon premiada en Valéncia i [[Madrit]]. També obté un diploma en un concurs nacional per l'obra ''Cinc peces infantils'', que més tart seria premiada també en [[París]]. Des del principi de la seua carrera, Rodrigo escrivia els seus treballs en [[Braille|braille]], sent posteriorment editats els seus escrits per un escrivent.
+
Inicià els seus estudis musicals en a soles 9 anys, estudiant solfeig, violí i piano. En 16 anys estudià harmonia i composició en professors del Conservatori de [[Valéncia]]. Les seues primeres composicions (Suite per a [[Piano|piano]], Dos esbossos, suite per a piano i [[Violí|violí]] i Siciliana, per a [[Violonchelo|violonchelo]]) daten de l'any [[1923]]. La seua primera obra per a orquesta és ''Juglares'', que data de [[1924]] i fon premiada en Valéncia i [[Madrit]]. També obté un diploma en un concurs nacional per l'obra ''Cinc peces infantils'', que més tart seria premiada també en [[París]]. Des del principi de la seua carrera, Rodrigo escrivia els seus treballs en [[Braille|braille]], sent posteriorment editats els seus escrits per un escrivent.
   −
En l'any [[1927]], seguint l'eixemple dels seus antecessors [[Isaac Albéniz]], [[Manuel de Falla]], [[Enrique Granados]] i [[Joaquín Turina]], Rodrigo es trasllada a París per a inscriure's en la ''École Normale de Musique'', a on va estudiar durant cinc anys, en Paul Dukas. Allí entaula amistat en [[Maurice Ravel]], [[Darius Milhaud]], [[Arthur Honegger]], [[Ígor Stravinski]] i Manuel de Falla. En París coneix també a la seua futura dòna, la pianista turca Victoria Kamhi, en la que es va casar el [[19 de giner]] de [[1933]]. Victoria Kamhi era professora diplomada en el Conservatori de París i alumna de Jorge Lalewicz en [[Viena]], i de Lazare Lévy i Ricardo Viñes en París. Rodrigo va escriure ''Sonata d'adeu'', per a piano, en memòria del seu mestre Dukas despuix de la seua mort en l'any [[1935]]. Continuà els seus estudis de música en [[França]] en el Conservatori de París de la Sorbona, treballant també en [[Alemània]], [[Àustria]] i [[Suïssa]], abans de tornar a [[Espanya]] en l'any [[1939]] i instalar-se definitivament en Madrit.
+
En l'any [[1927]], seguint l'eixemple dels seus antecessors [[Isaac Albéniz]], [[Manuel de Falla]], [[Enrique Granados]] i [[Joaquín Turina]], Rodrigo es trasllada a París per a inscriure's en la ''École Normale de Musique'', a on va estudiar durant cinc anys, en Paul Dukas. Allí entaula amistat en [[Maurice Ravel]], [[Darius Milhaud]], [[Arthur Honegger]], [[Ígor Stravinski]] i Manuel de Falla. En París coneix també a la seua futura dòna, la pianista turca Victoria Kamhi, en la que es va casar el [[19 de giner]] de [[1933]]. Victoria Kamhi era professora diplomada en el Conservatori de París i alumna de Jorge Lalewicz en [[Viena]], i de Lazare Lévy i Ricardo Viñes en París. Rodrigo va escriure ''Sonata d'adeu'', per a piano, en memòria del seu mestre Dukas despuix de la seua mort en l'any [[1935]]. Continuà els seus estudis de música en [[França]] en el Conservatori de París de la Sorbona, treballant també en [[Alemanya]], [[Àustria]] i [[Suïssa]], abans de tornar a [[Espanya]] en l'any [[1939]] i instalar-se definitivament en Madrit.
    
En l'any [[1940]] té lloc en [[Barcelona]] l'estrena mundial del [[Concert d'Aranjuez]] per a guitarra i orquesta, un eixemple definitiu de la seua personalitat musical i una obra que li portaria fama universal. Des d'eixe moment, Joaquín Rodrigo va mamprendre numeroses activitats artístiques, creatives i acadèmiques. En l'any [[1943]] és guardonat en el Premi Nacional de Composició pel seu ''Concert heròic per a piano i orquesta'',​ obra extenuant per al soliste per la seua dificultat de la part i el dens entramat orquestal. En [[1996]], seria revisat per [[Joaquín Achúcarro]], allaugerant la càrrega solista.
 
En l'any [[1940]] té lloc en [[Barcelona]] l'estrena mundial del [[Concert d'Aranjuez]] per a guitarra i orquesta, un eixemple definitiu de la seua personalitat musical i una obra que li portaria fama universal. Des d'eixe moment, Joaquín Rodrigo va mamprendre numeroses activitats artístiques, creatives i acadèmiques. En l'any [[1943]] és guardonat en el Premi Nacional de Composició pel seu ''Concert heròic per a piano i orquesta'',​ obra extenuant per al soliste per la seua dificultat de la part i el dens entramat orquestal. En [[1996]], seria revisat per [[Joaquín Achúcarro]], allaugerant la càrrega solista.
Llínea 36: Llínea 36:     
[[Image:Aranjuez MonumentoJoaquinRodrigo1.jpg|right|thumb|Monument a Joaquín Rodrigo en [[Aranjuez]]|150px]]
 
[[Image:Aranjuez MonumentoJoaquinRodrigo1.jpg|right|thumb|Monument a Joaquín Rodrigo en [[Aranjuez]]|150px]]
=== Orquestales ===
+
=== Orquestals ===
    
* Conjunt sinfònic de vent (Symphonic Wind Ensemble)
 
* Conjunt sinfònic de vent (Symphonic Wind Ensemble)
Llínea 128: Llínea 128:  
* ''Tríptic de Mossèn Cinto'' (1934-1946)
 
* ''Tríptic de Mossèn Cinto'' (1934-1946)
 
* ''Cuatro canciones en lengua catalana'' (1935)
 
* ''Cuatro canciones en lengua catalana'' (1935)
* ''[[Cuatro madrigales amatorios]]'' (1947)
+
* ''Cuatro madrigales amatorios'' (1947)
 
* ''Romance del comendador de Ocaña'' (1947).
 
* ''Romance del comendador de Ocaña'' (1947).
 
* ''Ausencias de Dulcinea'' (1948); Primer premi de ''Competición de Cervantes''
 
* ''Ausencias de Dulcinea'' (1948); Primer premi de ''Competición de Cervantes''
Llínea 141: Llínea 141:  
* ''Cántico de San Francisco de Asís'' (1982)
 
* ''Cántico de San Francisco de Asís'' (1982)
   −
=== Música de escena ===
+
=== Música d'escena ===
 
* Ballets : ''Pavana Real'', ''Juana y los caldereros'', ''La bella durmiente''
 
* Ballets : ''Pavana Real'', ''Juana y los caldereros'', ''La bella durmiente''
 
* Zarzuela : ''El Hijo Fingido''
 
* Zarzuela : ''El Hijo Fingido''
 
* Oratorio : ''La Azucena de Quito'' (inacabada)
 
* Oratorio : ''La Azucena de Quito'' (inacabada)
 +
 +
== Referències ==
 +
* [https://www.bne.es/es/noticias/0523-paisaje-acustico-joaquin-rodrigo-bne «El paisaje acústico de Joaquín Rodrigo en la Biblioteca Nacional | Biblioteca Nacional de España». www.bne.es]
 +
* [https://dbe.rah.es/biografias/4585/joaquin-rodrigo-vidre «Joaquín Rodrigo Vidre | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es. ]
 +
* Laredo, Carlos. (2015). ''Joaquín Rodrigo''. Sinerrata Editores. ISBN 9788415521235
 +
* [https://recursos.march.es/web/musica/publicaciones/semblanzas/pdf/rodrigo.pdf Suárez Pajares, Javier «Semblanzas de compositores españoles, Nueva serie: Joaquín Rodrigo (1901-1999)». Revista de la Fundación Juan March, 384, 2009, pàg. 2-7]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Carrillo, Luisa. (D.L. 2012). ''25 años de música''. Ajuntament de València, Servicio de Publicaciones. ISBN 9788484843726. OCLC 828281089.
 +
* Kamhi de Rodrigo, Victoria; translated by Ellen Wilkerson. ''Hand in Hand With Joaquín Rodrigo: My Life at the Maestro's Side''. Pittsburgh: Latin American Literary Review Press, 1992. ISBN 093548051X
 +
* Marco, Tomás. ''Historia de la música española. Siglo XX.'' Madrid: Alianza Editorial, 1983. ISBN 84-206-8506-2
 +
* Sopeña, Federico. ''Historia de la música española contemporánea.'' Madrid: Rialp, 1976. ISBN 84-321-1873-7
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Joaquín Rodrigo}}
    
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Rodrigo Joaquín Rodrigo en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Rodrigo Joaquín Rodrigo en Wikipedia]
40 608

edicions