Canvis

=== Edat Moderna ===

=== Edat Moderna ===

A finals del [[sigle XV]] la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila|Villajoyosa]], en una extensió de 4.750 km².​ Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan del sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, fins i tot en la pròpia ciutat.

A finals del [[sigle XV]] la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila|Villajoyosa]], en una extensió de 4.750 km².​ Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, fins i tot en la pròpia ciutat.

Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carlos]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, Felipe V va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.  

Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carlos]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, Felipe V va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.  

*[[Font Real de la plaça Roca de Xàtiva|Font Real de la plaça Roca]]: Construïda en l'any [[1841]], és de planta central en una tassa allargada d'extrems semicirculars i un arbre de pedra de forma hexagonal, clarament gòtic, sense dubte aprofitat d'una font antiga de 1432.

*[[Font Real de la plaça Roca de Xàtiva|Font Real de la plaça Roca]]: Construïda en l'any [[1841]], és de planta central en una tassa allargada d'extrems semicirculars i un arbre de pedra de forma hexagonal, clarament gòtic, sense dubte aprofitat d'una font antiga de 1432.

*[[Font Real de Sant Francisco de Xàtiva|Font Real de Sant Francisco]]: Va ser reconstruïda en l'any [[1764]] pel canter [[Marcos Piqueres]], en estil barroc. Sobre la copa hi ha una image de [[Sant Francisco]], que substituïx a l'original desapareguda a finals del sigle XIX.

*[[Font Real de Sant Francisco de Xàtiva|Font Real de Sant Francisco]]: Va ser reconstruïda en l'any [[1764]] pel canter [[Marcos Piqueres]], en estil barroc. Sobre la copa hi ha una image de [[Sant Francisco]], que substituïx a l'original desapareguda a finals del sigle XIX.

*[[Font Real dels Peixos de Xàtiva|Font Real dels Peixos]]: Font de planta central, pensada per a que les bésties begueren en la tassa i les persones begueren dels quatre dolls. Data de mitan del sigle XIX, quan es va llaurar per a ser colocada en la plaça de la Bassa, des d'on es va traslladar a la seua ubicació actual, en la plaça del Trinquet, en l'any [[1972]].

*[[Font Real dels Peixos de Xàtiva|Font Real dels Peixos]]: Font de planta central, pensada per a que les bésties begueren en la tassa i les persones begueren dels quatre dolls. Data de mitan sigle XIX, quan es va llaurar per a ser colocada en la plaça de la Bassa, des d'on es va traslladar a la seua ubicació actual, en la plaça del Trinquet, en l'any [[1972]].

*[[Font de Sant Dumenge de Xàtiva|Font de Sant Dumenge]]: Menuda font de bassa quadrada de reduïdes dimensions i un senzill pilar arrematat en ornaments pel doll.

*[[Font de Sant Dumenge de Xàtiva|Font de Sant Dumenge]]: Menuda font de bassa quadrada de reduïdes dimensions i un senzill pilar arrematat en ornaments pel doll.