| La població [[Alacant|alacantina]] d'[[Onil]], des de finals del [[sigle XIX]], ha segut tradicionalment una localitat productora de nines. Des de que [[Ramón Mira Vidal]] (ex Guàrdia Civil) i el seu ímpetu innovador es decidiren a fabricar [[nina|nines]] en fanc, gràcies a l'idea que va prendre de francesos, anglesos i alemans, moltes menudes empreses i tallers de la localitat es varen dedicar ad este ofici. | | La població [[Alacant|alacantina]] d'[[Onil]], des de finals del [[sigle XIX]], ha segut tradicionalment una localitat productora de nines. Des de que [[Ramón Mira Vidal]] (ex Guàrdia Civil) i el seu ímpetu innovador es decidiren a fabricar [[nina|nines]] en fanc, gràcies a l'idea que va prendre de francesos, anglesos i alemans, moltes menudes empreses i tallers de la localitat es varen dedicar ad este ofici. |
− | A mitan del [[sigle XX]], en l'aparició del [[plàstic]], material molt més maleable, barat i fàcil de treballar que els materials tradicionals, va provocar que molts dels tallers tradicionals de [[nina|nines]] es veren davant una situació complicada. En els màrgens de beneficis que obtenien els era difícil, per no dir impossible, adquirir maquinària nova per a renovar-se i açò comprometia de forma séria el seu futur. Les nines que fabricaven eren laborioses de realisar, cares de vendre i el comprador les començava a considerar passades de moda. La solució va passar per agrupar-se tots estos tallers baix una mateixa firma, podent fer front a la competència en la compra, entre tots, de nova maquinària i sent aixina més competitius front a un mercat canviant, evitant la desaparició de moltes menudes empreses de la població, puix moltes d'elles ya es trobaven en situació de fallida. | + | A mitan [[sigle XX]], en l'aparició del [[plàstic]], material molt més maleable, barat i fàcil de treballar que els materials tradicionals, va provocar que molts dels tallers tradicionals de [[nina|nines]] es veren davant una situació complicada. En els màrgens de beneficis que obtenien els era difícil, per no dir impossible, adquirir maquinària nova per a renovar-se i açò comprometia de forma séria el seu futur. Les nines que fabricaven eren laborioses de realisar, cares de vendre i el comprador les començava a considerar passades de moda. La solució va passar per agrupar-se tots estos tallers baix una mateixa firma, podent fer front a la competència en la compra, entre tots, de nova maquinària i sent aixina més competitius front a un mercat canviant, evitant la desaparició de moltes menudes empreses de la població, puix moltes d'elles ya es trobaven en situació de fallida. |