Canvis

[[Image:Valencian Bible.JPG|thumb|dreta|200px|Una de les cares de l'única pàgina que se'n conserva on pot llegir-se ''"fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana"'', concretament en la quinta llínea del tercer paràgraf]]

[[Image:Valencian Bible.JPG|thumb|dreta|200px|Una de les cares de l'única pàgina que se'n conserva on pot llegir-se ''"fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana"'', concretament en la quinta llínea del tercer paràgraf]]

La '''''Bíblia Valenciana''''' fon la primera [[Bíblia]] impresa en [[idioma valencià|llengua valenciana]], entre [[1477]] i [[1478]], i la tercera del món en una [[idioma|llengua]] moderna.  

La '''''Bíblia Valenciana''''' fon la primera [[Bíblia]] impresa en [[idioma valencià|llengua valenciana]], entre els anys [[1477]] i [[1478]], i la tercera del món en una [[idioma|llengua]] moderna.  

== Història ==

== Història ==

Fon trelladada<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=trelladar</ref> (traslladada) del [[idioma llatí|llatí]] per [[Bonifaci Ferrer]] a principis del [[sigle XV]], com testimonia el colofó que es conserva d'ella. En aquella época, ya existien atres traduccions manuscrites de la Bíblia (com la ''[[Bíblia Parva]] '' ); pero en [[1477]], els impressors valencians decidiren imprimir la versió redactada per [[Bonifaci Ferrer]], propietat del noble Berenguer Vives, i corregida per [[Daniel Vives]]. Esta versió s'imprimí entre [[febrer]] de l'any [[1477]] i març de [[1478]], ans de que existiren traduccions anàlogues al [[idioma castellà|castellà]], el [[idioma francés|francés]] o l'[[idioma anglés|anglés]], per eixemple.

Fon trelladada<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=trelladar</ref> (traslladada) del [[idioma llatí|llatí]] per [[Bonifaci Ferrer]] a principis del [[sigle XV]], com testimonia el colofó que es conserva d'ella. En aquella época, ya existien atres traduccions manuscrites de la Bíblia (com la ''[[Bíblia Parva]] '' ); pero en l'any [[1477]], els impressors valencians decidiren imprimir la versió redactada per [[Bonifaci Ferrer]], propietat del noble Berenguer Vives, i corregida per [[Daniel Vives]]. Esta versió s'imprimí entre [[febrer]] de l'any [[1477]] i març de [[1478]], ans de que existiren traduccions anàlogues al [[idioma castellà|castellà]], el [[idioma francés|francés]] o l'[[idioma anglés|anglés]], per eixemple.

Ademés, esta Bíblia constituïx una de les primeres mencions explícites de la llengua valenciana com a tal, puix en l’epílec s'explica que ''"fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana''".''

Ademés, esta Bíblia constituïx una de les primeres mencions explícites de la llengua valenciana com a tal, puix en l’epílec s'explica que ''"fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana''".''

<blockquote>''“Fuit centum et triginta ab hinc annisplus munus versa sacra scriptura (hoc est circa annum 1408) '''in Valentinam lingua''': et quadraginta aut circiter abhinc annis (hoc est circa annum 1516) iterumiisdem litteris elegantius multo impresa (…) Sunt '''Valentina lingua''' omnia Evangelicae historiae capita, quaequmque in orbem toto anno ad populum decantatur.”''</blockquote>

<blockquote>''“Fuit centum et triginta ab hinc annisplus munus versa sacra scriptura (hoc est circa annum 1408) '''in Valentinam lingua''': et quadraginta aut circiter abhinc annis (hoc est circa annum 1516) iterumiisdem litteris elegantius multo impresa (…) Sunt '''Valentina lingua''' omnia Evangelicae historiae capita, quaequmque in orbem toto anno ad populum decantatur.”''</blockquote>

En l'any [[1645]], [[Joan Batiste Civera]] mencionava en sos  ''"Annales de la presente casa de Porta-Coeli"'', com descobrí un eixemplar ocult entre atres documents; i inclús en [[1806]], l'escritor de [[Xàtiva]] [[Jaume Villanueva]] encara citava un incunable original en son ''"Viaje literario a las iglesias de España"''. Hui (que es sapia) es conserva solament un full: el colofó o epílec. Fins [[1835]], este full estigué en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], pero en la exclaustració d’este, ú dels empleats el guardà en les alqueríes de Bellver, en [[Benicalap]]. En [[1908]] fon exhibida pel retor de Benicalap en una exposició bibliogràfica de [[Lo Rat Penat]]. Alguns coleccionistes valencians i estrangers intentaren comprar-la, pero al final acabà en l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]] de [[Nova York]], que la califica com ''"the most important"'' dels seus incunables.

En l'any [[1645]], [[Joan Batiste Civera]] mencionava en sos  ''"Annales de la presente casa de Porta-Coeli"'', com descobrí un eixemplar ocult entre atres documents; i inclús en [[1806]], l'escritor de [[Xàtiva]] [[Jaume Villanueva]] encara citava un incunable original en son ''"Viaje literario a las iglesias de España"''. Hui (que es sapia) es conserva solament un full: el colofó o epílec. Fins [[1835]], este full estigué en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], pero en la exclaustració d’este, ú dels empleats el guardà en les alqueríes de Bellver, en [[Benicalap]]. En l'any [[1908]] fon exhibida pel retor de Benicalap en una exposició bibliogràfica de [[Lo Rat Penat]]. Alguns coleccionistes valencians i estrangers intentaren comprar-la, pero al final acabà en l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]] de [[Nova York]], que la califica com ''"the most important"'' dels seus incunables.

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==