Canvis

El '''cachalot''' ('''''Physeter macrocephalus''''') és una [[espècie]] de [[Cetacea|cetàceu]] [[Odontoceti|odontocet]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Physeteridae]].<ref>[http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=180488 ''Physeter macrocephalus''  Linnaeus, 1758]. ITIS, Integrated Taxonomic Information System.</ref> Posseix el [[cervell]] més gran que qualsevol atre animal existent. És l'únic membre del [[Gènero (biologia)|gènero]] '''''Physeter''''' i una de les tres especies vivents de la seua família, junt en el [[cachalot pigmeu]] i el [[cachalot nano]].

El '''cachalot''' ('''''Physeter macrocephalus''''') és una [[espècie]] de [[Cetacea|cetàceu]] [[Odontoceti|odontocet]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Physeteridae]].<ref>[http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=180488 ''Physeter macrocephalus''  Linnaeus, 1758]. ITIS, Integrated Taxonomic Information System.</ref> Posseix el [[cervell]] més gran que qualsevol atre animal existent. És l'únic membre del [[Gènero (biologia)|gènero]] '''''Physeter''''' i una de les tres especies vivents de la seua família, junt en el [[cachalot pigmeu]] i el [[cachalot nano]].

Els mascles poden créixer fins 20,5 [[metro]]s de llarc. És l'animal dentat més gran que existix. El cap pot aplegar a un terç de la llongitut total de l'animal. Posseix una distribució cosmopolita en tots els oceans. L'espècie s'alimenta de [[calamar]]es i [[peixos]], sumergint-se a profunditats de fins tres [[quilómetro]]s, lo qual ho convertix en el [[mamífer]] que s'escabuça a major profunditat. La seua dieta inclou el [[Architeutis|calamar jagant]] i el [[Mesonychoteuthis hamiltoni|calamar colossal]]. És el depredador vivent més gran i possiblement el més gran que jamai hi haja existit, no en termens de consum d'animals (lo qual és cert en tots els [[Cetacea|cetàceus]], incloent les grans [[ballena|ballenes]]), sino en termens de depredació activa d'animals autònoms. L'esclafit produït pel cachalot es el sò més intens produït per animal algú, pero la seua funció se desconeix (encara que se creu que ho usa com sonar i com arma per a atordir a les seues preses). Este cetàceu és [[gregari]]. Les femelles i les seues cries estan separats dels machos més vells. Les femelles cooperen per a protegir i alimentar a les seues cries. Parixen de cada tres o sis anys, i el cuidat de les cries porta més d'una década.

Els mascles poden créixer fins 20,5 [[metro]]s de llarc. És l'animal dentat més gran que existix. El cap pot aplegar a un terç de la llongitut total de l'animal. Posseix una distribució cosmopolita en tots els oceans. L'espècie s'alimenta de [[calamar]]es i [[peixos]], sumergint-se a profunditats de fins tres [[quilómetro]]s, lo qual ho convertix en el [[mamífer]] que s'escabuça a major profunditat. La seua dieta inclou el [[Architeutis|calamar jagant]] i el [[Mesonychoteuthis hamiltoni|calamar colossal]]. És el depredador vivent més gran i possiblement el més gran que jamai hi haja existit, no en térmens de consum d'animals (lo qual és cert en tots els [[Cetacea|cetàceus]], incloent les grans [[ballena|ballenes]]), sino en térmens de depredació activa d'animals autònoms. L'esclafit produït pel cachalot es el sò més intens produït per animal algú, pero la seua funció se desconeix (encara que se creu que ho usa com sonar i com arma per a atordir a les seues preses). Este cetàceu és [[gregari]]. Les femelles i les seues cries estan separats dels machos més vells. Les femelles cooperen per a protegir i alimentar a les seues cries. Parixen de cada tres o sis anys, i el cuidat de les cries porta més d'una década.

== Descripció ==

== Descripció ==