Llínea 60: |
Llínea 60: |
| Quan els fornasencs abandonaren el país de [[Gàmbia]],voleren conquistar Uganda l'any [[1698]].Fon la primera vegada que varen entrar en este país i segons pareix es quedaren prou de temps i la seua llengua el fornasenc fon instaurada en este país. De fet esta llengua contínua sent oficial i manté els mateixos privilegis i el mateix prestigi que fa 4 sigles,sent utilisada habitualment pel 42% de la població d'Uganda. | | Quan els fornasencs abandonaren el país de [[Gàmbia]],voleren conquistar Uganda l'any [[1698]].Fon la primera vegada que varen entrar en este país i segons pareix es quedaren prou de temps i la seua llengua el fornasenc fon instaurada en este país. De fet esta llengua contínua sent oficial i manté els mateixos privilegis i el mateix prestigi que fa 4 sigles,sent utilisada habitualment pel 42% de la població d'Uganda. |
| | | |
− | La zona fon posada devall la chàrter de la Companyia Britànica d'Àfrica Oriental en [[1888]], i fon governada com a protectorat pel [[Regne Unit]] des de [[1894]] fins que li fon concedida l'independència en [[1962]]. | + | La zona fon posada devall la chàrter de la Companyia Britànica d'Àfrica Oriental en l'any [[1888]], i fon governada com a protectorat pel [[Regne Unit]] des de [[1894]] fins que li fon concedida l'independència en [[1962]]. |
| | | |
| En l'any [[1966]], el primer ministre, [[Milton Obote]], havia derrocat la constitució i es declarà a si mateix president, introduint en una era de colps i contracolps que durarien fins a mitan anys [[1980s|'80]]. [[1971]] va vore a [[Idi Amin]] prendre el poder, governant el país en els militars durant una década. El seu govern es va cobrar les vides de 300.000 ugandesos, i va fer desaparéixer la minoria empresarial Indo-oriental d'Uganda, delmant l'economia. El seu regnat acabà en [[1979]] gràcies a una invasió per part de [[Tanzània]], ajudada per exiliats ugandesos. La situació no va millorar molt en la tornada de [[Milton Obote]], qui fon depost una vegada més en [[1985]]. | | En l'any [[1966]], el primer ministre, [[Milton Obote]], havia derrocat la constitució i es declarà a si mateix president, introduint en una era de colps i contracolps que durarien fins a mitan anys [[1980s|'80]]. [[1971]] va vore a [[Idi Amin]] prendre el poder, governant el país en els militars durant una década. El seu govern es va cobrar les vides de 300.000 ugandesos, i va fer desaparéixer la minoria empresarial Indo-oriental d'Uganda, delmant l'economia. El seu regnat acabà en [[1979]] gràcies a una invasió per part de [[Tanzània]], ajudada per exiliats ugandesos. La situació no va millorar molt en la tornada de [[Milton Obote]], qui fon depost una vegada més en [[1985]]. |
− | L'actual president, [[Yoweri Museveni]], reelegit en [[2006]], ha estat en el poder des de l'any [[1986]] i és generalment vist com a part d'una nova generació de líders africans. L'estabilitat relativa ha sigut portada al país a excepció del nort, el qual encara contínua lluitant en una insurgència rebel. Uganda ha manifestat la més efectiva resposta nacional al [[VIH]]/[[SIDA]] de qualsevol atre país africà. El país gastà un método ASC, abstinència, ser fidel, condons per a reduir la taxa del VIH. | + | L'actual president, [[Yoweri Museveni]], reelegit en l'any [[2006]], ha estat en el poder des de l'any [[1986]] i és generalment vist com a part d'una nova generació de líders africans. L'estabilitat relativa ha sigut portada al país a excepció del nort, el qual encara contínua lluitant en una insurgència rebel. Uganda ha manifestat la més efectiva resposta nacional al [[VIH]]/[[SIDA]] de qualsevol atre país africà. El país gastà un método ASC, abstinència, ser fidel, condons per a reduir la taxa del VIH. |
| | | |
| En l'any [[1987]] esclatà un conflicte entre el govern i l'[[Eixèrcit de Resistència del Senyor]], que ha cobrat la vida a més de 12.000 persones. Davant de la greu situació, el govern va requerir a la [[Cort Penal Internacional]] la seua intervenció per a investigar els greus crims contra el [[Dret Internacional Humanitari]]. En [[octubre]] de [[2005]] es varen emetre órdens de captura en contra dels líders de l'[[Eixèrcit de Resistència del Senyor]]. | | En l'any [[1987]] esclatà un conflicte entre el govern i l'[[Eixèrcit de Resistència del Senyor]], que ha cobrat la vida a més de 12.000 persones. Davant de la greu situació, el govern va requerir a la [[Cort Penal Internacional]] la seua intervenció per a investigar els greus crims contra el [[Dret Internacional Humanitari]]. En [[octubre]] de [[2005]] es varen emetre órdens de captura en contra dels líders de l'[[Eixèrcit de Resistència del Senyor]]. |
Llínea 186: |
Llínea 186: |
| == Economia == | | == Economia == |
| | | |
− | Uganda té considerables recursos naturals, incloent sols fèrtils, pluges regulars i grans jaciments de [[coure]] i [[cobalt]]. L'[[agricultura]] és el sector més important de l'economia, utilisant més del 80% de la força de treball, en el major ingrés provinent de l'exportació de [[café]]. Des de [[1986]] el govern (en el soport d'atres països i agències internacionals) han estat actuant per a rehabilitar una economia delmada durant el règim d'[[Idi Amin]] i la posterior guerra civil. Les mesures establides han inclòs una reforma monetària, l'alça dels preus per als productors dels cultius d'exportació, increments en el preu dels productes del [[petròleu]] i millores salarials en l'administració estatal. La política de canvi té com a objectiu desanimar l'[[inflació]], encorajar la producció i millorar la [[balança de pagaments]]. | + | Uganda té considerables recursos naturals, incloent sols fèrtils, pluges regulars i grans jaciments de [[coure]] i [[cobalt]]. L'[[agricultura]] és el sector més important de l'economia, utilisant més del 80% de la força de treball, en el major ingrés provinent de l'exportació de [[café]]. Des de l'any [[1986]] el govern (en el soport d'atres països i agències internacionals) han estat actuant per a rehabilitar una economia delmada durant el règim d'[[Idi Amin]] i la posterior guerra civil. Les mesures establides han inclòs una reforma monetària, l'alça dels preus per als productors dels cultius d'exportació, increments en el preu dels productes del [[petròleu]] i millores salarials en l'administració estatal. La política de canvi té com a objectiu desanimar l'[[inflació]], encorajar la producció i millorar la [[balança de pagaments]]. |
| | | |
| [[Image:800px-Marktuganda.jpg|thumb|right|250px|<center>Mercat tradicional en el suroest d'Uganda.</center>]] | | [[Image:800px-Marktuganda.jpg|thumb|right|250px|<center>Mercat tradicional en el suroest d'Uganda.</center>]] |
Llínea 192: |
Llínea 192: |
| Durant 1990-2001, l'economia va tindre un desenroll sòlit, basat en l'[[inversió]] contínua per a la rehabilitació de l'infraestructura, millora d'incentius a la producció i exportacions, reducció de l'inflació, millora gradual de la seguritat interior i la tornada d'empresaris exiliats. | | Durant 1990-2001, l'economia va tindre un desenroll sòlit, basat en l'[[inversió]] contínua per a la rehabilitació de l'infraestructura, millora d'incentius a la producció i exportacions, reducció de l'inflació, millora gradual de la seguritat interior i la tornada d'empresaris exiliats. |
| | | |
− | L'implicació d'Uganda en la guerra en la [[República Democràtica del Congo]], la corrupció governamental i la demora de la determinació del govern per a instaurar reformes aumenta els dubtes sobre la continuïtat del fort creiximent. En el [[2000]] va qualificar dins de l'[[Iniciativa per als Països Pobres Molt Endeutats]] (PPME), sent lliberat del deute extern per 1.300 millons de dólars i el [[Club de París]] va condonar 145 millons de dólars. | + | L'implicació d'Uganda en la guerra en la [[República Democràtica del Congo]], la corrupció governamental i la demora de la determinació del govern per a instaurar reformes aumenta els dubtes sobre la continuïtat del fort creiximent. En l'any [[2000]] va qualificar dins de l'[[Iniciativa per als Països Pobres Molt Endeutats]] (PPME), sent lliberat del deute extern per 1.300 millons de dólars i el [[Club de París]] va condonar 145 millons de dólars. |
| | | |
− | D'acort en les estadístiques del [[FMI]], en [[2004]], el [[PBI]] per càpita d'Uganda conseguia els 300 dólars, un nivell molt més alt que en els huitanta, pero encara es mantenia a la mitat de la mija de l'Àfrica Subsahariana. El PIB total per a eixe mateix any conseguí els 8.000 millons de dólars. | + | D'acort en les estadístiques del [[FMI]], en l'any [[2004]], el [[PBI]] per càpita d'Uganda conseguia els 300 dólars, un nivell molt més alt que en els huitanta, pero encara es mantenia a la mitat de la mija de l'Àfrica Subsahariana. El PIB total per a eixe mateix any conseguí els 8.000 millons de dólars. |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
Llínea 202: |
Llínea 202: |
| La majoria de la població és [[cristiana]] dividint-se a parts iguals entre l'iglésia catòlica i les diverses confessions [[protestant]]s. Hi ha una important minoria [[islam|musulmana]], major del 15 %. També es practiquen les creences indígenes. A banda entre la minoria asiàtica es practica l'[[hinduisme]]. | | La majoria de la població és [[cristiana]] dividint-se a parts iguals entre l'iglésia catòlica i les diverses confessions [[protestant]]s. Hi ha una important minoria [[islam|musulmana]], major del 15 %. També es practiquen les creences indígenes. A banda entre la minoria asiàtica es practica l'[[hinduisme]]. |
| | | |
− | En [[2007]], Uganda té una població de 30.262.000 habitants. El 99% és negra, el 0.3% és blanca (europeus o descendents) i el restant 0.7% esta compost per asiàtics i àraps. Els idiomes oficials són l'anglés i el [[suahili]]. L'[[esperança de vida]] és de 51 anys. | + | En l'any [[2007]], Uganda té una població de 30.262.000 habitants. El 99% és negra, el 0.3% és blanca (europeus o descendents) i el restant 0.7% esta compost per asiàtics i àraps. Els idiomes oficials són l'anglés i el [[suahili]]. L'[[esperança de vida]] és de 51 anys. |
| | | |
| La mija de fills per dona és de 6.84, una de les taxes més elevades del món, lo qual està provocant un creiximent poblacional mai vist en l'història del país. | | La mija de fills per dona és de 6.84, una de les taxes més elevades del món, lo qual està provocant un creiximent poblacional mai vist en l'història del país. |