Canvis

'''La Plana d'Utiel-Requena''' (en [[castellà]] ''Altiplano de Requena-Utiel''), és una [[comarca]] de la [[província de Valéncia]] ([[Espanya]]), situada en [[Comunitat Valenciana]]. La seua capital, com a centre administratiu, és el municipi de [[Requena]].

'''La Plana d'Utiel-Requena''' (en [[castellà]] ''Altiplano de Requena-Utiel''), és una [[comarca]] de la [[província de Valéncia]] ([[Espanya]]), situada en [[Comunitat Valenciana]]. La seua capital, com a centre administratiu, és el municipi de [[Requena]].

Altiplà castellà que en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|divisió provincial de Javier de Burgos]] de 1833, s'inclogué en la [[província de Conca]]. Pero, fon incorporada a la [[província de Valéncia]] en [[1851]], constituint (despuix de la divisió en dos províncies de les [[illes Canàries]]) la modificació més important que sofrí la divisió provincial de Javier de Burgos en posterioritat al seu establiment.

Altiplà castellà que en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|divisió provincial de Javier de Burgos]] de l'any [[1833]], s'inclogué en la [[província de Conca]]. Pero, fon incorporada a la [[província de Valéncia]] en l'any [[1851]], constituint (despuix de la divisió en dos províncies de les [[illes Canàries]]) la modificació més important que sofrí la divisió provincial de Javier de Burgos en posterioritat al seu establiment.

==Geografia==

==Geografia==

Tota esta comarca posseïx un traç conflictiu en quant a la seua pròpia història a partir de la [[Reconquista]]. Açò se deu principalment a la seua situació frontera a lo llarc del temps entre el [[Regne de Valéncia]] i el [[Regne de Castella|Regne de Castella]].

Tota esta comarca posseïx un traç conflictiu en quant a la seua pròpia història a partir de la [[Reconquista]]. Açò se deu principalment a la seua situació frontera a lo llarc del temps entre el [[Regne de Valéncia]] i el [[Regne de Castella|Regne de Castella]].

Esta història es característica de tota la zona. Ya enl'any [[1219]] [[Utiel]] i en l'any 1238 [[Requena]] son conquistades pel Regne de Castella, entrevistant-se eixe mateix any en Requena els monarques castellà i aragonés per a acordar les noves fronteres dels seus regnes. En [[1369]] Requena es conquistada pel rei d'Aragó, tornant al regne de Castella 3 anys despuix. Fins a l'[[de Hispània a Espanya|unificació]] de tots els regnes de la península en els reis catòlics és una constant la dels enfrontaments entre les distintes viles situades en les fronteres. Des de llavors no tornaren els enfrontaments fins a les guerres carlistes en el sigle XIX, quant els distints municipis de la comarca prenen partit per uns o atres. En eixes guerres, per eixemple Requena pren partit per [[Isabel II]] mentres que Utiel ho fa per l'infant Carles.<ref>[http://mtmalicia.galeon.com/paginas/historia2.htm Guerres carlistes en la comarca Requena-Utiel]</ref> El 2 de juliol de [[1837]] acaben els enfrontaments definitivament i es proclamada la nova Constitució, jurada per tots els municipis.

Esta història es característica de tota la zona. Ya enl'any [[1219]] [[Utiel]] i en l'any [[1238]] [[Requena]] són conquistades pel Regne de Castella, entrevistant-se eixe mateix any en Requena els monarques castellà i aragonés per a acordar les noves fronteres dels seus regnes. En [[1369]] Requena es conquistada pel rei d'Aragó, tornant al regne de Castella 3 anys despuix. Fins a l'[[de Hispània a Espanya|unificació]] de tots els regnes de la península en els reis catòlics és una constant la dels enfrontaments entre les distintes viles situades en les fronteres. Des de llavors no tornaren els enfrontaments fins a les guerres carlistes en el [[sigle XIX]], quant els distints municipis de la comarca prenen partit per uns o atres. En eixes guerres, per eixemple Requena pren partit per [[Isabel II]] mentres que Utiel ho fa per l'infant Carles.<ref>[http://mtmalicia.galeon.com/paginas/historia2.htm Guerres carlistes en la comarca Requena-Utiel]</ref> El 2 de juliol de [[1837]] acaben els enfrontaments definitivament i es proclamada la nova Constitució, jurada per tots els municipis.

Atre eixemple és el de la població de [[Chera]], fundada pels [[almoràvit|almoràvits]], els quals construïren el seu castell en el sigle XII, que en [[1238]] passà a pertànyer al Regne de Valéncia situant-se en la frontera en el Regne de Castella. Per la seua situació, durant la [[Guerra de les fronteres]] fon presa per tropes castellanes passant a formar part d'eixe regne fins a 1436, quant finalisà el conflicte. En [[1525]] s'expulsen els moriscs i queda despoblada fins a [[1540]] quant se establixen en ella 12 famílies cristianes.<ref>[http://www.encherate.com/chera/historia.php Història de Chera]</ref> A partir d'ací s'unifiquen els [[de Hispània a Espanya|regnes en Espanya]], pero el territori seguix pertanyent a una família valenciana fins al [[1800]], quant passa a mans de la [[Duquesa d'Almodóvar]] (Córdova), en [[1814]] passa al [[Baró de Cortes de Pallars]] (Valéncia), pero ya a finals del sigle XIX un judeu madrileny (José Enríquez Juana) compra tots els terrenys del senyoriu, venent-los en [[1921]] a una família de Requena (Jordà) i a sis cherans. Anys més tart els Jordà veneren les seues terres a atres cherans.

Atre eixemple és el de la població de [[Chera]], fundada pels [[almoràvit|almoràvits]], els quals construïren el seu castell en el [[sigle XII]], que en 1238 passà a pertànyer al Regne de Valéncia situant-se en la frontera en el Regne de Castella. Per la seua situació, durant la [[Guerra de les fronteres]] fon presa per tropes castellanes passant a formar part d'eixe regne fins a 1436, quant finalisà el conflicte. En l'any [[1525]] s'expulsen els moriscs i queda despoblada fins a l'any [[1540]] quant se establixen en ella 12 famílies cristianes.<ref>[http://www.encherate.com/chera/historia.php Història de Chera]</ref> A partir d'ací s'unifiquen els [[de Hispània a Espanya|regnes en Espanya]], pero el territori seguix pertanyent a una família valenciana fins a l'any [[1800]], quant passa a mans de la [[Duquesa d'Almodóvar]] (Córdova), en l'any [[1814]] passa al [[Baró de Cortes de Pallars]] (Valéncia), pero ya a finals del sigle XIX un judeu madrileny (José Enríquez Juana) compra tots els terrenys del senyoriu, venent-los en l'any [[1921]] a una família de Requena (Jordà) i a sis cherans. Anys més tart els Jordà veneren les seues terres a atres cherans.

==Llengua==

==Llengua==

==Influencia castellana==

==Influencia castellana==

Degut a que esta regió, mòs allà de divisions administratives, ha sigut a lo llarc de l'història territori de [[Castella]] i a que les seues tradicions i costums estan encara hui més lligades a la castellana [[província de Conca]] que a la [[Comunitat Valenciana]], diferents partits polítics en ideologia [[nacionalisme castellà|castellanista]] inclouen a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena com part de Castella, demanat el seu retorn a la província de Conca; aixina, per eixemple, partits com [[Tierra Comunera]] o [[Izquierda Castellana]] son d'este paréixer.  

Degut a que esta regió, mòs allà de divisions administratives, ha segut a lo llarc de l'història territori de [[Castella]] i a que les seues tradicions i costums estan encara hui més lligades a la castellana [[província de Conca]] que a la [[Comunitat Valenciana]], diferents partits polítics en ideologia [[nacionalisme castellà|castellanista]] inclouen a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena com part de Castella, demanat el seu retorn a la província de Conca; aixina, per eixemple, partits com [[Tierra Comunera]] o [[Izquierda Castellana]] son d'este paréixer.  

==Vore també==

==Vore també==