Canvis

{{AP|Segon Imperi Búlgar}}

{{AP|Segon Imperi Búlgar}}

[[Archiu:BULGARIA under Iwan ASSEN II.jpg|thumb|275px|El Segon Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del *REI Iván Agarren II.]]

[[Archiu:BULGARIA under Iwan ASSEN II.jpg|thumb|275px|El Segon Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del *REI Iván Agarren II.]]

Encara que els búlgars es varen rebelar en vàries ocasions contra el domini de Bizanci durant el sigle XI, cap d'estes rebelions va alcançar el seu objectiu. Durant el [[sigle XII]], no obstant, aprofitant que l'Imperi bizantí es trobava debilitat per les seues lluites contra serbis i hongaresos, va esclatar una rebelió dirigida pels germans Petar i Agarren. Petar va ser proclamat sar "dels búlgars, els grecs i els *valaquios", en lo que va nàixer el [[Segon Imperi Búlgar]] ([[1185]]-[[1396]]), el domini del qual es va estendre per tots els territoris entre el [[Danubi]], el [[mar Negra]] i la cordillera de [[Stara Planina]], incloent part de [[Macedònia (regió)|Macedònia]] oriental i la vall del [[*Morava]]. Baix [[Iván Agarren II]] ([[1218]]-[[1241]]) l'estat búlgar es va estendre fins a les mars [[Adriàtic]] i [[Mar Egeu|Egeu]], controlant directament [[Valàquia]] (en l'actual Romania), [[Moldàvia]], Macedònia, les rhodopes (regió del sur búlgar, des de llavors partix d'este país) i [[Tàcia]]. La fortalea dels estats d'Hongria i Sèrbia varen impedir un major creiximent de l'imperi.

Encara que els búlgars es varen rebelar en vàries ocasions contra el domini de Bizanci durant el sigle XI, cap d'estes rebelions va alcançar el seu objectiu. Durant el [[sigle XII]], no obstant, aprofitant que l'Imperi bizantí es trobava debilitat per les seues lluites contra serbis i hongaresos, va esclatar una rebelió dirigida pels germans Petar i Agarren. Petar va ser proclamat sar "dels búlgars, els grecs i els valaquios", en lo que va nàixer el [[Segon Imperi Búlgar]] ([[1185]]-[[1396]]), el domini del qual es va estendre per tots els territoris entre el [[Danubi]], el [[mar Negra]] i la cordillera de [[Stara Planina]], incloent part de [[Macedònia (regió)|Macedònia]] oriental i la vall del [[Morava]]. Baix [[Iván Agarren II]] ([[1218]]-[[1241]]) l'estat búlgar es va estendre fins a les mars [[Adriàtic]] i [[Mar Egeu|Egeu]], controlant directament [[Valàquia]] (en l'actual Romania), [[Moldàvia]], Macedònia, les rhodopes (regió del sur búlgar, des de llavors partix d'este país) i [[Tàcia]]. La fortalea dels estats d'Hongria i Sèrbia varen impedir un major creiximent de l'imperi.

En Ivan Agarren II com a sar, l'Imperi va ocupar [[Albània]] i [[Belgrat]]. Bulgària va trencar en l'Iglésia d'Constantinopla, creant el Patriarcat Ortodox de Bulgària, al que es varen adherir els distints patriarcats dels Balcans. Va ser un monarca honest i humà, que pese a la ruptura en Roma va obrir caixers de colaboració, sobretot comercial, en [[Venècia]] i [[Gènova]].

En Ivan Agarren II com a sar, l'Imperi va ocupar [[Albània]] i [[Belgrat]]. Bulgària va trencar en l'Iglésia d'Constantinopla, creant el Patriarcat Ortodox de Bulgària, al que es varen adherir els distints patriarcats dels Balcans. Va ser un monarca honest i humà, que pese a la ruptura en Roma va obrir caixers de colaboració, sobretot comercial, en [[Venècia]] i [[Gènova]].

Durant el [[sigle XIV]], la debilitada Bulgària, que travessava un periodo de desmembració feudal, va ser assut fàcil per a uns nous invasors, els turcs otomans, que havien creuat a Europa en [[1354]]. En [[1362]] varen conquistar [[*Plovdiv]], i en [[1382]] [[Sofia]]. En [[1396]], els otomans varen posar fi al Segon Imperi Búlgar, controlant per complet el país.

Durant el [[sigle XIV]], la debilitada Bulgària, que travessava un periodo de desmembració feudal, va ser assut fàcil per a uns nous invasors, els turcs otomans, que havien creuat a Europa en [[1354]]. En l'any [[1362]] varen conquistar [[Plovdiv]], i en [[1382]] [[Sofia]]. En l'any [[1396]], els otomans varen posar fi al Segon Imperi Búlgar, controlant per complet el país.

== Dominació otomana ==

== Dominació otomana ==