Canvis

Les '''Fogueres de Sant Joan''' és la forma en la que se celebra en [[Alacant]] ([[Comunitat Valenciana]]) la [[Nit de Sant Joan]]. Són les festes oficials de la ciutat i se celebren del 20 al [[24 de juny]].

Les '''Fogueres de Sant Joan''' és la forma en la que se celebra en [[Alacant]] ([[Comunitat Valenciana]]) la [[Nit de Sant Joan]]. Són les festes oficials de la ciutat i se celebren del 20 al [[24 de juny]].

Estan declarades d'Interés Turístic Internacional des de [[1983]]<ref>[http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-1983-29100 BOE nº269 de 10 de novembre de 1983]. ''BOE''.</ref> i [[Be d'Interés Cultural (Espanya)|Be d'Interés Cultural Immaterial]] des de 2014.<ref>[http://www.diarioinformacion.com/alicante/2015/01/23/hogueras-son-interes-cultural/1591119.html «Las Hogueras son ya Bien de Interés Cultural»]. ''Diario Información''</ref> Els seus orígens són remots pero és en [[1928]] quan les festes prenen les seues característiques actuals, sent el seu impulsor [[José María Py]].

Estan declarades d'Interés Turístic Internacional des de l'any [[1983]]<ref>[http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-1983-29100 BOE nº269 de 10 de novembre de 1983]. ''BOE''.</ref> i [[Be d'Interés Cultural (Espanya)|Be d'Interés Cultural Immaterial]] des de 2014.<ref>[http://www.diarioinformacion.com/alicante/2015/01/23/hogueras-son-interes-cultural/1591119.html «Las Hogueras son ya Bien de Interés Cultural»]. ''Diario Información''</ref> Els seus orígens són remots pero és en l'any [[1928]] quan les festes prenen les seues característiques actuals, sent el seu impulsor [[José María Py]].

Ademés de en la ciutat d'[[Alacant]], se celebra la festa de fogueres en atres localitats valencianes com [[Elda]], [[Benidorm]] o [[Sant Joan d'Alacant]].

Ademés de en la ciutat d'[[Alacant]], se celebra la festa de fogueres en atres localitats valencianes com [[Elda]], [[Benidorm]] o [[Sant Joan d'Alacant]].

== Celebració ==

== Celebració ==

En el pregó, que té lloc el dia [[19 de juny]], es donen per iniciats els festejos. El [[20 de juny]] es planten les "fogueres" o "monuments" artístics de cartó i fusta (fogueres), en [[ninot]]s artístics, pareguts als de les [[falles]] de Valéncia,<ref>{{DGLV|Foguera}}</ref> que contenen una profunda càrrega satírica; i quatre dies més tart es cremen, despuix de llançar-se una monumental palmera de fòcs artificials des del cerro de la [[montanya Benacantil]], on es troba el [[Castell de Santa Bàrbara]], i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat.

En el pregó, que té lloc el dia [[19 de juny]], es donen per iniciats els festejos. El [[20 de juny]] es planten les "fogueres" o "monuments" artístics de cartó i fusta (fogueres), en [[ninot]]s artístics, pareguts als de les [[falles]] de Valéncia,<ref>{{DGLV|Foguera}}</ref> que contenen una profunda càrrega satírica; i quatre dies més tart es cremen, despuix de llançar-se una monumental palmera de fòcs artificials des del cerro de la [[montanya Benacantil]], a on es troba el [[Castell de Santa Bàrbara]], i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat.

[[Archiu:Mascletaluceros.jpg|thumb|230px|[[Mascletà]] en la [[plaça dels Estels]]]]

[[Archiu:Mascletaluceros.jpg|thumb|230px|[[Mascletà]] en la [[plaça dels Estels]]]]

Durant els dies de festa hi ha una extensa programació d'actes, en desfilades, passacarrers, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, [[mascletà|mascletades]], actuacions musicals, campeonats deportius, etc. La festa es viu en el carrer, on la gent pot menjar i ballar en les "Barraques" i "Racós", i degustar la tradicional en 'coca de tonyina' (coca en tonyina) i les bacores. La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Fòc]], triada entre les que l'any anterior varen ser "Bellees" de cada un dels 88 districtes foguerils.

Durant els dies de festa hi ha una extensa programació d'actes, en desfilades, passacarrers, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, [[mascletà|mascletades]], actuacions musicals, campeonats deportius, etc. La festa es viu en el carrer, a on la gent pot menjar i ballar en les "Barraques" i "Racós", i degustar la tradicional en 'coca de tonyina' (coca en tonyina) i les bacores. La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Fòc]], triada entre les que l'any anterior varen ser "Bellees" de cada un dels 88 districtes foguerils.

Les Fogueres es cremen en [[Alacant]] la nit del [[24 de juny]], l'endemà a la nit de Sant Joan, moment de la crema tradicional de fogueres en el restant d'[[Espanya]]. A causa de la calor de la data i del foc, és una pràctica habitual que els bombers que controlen l'evolució del [[fòc]] mullen en l'aigua de les seues mànegues als assistents que ho soliciten.

Les Fogueres es cremen en [[Alacant]] la nit del [[24 de juny]], l'endemà a la nit de Sant Joan, moment de la crema tradicional de fogueres en el restant d'[[Espanya]]. A causa de la calor de la data i del foc, és una pràctica habitual que els bombers que controlen l'evolució del [[fòc]] mullen en l'aigua de les seues mànegues als assistents que ho soliciten.

Esta idea encaminada a atraure el turisme, igual que en [[Valéncia]], va fer que s'organisara, eixe mateix any, les primeres Fogueres de Sant Joan, permeses per l'Ajuntament, a image i semblança de les [[Falles|Falles de Valéncia]]. A partir de l'any [[1932]], les comissions varen crear la màxima representació en esta festa; La Bellea del Fòc, càrrec màxim en cada comissió i que es tria anualment.

Esta idea encaminada a atraure el turisme, igual que en [[Valéncia]], va fer que s'organisara, eixe mateix any, les primeres Fogueres de Sant Joan, permeses per l'Ajuntament, a image i semblança de les [[Falles|Falles de Valéncia]]. A partir de l'any [[1932]], les comissions varen crear la màxima representació en esta festa; La Bellea del Fòc, càrrec màxim en cada comissió i que es tria anualment.

Les últimes fogueres en el periodo de la [[Guerra Civil Espanyola]] es varen celebrar en [[1936]] recuperant-se en [[1939]] en la ''[[plantà]] '' d'una sola foguera. A partir de l'any [[1940]] la festa tornaria a despegar.

Les últimes fogueres en el periodo de la [[Guerra Civil Espanyola]] es varen celebrar en l'any [[1936]] recuperant-se en [[1939]] en la ''[[plantà]] '' d'una sola foguera. A partir de l'any [[1940]] la festa tornaria a despegar.

== Vore també ==

== Vore també ==