Canvis

Verdader iniciador de la filologia hispànica, creà una important escola d'investigadors i crítics. Fon discípul de [[Marcelino Menéndez Pelayo|Menéndez Pelayo]] en l'Universitat de Madrit, a on es va doctorar en [[1893]]. Membre de la [[Real Acadèmia de la Llengua|Real Acadèmia]] ([[RAE]]) des de [[1902]], va presidir esta institució a partir de l'any [[1925]].

Verdader iniciador de la filologia hispànica, creà una important escola d'investigadors i crítics. Fon discípul de [[Marcelino Menéndez Pelayo|Menéndez Pelayo]] en l'Universitat de Madrit, a on es va doctorar en [[1893]]. Membre de la [[Real Acadèmia de la Llengua|Real Acadèmia]] ([[RAE]]) des de [[1902]], va presidir esta institució a partir de l'any [[1925]].

A través del Centre d'Estudis Històrics (fundat en [[1910]]) i de la Revista de Filologia Espanyola ([[1914]]) va propiciar el sorgiment d'una nova generació d'investigadors com [[Américo Castro]], [[Dámaso Alonso]] o García Solalinde. Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] es va refugiar en [[Cuba]] i en els [[Estats Units]].

A través del Centre d'Estudis Històrics (fundat en l'any [[1910]]) i de la Revista de Filologia Espanyola ([[1914]]) va propiciar el sorgiment d'una nova generació d'investigadors com [[Américo Castro]], [[Dámaso Alonso]] o García Solalinde. Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] es va refugiar en [[Cuba]] i en els [[Estats Units]].

Menéndez Pidal incorporà als estudis llingüístics i lliteraris del seu país els métodos comparatistes i historicistes europeus, en lo que va assentar les bases de la moderna filologia hispànica i es va convertir en un dels més prestigiosos romanistes de l'época. En ''La llegenda dels infants de Lara'' ([[1896]]) inicià els seus treballs sobre èpica espanyola primitiva, llabor continuada en una série d'ensajos sobre el ''Poema del Cid'', cuidadosament editat per ell entre [[1908]] i [[1911]], i en obres com ''L'epopeya castellana a través de la lliteratura espanyola'' (1910) i ''La Chanson de Roland i el neotradicionalismo'' ([[1959]]). El seu apreci per la figura de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], en consonància en els autors de la [[Generació del 98]], el va portar a escriure ''L'Espanya del Cid'' ([[1929]]), en la que va manifestar la seua dimensió d'historiador.

Menéndez Pidal incorporà als estudis llingüístics i lliteraris del seu país els métodos comparatistes i historicistes europeus, en lo que va assentar les bases de la moderna filologia hispànica i es va convertir en un dels més prestigiosos romanistes de l'época. En ''La llegenda dels infants de Lara'' ([[1896]]) inicià els seus treballs sobre èpica espanyola primitiva, llabor continuada en una série d'ensajos sobre el ''Poema del Cid'', cuidadosament editat per ell entre [[1908]] i [[1911]], i en obres com ''L'epopeya castellana a través de la lliteratura espanyola'' (1910) i ''La Chanson de Roland i el neotradicionalismo'' ([[1959]]). El seu apreci per la figura de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], en consonància en els autors de la [[Generació del 98]], el va portar a escriure ''L'Espanya del Cid'' ([[1929]]), en la que va manifestar la seua dimensió d'historiador.