| '''Otto Eduard Leopold von Bismarck''', comte de Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, [[Saxònia]], [[1 d'abril]] de [[1815]] - Friedrichsruh Lauenburg, [[Slesvig-Holstein]], [[30 de juliol]] de [[1898]]), conegut com '''Otto von Bismarck''', fon un estadiste, burócrata, polític i prosiste alemà, considerat el fundador de l'[[Estat alemà modern]]. | | '''Otto Eduard Leopold von Bismarck''', comte de Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, [[Saxònia]], [[1 d'abril]] de [[1815]] - Friedrichsruh Lauenburg, [[Slesvig-Holstein]], [[30 de juliol]] de [[1898]]), conegut com '''Otto von Bismarck''', fon un estadiste, burócrata, polític i prosiste alemà, considerat el fundador de l'[[Estat alemà modern]]. |
− | Durant els seus últims anys de vida se li va apodar com el «Canciller de Ferro» per la seua determinació i ma dura en la gestió de tot lo relacionat en el seu païs que incloïa la creació d'un sistema d'aliances internacionals que asseguraren la supremacia alemana, conegut com el [[Reich]]. | + | Durant els seus últims anys de vida se li va apodar com el «Canciller de Ferro» per la seua determinació i ma dura en la gestió de tot lo relacionat en el seu país que incloïa la creació d'un sistema d'aliances internacionals que asseguraren la supremacia alemana, conegut com el [[Reich]]. |
| Cursà estudis de lleis i a partir de [[1835]], treballà en els tribunals de [[Berlin]] i [[Aquisgran]], activitat que abandonà tres anys mes tart per a dedicar-se al cuidat de les seues possessions territorials. En [[1847]] entrà a formar part del [[parlament prussiá]], a on molt pronte es convertí en lider de l'ala conservadora. S'enfrontà durament a la revolució de [[1848]], i per eixa época escomençà a perfilar lo que seria el seu principal objectiu polític: l'unificació alemana i la creació del [[Reich]] des de preceptes autoritaris i antiparlamentaris. | | Cursà estudis de lleis i a partir de [[1835]], treballà en els tribunals de [[Berlin]] i [[Aquisgran]], activitat que abandonà tres anys mes tart per a dedicar-se al cuidat de les seues possessions territorials. En [[1847]] entrà a formar part del [[parlament prussiá]], a on molt pronte es convertí en lider de l'ala conservadora. S'enfrontà durament a la revolució de [[1848]], i per eixa época escomençà a perfilar lo que seria el seu principal objectiu polític: l'unificació alemana i la creació del [[Reich]] des de preceptes autoritaris i antiparlamentaris. |