Canvis

Bernat Artola naixqué en el carrer Cavallers de la ciutat de Castelló de la Plana, fill de Bernat, delineant de l'[[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] de la ciutat i professor de dibuix, i de Carmen. Els varen posar els noms de Bernat, Manuel, Francesc i Vicent. Des de chiquet va viure envolt per un ambient d'amor a la cultura; el seu pare, a part de les arts plàstiques cultivava la música com a aficionat. Pronte, Artola destaca per la seua destrea en el dibuix que se li afiançaria a partir de l'ingrés en l'Institut General i Tècnic de Castelló. En l'Institut tingué l'oportunitat de gojar de destacats professors, molt influents en l'ambient cultural del Castelló de les primeries del [[sigle XX]], com Eduardo Juliá Martínez, [[Salvador Guinot Vilar]] i [[Lluís Revest]] i Corzo. La passió pel dibuix i la pintura varen ser anteriors a la seua carrera lliterària; en l'any [[1914]] fundà en companyia de [[Joan Batiste Porcar]] l'Agrupació Ribalta, una associació de jóvens artistes. Estes activitats li varen permetre establir llaços en els més destacats representants de la cultura local, molts dels quals serien en el pas del temps imprescindibles intelectuals de l'important generació cultural castellonenca de d'abans de la [[Guerra Civil espanyola|guerra]], com [[Enric Soler i Godes]], [[Vicent Sos Baynat]] o els ya referenciats Julià, Guinot i Revest.

Bernat Artola naixqué en el carrer Cavallers de la ciutat de Castelló de la Plana, fill de Bernat, delineant de l'[[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] de la ciutat i professor de dibuix, i de Carmen. Els varen posar els noms de Bernat, Manuel, Francesc i Vicent. Des de chiquet va viure envolt per un ambient d'amor a la cultura; el seu pare, a part de les arts plàstiques cultivava la música com a aficionat. Pronte, Artola destaca per la seua destrea en el dibuix que se li afiançaria a partir de l'ingrés en l'Institut General i Tècnic de Castelló. En l'Institut tingué l'oportunitat de gojar de destacats professors, molt influents en l'ambient cultural del Castelló de les primeries del [[sigle XX]], com Eduardo Juliá Martínez, [[Salvador Guinot Vilar]] i [[Lluís Revest]] i Corzo. La passió pel dibuix i la pintura varen ser anteriors a la seua carrera lliterària; en l'any [[1914]] fundà en companyia de [[Joan Batiste Porcar]] l'Agrupació Ribalta, una associació de jóvens artistes. Estes activitats li varen permetre establir llaços en els més destacats representants de la cultura local, molts dels quals serien en el pas del temps imprescindibles intelectuals de l'important generació cultural castellonenca de d'abans de la [[Guerra Civil espanyola|guerra]], com [[Enric Soler i Godes]], [[Vicent Sos Baynat]] o els ya referenciats Julià, Guinot i Revest.

En els primers anys dels anys 20 es va traslladar a [[Barcelona]] per a iniciar els estudis d'arquitectura, espentat per la seua família. No obstant, no tardarà en descobrir la seua verdadera vocació en les lletres, canviant d'estudis a pesar de les preferències familiars. En Barcelona va començar a escriure els seus primers poemes, obtenint en l'any [[1925]] el seu primer èxit, en guanyar la Viola d'Or en els [[Jocs Florals]] de la ciutat de [[Valéncia]] en el seu poema ''L'Ermità'', que el proyectà com una promesa de la poesia més allà de sa ciutat natal. L'any següent ([[1926]]) va guanyar la Flor Natural dels Jocs Florals de [[Lo Rat Penat]] en les dotze ''Cançons d'Amor''.

En els primers anys dels [[anys 20]] es va traslladar a [[Barcelona]] per a iniciar els estudis d'arquitectura, espentat per la seua família. No obstant, no tardarà en descobrir la seua verdadera vocació en les lletres, canviant d'estudis a pesar de les preferències familiars. En Barcelona va començar a escriure els seus primers poemes, obtenint en l'any [[1925]] el seu primer èxit, en guanyar la Viola d'Or en els [[Jocs Florals]] de la ciutat de [[Valéncia]] en el seu poema ''L'Ermità'', que el proyectà com una promesa de la poesia més allà de sa ciutat natal. En l'any següent ([[1926]]) va guanyar la Flor Natural dels [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] en les dotze ''Cançons d'Amor''.

En l'any [[1929]] publica lo que pot calificar-se com la seua primera colecció de madurea: ''Elegies'', obra que va ser alabada per [[Miguel de Unamuno]], en qui Artola va mantindre una amistat epistolar, i Eduart Martínez Ferrando, i que va fer aumentar més encara l'estima de la seua ciutat pel seu poeta. També va participar en les Taules de Poesia, organisades en Valéncia per la revista Taula de Lletres Valencianes en els anys [[1928]] i 1929.

En l'any [[1929]] publica lo que pot calificar-se com la seua primera colecció de madurea: ''Elegies'', obra que va ser alabada per [[Miguel de Unamuno]], en qui Artola va mantindre una amistat epistolar, i Eduart Martínez Ferrando, i que va fer aumentar més encara l'estima de la seua ciutat pel seu poeta. També va participar en les Taules de Poesia, organisades en Valéncia per la revista Taula de Lletres Valencianes en els anys [[1928]] i 1929.

En tornar de Barcelona i fins a l'any [[1936]] en que va començar la seua activitat com a professor (en realitat en Barcelona no havia conseguit el títul de llicenciat, que obtindria en l'any 1936 per l'[[Universitat de Salamanca]]) Artola es va dedicar de ple a la creació, portant una vida de ''bon vivant'' lliure de preocupacions econòmiques. Són anys d'una gran activitat, en viages a Barcelona, Valéncia, Madrit i Salamanca, en que va produir una gran cantitat d'obra en [[Valencià|valencià]] i en [[Castellà|castellà]] i en que també es va dedicar al disseny industrial, menester que Artola es prenia més com a afició que com a ofici. En l'any [[1930]] va dibuixar la portada i les capçaleres de l'edició del ''[[Tombatossals]]'' de [[Josep Pasqual Tirado]] feta per l'editorial Armengot, treball que va ser guardonat en el premi anual de la Cambra Oficial del Llibre de Madrit. En l'any [[1931]] publica ''L'art novell'', un estudi d'estètica on manifesta el seu pensament artístic. En [[1935]], publica una de les seues obres més importants, el poemari ''Terra'', mentres conclou els seus estudis en [[Salamanca]].

En tornar de Barcelona i fins a l'any [[1936]] en que va començar la seua activitat com a professor (en realitat en Barcelona no havia conseguit el títul de llicenciat, que obtindria en l'any 1936 per l'[[Universitat de Salamanca]]) Artola es va dedicar de ple a la creació, portant una vida de ''bon vivant'' lliure de preocupacions econòmiques. Són anys d'una gran activitat, en viages a Barcelona, Valéncia, Madrit i Salamanca, en que va produir una gran cantitat d'obra en [[Valencià|valencià]] i en [[Castellà|castellà]] i en que també es va dedicar al disseny industrial, menester que Artola es prenia més com a afició que com a ofici. En l'any [[1930]] va dibuixar la portada i les capçaleres de l'edició del ''[[Tombatossals]]'' de [[Josep Pasqual Tirado]] feta per l'editorial Armengot, treball que va ser guardonat en el premi anual de la Cambra Oficial del Llibre de Madrit. En l'any [[1931]] publica ''L'art novell'', un estudi d'estètica on manifesta el seu pensament artístic. En [[1935]], publica una de les seues obres més importants, el poemari ''Terra'', mentres conclou els seus estudis en [[Salamanca]].

En l'any 1936 fa els cursos per a convertir-se en professor encarregat de cursos en l'Institut on treballava el seu pare. En [[1937]], a pesar de no agradar-li molt les manifestacions de caràcter colectiu, per gojar d'un esperit independent i no estar molt interessat per la política, participa en el II Congrés Internacional d'Escritors per a la Defensa de la Cultura, celebrat en Valéncia, formant part de la delegació valenciana junt en [[Carles Salvador]], [[Enric Borrás]], [[Adolf Pizcueta]] i [[Ricart Blasco]].

En l'any 1936 fa els cursos per a convertir-se en professor encarregat de cursos en l'Institut on treballava el seu pare. En l'any [[1937]], a pesar de no agradar-li molt les manifestacions de caràcter colectiu, per gojar d'un esperit independent i no estar molt interessat per la política, participa en el II Congrés Internacional d'Escritors per a la Defensa de la Cultura, celebrat en Valéncia, formant part de la delegació valenciana junt en [[Carles Salvador]], [[Enric Borrás]], [[Adolf Pizcueta]] i [[Ricart Blasco]].

A l'acabar la guerra va ser depurat i fins i tot va estar encarcerat durant una nit, sent posat en llibertat per les gestions que ràpidament va fer el seu germà. Inicia llavors un periodo marcat per les dificultats econòmiques, provocades en part pel no reconeiximent del nou govern del seu ranc de professor guanyat per mig dels cursos de 1936 i en part per la seua personalitat lliure i inconstant. A partir de [[1940]] s'implica en la vida social de Castelló de la Plana, com a assidu membre de diverses tertúlies i com a organisador d'acontenyiments festius, com serà l'establiment de les [[Festes de la Magdalena]] que començaven a adquirir la fisonomia i el caràcter actual. La seua obra pren dos vies divergents: per una banda es dedica a la poesia popular (per eixemple llibres de [[Gayata|gayates]] i de [[Falla|falles]]); i per una atra a la producció més introspectiva. L'última quedarà pràcticament inèdita fins a la seua publicació a finals del [[sigle XX]]. Aixina mateix colabora en diversos diaris i manté la seua activitat en els Jocs Florals. En l'any [[1943]] colabora en l'estrena en Castelló de l'òpera ''La filla del rei Barbut'', de [[Matilde Salvador]]. La compositora castellonenca musicaria també alguna de les seues poesies.

A l'acabar la guerra va ser depurat i fins i tot va estar encarcerat durant una nit, sent posat en llibertat per les gestions que ràpidament va fer el seu germà. Inicia llavors un periodo marcat per les dificultats econòmiques, provocades en part pel no reconeiximent del nou govern del seu ranc de professor guanyat per mig dels cursos de 1936 i en part per la seua personalitat lliure i inconstant. A partir de [[1940]] s'implica en la vida social de Castelló de la Plana, com a assidu membre de diverses tertúlies i com a organisador d'acontenyiments festius, com serà l'establiment de les [[Festes de la Magdalena]] que començaven a adquirir la fisonomia i el caràcter actual. La seua obra pren dos vies divergents: per una banda es dedica a la poesia popular (per eixemple llibres de [[Gayata|gayates]] i de [[Falla|falles]]); i per una atra a la producció més introspectiva. L'última quedarà pràcticament inèdita fins a la seua publicació a finals del [[sigle XX]]. Aixina mateix colabora en diversos diaris i manté la seua activitat en els Jocs Florals. En l'any [[1943]] colabora en l'estrena en Castelló de l'òpera ''La filla del rei Barbut'', de [[Matilde Salvador]]. La compositora castellonenca musicaria també alguna de les seues poesies.