39
edicions
Canvis
traducció terminada
|image_província = [[Image:xativacomarca.png]]
|image_província = [[Image:xativacomarca.png]]
|nom = Xàtiva
|nom = Xàtiva
|image_escut = [[Image:Escutxativa.png]]
|image_escut = [[Archiu:Coat of Arms of Xàtiva.svg|150px|sinmarco|derecha]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
| Partido_8 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Partido_8 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Alcalde_9 = [[Alfonso Rus Terol]]
| Partido_9 = [[Archivo:PP.svg|20px|link=Partido Popular de la Comunidad Valenciana]] [[Partido Popular de la Comunidad Valenciana|PP]]
| Partido_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]]
| Alcalde_10 = [[Roger Cerdà i Boluda]]
| Partido_10 = [[Archivo:PSPV-PSOE.svg|20px|link=Partido Socialista del País Valenciano]] [[Partido Socialista del País Valenciano|PSPV-PSOE]]
| Partido_10 = [[PSPV-PSOE]]
}}
}}
*La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).
*La Murta (barri situat en les afores de [[Estadi de la Murta|l'Estadi de la Murta]]).
*Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).
*Horts del Raval (barri situat en les faldes de la [[Serra Vernissa]]).
== Patrimoni ==
El caixco antic de Xàtiva es va declarar [[Conjunt Històric-Artístic]] en 1982, i en ell es troba la gran majoria del patrimoni de la ciutat.
=== Patrimoni militar ===
*[[Castell de Xàtiva]]: encaramallat sobre la [[serra Vernissa]], domina completament la ciutat de Xàtiva. El seu núcleu original, situat en l'actual Castell Menor, és d'orige [[ibèric]] i va anar posteriorment habitat pels [[romans]], els qui també varen començar la construcció del Castell Major. El conjunt actual, no obstant, presenta una arquitectura principalment [[Islam|islàmica]] o d'estil [[gòtic]]. Va ser presó d'estat de la [[Corona d'Aragó]], i va ser considerat durant molts sigles com la plaça més forta del [[Regne de Valéncia]]. Des de lo alt del castell es divisen, al nort, la [[ciutat]] i el pla de la [[Riu Xúquer|ribera del Xúquer]]; al sur, les terres de seca i les serres [[Serra Grossa|Grossa]], [[Serra Mariola|Mariola]] i [[Serra de Benicadell|Benicadell]]; a l'oest, la frontera en [[Castella]]; i a l'est, els dies de bona visibilitat, es pot intuir la [[mar Mediterrànea]]. Va ser declarat [[Monument Nacional]] en 1931.
*[[Muralla de Xàtiva|Muralla]]: encara es conserven menuts trams de muralla urbana aixina com els situats en les lomes que dominen la ciutat, on es troben diverses torres de vigilància. Construïda per a protegir a la ciutat, conté trams que daten des del sigle XI al XVI.
=== Patrimoni religiós ===
*[[Colegiata de Xàtiva|Colegiata]] (Seu): també denominada [[Basílica]] o [[Sèu]], és un temple catedralici de tres naus, travessia i girola que es va començar a construir en 1596 sobre el solar de l'antiga [[mesquita]]. La seua construcció, no obstant, es va allargar fins al sigle XIX per problemes econòmics. En el Museu Colegial s'exhibixen numeroses peces de gran valor, entre les que es troben unes taules de [[Santa Elena]] i [[Sant Sebastià]], un retaule de [[Santa Ana]], la Creu Major del sigle XIV, el [[càliç]] de [[Calixt III]] i la Custòdia Major del Corpus.
*[[Iglésia de Sant Pedro de Xàtiva|Iglésia de Sant Pedro]]: es va alçar en el sigle XIV sobre una antiga [[mesquita]] existent en la plaça del Mercat, on se solia celebrar la fira de ganado. Seguix puix el model dels temples de conquista. Té tres arcs diafragmàtics i es cobrix en un artesonat [[gòtic]]-[[mudéixar]], decorat en franges polícromes, pudentes, motius geomètrics i escuts.
*[[Iglésia de Sant Félix de Xàtiva|Iglésia de Sant Félix]]: data del sigle XIII, encara que va ser construïda sobre l'antiga sèu episcopal baiximperial. Destaca davant tot el seu porche, construït en columnes i sellars romans de diversa procedència. En l'interior es conserven vàries pintures dels sigles XIV al XVI.
*[[Iglésia de la Mercé de Xàtiva|Iglésia de la Mercé]]: Antiga iglésia de [[Sant Miguel]], anexa a l'antic convent dels mercedaris de la ciutat. Es va incendiar en 1707 durant la [[Guerra de successió espanyola|guerra de successió]] i la varen reconstruir posteriorment els propis flares.
*[[Iglésia dels Sants Juanes de Xàtiva|Iglésia dels Sants Juanes]]: data d'al voltant d'1535 i està construïda sobre una antiga mesquita. L'iglésia té planta de creu llatina en capelles laterals de volta de canó reconstruïda en 1707 despuix de la [[Crema de Xàtiva|crema de la ciutat per Felipe V]]. És de destacar la seua escala de marbre de Buxcarró.
*[[Iglésia de Santa Tecla de Xàtiva|Iglésia de Santa Tecla]]: datada en el sigle XIV, va resultar molt danyada durant els [[Sege de Xàtiva (1707)|bombardejos borbònics de 1707]] i es va vindre definitivament avall a causa d'un terremot en 1748,7 encara que encara es conserva la torre del campanar.
*[[Real Monasteri de l'Assumpció de Xàtiva|Real Monasteri de l'Assumpció]]: edifici conventual d'estils gòtic i barroc construït en el sigle XIV i en posteriors reformes i ampliacions dels sigles XVI a XVIII.
*[[Covent de Sant Francisco de Xàtiva|Covent de Sant Francisco]]: es va començar a construir en el sigle XIV i la seua iglésia, actualment restaurada, servix de sala de concerts. Consta d'una sola nau en sèt capelles laterals de crucería. Prop de l'edifici se situa la [[Font de Sant Francisco de Xàtiva|font de Sant Francisco]], construïda en 1764 en elements ornamentals [[rococó]].
*[[Convent de Sant Dumenge de Xàtiva|Convent de Sant Dumenge]]: es va alçar a lo llarc del sigle XIV i en ell destacaven el refrectori, el claustre, la sala capitular i l'iglésia. Va ser derribat en gran part, i actualment s'està rehabilitant com a centre cultural.
*[[Convent de Sant Onofre el Nou de Xàtiva|Convent de Sant Onofre el Nou]]: es va construir entre 1715 i 1721 enfront de [[Iglésia de Sant Pedro de Xàtiva|l'iglésia de Sant Pedro]], al costat de l'antic Portal de [[Cocentaina]]. Les dependències més interessants són el claustre de dos plantes i l'iglésia, decorada en rajoletes i pintures a la fresca.
*[[Antic convent de la Trinitat de Xàtiva|Antic convent de la Trinitat]]: data del sigle XV, encara que en l'actualitat només es conserva la portada d'estil gòtic flamíger de l'iglésia, que alberga l'Archiu Municipal. Davant esta porta se situa la [[Font de la Trinitat de Xàtiva|font de la Trinitat]], del sigle XIV, la copa del qual està conformada per un prisma octogonal en el que alternen, casi borrats, els escuts de Xàtiva i del [[Regne de Valéncia]].
*[[Antic convent de Sant Agustín de Xàtiva|Antic convent de Sant Agustín]]: data del sigle XVII i conta en un magnífic claustre classiciste, sient actualment sèu de la [[Universitat Nacional d'Educació a Distància|UNED]], i l'iglésia de la qual, sense cult i parcialment sense torre del campanar per una solsida, va ser acondicionada i s'ampra actualment com a sala de concerts.
*[[Ermita de Sant Josep de Xàtiva|Ermita de Sant Josep]]: es va construir a principis del sigle XVIII segons plans de l'arquitecte [[Francisco Conca]]. L'interior és de planta de creu llatina, en àbsit semicircular i capelles laterals. Destaca la torre, que engloba l'antiga [[Ermita de Santa Bàrbara de Xàtiva|ermita de Santa Bàrbara]] i una porta tapiada que, segons la tradició, és la de l'antiga aljama per on va entrar [[Jaume I d'Aragó]] despuix de conquistar la ciutat. Encara que esta afirmació és falsa i s'ha mantingut solament com a llegenda.
*[[Ermita de Santa Anna de Xàtiva|Ermita de Santa Anna]]: d'estil [[gòtic]], es va construir en la primera mitat del sigle XV. Consta d'una sola nau, en tres voltes de crucería i àbsit. En els capiteles, on arranquen els nervis de les voltes, apareixen els escuts de la [[Corona d'Aragó]], de Xàtiva i dels [[Borja]].
=== Patrimoni civil ===
*[[Almodí de Xàtiva|Almodí]]: es tracta d'un edifici d'estil [[gòtic]], construït entre 1530 i 1548, del que destaca la seua frontera i el pati interior en columnes jòniques. En la seua planta baixa es realisaven les contractacions i venda del [[blat]], mentres que la part superior s'utilisava per a l'almagasenament del mateix, us que va conservar fins a 1919, en que va ser convertit en [[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Museu de Belles arts]] i, posteriorment, en Museu de la Ciutat.
*[[Hospital Major de Pobres de Xàtiva|Hospital Major de Pobres]]: les seues obres varen començar en el sigle XV pero no varen terminar fins a mediats del XVI. L'interior es va destruir en 1707, pero es va reedificar al començament del sigle XVIII. La seua planta és quadrangular, en pati i jardí interior. La frontera, de pedra, pertany a l'estil [[renaixentiste]], en porta principal plateresca i porta de la capella en estil gòtic tardà. Destaquen també els quatre finestrals del pis principal i la galeria de balconcillos en arc de mig punt que corre baix el ràfol, aixina com la font en el seu jardí interior. En l'interior es conserva la volta original de la capella de l'Asunción. Encara que conserva part del seu us sanitari, la porció de major valor arquitectònic alberga la sèu de la [[Mancomunitat de la Costera]].
*[[Casa de l'Ensenyança de Xàtiva|Casa de l'Ensenyança]]: edifici d'estil classiciste, construït en 1758 i obra de [[José Alberto Pina|Fra José Alberto Pina]], flare carmelita que va eixercir com a arquitecte municipal. En l'actualitat acull el ''Museu de Belles arts'' de la ciutat.
*[[Casa natal d'Aleixandre VI|Casa natal d'Aleixandre VI]]: palauet urbà del sigle XVI, en on va nàixer i va residir en Espanya el Papa [[Aleixandre VI]]. Conserva en la frontera una porta d'ampli dovelaje i en el seu interior un arc escarza de columnes jòniques.
*[[Palau d'Alarcó de Xàtiva|Palau d'Alarcó]]: construït entre 1715 i 1730, alberga en l'actualitat el Palau de Justícia. Destaca la volumetria jaganta allaugerada per la logia superior, la porta dovelada i blasonada i el balcó corregut de forja.
*[[Palau dels Mahíques Sanç de Xàtiva|Palau dels Mahíques Sanç]]: es va començar a construir a principis del sigle XVII, encara que es va ampliar considerablement en els anys 1920. Actualment alberga la Casa de la Cultura de la ciutat.
*[[Palau del Marqués de Montortal de Xàtiva|Palau del Marqués de Montortal]]: situat en el carrer noble i més senyorial de la ciutat, el ''carrer Moncada'' es tracta d'un palau urbà medieval del sigle XV, en portada de pedra en la seua frontera, en arc de llargues dovelas i balcons de forja en azulejería.
*[[Palau de l'Ardiaca de Xàtiva|Palau de l'Ardiaca]]: va ser construït en el sigle XV i era la sèu del arcediano de la [[Colegiata de Xàtiva|Colegiata]]. Sobre la noble porta del palau, situat a escassos metros de la [[Colegiata de Xàtiva|Seu]], es troba l'escut de [[Calixt III]] i atres dos escuts de la branca [[Borja|Borja-Oms]], que es peinsa podrien pertànyer a [[Aleixandre VI|Rodrigo]] o [[Cèsar Borja]].
*[[Palau dels Senyors de Estubeny de Xàtiva|Palau dels Senyors de Estubeny]]: Palau urbà, que respon als criteris arquitectònics del sigle XVIII en afegitons ornamentals del sigle XIX, on va residir durant la seua breu estància en Xàtiva la [[Reina Isabel II]].
*[[Edifici Botella de Xàtiva|Edifici Botella]]: construcció residencial d'estil moderniste que data de 1906 situat just enfront de l'ajuntament.
=== Fonts històriques ===
*[[Font de la Trinitat de Xàtiva|Font de la Trinitat]]
*[[Font del Lleó de Xàtiva|Font del Lleó]]: Font històrica i ornamental del sigle XIX situada en el centre de la [[ciutat]].
*[[Font dels vinticinc dolls de Xàtiva|Font dels vinticinc dolls]]: Font històrica i ornamental del sigle XVIII situada en el Barri de [[Sant Pedro]].
*[[Font de la Trinitat de Xàtiva|Font de la Trinitat]]: Font històrica i ornamental del sigle XV situada en la Plaça de la Trinitat.
*[[Font de d'Aldomar de Xàtiva|Font de d'Aldomar]]: Font històrica i ornamental del sigle XVIII situada en la Plaça [[Aleixandre VI|d'Aleixandre VI]].
*[[Font Real de la plaça Roca de Xàtiva|Font Real de la plaça Roca]]: Construïda en 1841, és de planta central en una tassa allargada d'extrems semicirculars i un arbre de pedra de forma hexagonal, clarament gòtic, sense dubte aprofitat d'una font antiga de 1432.
*[[Font Real de Sant Francisco de Xàtiva|Font Real de Sant Francisco]]: Va ser reconstruïda d'en 1764 pel canter [[Marcos Piqueres]], en estil barroc. Sobre la copa hi ha una image de [[Sant Francisco]], que substituïx a l'original desapareguda a finals del sigle XIX.
*[[Font Real dels Peixos de Xàtiva|Font Real dels Peixos]]: Font de planta central, pensada per a que les bésties begueren en la tassa i les persones begueren dels quatre dolls. Data de mitan del sigle XIX, quan es va llaurar per a ser colocada en la plaça de la Bassa, des d'on es va traslladar a la seua ubicació actual, en la plaça del Trinquet, en 1972.
*[[Font de Sant Dumenge de Xàtiva|Font de Sant Dumenge]]: Menuda font de bassa quadrada de reduïdes dimensions i un senzill pilar arrematat en ornaments pel doll.
== Agermanament ==
== Agermanament ==