Llínea 21: |
Llínea 21: |
| == Teoria del gas electrònic == | | == Teoria del gas electrònic == |
| | | |
− | Estes propietats es deuen al fet de que els electrons exteriors estan lligats a soles «llaugerament» als [[àtom]]s, formant una espècie de gas (també cridat «gas electrònic», «núvol electrònic» o «mar d'electrons»), que es coneix com a enllaç metàlic. [[Paul Drude|Drude]] i Lorentz, varen propondre este model cap a [[1900]].<ref>Élie Lévy, 1993. Diccionari Akal de física. Pàgina 380.</ref> | + | Estes propietats es deuen al fet de que els electrons exteriors estan lligats a soles «llaugerament» als [[àtom]]s, formant una espècie de gas (també cridat «gas electrònic», «núvol electrònic» o «mar d'electrons»), que es coneix com a enllaç metàlic. [[Paul Drude|Drude]] i Lorentz, varen propondre este model cap a l'any [[1900]].<ref>Élie Lévy, 1993. Diccionari Akal de física. Pàgina 380.</ref> |
| | | |
| Per mig de la teoria del «gas electrònic» podem explicar per qué els metals són tan bons conductors de la calor i l'electricitat, pero és necessari comprendre la naturalea de l'enllaç entre els seus àtoms. | | Per mig de la teoria del «gas electrònic» podem explicar per qué els metals són tan bons conductors de la calor i l'electricitat, pero és necessari comprendre la naturalea de l'enllaç entre els seus àtoms. |
Llínea 27: |
Llínea 27: |
| Un primer intent per a explicar l'enllaç metàlic va consistir en considerar un model en el qual els electrons de valència de cada metal es podien moure lliurement en la ret cristalina. D'esta forma, el retícul metàlic es considera constituït per un conjunt de ions positius (els núcleus rodejats per la seua capa d'electrons) i electrons (els de valència), en lloc d'estar formats per àtoms neutres. | | Un primer intent per a explicar l'enllaç metàlic va consistir en considerar un model en el qual els electrons de valència de cada metal es podien moure lliurement en la ret cristalina. D'esta forma, el retícul metàlic es considera constituït per un conjunt de ions positius (els núcleus rodejats per la seua capa d'electrons) i electrons (els de valència), en lloc d'estar formats per àtoms neutres. |
| | | |
− | En definitiva, un element metàlic es considera que està constituït per cations metàlics distribuïts regularment i immersos en un «gas electrònic» de valència *deslocalizados, actuant com un aglutinant electrostàtic que manté units als cations metàlics. | + | En definitiva, un element metàlic es considera que està constituït per cations metàlics distribuïts regularment i immersos en un «gas electrònic» de valència deslocalisats, actuant com un aglutinant electrostàtic que manté units als cations metàlics. |
| | | |
| El model del «gas electrònic» permet una explicació qualitativa senzilla de la conductivitat elèctrica i tèrmica dels metals. Ya que els [[electró|electrons]] són mòvils, es poden traslladar des de l'electrodo negatiu al positiu quan el metal se somet al efect d'una diferència de potencial elèctric. Els electrons mòvils també poden conduir la calor transportant la [[energia cinètica]] d'una part a una atra del cristal. El caràcter dúctil i maleable dels metals està permés pel fet de que l'enllaç deslocalisat s'estén en totes les direccions; és dir, no està llimitat a una orientació determinada, com succeïx en el cas dels sòlits de rets covalent. | | El model del «gas electrònic» permet una explicació qualitativa senzilla de la conductivitat elèctrica i tèrmica dels metals. Ya que els [[electró|electrons]] són mòvils, es poden traslladar des de l'electrodo negatiu al positiu quan el metal se somet al efect d'una diferència de potencial elèctric. Els electrons mòvils també poden conduir la calor transportant la [[energia cinètica]] d'una part a una atra del cristal. El caràcter dúctil i maleable dels metals està permés pel fet de que l'enllaç deslocalisat s'estén en totes les direccions; és dir, no està llimitat a una orientació determinada, com succeïx en el cas dels sòlits de rets covalent. |