88
edicions
Canvis
→La resurrecció dels morts i el món futur
Respecte de la conveniència del ''Juí Universal, o Juí Final'', alguns objecten que si ya existix un ''Juí Particular'' a la mort de cada persona, no té sentit un nou juí al final del temps; davant l'evidència de la doctrina del Juí Final, descrita pel profeta Daniel i per la predicació de Jesucrist, alguns lo que veuen innecessari és el Juí Particular a la mort de cada persona; pero l'existència del Juí Particular ve afirmada en ''l'epístola al Hebreus''<ref>Epístola als Hebreus, capítul 9, versícul 27</ref>, que forma part del ''Nou Testament'' de la ''Bíblia'': "''Per quant el destí dels hòmens és morir una sola vegada; i a continuació de la mort, el juí''.".<br />
Respecte de la conveniència del ''Juí Universal, o Juí Final'', alguns objecten que si ya existix un ''Juí Particular'' a la mort de cada persona, no té sentit un nou juí al final del temps; davant l'evidència de la doctrina del Juí Final, descrita pel profeta Daniel i per la predicació de Jesucrist, alguns lo que veuen innecessari és el Juí Particular a la mort de cada persona; pero l'existència del Juí Particular ve afirmada en ''l'epístola al Hebreus''<ref>Epístola als Hebreus, capítul 9, versícul 27</ref>, que forma part del ''Nou Testament'' de la ''Bíblia'': "''Per quant el destí dels hòmens és morir una sola vegada; i a continuació de la mort, el juí''.".<br />
Si el Juí Particular es veu convenient per a que les ànimes puguen fruir del cel o patir l'infern abans que vinga la resurrecció dels morts, o siga, l'estat que nomenarem ''escatologia intermija'' en el pròxim capítul, la conveniència del Juí Universal és defesa per molts ''Pares de l'Iglésia'', o sants escritors dels primers sigles, per a que quede manifesta a totes les persones la Justícia i Sabiduria de Deu, ya que el be i el mal que cada u fa repercutix en el be i el mal de les atres persones: la vida d'un sant ha fet mot de be a moltíssimes persones, pel seu eixemple, i per això es vorà justificat un premi molt elevat; i al contrari, el mal fet per algunes persones ha donat mal eixemple a uns atres, i per això es vorà justificat el castic dur dels qui han donat eixe mal eixemplei.<br />
Si el Juí Particular es veu convenient per a que les ànimes puguen fruir del cel o patir l'infern abans que vinga la resurrecció dels morts, o siga, l'estat que nomenarem ''escatologia intermija'' en el pròxim capítul, la conveniència del Juí Universal és defesa per molts ''Pares de l'Iglésia'', o sants escritors dels primers sigles, per a que quede manifesta a totes les persones la Justícia i Sabiduria de Deu, ya que el be i el mal que cada u fa repercutix en el be i el mal de les atres persones: la vida d'un sant ha fet molt de be a moltíssimes persones, pel seu eixemple, i per això es vorà justificat un premi molt elevat; i al contrari, el mal fet per algunes persones ha donat mal eixemple a uns atres, i per això es vorà justificat el castic dur dels qui han donat eixe mal eixemple<ref>Estes idees poden trobar-se, per eixemple, en les Cartes de Sant Clement romà, el tercer successor de Sant Pere com a bisbe de Roma, o siga, el tercer Papa de l'història.</ref>.<br />
Respecte del final del món present, la seua transformació en un nou món, açò ve ya anunciat en la profecia ''d'Isaïes'', com hem vist més amunt (Isaïes, capítul 65, versículs 17 i següents), i és predicat per ''Jesucrist''. En el capítul 24 de l'Evangeli segons ''Sant Mateu'', Jesús indica que no es coneix el moment de la ''Fi del Món'', i ho fa per mig d'imàgens, com "Quant al dia i l'hora, ningú ho coneix, ni els àngels del cel ni el Fill, sino només el Pare", o com la comparació en la vinguda del ''diluvi universal'', que la gent no esperava. Les senyals de la fi del món que es comenten en este capítul de ''l'Evangeli'', en la predicació de l'apòstol ''Sant Pau'' (especialment en les cartes als cristians de Tesalònica), i en el nomenat llibre de ''l'Apocalipsis'' de l'apòstol ''Sant Joan'', venen donant-se en realitat a lo llarc de tota l'història de l'humanitat: les catàstrofes naturals, la predicació del cristianisme per tot el món, el "''Anticrist''", personage que en el seu poder i la seua predicació fa perdre la fe a molts cristians, les persecucions als cristians... Per això la tradició cristiana ha vist sempre en la predicació d'estes veritats una cridada a estar vigilants, complint sempre ''la llei de Deu'', perque el dia menys pensat nos demanaran contes en el ''Juí Final''; no n'hi ha cap doctrina oficial respecte del moment en que vindrà ''la Fi del Món''.<br />
Respecte del final del món present, la seua transformació en un nou món, açò ve ya anunciat en la profecia ''d'Isaïes'', com hem vist més amunt (Isaïes, capítul 65, versículs 17 i següents), i és predicat per ''Jesucrist''. En el capítul 24 de l'Evangeli segons ''Sant Mateu'', Jesús indica que no es coneix el moment de la ''Fi del Món'', i ho fa per mig d'imàgens, com "Quant al dia i l'hora, ningú ho coneix, ni els àngels del cel ni el Fill, sino només el Pare", o com la comparació en la vinguda del ''diluvi universal'', que la gent no esperava. Les senyals de la fi del món que es comenten en este capítul de ''l'Evangeli'', en la predicació de l'apòstol ''Sant Pau'' (especialment en les cartes als cristians de Tesalònica), i en el nomenat llibre de ''l'Apocalipsis'' de l'apòstol ''Sant Joan'', venen donant-se en realitat a lo llarc de tota l'història de l'humanitat: les catàstrofes naturals, la predicació del cristianisme per tot el món, el "''Anticrist''", personage que en el seu poder i la seua predicació fa perdre la fe a molts cristians, les persecucions als cristians... Per això la tradició cristiana ha vist sempre en la predicació d'estes veritats una cridada a estar vigilants, complint sempre ''la llei de Deu'', perque el dia menys pensat nos demanaran contes en el ''Juí Final''; no n'hi ha cap doctrina oficial respecte del moment en que vindrà ''la Fi del Món''.<br />