Canvis

* Finalment, algunes creences d'inspiració cristiana, com els ''adventistes'', proponen que en la mort desapareix el cos i l'ànima, i en la resurrecció dels últims temps, Deu tornarà a crear el cos i l'ànima de cada u. Esta creença se separa moltíssim de la tradició cristiana, primer perque deixa de creure en l'immortalitat de l'ànima; segon perque la resurrecció passa a ser concebuda com una nova creació, i tercer perque el model de la resurrecció dels morts és la resurrecció de Jesucrist, i esta no va ocórrer al modo d'una nova creació, com propon esta creença, sino com una transformació del cos de Crist tornat a animar per l'ànima i la divinitat, que segons la fòrmula del Credo coneguda com a ''Credo apostòlic'', "va devallar als inferns" abans de la resurrecció<ref>Catecisme de l'Iglésia Catòlica, 2ª Secció: la professió de fe cristiana.</ref>; de fet, el cos resucitat de Jesucrist mostrava les senyals de les ferides que va patir en mans, peus i costat, i li les va mostrar a Sant Tomàs com a prova de la resurrecció<ref>Evangeli segons Sant Joan, capítul 20, versículs 24 a 29.</ref>.<br />

* Finalment, algunes creences d'inspiració cristiana, com els ''adventistes'', proponen que en la mort desapareix el cos i l'ànima, i en la resurrecció dels últims temps, Deu tornarà a crear el cos i l'ànima de cada u. Esta creença se separa moltíssim de la tradició cristiana, primer perque deixa de creure en l'immortalitat de l'ànima; segon perque la resurrecció passa a ser concebuda com una nova creació, i tercer perque el model de la resurrecció dels morts és la resurrecció de Jesucrist, i esta no va ocórrer al modo d'una nova creació, com propon esta creença, sino com una transformació del cos de Crist tornat a animar per l'ànima i la divinitat, que segons la fòrmula del Credo coneguda com a ''Credo apostòlic'', "va devallar als inferns" abans de la resurrecció<ref>Catecisme de l'Iglésia Catòlica, 2ª Secció: la professió de fe cristiana.</ref>; de fet, el cos resucitat de Jesucrist mostrava les senyals de les ferides que va patir en mans, peus i costat, i li les va mostrar a Sant Tomàs com a prova de la resurrecció<ref>Evangeli segons Sant Joan, capítul 20, versículs 24 a 29.</ref>.<br />

=== 1.5. Segons les atres creences monoteistes occidentals ===

=== Segons les atres creences monoteistes occidentals ===

En este apartat fem referència al [[Judaisme]] i al [[Islam]].<br />

En este apartat fem referència al [[Judaisme]] i al [[Islam]].<br />

En l'actualitat el Judaisme està molt dividit en diverses escoles rabíniques (ultraortodoxos, reformistes, ortodoxos, conservadors, humanistes...), aixina que és molt difícil donar una doctrina única per a tot el Judaisme. En temps de Jesucrist, les creences populars dels judeus eren molt semblants a allò que Ell va predicar, com es deduïx dels diàlecs que Jesús manté en els seus interlocutors, com en el passage de la resurrecció de Llàzer<ref>Evangeli segons Sant Joan, capítul 11</ref> o en els térmens usats per Jesucrist en la paràbola del ric Epuló i el pobre Llàzer<ref>Evangeli segons Sant Lluc, capítul 23</ref>, on al Cel se li nomena "si d'Abraham". El llibres de la Bíblia dels últims sigles abans de Crist, com la profecia de Daniel, el llibre de la Sabiduria, o els llibres dels Macabeus, parlen del Juí Final, de la felicitat dels justs després de la mort, de la resurrecció dels morts i de resar pels difunts perque se'ls perdonen els pecats abans del Juí<ref>Profecia de Daniel, capítul 7; Llibre de la Sabiduria, capítul 3; Segon Llibre del Macabeus, capítul 12</ref>. Pero també en els evangelis apareix la figura de la secta dels saduceus, que neguen la resurrecció dels morts<ref>Evangeli segons Sant Lluc, capítul 20</ref>. De manera anàloga, en l'actualitat hi ha judeus que tenen creences sobre el més allà molt semblants a les cristianes, pero uns atres reduïxen el concepte de salvació i felicitat al futur del poble judeu: el conjunt del poble és el que patirà o serà feliç<ref>De Lange, N. R. M.:Judaísmo. Ed. Akal Cambridge, Madrid, 2006</ref>.<br />

En l'actualitat el Judaisme està molt dividit en diverses escoles rabíniques (ultraortodoxos, reformistes, ortodoxos, conservadors, humanistes...), aixina que és molt difícil donar una doctrina única per a tot el Judaisme. En temps de Jesucrist, les creences populars dels judeus eren molt semblants a allò que Ell va predicar, com es deduïx dels diàlecs que Jesús manté en els seus interlocutors, com en el passage de ''la resurrecció de Llàzer''<ref>Evangeli segons Sant Joan, capítul 11</ref> o en els térmens usats per Jesucrist en ''la paràbola del ric "Epuló" i el pobre Llàzer''<ref>Evangeli segons Sant Lluc, capítul 23</ref>, on al Cel se li nomena "si d'Abraham". El llibres de la Bíblia dels últims sigles abans de Crist, com la profecia de Daniel, el llibre de la Sabiduria, o els llibres dels Macabeus, parlen del Juí Final, de la felicitat dels justs després de la mort, de la resurrecció dels morts i de resar pels difunts perque se'ls perdonen els pecats abans del Juí<ref>Profecia de Daniel, capítul 7; Llibre de la Sabiduria, capítul 3; Segon Llibre del Macabeus, capítul 12</ref>. Pero també en els evangelis apareix la figura de la secta dels ''saduceus'', que neguen la resurrecció dels morts<ref>Evangeli segons Sant Lluc, capítul 20</ref>. De manera anàloga, en l'actualitat hi ha judeus que tenen creences sobre el més allà molt semblants a les cristianes, pero uns atres reduïxen el concepte de salvació i felicitat al futur del poble judeu: el conjunt del poble és el que patirà o serà feliç<ref>De Lange, N. R. M.:Judaísmo. Ed. Akal Cambridge, Madrid, 2006</ref>.<br />

L'Islam té una escatologia (idees sobre el més allà) molt semblants a les cristianes, per haver naixcut en un ambient cultural judeu i cristià. També n'hi ha una resurrecció dels morts i un Juí Final en el que es determinarà una condenació eterna o una vida eterna en el Cel, encara que les descripcions del cel són més corporals que en la doctrina cristiana. També hi ha un estat intermig entre la mort i l'arribada del Juí Final, que rep el nom de ''Barzaj'', en el que les ànimes experimentaran els patiments necessaris per a que després puguen ser salvades en el Juí Final; el ''Barzaj'' té, per tant, un caràcter semblant al purgatori cristià, pero el seu alcanç és major, puix també poden ser purificats aquells que han mort culpables de pecats greus, si aixina ho dispon Deu. Segons la major part de les escoles religioses dels ''sunites'' (una de les famílies religioses naixcudes de l'Islam primitiu) l'únic pecat que no podrà ser perdonat en el Juí Final és la falta de fe en l'Islam; unes atres escoles, i la família religiosa dels ''chiites'' (naixcuda també a partir de l'Islam primitiu) consideren alguns pecats especialment greus, a més de la falta de fe, que tampoc podran ser perdonats en el Juí Final<ref>Waines, David: El islam. Ed. Akal Cambridge, Madrid, 2003</ref>.<br />

L'Islam té una ''escatologia'' (idees sobre el més allà) molt semblants a les cristianes, per haver naixcut en un ambient cultural judeu i cristià. També n'hi ha una resurrecció dels morts i un Juí Final en el que es determinarà una condenació eterna o una vida eterna en el Cel, encara que les descripcions del cel són més corporals que en la doctrina cristiana. També hi ha un estat intermig entre la mort i l'arribada del Juí Final, que rep el nom de ''Barzaj'', en el que les ànimes experimentaran els patiments necessaris per a que després puguen ser salvades en el Juí Final; el ''Barzaj'' té, per tant, un caràcter semblant al purgatori cristià, pero el seu alcanç és major, puix també poden ser purificats aquells que han mort culpables de pecats greus, si aixina ho dispon Deu. Segons la major part de les escoles religioses dels ''sunites'' (una de les famílies religioses naixcudes de l'Islam primitiu) l'únic pecat que no podrà ser perdonat en el Juí Final és la falta de fe en l'Islam; unes atres escoles, i la família religiosa dels ''chiites'' (naixcuda també a partir de l'Islam primitiu) consideren alguns pecats especialment greus, a més de la falta de fe, que tampoc podran ser perdonats en el Juí Final<ref>Waines, David: El islam. Ed. Akal Cambridge, Madrid, 2003</ref>.<br />

== 2. La resurrecció dels morts i el món futur ==

== 2. La resurrecció dels morts i el món futur ==