88
edicions
Canvis
→3.2. La purificació de les ànimes: purgatori, oracions pels difunts.
Per via negativa, les ànimes que no prenguen contacte en ''l'Essència Divina'' experimentaran una ''frustració existencial'', en no trobar cap estímul que satisfaça les seues ànsies d'afirmació personal<ref>Catecisme de l'Iglésia Catòlica, punts 1033 i ss.</ref>. Després de la resurrecció, quan les ànimes de l'infern recuperen el seu cos, el cos participarà també d'eixe estat d'infelicitat, i eixe estat és lo que en els texts de ''l'Evangeli'' i d'uns atres llibres de la ''Bíblia'' es descriu com a ''"foc etern"''. El castic es resumix, per tant, a la falta de relació a Deu.<br />
Per via negativa, les ànimes que no prenguen contacte en ''l'Essència Divina'' experimentaran una ''frustració existencial'', en no trobar cap estímul que satisfaça les seues ànsies d'afirmació personal<ref>Catecisme de l'Iglésia Catòlica, punts 1033 i ss.</ref>. Després de la resurrecció, quan les ànimes de l'infern recuperen el seu cos, el cos participarà també d'eixe estat d'infelicitat, i eixe estat és lo que en els texts de ''l'Evangeli'' i d'uns atres llibres de la ''Bíblia'' es descriu com a ''"foc etern"''. El castic es resumix, per tant, a la falta de relació a Deu.<br />
=== 3.2. La purificació de les ànimes: purgatori, oracions pels difunts. ===
=== 3.2. La purificació de les ànimes: purgatori, oracions pels difunts. ===
El Juí que determinarà que les persones passen al Cel o a l'Infern versarà sobre els actes realisats abans de la mort, tal com hem considerat en parlar del Juí Particular i del Juí Universal. Pero també hem parlat de la predicació dels profetes que donaven als patiments experimentats pels judeus de l'época de l'exili a Babilònia i de regrés a Jerusalem un valor de purificació dels seus pecats. Aixina, la purificació dels pecats pot ser passiva, no frut de les pròpies accions sino de l'acceptació d'un patiment. Ademés, Jesucrist en l'Evangeli insinua que alguns pecats podran ser perdonats en l'atra vida: "''pero qui parle contra l'Espirit Sant no serà perdonat ni en este món ni en l'atre''"<ref>Evangeli de Sant Mateu, capítul 12, versículs 31-32</ref>, i l'apòstol Sant Pau parla d'un foc purificador abans d'entrar en la glòria<ref>"I el foc comprovarà la calitat de l'obra de cada qual. Si l'obra que u ha construït resistix, rebrà el salari. Pero si l'obra de u es crema, patirà el castic; mes ell se salvarà, encara que com qui escapa del foc." (1ª carta de Sant Pau als cristians de Corint, 3, 10-15)</ref>.<br />
El Catecisme de l'Iglésia Catòlica, en els punts 1030 i següents, ensenya que les ànimes que no han rebujat a Deu, pero que no tenen el suficient grau de purificació com per a entrar en contacte en ''l'Essència Divina'', experimentaran un patiment semblant al que patixen els condenats en l'Infern, quant a la separació de l'Essència Divina, pero aliviat per l'esperança de conseguir al final entrar en el Cel. Eixe patiment les purificarà. Per això els cristians, des dels primers sigles, han considerat una bona obra resar a Deu per a que disminuïxca el patiment de les ''ànimes del Purgatori'', i l'Iglésia ha establit una série de costums piadoses que tenen per objecte eixa disminució dels patiments del purgatori, com són les ''Misses'' oferides pels difunts (conegudes com a ''sufragis'' pels difunts) i les ''indulgències'', que són obres piadoses que s'associen a la petició per la disminució dels patiments de les ànimes del Purgatori.<br />
La doctrina catòlica del ''Purgatori'' reforça la pràctica de la solidaritat entre els cristians, perque sabem que podem ajudar a les persones benvolgudes inclús en acabant de la mort, i aumenta l'esperança d'aplegar al Cel, perque sabem que els demés cristians nos ajudaran en la purificació de les nostres imperfeccions<ref>Benedicte XVI, Carta encíclica Spe salvi, 30-XI-2007, n. 48</ref>.<br />
Quan l'Iglésia parla del ''Purgatori'', no fa referència a un lloc, puix que les ànimes no són materials i no ocupen lloc, sino a un ''estat de purificació'', tal com va ser aclarit en el ''Concili de Florència'' (1431).