88
edicions
Canvis
→2. La resurrecció dels morts i el món futur
El llibre de la profecia d'Isaïes conté una part final redactada en époques molt posteriors a la vida d'Isaïes, després del retorn dels judeus a Jerusalem. Els discípuls d'Isaïes, fidels a l'ensenyança del profeta, contemplen un futur en que Deu crearà un nou cel i una nova terra, en la que el poble judeu fidel a Deu, que ha sobrevixcut a la purificació, serà feliç en la nova Jerusalem<ref>Isaïes, capítul 65, versículs 17 i següents.</ref>.<br />
El llibre de la profecia d'Isaïes conté una part final redactada en époques molt posteriors a la vida d'Isaïes, després del retorn dels judeus a Jerusalem. Els discípuls d'Isaïes, fidels a l'ensenyança del profeta, contemplen un futur en que Deu crearà un nou cel i una nova terra, en la que el poble judeu fidel a Deu, que ha sobrevixcut a la purificació, serà feliç en la nova Jerusalem<ref>Isaïes, capítul 65, versículs 17 i següents.</ref>.<br />
La profecia de ''Daniel'' és escrita en el sigle II a. C. El poble judeu patix ara persecucions per part dels monarques helènics que governen Egipte i Síria. Les profecies tornen a recordar la raó de la purificació per a un perdó futur, pero en este cas, les visions dels profeta es remonten a la Fi del Món, en el que n'hi haurà una resurrecció dels morts i un Juí Universal que posarà a cada u davant del premi o castic per les seues obres. I el juge serà el ''Fill de l'Home'', una figura que ell entreveu humana, pero en atributs divins<ref>Daniel capítul 7, versículs 10-13; també capítul 12</ref>. Este títul de ''Fill de l'Home'' és el que utilisarà Jesucrist per a parlar de si mateix; de manera que els oyents judeus poden relacionar-lo immediatament en la profecia de Daniel.<br />
La profecia de ''Daniel'' és escrita en el sigle II a. C. El poble judeu patix ara persecucions per part dels monarques helènics que governen Egipte i Síria. Les profecies tornen a recordar la raó de la purificació per a un perdó futur, pero en este cas, les visions dels profeta es remonten a la Fi del Món, en el que n'hi haurà una resurrecció dels morts i un Juí Universal que posarà a cada u davant del premi o castic per les seues obres. I el juge serà el ''Fill de l'Home'', una figura que ell entreveu humana, pero en atributs divins<ref>Daniel capítul 7, versículs 10-13; també capítul 12</ref>. Este títul de ''Fill de l'Home'' és el que utilisarà Jesucrist per a parlar de si mateix; de manera que els oyents judeus poden relacionar-lo immediatament en la profecia de Daniel.<br />
Jesucrist predica repetidament ''la resurrecció del morts'' en el moment de ''la Fi del Món'', per a que tots confluïxquen en un ''Juí Universal''. En el capítul 25 de l'Evangeli segons sant Mateu, Jesucrist explica que el contingut principal del Juí serà la pràctica de les ''obres de misericòrdia'' (donar de menjar al famolenc, vestir al nuet, visitar al malalt i al presoner...), donant aixina al Juí un valor més exigent que el simple compliment dels ''Dèu Manaments''.<br />
Alguns veuen un impossible en la resurrecció de tots el morts de l'història de l'humanitat: ¿com podrà recuperar cada u la matèria del seu cos?. A esta pega, responen els escritors eclesiàstics dels primers sigles que és major miracle la creació de la matèria a partir del no-res, que la distribució de la matèria en els cossos dels difunts<ref>Taciano: Oratio ad graecos, 6; Tertuliano: De carnis resurrectione, 11; San Gregorio Magno: Homiliae in Evangelia, 2, 26, 12.</ref>; o siga, que si Deu ha pogut lo més, també podrà lo menys.<br />
Per atra part, s'ha de tindre en conte que la matèria de qualsevol cos viu està en continuat recanvi: entra aigua en el menjar i la beguda, ix aigua en els excrements i els fluïts corporals; entra matèria orgànica en el menjar, i ix oxidada en forma de diòxit de carbó i vapor d'aigua en la respiració, i aixina successivament; allò que fa que una quantitat determinada de matèria siga el meu cos no és la matèria en si, que està en canvi continuat, sino l'ànima que informa a la matèria; i l'ànima no desapareix en la mort, com hem vist en la primera part d'este artícul.<br />
Uns atres objecten que si els morts resuciten en un cos material, han de tornar a morir, perque la matèria tornarà a caducar. Pero ya va explicar l'apòstol ''Sant Pau'' que el cos en qué resucitarem serà un cos d'una atra calitat, serà un "''cos celestial o espiritual''"<ref>1ª Carta de Sant Pau als de Corint, capítul 15, versículs 35 i següents</ref>. Tot segons el model de Jesucrist, que després de resucitat es va presentar als apòstols travessant les portes tancades, i es desplaçava d'un lloc a un atre en gran rapidea, com es deduïx de la llegida dels últims capítuls dels evangelis de Sant Lluc i de Sant Joan.<br />
Respecte de la conveniència del ''Juí Universal, o Juí Final'', alguns objecten que si ya existix un ''Juí Particular'' a la mort de cada persona, no té sentit un nou juí al final del temps; davant l'evidència de la doctrina del Juí Final, descrita pel profeta Daniel i per la predicació de Jesucrist, alguns lo que veuen innecessari és el Juí Particular a la mort de cada persona; pero l'existència del Juí Particular ve afirmada en ''l'epístola al Hebreus''<ref>Epístola als Hebreus, capítul 9, versícul 27</ref>, que forma part del ''Nou Testament'' de la ''Bíblia'': "''Per quant el destí dels hòmens és morir una sola vegada; i a continuació de la mort, el juí''.".<br />
{{listaref}}
{{listaref}}
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Religió]]