124 718
edicions
Canvis
mLlínea 22:
Llínea 22: − El '''idioma armeni''' (en armeni, հայերեն լեզու, AFI: [hɑjɛɹɛn lɛzu], hayeren lezu "llengua armènia",abreviat com hayeren "armeni") és una [[llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] parlà pels armenis, poble originari del [[Càucas]]. És la llengua oficial en [[Armènia]] i en el enclau de [[Nagorno-Karabaj]], ademés de contar en una important presència en els siguients països:+ Llínea 33:
Llínea 33: − +
sense resum d'edició
}}
}}
L''''idioma armeni''' (en armeni, հայերեն լեզու, AFI: [hɑjɛɹɛn lɛzu], hayeren lezu "llengua armènia",abreviat com hayeren "armeni") és una [[llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] parlà pels armenis, poble originari del [[Càucas]]. És la llengua oficial en [[Armènia]] i en el enclau de [[Nagorno-Karabaj]], ademés de contar en una important presència en els següents països:
* [[Estats Units]] (especialment en [[Los Àngeles]] i [[Nova York]])
* [[Estats Units]] (especialment en [[Los Àngeles]] i [[Nova York]])
Generalment es consideren tres dialectes principals o llengües: armeni clàssic, armeni oriental i armeni occidental. El primer ha passat a ser litúrgic, els atres dos són els que se parlen en la actualitat, el oriental en la [[República d'Armènia]], [[Rúsia]] i [[Iran]]; i el occidental en [[Turquia]] i la diàspora armènia d'Occident. La diferència diu "barev", el occidental diu "parev".
Generalment es consideren tres dialectes principals o llengües: armeni clàssic, armeni oriental i armeni occidental. El primer ha passat a ser litúrgic, els atres dos són els que se parlen en la actualitat, el oriental en la [[República d'Armènia]], [[Rúsia]] i [[Iran]]; i el occidental en [[Turquia]] i la diàspora armènia d'Occident. La diferència diu "barev", el occidental diu "parev".
Atra classificació, la de Ajdarian de [[1909]], distinguix tres: el que emplea "-own" (la major part del oriental), el que emplea "gë" (el occidental i part del oriental: Kars, Gyumri i el noroest del Càucas) i el que emplea "-el" (Artvin-Ardahan-Oltu i Igdir-Maku-Jhoy-Maragheh).
Atra classificació, la de Ajdarian de l'any [[1909]], distinguix tres: el que emplea "-own" (la major part del oriental), el que emplea "gë" (el occidental i part del oriental: Kars, Gyumri i el noroest del Càucas) i el que emplea "-el" (Artvin-Ardahan-Oltu i Igdir-Maku-Jhoy-Maragheh).
== Vore també ==
== Vore també ==