Canvis

=== Per les glaciaciones ===

=== Per les glaciaciones ===

Les glaciaciones han originat la majoria dels llacs. En [[Canadà]], [[Finlandia]], parts de [[Escandinavia]] i els [[Alps]] abunden els llacs cuya alineament senyala el curs del decorriment del gel. Durant una glaciació ocorreguda en zones de latituts elevades, masses de gèl de fins 5 km de grossor afondaren la corfa. Conforme els glaciars alvançaven i retrocedien, el gel, tallant per la seua carrega de cristals, fregà el fondo de les valls, obri cavitats entre els becs i formà barreres de detritos rocosos (morrenas). Estes ultimes feren les voltes de dics que atraparen l'aigua del desgel i formaren llacs com els Finger de [[Nova York]] i el de [[Llac dels Quatre Cantons|Lucerna]], el de [[Llac de Com|Com]] i el de [[Llac de Garda|Garda]], en els Alps. Els cinc [[Grans Llacs (Amèrica del Nort)|Grans Llacs]] (Canada-Estatts Units) s'originaren en forma pareguda, al terme de l'ultima glaciació, fa 15.000 anys. El [[mar Baltic]] sorgi també en eixa época, a mesura que la capa escandinava de gèl - que cobri la major part del nort d'Europa - se derretia. Tipos de llacs:

Les glaciaciones han originat la majoria dels llacs. En [[Canadà]], [[Finlandia]], parts de [[Escandinavia]] i els [[Alps]] abunden els llacs cuya alineament senyala el curs del decorriment del gel. Durant una glaciació ocorreguda en zones de latituts elevades, masses de gèl de fins 5 km de grossor afondaren la corfa. Conforme els glaciars alvançaven i retrocedien, el gel, tallant per la seua carrega de cristals, fregà el fondo de les valls, obri cavitats entre els becs i formà barreres de detritos rocosos (morrenas). Estes ultimes feren les voltes de dics que atraparen l'aigua del desgel i formaren llacs com els Finger de [[Nova York]] i el de [[Llac dels Quatre Cantons|Lucerna]], el de [[Llac de Com|Com]] i el de [[Llac de Garda|Garda]], en els Alps. Els cinc [[Grans Llacs (Amèrica del Nort)|Grans Llacs]] (Canada-Estatts Units) s'originaren en forma pareguda, al terme de l'ultima glaciació, fa 15.000 anys. El [[mar Baltic]] sorgi també en eixa época, a mesura que la capa escandinava de gèl - que cobri la major part del nort d'Europa - se derretia. Tipos de llacs:

* [[Llac glaciar]], produïts per la dinàmica de grosses capes de gèl ([[indlandsis]]) en terreny de poca pendent durant el [[Pleistoceno]], ocasionant depressions i [[drumlin]]s en el terreny. Ej: En [[Canadà]] està el 60% dels llacs del mon i la gran majoria son glaciars, açò es degut a la [[xarcia de drenage]] que caracterisa este territori. En [[Finlandia]] hi ha uns 180,000.<ref>[http://www.stat.fi/indexen.html Statistics Finland]</ref>

* [[Llac glaciar]], produïts per la dinàmica de grosses capes de gèl ([[indlandsis]]) en terreny de poca pendent durant el [[Pleistoceno]], ocasionant depressions i [[drumlin]]s en el terreny. Ej: En [[Canadà]] està el 60% dels llacs del món i la gran majoria son glaciars, açò es degut a la [[xarcia de drenage]] que caracterisa este territori. En [[Finlandia]] hi ha uns 180,000.<ref>[http://www.stat.fi/indexen.html Statistics Finland]</ref>

* Llac proglacial, produït en una area [[periglaciar]] per l'efecte de represa d'una [[morrena]] (llac morrénico) o una [[presa de gel]] que obstruix el drenage del terreny o que es producte de l'afonada per la pressio [[Isostasia|isostática]]. Ej: Comu en serres tropicals com els [[Andas]], especialment en la [[Serra Blanca]] del [[Perú]] a on s'ha construit uns 34 embassamentts per a contindre'ls d'un perillos colapse.

* Llac proglacial, produït en una area [[periglaciar]] per l'efecte de represa d'una [[morrena]] (llac morrénico) o una [[presa de gel]] que obstruix el drenage del terreny o que es producte de l'afonada per la pressio [[Isostasia|isostática]]. Ej: Comu en serres tropicals com els [[Andas]], especialment en la [[Serra Blanca]] del [[Perú]] a on s'ha construit uns 34 embassamentts per a contindre'ls d'un perillos colapse.

* [[Llac subglacial]], produïts per la pressio baix grans glaciars que mantenen l'aigua liquida baix del gel. En la [[Antártida]] hi ha molts llacs subglacials, el [[llac Vostok]] es el major.

* [[Llac subglacial]], produïts per la pressio baix grans glaciars que mantenen l'aigua liquida baix del gel. En la [[Antártida]] hi ha molts llacs subglacials, el [[llac Vostok]] es el major.

Les erupcions violentes originen depressions que contenen els llacs mes fermosos. A l'esclatar a través d'una obertura, el material fos perfora cràters en forma de vaixell abombada que mesuren fins 1.6 quilómetros de diàmetro. Llacs d'este tipo els hi ha en [[Centroamérica]], [[Islandia]], [[Italia]], [[Alemania]] i [[Nova Zelandia]]. Els llacs de perola son molt mes grans i se produixen quan el bort d'un volca se desploma cap al interior de la cambra de magma buit. En accessos de destruccio, els llacs de craters cobertts de [[tarquim]] i neu s'obrin pas a través de les seues bordes o noves explosions que els fan esclatar. En [[Luzón]], [[Filipines]] hi ha un llac de crater en el volca [[Taal]] que a la seua volta està dins d'un llac de perola.  

Les erupcions violentes originen depressions que contenen els llacs mes fermosos. A l'esclatar a través d'una obertura, el material fos perfora cràters en forma de vaixell abombada que mesuren fins 1.6 quilómetros de diàmetro. Llacs d'este tipo els hi ha en [[Centroamérica]], [[Islandia]], [[Italia]], [[Alemania]] i [[Nova Zelandia]]. Els llacs de perola son molt mes grans i se produixen quan el bort d'un volca se desploma cap al interior de la cambra de magma buit. En accessos de destruccio, els llacs de craters cobertts de [[tarquim]] i neu s'obrin pas a través de les seues bordes o noves explosions que els fan esclatar. En [[Luzón]], [[Filipines]] hi ha un llac de crater en el volca [[Taal]] que a la seua volta està dins d'un llac de perola.  

* [[Llac de crater]], format en un [[crater volcanic]] en zones plujoses i està influenciat química i termicament pel [[volca]]. Eixemplets son el [[llac del Crater]] dels  [[Estats Units]] i molts llacs de les [[illes Kuriles]].

* [[Llac de crater]], format en un [[crater volcanic]] en zones plujoses i està influenciat química i termicament pel [[volca]]. Eixemplets son el [[llac del Crater]] dels  [[Estats Units]] i molts llacs de les [[illes Kuriles]].

* [[Llac de crater|Llac de perola]], format en una [[perola volcanica]] com per ej. el [[llac Tova]] de [[Indonesia]] en 100 Km de llongitut, el [[llac Cocibolca]] de [[Nicaragua]] que se formà en la perola mes gran del mon i el llac [[Cuicocha]] en [[Equador]].

* [[Llac de crater|Llac de perola]], format en una [[perola volcanica]] com per ej. el [[llac Tova]] de [[Indonesia]] en 100 Km de llongitut, el [[llac Cocibolca]] de [[Nicaragua]] que se formà en la perola mes gran del món i el llac [[Cuicocha]] en [[Equador]].

* [[Llac de lava]], format per [[lava]] fosa en un cràter volcanic o en depressions circumdants, com el de la perola del volca [[Kilauea]] en [[Hawái]].

* [[Llac de lava]], format per [[lava]] fosa en un cràter volcanic o en depressions circumdants, com el de la perola del volca [[Kilauea]] en [[Hawái]].

* Embassament volcanic. Les emanacions de material volcanic poden obstruir les valles dels rius. Aixina s'originà el [[llac Kivu]], en [[Africa]].

* Embassament volcanic. Les emanacions de material volcanic poden obstruir les valles dels rius. Aixina s'originà el [[llac Kivu]], en [[Africa]].

La saturacio del terreny origina diversos tipos de [[chapull]]es:  

La saturacio del terreny origina diversos tipos de [[chapull]]es:  

* [[Oasis]], produït per una font d'aigua subterrànea o [[pou artesia]] en una zona arida. Per ej.: [[Huacachina]], oasis en el [[desert coster del Perú]].

* [[Oasis]], produït per una font d'aigua subterrànea o [[pou artesia]] en una zona arida. Per ej.: [[Huacachina]], oasis en el [[desert coster del Perú]].

* [[Aiguamoll]] o [[aiguamoll|ciénaga]], format per pluges o inundacions en terreny pla, conte fondos de tarquim tou o fanguig. El major del mon es el [[Pantanal]] en Suramèrica, conformat per una xàrcia de basses i terrenys inundables en 3 països.

* [[Aiguamoll]] o [[aiguamoll|ciénaga]], format per pluges o inundacions en terreny pla, conte fondos de tarquim tou o fanguig. El major del món es el [[Pantanal]] en Suramèrica, conformat per una xàrcia de basses i terrenys inundables en 3 països.

* [[Mareny]] o llac coster, produït per filtració o inundació en maror alta, donada la seua proximitat al mar. Son d'aigua salada, dolç o salobre i generalment conte fondos arenencs.

* [[Mareny]] o llac coster, produït per filtració o inundació en maror alta, donada la seua proximitat al mar. Son d'aigua salada, dolç o salobre i generalment conte fondos arenencs.

* [[Estorada]], produït per filtració o inundació en les creixcudes, donada la seua proximitat a rius o llacs. (No confondre en [[estuari]])

* [[Estorada]], produït per filtració o inundació en les creixcudes, donada la seua proximitat a rius o llacs. (No confondre en [[estuari]])

* Els [[Grans llacs]] d'America del Nort s'originen sobre [[fossa tectonica|fosses tectoniques]] a on les forts glaciaciones impediren la seua erosio i copamiento per solages.

* Els [[Grans llacs]] d'America del Nort s'originen sobre [[fossa tectonica|fosses tectoniques]] a on les forts glaciaciones impediren la seua erosio i copamiento per solages.

* El [[llac Titicaca]] en Perú i Bolivia, s'originà per les mateixes forces tectoniques que alçaren les serres occidental i oriental dels [[Andas]] i la depressio entre elles que constituix la [[Replanell del Collao]]. A açò se suma el clima semiárido i arit propi de la [[Sistema endorreico Titicaca-Desembassador-Poopó-Salar de Coipasa|conca endorreica Perú-Boliviana]] que minimisa el drenage. Finalment la seua altitut de 3.812 msnm facilità el seu congelament durant les glaciaciones i impediren el seu reple sedimentari.

* El [[llac Titicaca]] en Perú i Bolivia, s'originà per les mateixes forces tectoniques que alçaren les serres occidental i oriental dels [[Andas]] i la depressio entre elles que constituix la [[Replanell del Collao]]. A açò se suma el clima semiárido i arit propi de la [[Sistema endorreico Titicaca-Desembassador-Poopó-Salar de Coipasa|conca endorreica Perú-Boliviana]] que minimisa el drenage. Finalment la seua altitut de 3.812 msnm facilità el seu congelament durant les glaciaciones i impediren el seu reple sedimentari.

* El [[Mar Mort]] se situa en la conca endorreica mes baixa del mon en 416,5 mbnm, que a la seua volta està sobre la fossa tectonica responsable d'esta depressio.

* El [[Mar Mort]] se situa en la conca endorreica mes baixa del món en 416,5 mbnm, que a la seua volta està sobre la fossa tectonica responsable d'esta depressio.

== Atres classificacions ==

== Atres classificacions ==