Canvis

El seu moment estelar aplegaria la temporada 54/55 al marcar al jugador hispa argenti del [[Real Madrit Club de Fútbol|Real Madrit]], [[Alfret Doni Stéfano]] al que anulà per complet ajudant de manera vital a la derrota del Real Madrit front al Valencia pel resultat de 1-2 (fet que se repetiria en dos ocasions mes pero sense que el Valencia conseguise vencer, lo que li restà importancia). Com atres guanys conseguits se li pot anotar l'ascens del [[Valencia CF Mestalla|Mestalla]] a [[Primera Divisió espanyola]], el segon lloc obtengut en la lliga 52/53 i la Copa de la temporada 53/54 com component de la plantilla valencianista. Jugaria també en els equips del [[CD Segarra]], [[CD Castello]], [[Villarreal CF]], [[Hercules CF]] i en el C.D. Ona, ademés del Deportiu de La Coruña, Valéncia CF i Mestalla.

El seu moment estelar aplegaria la temporada 54/55 al marcar al jugador hispa argenti del [[Real Madrit Club de Fútbol|Real Madrit]], [[Alfret Doni Stéfano]] al que anulà per complet ajudant de manera vital a la derrota del Real Madrit front al Valencia pel resultat de 1-2 (fet que se repetiria en dos ocasions mes pero sense que el Valencia conseguise vencer, lo que li restà importancia). Com atres guanys conseguits se li pot anotar l'ascens del [[Valencia CF Mestalla|Mestalla]] a [[Primera Divisió espanyola]], el segon lloc obtengut en la lliga 52/53 i la Copa de la temporada 53/54 com component de la plantilla valencianista. Jugaria també en els equips del [[CD Segarra]], [[CD Castello]], [[Villarreal CF]], [[Hercules CF]] i en el C.D. Ona, ademés del Deportiu de La Coruña, Valéncia CF i Mestalla.

Participà en mes de cinquanta partits oficials de Primera Divisió en una época en que no existien les sustituciones, ademés de huit de Copa, un partit europeu de la [[Copa Llatina (fútbol)|Copa Llatina]] i un campeonat del mon arreglador [[Menuda Copa del Mon de Clubs]], disputada en [[Caracas]] ([[Veneçola]]).  

Participà en mes de cinquanta partits oficials de Primera Divisió en una época en que no existien les sustituciones, ademés de huit de Copa, un partit europeu de la [[Copa Llatina (fútbol)|Copa Llatina]] i un campeonat del món arreglador [[Menuda Copa del Mon de Clubs]], disputada en [[Caracas]] ([[Veneçola]]).  

El seu nom s'associa en el mon del fútbol al d'un marcaje férreu pero noble i d'eixe marcaje s'han fet frases com per eixemple: "marques mes que Mangriñán" o "me vaig en Mangriñán" (en referencia a l'esposa d'un), i verps "mangriñanear", que significa torcar, anular de manera neta.

El seu nom s'associa en el món del fútbol al d'un marcaje férreu pero noble i d'eixe marcaje s'han fet frases com per eixemple: "marques mes que Mangriñán" o "me vaig en Mangriñán" (en referencia a l'esposa d'un), i verps "mangriñanear", que significa torcar, anular de manera neta.

El dia [[2 de juny]] de 2007 se publicà, a través del Centre d'Estudis Vallers de Vall d'Uxó, Castello, una novela biografica, titulada "Com el Blanc Flor". D'ell diria el que fon el seu entrenador, [[Carles Iturraspe]], que era el prototip de jugador que qualsevol equip desijaria tindre ya que no donava problemes en el vestuari, companyer dels seus companyers i en el camp donava tot lo que tenia. L'estadi municipal de Vall d'Uxó porta el seu nom.

El dia [[2 de juny]] de 2007 se publicà, a través del Centre d'Estudis Vallers de Vall d'Uxó, Castello, una novela biografica, titulada "Com el Blanc Flor". D'ell diria el que fon el seu entrenador, [[Carles Iturraspe]], que era el prototip de jugador que qualsevol equip desijaria tindre ya que no donava problemes en el vestuari, companyer dels seus companyers i en el camp donava tot lo que tenia. L'estadi municipal de Vall d'Uxó porta el seu nom.