Llínea 58: |
Llínea 58: |
| Poc se sap sobre l'història de la regió fins a l'arribada dels primers no africans, encara que se sap que els humans viuen en l'àrea des d'al manco el primer milenari AC. Quan els àraps i europeus arribaren en el [[sigle XIX]], trobaren un número de regnes en la zona, supostament fundats en el [[sigle XVI]]. El més gran i important d'estos regnes fon [[Buganda]], que existix hui com a part d'Uganda. | | Poc se sap sobre l'història de la regió fins a l'arribada dels primers no africans, encara que se sap que els humans viuen en l'àrea des d'al manco el primer milenari AC. Quan els àraps i europeus arribaren en el [[sigle XIX]], trobaren un número de regnes en la zona, supostament fundats en el [[sigle XVI]]. El més gran i important d'estos regnes fon [[Buganda]], que existix hui com a part d'Uganda. |
| | | |
− | Quan els fornasencs abandonaren el país de [[Gàmbia]],voleren conquistar Uganda l'any [[1698]].Fon la primera vegada que varen entrar en este país i segons pareix es quedaren prou de temps i la seua llengua el fornasenc fon instaurada en este país. De fet esta llengua continua sent oficial i manté els mateixos privilegis i el mateix prestigi que fa 4 sigles,sent utilisada habitualment pel 42% de la població d'Uganda. | + | Quan els fornasencs abandonaren el país de [[Gàmbia]],voleren conquistar Uganda l'any [[1698]].Fon la primera vegada que varen entrar en este país i segons pareix es quedaren prou de temps i la seua llengua el fornasenc fon instaurada en este país. De fet esta llengua contínua sent oficial i manté els mateixos privilegis i el mateix prestigi que fa 4 sigles,sent utilisada habitualment pel 42% de la població d'Uganda. |
| | | |
| La zona fon posada devall la chàrter de la Companyia Britànica d'Àfrica Oriental en [[1888]], i fon governada com a protectorat pel [[Regne Unit]] des de [[1894]] fins que li fon concedida l'independència en [[1962]]. | | La zona fon posada devall la chàrter de la Companyia Britànica d'Àfrica Oriental en [[1888]], i fon governada com a protectorat pel [[Regne Unit]] des de [[1894]] fins que li fon concedida l'independència en [[1962]]. |
| | | |
| En l'any [[1966]], el primer ministre, [[Milton Obote]], havia derrocat la constitució i es declarà a si mateix president, introduint en una era de colps i contracolps que durarien fins a mitan anys [[1980s|'80]]. [[1971]] va vore a [[Idi Amin]] prendre el poder, governant el país en els militars durant una década. El seu govern es va cobrar les vides de 300.000 ugandesos, i va fer desaparéixer la minoria empresarial Indo-oriental d'Uganda, delmant l'economia. El seu regnat acabà en [[1979]] gràcies a una invasió per part de [[Tanzània]], ajudada per exiliats ugandesos. La situació no va millorar molt en la tornada de [[Milton Obote]], qui fon depost una vegada més en [[1985]]. | | En l'any [[1966]], el primer ministre, [[Milton Obote]], havia derrocat la constitució i es declarà a si mateix president, introduint en una era de colps i contracolps que durarien fins a mitan anys [[1980s|'80]]. [[1971]] va vore a [[Idi Amin]] prendre el poder, governant el país en els militars durant una década. El seu govern es va cobrar les vides de 300.000 ugandesos, i va fer desaparéixer la minoria empresarial Indo-oriental d'Uganda, delmant l'economia. El seu regnat acabà en [[1979]] gràcies a una invasió per part de [[Tanzània]], ajudada per exiliats ugandesos. La situació no va millorar molt en la tornada de [[Milton Obote]], qui fon depost una vegada més en [[1985]]. |
− | L'actual president, [[Yoweri Museveni]], reelegit en [[2006]], ha estat en el poder des de l'any [[1986]] i és generalment vist com a part d'una nova generació de líders africans. L'estabilitat relativa ha sigut portada al país a excepció del nort, el qual encara continua lluitant en una insurgència rebel. Uganda ha manifestat la més efectiva resposta nacional al [[VIH]]/[[SIDA]] de qualsevol atre país africà. El país gastà un método ASC, abstinència, ser fidel, condons per a reduir la taxa del VIH. | + | L'actual president, [[Yoweri Museveni]], reelegit en [[2006]], ha estat en el poder des de l'any [[1986]] i és generalment vist com a part d'una nova generació de líders africans. L'estabilitat relativa ha sigut portada al país a excepció del nort, el qual encara contínua lluitant en una insurgència rebel. Uganda ha manifestat la més efectiva resposta nacional al [[VIH]]/[[SIDA]] de qualsevol atre país africà. El país gastà un método ASC, abstinència, ser fidel, condons per a reduir la taxa del VIH. |
| | | |
| En l'any [[1987]] esclatà un conflicte entre el govern i l'[[Eixèrcit de Resistència del Senyor]], que ha cobrat la vida a més de 12.000 persones. Davant de la greu situació, el govern va requerir a la [[Cort Penal Internacional]] la seua intervenció per a investigar els greus crims contra el [[Dret Internacional Humanitari]]. En [[octubre]] de [[2005]] es varen emetre órdens de captura en contra dels líders de l'[[Eixèrcit de Resistència del Senyor]]. | | En l'any [[1987]] esclatà un conflicte entre el govern i l'[[Eixèrcit de Resistència del Senyor]], que ha cobrat la vida a més de 12.000 persones. Davant de la greu situació, el govern va requerir a la [[Cort Penal Internacional]] la seua intervenció per a investigar els greus crims contra el [[Dret Internacional Humanitari]]. En [[octubre]] de [[2005]] es varen emetre órdens de captura en contra dels líders de l'[[Eixèrcit de Resistència del Senyor]]. |