124 521
edicions
Canvis
mLlínea 13:
Llínea 13: − + − +
→En la Nouvelle Vague
== En la Nouvelle Vague ==
== En la Nouvelle Vague ==
En el país gal, i despuix d'uns primers anys molt durs en els que sobreviu fent tot tipo de treballs i donant classes com a professor de castellà, i quan ya havia perdut l'esperança d'introduir-se en el cine francés li vindrà una oportunitat per casualitat, que no deixara passar.
En el país gal, i despuix d'uns primers anys molt durs en els que sobreviu fent tot tipo de treballs i donant classes com a professor de [[castellà]], i quan ya havia perdut l'esperança d'introduir-se en el cine francés li vindrà una oportunitat per casualitat, que no deixara passar.
Fon en [[1964]] quan coneix a [[Eric Rohmer]] de manera fortuïta en el rodage de “Paris vu par...” a l'enfadar-se l'operador de càmara i deixar el rodage de manera repentina. Almendros s'oferix com a operador terminant al final tota la part de Rohmer.
Fon en l'any [[1964]] quan coneix a [[Eric Rohmer]] de manera fortuïta en el rodage de “Paris vu par...” a l'enfadar-se l'operador de càmara i deixar el rodage de manera repentina. Almendros s'oferix com a operador terminant al final tota la part de Rohmer.
'''Nestor Almendros''' se convertirà en el temps en u dels directors de fotografia més destacats de la “Nouvelle Vague” (nova vanguarda) francesa, llavors en plena eclosió. A partir d'eixe moment desenrollara una dilatadíssima i meritòria carrera com a director de fotografia. Treballa en una ampla relació de directors europeus i estadounidenses de reconegut prestigi. Majoritàriament treballà en [[Eric Rohmer]] (huit títuls), [[François Truffaut]] (nou películes), [[Barbet Schroeder]] (cinc títuls), [[Robert Benton]] (tres películes).
'''Nestor Almendros''' se convertirà en el temps en u dels directors de fotografia més destacats de la “Nouvelle Vague” (nova vanguarda) francesa, llavors en plena eclosió. A partir d'eixe moment desenrollara una dilatadíssima i meritòria carrera com a director de fotografia. Treballa en una ampla relació de directors europeus i estadounidenses de reconegut prestigi. Majoritàriament treballà en [[Eric Rohmer]] (huit títuls), [[François Truffaut]] (nou películes), [[Barbet Schroeder]] (cinc títuls), [[Robert Benton]] (tres películes).