Canvis

2 bytes afegits ,  21:02 20 nov 2018
m
Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua '
Llínea 17: Llínea 17:  
Com que son pare havia faltat en novembre de 1924, Josepmaria era ara el cap de família: sa mare, María Dolores Albás, sa germana Carmen, major que ell, i son germà, Santiago, que naixqué quan ell ya havia començat els seus estudis eclesiàstics. El futur sant ha de compaginar el seu ofici eclesiàstic i el traure avant a la família, cosa que conseguix gràcies a impartir classes particulars o en acadèmies privades.
 
Com que son pare havia faltat en novembre de 1924, Josepmaria era ara el cap de família: sa mare, María Dolores Albás, sa germana Carmen, major que ell, i son germà, Santiago, que naixqué quan ell ya havia començat els seus estudis eclesiàstics. El futur sant ha de compaginar el seu ofici eclesiàstic i el traure avant a la família, cosa que conseguix gràcies a impartir classes particulars o en acadèmies privades.
   −
En abril de 1927 es trasllada a Madrit per a fer el Doctorat en Dret, treballa en diverses capellanies i continua guanyant el sustent de la família gràcies a les classes ya comentades. Destaca en esta época la seua dedicació al ''Patronato de Enfermos'', una obra assitencial i apostòlica que li permet atendre a numerosos malalts i moribunts i catequisar moltíssims chiquets dels barris extrems i zones de chaboles de Madrit. El futur sant sempre consideraria que eixos anys de continuades obres de misericòrdia supongueren el ciment sobrenatural sobre el que en avant se sustentaria l'Opus Dei; els priers membres de l'Obra participarien activament d'estes llabors apostòliques.
+
En abril de 1927 es trasllada a Madrit per a fer el Doctorat en Dret, treballa en diverses capellanies i contínua guanyant el sustent de la família gràcies a les classes ya comentades. Destaca en esta época la seua dedicació al ''Patronato de Enfermos'', una obra assitencial i apostòlica que li permet atendre a numerosos malalts i moribunts i catequisar moltíssims chiquets dels barris extrems i zones de chaboles de Madrit. El futur sant sempre consideraria que eixos anys de continuades obres de misericòrdia supongueren el ciment sobrenatural sobre el que en avant se sustentaria l'Opus Dei; els priers membres de l'Obra participarien activament d'estes llabors apostòliques.
    
El 2 d'octubre de 1928, durant uns eixercicis espirituals, sent clarament que Deu li demana dedicar sa vida a promoure una espiritualitat de busca de la santitat en mig de la vida ordinària, de família, de treball, de relacions socials corrents, i no a soles escampar eixa espiritualitat, sino a més, fundar una institució en l'Iglésia que tinga eixa finalitat. Naix aixina l'Opus Dei, encara que en eixe moment no existira més que en la ment del fundador, i no tinguera ni tan sols nom, pero l'impronta que l'intervenció de Deu deixa en la seua ànima és tan forta, que ell sempre dirà que en eixe moment ''va vore l'Opus Dei''. Sense deixar les atres ocupacions, ofici eclesiàstic, treball per a sostindre la família, estudis civils, atenció a malalts per damunt de la seua obligació estricta, Josepmaria ha de llançar-se a buscar persones que puguen comprendre el seu mensage i seguir-lo ad ell en la construcció de la nova institució.
 
El 2 d'octubre de 1928, durant uns eixercicis espirituals, sent clarament que Deu li demana dedicar sa vida a promoure una espiritualitat de busca de la santitat en mig de la vida ordinària, de família, de treball, de relacions socials corrents, i no a soles escampar eixa espiritualitat, sino a més, fundar una institució en l'Iglésia que tinga eixa finalitat. Naix aixina l'Opus Dei, encara que en eixe moment no existira més que en la ment del fundador, i no tinguera ni tan sols nom, pero l'impronta que l'intervenció de Deu deixa en la seua ànima és tan forta, que ell sempre dirà que en eixe moment ''va vore l'Opus Dei''. Sense deixar les atres ocupacions, ofici eclesiàstic, treball per a sostindre la família, estudis civils, atenció a malalts per damunt de la seua obligació estricta, Josepmaria ha de llançar-se a buscar persones que puguen comprendre el seu mensage i seguir-lo ad ell en la construcció de la nova institució.
Llínea 59: Llínea 59:  
El 25 de juny de 1944 s'ordenen els tres primers sacerdots de l'Opus Dei, entre ells el beat Àlvar del Portillo, primer successor de sant Josepmaria al front de l'Opus Dei. S'ordenen per al servici de l'Opus Dei, han segut abans membres llaics de l'Opus Dei, formats en els modos apostòlics d'eixa institució llaïcal. Des d'eixa primera ordenació fins a la mort del sant fundador, són centenars les persones que accedixen al sacerdoci per a servir als seus germans en l'Obra i a les persones que s'acosten a les llabors apostòliques de l'Obra; en definitiva, el ministeri sacerdotal d'estos centenars de persones redunda en una gran servici a l'Iglésia. Des d'aquells tres primers sacerdots, sant Josepmaria es va ocupar de manera molt pròxima de que els candidats reberen una aplicada formació, conscient de la dignitat sacerdotal i del servici que el sacerdoci presta a l'Iglésia.
 
El 25 de juny de 1944 s'ordenen els tres primers sacerdots de l'Opus Dei, entre ells el beat Àlvar del Portillo, primer successor de sant Josepmaria al front de l'Opus Dei. S'ordenen per al servici de l'Opus Dei, han segut abans membres llaics de l'Opus Dei, formats en els modos apostòlics d'eixa institució llaïcal. Des d'eixa primera ordenació fins a la mort del sant fundador, són centenars les persones que accedixen al sacerdoci per a servir als seus germans en l'Obra i a les persones que s'acosten a les llabors apostòliques de l'Obra; en definitiva, el ministeri sacerdotal d'estos centenars de persones redunda en una gran servici a l'Iglésia. Des d'aquells tres primers sacerdots, sant Josepmaria es va ocupar de manera molt pròxima de que els candidats reberen una aplicada formació, conscient de la dignitat sacerdotal i del servici que el sacerdoci presta a l'Iglésia.
   −
En l'aprovació canònica de l'Opus Dei “Primum inter” de juny de 1950, ya es contempla la possibilitat de que els sacerdots diocesans formen part de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, associació dels sacerdots de l'Opus Dei que queda inseparablement unida a l'institució. La dependència dels sacerdots diocesans a l'Opus Dei és merament espiritual, per a facilitar la seua formació i direcció espiritual, perque en la seua llabor sacerdotal depenen dels seus respectius bisbes; i aixina continua contemplat en l'actual fòrmula jurídica de Prelatura Personal de novembre de 1982. Pero l'inclusió del clero diocesà en l'estructura de l'Obra es va fer perque sant Josepmaria va descobrir en la seua oració que podia equiparar la santificació en el ministeri sacerdotal a la santificació en el treball professional que promovia entre els fidels llaics; pero abans que descobrira eixa equiparació, va manifestar el seu desig d'abandonar l'Opus Dei, una vegada conseguida l'aprovació canònica, per a dedicar-se a fundar una institució dedicada a promoure la santitat entre els sacerdots. Gràcies a Deu, no va fer falta eixe sacrifici espiritual del sant.
+
En l'aprovació canònica de l'Opus Dei “Primum inter” de juny de 1950, ya es contempla la possibilitat de que els sacerdots diocesans formen part de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, associació dels sacerdots de l'Opus Dei que queda inseparablement unida a l'institució. La dependència dels sacerdots diocesans a l'Opus Dei és merament espiritual, per a facilitar la seua formació i direcció espiritual, perque en la seua llabor sacerdotal depenen dels seus respectius bisbes; i aixina contínua contemplat en l'actual fòrmula jurídica de Prelatura Personal de novembre de 1982. Pero l'inclusió del clero diocesà en l'estructura de l'Obra es va fer perque sant Josepmaria va descobrir en la seua oració que podia equiparar la santificació en el ministeri sacerdotal a la santificació en el treball professional que promovia entre els fidels llaics; pero abans que descobrira eixa equiparació, va manifestar el seu desig d'abandonar l'Opus Dei, una vegada conseguida l'aprovació canònica, per a dedicar-se a fundar una institució dedicada a promoure la santitat entre els sacerdots. Gràcies a Deu, no va fer falta eixe sacrifici espiritual del sant.
    
=== Servici a l'Iglésia ===
 
=== Servici a l'Iglésia ===
124 387

edicions